Més de 200 experts han participat al Tinglado 1 en una de les trobades més importants sobre el transport ferroviari. Foto: Cedida
Aquest dijous 18 d’abril, el Tinglado 1 del Moll de Costa ha estat escenari de la 5a edició del Rail Day que ha reunit més de 200 assistents seguint les presentacions de més d’una desena d’experts del sector ferroviari. El Port de Tarragona ha batejat l’edició de 2024 ‘‘Rail Ferroutage Unveiled. Trucks on tracks’”. La trobada, inaugurada pel president Saül Garreta, s’ha estructurat en tres blocs temàtics. El primer, “Context ferroviari”; el segon, “Infraestructura ferroviària” i, el tercer, “Visió dels usuaris”. Port Tarragona ha explicat l’ús del ferrocarril és un eix vertebrador en el desenvolupament de negoci del Port, des del punt de vista del creixement de tràfics, de l’eficiència i de la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social.
El president del Port Tarragona, Saül Garreta, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a les persones assistents i, ha agraït la participació de les persones expertes al Rail Day. Garreta ha volgut destacar el paper descarbonitzador del transport del ferrocarril en tota la cadena logística.
El primer ponent ha estat Iván Santos, representant a la CNMC. Santos ha començat la jornada d’avui amb una excel·lent presentació sobre la situació del mercat ferroviari, on ha explicat la baixa quota modal ferroviària al país i diferents oportunitats que per millorar-la més enllà d’aspectes infraestructurals com és la millora en equips ferroviaris, reducció de costos o augments de capacitat.
A continuació, Raffaele Zurio representant de la Med Rail Freight Corridor disseccionava al detall el projecte del Corredor Mediterrani, amb una actualització de l’estat de les connexions frontereres.
A continuació ha començat el segon bloc sobre infraestructures ferroviàries on han arribat bones noticies per al Port de Tarragona. Antonio Aguilar, d’ADIF, ha explicat avanços importants en el desenvolupament de la infraestructura per adaptar-la a tràfics d’autopista ferroviària.
Bones notícies per als projectes relacionats amb Port Tarragona, amb avenços significatius a les connexions des de Tarragona cap a França, Saragossa i també en el tram cap a Madrid passant per Guadalajara.
Bones notícies per al tren i el Port
La segona ponència abans de la primera taula rodona de la jornada ha anat a càrrec d’Efraín Larrea, representant de MCRIT, que ha explicat dos projectes de gran interès per a Port Tarragona. El primer, un projecte de nova terminal a Lleida amb un potencial molt important per augmentar les connexions ferroviàries amb els molls tarragonins. El segon, un estudi encarregat per Ferrmed on es detecten fins a 7 colls d’ampolla al Corredor Mediterrani al nostre territori i diferents accions a nivell d’infraestructura que permetin arribar a l’objectiu d’un 10% de quota modal per al 2030.
Després de la primera taula rodona i la pausa per al cafè, el cinquè Rail Day ha tornat a arrancar amb una conferència de la mà de Akos Ersek d’UIRR (International Union for Road-Rail Combined Transport). L’expert ha analitzat algunes de les dificultats que té el transport combinat, com ara la vulnerabilitat del transport intermodal davant els canvis de mercat o els alts costos d’inversió versus carretera, entre d’altres, aspectes a millorar per incrementar aquest tipus de transport.
L’última conferència d’aquesta cinquena edició del Rail Day ha estat la de Javier Jaso de AECOC (Associació de fabricants i distribuïdors) que ha aportat la visió sobre el sector ferroviari de les empreses de gran consum, que sol·liciten més atenció per part del sector ferroviari per conèixer les seves necessitats. Jaso ha citat diferents reptes que cal superar per augmentar el transport per ferrocarril per part dels carregadors: ser més flexible, millorar oferta de serveis i temps de trànsit, o augmentar el flux d’informació de serveis cap a les empreses usuàries.
Saül Garreta ha explicat com les autopistes ferroviàries són un punt estratègic per al futur el Port. Foto: Cedida
El Port de Tarragona treballa intensament per la descarbonització de la cadena logística amb la ferma aposta pel ferrocarril. Durant l’any 2023 hi va haver un increment de les composicions d’automòbils (+31,1%). En aquest sentit, els principals increments van venir dels trens des de Barcelona amb origen europeu (66 entrades versus 14 el 2022), trànsit des de Navarra (+17 trens) i el trànsit cap a Andalusia (+10 trens). El tràfic d’agroalimentaris també es va traduir en un increment de les composicions de cereal (+52%) amb 652 combois el 2023 versus els 429 de 2022.
Tres infraestructures noves de l’APT
Aquesta aposta també es fa evident a través de les tres infraestructures que s’estan impulsant. Per una banda, hi ha la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, amb 150.000 m2, una plataforma logística i de serveis a l’àrea d’influència de Madrid entre Guadalajara i Marchamalo que aquest mes de gener ha començat la seva segona i definitiva fase d’obres. