.

El drama dels refugiats siris. Foto: xarxes socials

El drama dels refugiats siris. Foto: xarxes socials

L’Ajuntament de Tarragona decidirà el proper dilluns si vol convertir-se en un municipi acollidor al ple municipal. A partir de la moció presentada per ERC i CUP el consistori farà un pas ‘endavant o endarrere’ per acollir algunes de les famílies que fugen de la guerra a Síria. Darrere d’aquestes propostes hi ha la tasca activa d’Amnistia Internacional i d’altres ONG.

El mes de març Tarragona va instar al govern a emprendre accions legals necessàries per protegir a part dels tres milions i mig de refugiats siris que han hagut d’abandonar casa seva. La proposta se centrava en 130 places durant el 2014 i 130 durant el 2015.

Fa un parell de setmanes la Diputació de Tarragona va anunciar que destinaria un total de 100.000 euros per iniciar l’acolliment de les famílies. Així mateix, va anunciar crear una partida extraordinària en el pressupost de 2016 per tal de continuar donant suport als municipis acollidors i ha anunciat a aquest mitjà que a partir de dilluns vinent es donarà resposta a moltes de les qüestions que encara estan obertes. L’ arquebisbat també va oferir les seves comunitats i el Diari de Tarragona també ha anunciat que el consistori demanarà que s’habiliti la ciutat residencial per les famílies acollides.

Són moltes les mostres d’acollida però la realitat és que en més de 5 mesos gairebé 200.000 persones han perdut la vida i 11 milions de persones han hagut d’abandonar casa seva. Mentrestant la ciutat de Tarragona no té ni una xifra de les persones que hauran d’acollir ni en quines condicions ho farà.

Els refugiats bosnians, l’antecedent més proper

L´únic antecedent que tenim al territori és el cas dels refugiats que van arribar a l’agost de 1993 fugint de la guerra de Bosnia i Herzegovina. El que era llavors, conseller de Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas, va ‘encarar-se’ amb el govern central per aconseguir el permís d’estança de 6 mesos per a les famílies bosnianes que s’havien instal·lat a municipis com Comarruga, Cornudella de Montsant, Sant Carles de la Ràita, Riudecanyes o Cambrils.

Refugiats arriben a Travnik, a la Bòsnia central, durant les guerres iugoslaves, el 1993. Foto: www.sapiens.cat

Refugiats arriben a Travnik, a la Bòsnia central, durant les guerres iugoslaves, el 1993. Foto: www.sapiens.cat

A l’Alfoja, un altre dels municipis acollidors, van arribar 2 mares amb els seus 4 fills. Gràcies a l’Associació veïnal se’ls va facilitar un àtic i es van fer aportacions econòmiques totalment altruistes. El metge del poble va garantir l’ajuda sanitària i Càritas l’educació. Ja en aquell moment es va veure la necessitat de treballar tres eixos fonamentals: “l’ habitatge, la manutenció i la integració”.

Una setantena de refugiats va arribar a terres catalanes entre l’agost i el setembre d’aquell any. La reusenca Judit Aixalà va creuar Europa en bus per portar a algunes les famílies. Malgrat que l’estat espanyol no reconeixia en un primer moment els refugiats, la Generalitat va col·laborar en el fet que aquestes arribessin a territori català i garantint unes condicions de vida òptimes. Un 70% dels refugiats bosnians van tornar anys més tard.