Laura Ribes, de l’INS Torredembarra, toca el cel de les PAU amb 9,8 de nota

22/06/2024

Ribes mostra la nota de la selectivitat des del restaurant del càmping on treballa aquest estiu. Foto: ACN/A.Escoda

Des de la tranquil·litat d’haver fet la feina durant dos anys, l’estudiant de l’Institut Torredembarra Laura Ribes ha estat conscient que el seu 9,8 de mitjana a la fase general de la selectivitat representa un dels resultats més alts a Catalunya aquest dijous. “No m’esperava ser una de les notes més altes, però sí treure’n una alta, m’he estat preparant molt bé i vaig sortir molt satisfeta dels exàmens… ha estat una nota més, no ha estat fins al matí que m’han començat a trucar de tot arreu i he vist que potser això és una mica més important del que em pensava”, ha afirmat. La notícia l’ha viscut al darrere del taulell del bar d’un càmping d’Altafulla on treballarà a l’estiu. Després, vol estudiar una carrera dedicada a les matemàtiques.

Amb una sorpresa continguda, l’alumna de l’Institut Torredembarra Laura Ribes va saber la seva nota final dels exàmens d’accés a la universitat aquest dimarts mentre estava al carrer, acompanyada d’una amiga. A través d’un altre company, qui li va preguntar pel resultat, va ser conscient que les notes ja eren públiques i es podien consultar. “Va ser la meva amiga qui m’anava dictant les notes que havia tret, perquè jo no volia mirar-les”, ha recordat entre riures. Tot i esperar un bon resultat, reconeix que no s’esperava que estigués entre els millors del país. Ara bé, la nota ha estat “una més” després de dos anys d’estudi i constància. Ribes ha rebut la notícia amb satisfacció, també des de casa i el centre on ha cursat els dos anys de batxillerat.

Altres notícies:

Malgrat els nervis del primer dia d’exàmens, ha apuntat que va sortir amb bones sensacions després de les proves. Filosofia i matemàtiques han estat les assignatures on ha tret una puntuació més alta; la feina constant i el repàs de les últimes setmanes han fet possible que finalment, tingui un 13,118 de nota mitjana amb les ponderacions corresponents.

Un estiu darrere el taulell d’un càmping d’Altafulla

El seu futur a mitjà termini se l’imagina estudiant una carrera relacionada amb les matemàtiques o la física, si bé encara no té decidit a quina universitat es matricularà. Entre les opcions que té damunt la taula hi ha carreres de matemàtiques pures a tres universitats barcelonines o bé optar per una enginyeria matemàtica i física a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. De moment, aquest estiu continuarà treballant al bar del càmping Santa Eulàlia d’Altafulla, a més de plantejar-se treure’s el carnet de conduir.

Ara bé, Ribes comparteix el resultat de 9,8 de nota mitjana de la fase general de selectivitat amb un altre estudiant de la demarcació tarragonina, alumne de l’escola Pare Manyanet de Reus. De fet, es tracta d’una qualificació que també coincideix amb les notes més altes a les demarcacions de Girona i Lleida. En el cas de Girona, l’han obtingut dues estudiants de Salt i Girona que estudien a La Salle Girona, mentre que a Lleida, l’ha tret una alumna de l’Institut Samuel Gili i Gaya.

El millor resultat de la selectivitat a tot Catalunya l’han aconseguit un alumne de Castellnou de Bages, que estudia a l’Institut d’Auro de Santpedor i un altre de Sant Cugat del Vallès, que ha cursat batxillerat a l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès; han assolit un 9,9 en la fase general.

