Tarragona crema etapes per posar en marxa el Palau d’Esports com més aviat millor

🔊 Escoltar la notícia

El ple de l’ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest dilluns allò que depèn d’ell per a poder posar en funcionament com més aviat millor el Palau d’Esports de Camp Clar, joia de la corona dels Jocs Mediterranis abans de caure en l’oblit durant gairebé tres anys per manca d’acord entre consistori i Generalitat sobre el seu ús, la seva propietat i qui paga el que falta per fer. L’equip de govern ha votat a favor de la mutació demanial a la Generalitat de la finca, propietat municipal, on s’aixeca aquest equipament esportiu. El consistori tenia sis mesos per fer-ho després de l’acord entre totes dues parts anunciat fa un parell de setmanes, però fent-ho ara “avancem la part que ens pertoca per poder utilitzar-lo com més aviat millor”, segons el portaveu d’ERC, Xavi Puig. Ara és la Generalitat la que té mig any per ratificar la seva part del tracte i que deixa estipulat sobre paper, i no en meres intencions, tres punts claus i objecte d’estira-i-arronsa amb l’oposició des de l’intent fallit de pacte d’estiu passat: “La titularitat del Palau és pública, serà de gestió municipal i amb caràcter sine die. No hi havia cap altra alternativa millor ni més àgil. Hem heretat un problema enrevessat i el solucionem. Hem de ser pràctics”, argumentava Puig.

El republicà, que demanava “no vendre sopars de duro”, recordava que tot i haver una partida pressupostada per enguany amb aquest concepte, “no podrem fer inversions al Palau fins que no es culmini aquest procés”. Ara bé, també aprofitava per recriminar a l’oposició “tractar amb tanta desconfiança la Generalitat quan va ser un Govern que va estar quan se’l necessitava. No pas com l’espanyol, cosa per la qual els Jocs es van haver d’endarrerir un any. I sorprèn que els que no van deixar res signat (en referència al PSC), ara ho demanin tot signat”.

Per la seva banda, la consellera d’Esports, María José López, avançava la planificació feta des de la seva àrea per treure rendiment a l’equipament. I la basava en “donar solucions als clubs, tenint present que per pistes és com si tinguéssim tres pavellons en un; acollir esdeveniments de nivell, i en aquest sentit ja teníem contactes amb diferents agents interessats; i fer-lo centre de tecnificació i formació esportiva, facilitant-ne cicles formatius superiors i de grau mitjà”.

Des de junts per Tarragona, Dídac Nadal celebrava l’acord i denunciava que “tot el que hi vagi en contra és un intent de bloqueig”, imputant a l’exalcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros no haver deixat lligat el post-Jocs del pavelló. En la mateixa línia, Hermán Pinedo en representació d’En Comú Podem carregava contra els socialistes, als quals feia “culpables i responsables” d’haver de mantenir “18 milions d’euros de diner públic tancats per la seva gestió”. “No s’entén com van ‘poder fer les coses tan malament”, afegia la cupaire Eva Hidalgo. “Aquesta no és la solució perfecta, però és el primer pas per desencallar tot aquest embolic jurídic”.

Des de Ciutadans, Francisco Domínguez lamentava també “tants milions morts de fàstic” i posava l’accent sobre quina mena de tutela s’exercirà sobre el Consell General de l’Esport. Una reserva que també tenia el PP. Segons José Luis Martín, “és un ‘regal’ al qual ens té acostumats el govern amic de la Generalitat”, ironitzava.

La defensa del posicionament socialista venia de la boca de Berni Álvarez. “Ens congratulem que ara almenys tinguem un conveni. Però no entenem per què no som més ambiciosos i reclamem per exemple al nou govern de la Generalitat un canvi legislatiu que permeti al Pavelló ser de titularitat municipal encara que l’hagi pagat la Generalitat”. El regidor del PSC apuntava alhora la necessitat d’incrementar la partida pressupostària destinada a millores al pavelló amb part del romanent positiu sobrant, perquè en cas contrari “què haurem de fer? Gastar diners cada cop que s’hi vulgui fer alguna cosa, i dir que no podem fer-hi actes perquè ens costen diners?”.

Finalment, l’alcalde, Pau Ricomà, ha tocat la tecla política. Com que l’acord necessitava jurídicament de majoria absoluta i no només de simple, ha volgut marcar posicions afirmant que “tots aquells que s’han abstingut (l’oposició en ple), en el fons el que han fet és votar en contra d’aquest acord. Que quedi clar”.

J.S.