Tarragona reuneix, des d’aquest dimecres i fins divendres, alguns dels principals experts mundials en votació electrònica. La Universitat Rovira i Virgili és un dels organitzadors de la novena edició del congrés internacional E-Vote-ID, que se celebra al Moll de Costa del Port de Tarragona.
Punt de trobada per debatre el desenvolupament i l’impacte de les tecnologies electorals, entre els participants hi ha experts en criptografia i ciberseguretat, juristes, politòlegs i sociòlegs, a més d’experts en gestió electoral, responsables d’organitzar eleccions, membres d’organitzacions internacionals d’observació electoral i de defensa de la democràcia i productors de tecnologia. Aquesta interdisciplinarietat, i que estigui basat en les últimes tecnologies i posi el focus en la ciberseguretat, és el que fa que aquest congrés sigui un referent en la matèria, tal i com afirmen els seus responsables.
El congrés és acollit per la Universitat Rovira i Virgili, concretament pels professors Jordi Castellà i Jordi Barrat, i compta amb el suport del Port de Tarragona. La tria de Tarragona no és casual, ja que el territori ha comptat sempre amb investigadors de reconegut prestigi en aquest camp i Reus ja va ser una de les ciutats triades per fer una prova pilot de vot per internet l’any 2005. El coordinador del congrés és David Dueñas-Cid, exprofessor de la URV, actualment a la Universitat Kozminski de Polònia.
I és que la tecnologia és cada vegada més present i, de fet, ja és habitual en la gestió electoral. Molts països empren diferents tecnologies per a dur a terme les diverses activitats de les eleccions, des de la gestió del cens electoral fins al recompte de vots, passant pel procés de votació en si mateix. Per exemple, països com ara el Brasil i la Índia utilitzen màquines de vot electrònic en comicis massius, mentre que a Estònia i Suïssa tenen implantats sistemes de vot per internet per facilitar-ne la participació.
Altres notícies: |
A més de l’impacte habitual del congrés, que ha agrupat més de 1.200 experts en els nou anys de funcionament, aquesta vegada s’hi destaca la importància d’aquest any electoral, en què s’ha arribat a la xifra més elevada de tota la història pel que fa a persones cridades a votar, i en què tindran lloc les eleccions presidencials als Estats Units. Consolidar el vot electrònic com una eina universal segura és bàsic, segons els organitzadors del congrés, per garantir l’expansió d’una democràcia real arreu del món.
Vint-i-set ponències i experts de tot el món
En total, són 27 les ponències presentades, que cobreixen un ampli ventall de temes, des d’aspectes tècnics vinculats a la criptografia i la ciberseguretat, fins a d’altres relacionats amb la confiança i desconfiança en el procés electoral o a casos específics d’implementació de sistemes de vot electrònic, com ara el Canadà, Alemanya, Polònia i Albània.
A banda d’aquestes ponències, el congrés ha convidat tres experts internacionals a fer presentacions en temes de rellevància per al sector. Feng Hao, investigador en Enginyeria de Seguretat de la Universitat de Warwick (Anglaterra), parla de verificació criptogràfica del vot electrònic; Lexi Merrick Boiro, del National Democratic Institute (Estats Units), explica la importància de la transparència i el control a les empreses de tecnologia electoral, i Michelle Brown, de Curious Fox Labs (Estats Units), ha exposat ja en la primera sessió de les jornades com pot afectar la intel·ligència artificial a les eleccions, sobretot pel que fa a la desinformació i la manipulació, i que cal més control i regulació en aquest tema. Per contra, la intel·ligència artificial pot ajudar a detectar errades, per exemple, en els censos electoral o en el recompte de vots.
El president del Port ha obert l’Electronic VoteID i ha posat de manifest que “en un món cada vegada més digital, com a agents públics que som, la nostra responsabilitat és garantir que la ciutadania tingui accés a sistemes de votació segurs, fiables i accessibles” i s’ha referit a aquesta trobada com a “un espai d’aprenentatge i reflexió sobre la importància dela democràcia de qualitat”.
Equip de redacció