 

Nervis i confiança entre els més de 4.000 alumnes que s’examinen de les PAU

04/06/2024

Un grup d’alumnes al Campus Catalunya de la URV a Tarragona, rebent instruccions abans del primer examen. Foto: ACN

Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU 2024) han arrencat aquest dimarts amb 4.035 estudiants a la demarcació de Tarragona. Són 140 alumnes més respecte l’any passat, quan van ser 3.895, fet que suposa el tercer rècord consecutiu de xifres de matriculació. Dels candidats, 3.685 provenen de batxillerat i 350 de cicles formatius, els quals s’han repartit en 22 tribunals a Tarragona, Reus, Valls, Vila-seca, Cambrils, Tortosa, Móra d’Ebre i Amposta. Els nervis habituals s’han apoderat de molts d’ells pocs minuts abans de l’inici, però també mostraven concentració i confiança per encarar la primera prova del dia, l’examen de llengua castellana i literatura, així com la resta que els permetran accedir a la universitat.

El coordinador de les PAU a la Universitat Rovira i Virgili (URV), Antoni Garcia Español, ha remarcat que la jornada ha començat sense incidents, més enllà que alguns estudiants no trobaven l’aula, un fet que ha considerat “habitual”. Sobre el nombre d’estudiants, ha avançat que seguirà creixent fins l’any 2026, quan està previst que s’arribi als 4.500 a tota la demarcació, a causa de l’increment de natalitat entre el 2002 i el 2008. “Després a partir el 2027 baixarà bastant”, ha pronosticat.

Entre les novetats d’enguany hi ha la incorporació de quatre noves matèries opcionals, vinculades al batxillerat general i a l’artístic, que fa que s’arribi fins a les 23 en aquesta modalitat. Això, en alguns casos, pot arribar a generar fins a “una triple” coincidència en els horaris. L’alumnat que es troba en aquesta situació han de fer els dos o tres exàmens de manera ininterrompuda. “Els han de fer sense sortir de l’aula; poden fer descans però no poden sortir”, ha indicat.

Altres notícies:

La primera prova a la qual s’han enfrontat els aspirants a universitaris ha estat la de llengua castellana i literatura. “No ha estat ni molt fàcil ni molt complicat”, ha comentat Xavier Boada, de l’Institut d’Altafulla, en sortir. “Crec que m’ha anat molt bé, l’he trobat més fàcil que el de l’escola perquè la nostra professora és dura i els posava més difícils”, ha reconegut Camila Duarte, del Sagrat Cor de Tarragona. Una opinió compartida per molts dels seus companys.

Una de les novetats d’enguany és que l’alumnat pot escollir evitar les preguntes sobre les lectures obligatòries a català i castellà. En aquest primer examen podien triar entre respondre preguntes sobre ‘Nada’ de Carmen Laforet, o ‘La Fundación’ de Buero Vallejo. Entre els textos també tenien opcions. Boada ha optat pel de Carlos Ruiz Zafón. Un altre jove, Àlex Galea, també ho ha tingut clar: “He anat directe a l’opció A, la B ni l’he mirada”, ha afirmat. Altres, com Guillem Mariné, ja pensaven en la següent prova. “Ara ens toca anglès, que crec que no requereix d’un estudi molt gran i és dels més fàcils de tota la selectivitat”, ha comentat aquest tarragoní aspirant a estudiant de Ciències Mediambientals.

A les dotze del matí d’aquesta primera jornada, els estudiants s’han examinat de llengua estrangera –anglès, francès, italià i alemany– i a les tres de la tarda arrenquen les assignatures específiques –física, fonaments artístics, geografia, geologia i ciències ambientals i literatura dramàtica–.

Dimecres el primer examen serà el d’història o història de la filosofia. Després serà el torn de la matèria comuna d’elecció, segons el batxillerat cursat, i a la tarda novament matèries específiques –dibuix tècnic, història de l’art, història de la música i de la dansa, literatura castellana i química–. L’últim dia, els estudiants s’examinaran de llengua catalana i literatura i acabaran amb les noves matèries d’elecció i de la fase específica.

