Tarragona es fa amb la reproducció d’una peça jueva única del final de l’Imperi romà

🔊 Escoltar la notícia

Tarragona ha presentat avui una peça que és còpia d’una original, d’un valor excepcional ja que es tracta d’un objecte on feien ritus religiosos els jueus de Tàrraco de l’època visigoda. Hi ha restes hebrees de l’Edat Mitjana a Tarragona, però es poden comptar amb els dits d’una mà els objectes hebreus dels segles V a VII dC, època dels reis visigots i de l’emperador Justinià, quan Bizanci va arribar a emular en expansió l’Imperi Romà i disposà d’un ampli territori a Itàlia -amb Ràvena com a seu del governador bizantí- i la península Ibèrica, al voltant de Cartagena i Andalusia.

No tot eren romans cristianitzats ni visigots invasors a Tàrraco. La presència jueva era evident de feia segles en un port, el de Tarraco, que comerciava amb tot el Mediterrani, el mar universal en aquells moments, i així s’explica que la troballa, una pileta -com una pila baptismal, però rectangular i destinada a fer ablucions- estigui escrita en tres llengües: hebreu, llatí i grec. Hebreu perquè era una peça jueva segurament extreta d’una sinagoga tarragonina -el lloc original era un habitatge del carrer de la Nau-; llatí, per raons òbvies, i grec perquè la llengua grega era la d’ús diari a la Mediterrània oriental, que abraçava Europa, Àsia Menor i nord d’Àfrica, superant en importància l’imperial llatí. També l’arameu, la parla de Jesús, era llengüa de prestigi en aquella època a orient.

Avui s’ha presentat a la sala d’actes del Museu Bíblic Tarraconense la reproducció de l’anomenada pileta trilingüe hebraica de Tarragona, en el marc del projecte de recerca i divulgació «TarrAcro-Polis: un viatge científic de 2.000 anys d’història».

La peça estarà exposada a l’aparador del Museu del carrer de les Coques i a l’octubre s’incorporarà a la col·lecció del Museu Bíblic en el marc del projecte TarrAcro-polis. El responsable del projecte i investigador de l’ICAC, Josep Maria Macias, ha avançat que la intenció és crear un punt d’interpretació permanent ubicat en una sala de la planta inferior del Museu Bíblic amb la voluntat d’explicar “tota la recerca dels darrers 15 o 20 anys a l’entorn de la Catedral de Tarragona”.

Es conserva al  Museu Sefardí a Toledo

La peça que es presenta és una reproducció en marbre de l’anomenada “pileta trilingüe” i que actualment es conserva al Museu Sefardí a Toledo. Fou trobada a Tarragona l’any 1955 en l’enderroc d’un edifici del carrer de l’Enrajolat. Va formar part de la col·lecció Joan Molas i, després de la seva mort, l’any 1971, fou venuda pels seus hereus al Museu Sefardí de Toledo. La van vendre per un milió de pessetes, una fortuna aleshores, l’equivalent a comprar dues cases a l’avinguda Ramon i Cajal, ha comparat gràficament el director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz.

La peça, de marbre de Carrara blanc, està datada entre els segles V-VII dC. La seva funcionalitat és encara un enigma. Creuen els experts, no obstant, que podria tractar-se d’un recipient per a les ablucions (purificació ritual mitjançant l’aigua) d’una sinagoga de la ciutat. Altres hipòtesis parlen, també, d’una funcionalitat funerària com a ossari infantil. Carrara blanc a Tàrraco? Tal vegada podria procedir de les restes del temple de culte a l’emperador, l’antic temple d’August, on s’hi bastiria més tard la catedral.

La part frontal de la peça està decorada amb dibuixos incisos i originàriament estaven policromats. Al centre s’hi ubica la menorà (canelobre dels set braços); al costat dret apareix l’estilització d’una palmera (arbre de la vida); i a l’esquerre un traç en angle recte que possiblement representi un xofar (instrument musical fet amb la banya d’un animal pur). Als extrems de la composició, confrontats, s’hi veuen representats dos paons, símbol de la resurrecció. Els motius estan acompanyats per una triple inscripció: una en hebreu, amb la pregària «Pau sobre Israel i sobre nosaltres i sobre els nostres fills»; una altra en llatí, amb l’expressió «Pax Fides»; i una tercera, en grec il·legible, de la qual només en resten tres paraules.

Obra de Bruno Gallart i Josep Maria Brull 

La reproducció ha estat realitzada, manualment, per l’escultor tarragoní  Bruno Gallart i Josep Maria Brull a partir de les mesures, calcs i fotografies efectuats sobre l’original. En la seva elaboració també han col·laborat Ramon Vidal, Josefina Folch, Rosa Ferré i Francesc Roca. La peça de marbre ha estat una donació de l’empresa Marbres J. Castelló, SA.

La pileta estarà exposada fins l’octubre a l’aparador del MBT, acompanyada d’uns dibuixos de la peça fets per Jordi-Lluís Rovira. Més endavant, la peça passarà a formar part de l’espai d’interpretació permanent que el projecte TarrAcro-Polis obrirà a les instal·lacions del Museu Bíblic Tarraconense.

TarrAcro-polis és un projecte de recerca i divulgació, finançat per la fundació FECYT, que pretén explicar l’evolució històrica de l’acròpolis de Tarragona al llarg dels seus dos mil anys d’història; un projecte de socialització de la recerca que s’ha desenvolupat a la Catedral de Tarragona en els darrers 20 anys i que ha pivotat al voltant del Temple d’August.

El projecte està codirigit per Andreu Muñoz (Museu Bíblic Tarraconense i investigador adscrit de l’ICAC) i Josep Maria Macias (investigador de l’ICAC). Donen suport també al projecte el Museu Diocesà de Tarragona, la Fundació Privada Mutua Catalana, el COAATT de Tarragona, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Tarragonès.

Els resultats del projecte inclouen un museu virtual de l’acròpolis de Tàrraco (integrat per models tridimensionals, documentació fotogràfica i informació textual), un espai d’interpretació permanent al subsòl del MBT, el disseny d’una ruta urbana senyalitzada mitjançant codis QR i la publicació d’una guia ciutadana i una guia científica amb els continguts generats durant el projecte.

Jaume Garcia