ACN/Mar Rovira-Eloi Tost

 

Comença la temuda selectivitat: tres dies d’exàmens per a 4.000 alumnes a Tarragona

07/06/2023

Imatge d’arxiu de proves de la selectivitat

3.889 alumnes de la demarcació de Tarragona s’enfronten a partir d’avui a unes de les proves més temudes, les proves d’accés a la universitat (PAU). Durant tres dies, des d’aquest dimecres i fins divendres, els alumnes hauran de demostrar els coneixements adquirits per poder optar als diferents graus universitaris. La majoria de l’alumnat, gairebé 3.300 persones, venen de batxillerat, tot i que també n’hi ha que venen de cicles formatius de grau superior i d’altres amb matrícula lliure. En el conjunt de Catalunya s’han inscrit 41.671 alumnes, una xifra rècord, en les que podrien ser les últimes proves de selectivitat amb l’actual format. Els alumnes es distribuiran entre 31 poblacions del territori català i 211 tribunals ubicats, de manera majoritària, als campus universitaris.

Les proves PAU es divideixen en dues fases: la general, obligatòria per a tot l’alumnat i amb cinc exàmens, i l’específica de cada opció, que ès voluntària per als que vulguin pujar nota. La fase general comprèn les matèries comunes: català, castellà, llengua extrangera, història i una cinquena a escolliur entre les comunes de cada modalitat: fonaments de les arts, llatí, matemàtiques o matemàtiques aplicades a les ciències socials.

La fase general dona la nota mitjana per accedir a la universitat, que surt d’una mitjana entre la nota de batxillerat (60%) i la de les PAU (40%). Es comptabilitza sempre que s’hagi obtingut com a mínim un 4. És a dir, que s’aprova tot el procés si es té com a mínim un 4 a la fase general i un 5 fent la mitjana amb l’expedient de batxillerat.

La fase específica, que és voluntària i permet augmentar la nota fins a un 14, permet als alumnes examinar-se de fins a 3 assignatures de modalitat, però només computen les dues millors notes aconseguides.

Aquest dimecres comença la fase general de la selectivitat amb els exàmens de castellà i llengua extrangera. Dijous és el torn de la prova d’història d’Espanya i divendres es farà la de català. Els exàmens tindran una durada d’una hora i mitja, però els alumnes amb necessitats educatives especials tindran mitja hora més.

Els resultats de les PAU es faran públics per als estudiants el 22 de juny i es podrà demanar revisió d’exàmens fins al 26 de juny. La preinscripció universitària serà del 6 al 30 de juny (inclosos) i del 6 al 8 de juny per a majors de 45 anys.

La primera assignació de places universitària serà el 12 de juliol i la matrícula dels assignats en primera preferència, del 14 al 19 de juliol (inclosos).

 

Alumnes i professors s’adapten a l’entorn virtual per preparar la selectivitat

15/04/2020

Imatge d’alumnes començant l’examen de Llengua castellana i literatura de les PAU al Campus Catalunya de Tarragona. Foto: ACN

Els alumnes i professors de segon de batxillerat s’estan adaptant a la nova realitat generada per la crisi del coronavirus per preparar els exàmens de selectivitat, que s’han endarrerit fins a principis de juliol. En declaracions a l’ACN, asseguren que les eines digitals són una bona alternativa durant el confinament, però que no són tan efectives com les classes presencials. Els dubtes sobre com ha de finalitzar el curs genera angoixa a docents i estudiants, alguns dels quals es troben en situació d’inferioritat perquè no tenen ordinador o connexió. Zoom, Skype, Moodle o WhatsApp són algunes de les aplicacions que utilitzen per fer classes virtuals i enllestir el temari del curs.

La crisi del coronavirus ha trastocat els plans dels professors de segon de batxillerat a l’hora de preparar la selectivitat, l’examen final de l’etapa i que marca el camí que l’alumnat agafa a la universitat. En el moment culminant del curs han vist com els instituts han tancat i han hagut de buscar ràpidament fórmules alternatives, i a vegades imaginatives, per suplir les classes presencials. L’any passat s’hi van presentar 34.500 alumnes a tot Catalunya.

Roberto Fernández, professor de física i química al Col·legi Teresianes de Tarragona, es mostra “gratament sorprès” amb la facilitat que els alumnes s’han adaptat a la nova realitat. En aquest centre van prendre decisions molt ràpidament i la primera setmana de confinament ja van fer sessions virtuals i van planificar les tasques que havien de fer els alumnes. “Estic relativament tranquil perquè el ritme de classes que portem és similar al que dúiem. Acabarem el temari i segurament tindrem més temps per repassar” a causa de l’endarreriment de la selectivitat, assenyala. En el seu cas, connecta una tauleta a l’ordinador i així pot projectar les presentacions perquè cada estudiant les vegi des de casa.

Roberto Fernández, professor de 2n de batxillerat del Col·legi Teresianes de Tarragona, apunta que els alumnes s’han adaptat molt bé a la nova situació

 

Per Fernández el grau d’adequació ha estat molt satisfactori i creu que els joves assimilen els continguts d’una manera semblant a com ho feien a l’aula. Una de les seves alumnes, Helena Pineda, hi està d’acord: “Per com ens ho expliquen, no noto molta diferència entre el sistema online i presencial”. Pineda està cursant el batxillerat científic de la salut i valora que ho tenen “tot molt organitzat”. “Els professors ens envien un document amb tot el que hem de fer aquella setmana. Fem diferents sessions online i després els deures. Si tenim dubtes, els podem resoldre a les classes virtuals o per correu electrònic”, explica.

Per Marina Virgili, alumna de l’institut Pons d’Icart, també de Tarragona, els nervis han anat decreixent els darrers dies, a mesura que ha vist que bona part del temari ja el tenien pràcticament enllestit, especialment el de llengües. Virgili estudia el batxillerat científic, i les matèries específiques la tenen més capficada. “El tercer trimestre és el més important, perquè hi ha coses noves, i em fa por no poder arribar a fer tot el temari”, comenta. La jove reconeix l’esforç del professorat, que els fa arribar vídeos, àudios i correus electrònics per resoldre dubtes, però admet que “acabar el curs via online és complicat”. En el seu cas, es juga part de la nota d’accés a veterinària a la selectivitat.

Marina Virgili, estudiant de 2n de batxillerat de l’institut Pons d’Icart, comenta quines assignatures la preocupen més

 

Més comunicació

La comunicació entre docents i estudiants ha canviat. Per Fernández fins i tot “és més fluïda ara que abans”. “Fem una mica de professors les 24 hores perquè responem dubtes per mail”, especifica. La visió la comparteix en certa manera Joan Farré, tutor d’una classe de segon de batxillerat de l’Escola Joan XXIII, al barri tarragoní de Bonavista. “La primera setmana teníem missatges d’inquietud, també per part dels pares. Però vam establir un primer contacte amb ells per veure com estaven, més enllà de la part acadèmica, i ens va anar molt bé a tots”, recorda. Al seu centre els mestres han optat per diferents fórmules per transmetre el temari. Classes virtuals, gravar videotutorials, enregistrar àudios i difondre’ls per WhatsApp o fins i tot trobades per Zoom per respondre dubtes de manera conjunta entre tota la classe.

Farré no és tan positiu com Fernández a l’hora de valorar l’assimilació dels continguts. “Virtualitzar les classes no és fàcil i el que no podem fer és traslladar el que fèiem a l’aula a un entorn virtual. És quasi impossible i no seria efectiu”, exposa, i afegeix que ni professors ni alumnes estaven preparats per una situació com aquesta. L’opinió la comparteix Jordi Satorra, director de l’institut Martí i Franquès. “Si 10 és com s’assimila el temari en una classe normal, amb el sistema online estaríem en un 7”, puntua. Malgrat això, creu que “el fet de veure un professor, encara que sigui per ordinador, tranquil·litza i ajuda a entendre les coses”. Però assevera: “Les classes bones són les presencials; la resta és intentar cobrir l’expedient”.

En aquesta línia, un dels alumnes de l’Escola Joan XXIII, Jordi Martínez, troba que les diferències entre els dos sistemes són evidents. “Estàvem acostumats a que a classe podíem preguntar dubtes i ens els responien al moment. Ara és més complicat, i si és per correu la resposta no és immediata. El contacte directe ajuda molt”, considera.

Educació ha de fixar les dates de final de curs

En els últims dies abans de Setmana Santa en aquest centre van optar per repassar continguts i amb la represa del curs ja estan acabant el temari que tenien previst. Tot i això, tots els centres demanen al Departament d’Educació que defineixi com s’ha d’acabar el curs ordinari.

D’una banda, les dates. Si bé la selectivitat es farà entre el 7 i el 9 de juliol, el curs de segon de batxillerat està previst que s’acabi el 6 de maig. Després ve el període d’avaluacions i recuperacions, i el 18 de maig els centres han d’entregar la llista dels alumnes que han superat el curs i que decideixen presentar-se a la selectivitat. Segons expliquen les dates poden variar i és Educació qui, en principi aquesta setmana, ha de fixar els terminis. Els docents apunten que amb la situació actual és més difícil fer classes i que es pot donar la paradoxa que, un cop acabat el curs, els alumnes tinguin tres setmanes més de les habituals per repassar i preparar la selectivitat, a causa de l’endarreriment. “Saber aquestes dates ens traurà angoixa a tots perquè podrem ajustar els temps de la resta del curs”, indica Satorra.

L’altra qüestió que el Departament ha de concretar és com seran les avaluacions. D’una banda, les de batxillerat, ja que els exàmens tradicionals amb els alumnes a les aules no seran possibles. “Ens hem plantejat fer proves orals per videoconferència, qüestionaris online, diferents exercicis… és complicat però hem de veure què ens diuen”, afirma Farré. I de l’altra, la selectivitat. Pel que comenten els docents, la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) d’enguany tindrà variacions, però encara no s’han concretat. El rumors corren amb rapidesa entre l’alumnat i això multiplica els nervis. “Queda un mes de classes i estem impacients i nerviosos perquè no sabem què passarà. Si allarguen l’estat d’alarma potser han de tornar a canviar les dates de la selectivitat una altra vegada”, reflexiona l’estudiant Jordi Martínez.

Alumnes amb bretxa digital

Els que encara tenen més dificultats per preparar les PAU són els joves que o bé no tenen ordinador a casa o no disposen de connexió a internet. Si habitualment això ja és un problema a l’hora de fer treballs i estudiar, en temps de confinament poder seguir el ritme del curs és una epopeia. Aquí els centres també demanen respostes a Educació, encara que la predisposició per ajudar-los és total.

Al Martí i Franquès, de 300 alumnes de segon de batxillerat, cinc no poden fer classes virtuals, i dotze més tan sols tenen un telèfon mòbil. “Hem d’urgir que, quan ens permetin accedir al centre, els puguem deixar un portàtil”, apunta Satorra. “Són uns alumnes que estan en fals i l’administració haurà de buscar una solució” perquè no perdin el curs, afegeix. Educació ha informat aquest dimarts que facilitarà 22.000 dispositius amb connectivitat a tota Catalunya, que arribarien a partir de la setmana vinent. Segons el Departament, serà un préstec que hauran de retornar quan acabi el confinament.

Els que tenen únicament un telèfon mòbil sí que poden accedir als continguts que dona el professorat però “és complicat que puguin seguir una classe”. Tampoc ho tenen fàcil els joves que només tenen un ordinador a casa i l’han de compartir amb els pares o amb altres germans. “Estan en inferioritat respecte els altres companys”, sentencia Farré.

Tot plegat ha obligat a professors i alumnes a fer un sobreesforç per acabar el curs. La digitalització que s’anunciava des de feia anys ha arribat sobtadament i malgrat les dificultats tothom assegura que està sent un bon aprenentatge. De fet, alguna de les solucions que s’han adaptat a corre-cuita es mantindran en el temps. “Segur que alguna cosa quedarà. Hem d’estar preparats perquè probablement una situació com aquesta es pugui repetir en el futur, i llavors ens agafarà amb una preparació que ara no teníem”, valora Farré, que finalitza: “És un procés que ens ha de servir per aprendre i saber-ho afrontar millor en el futur”.

Eloi Tost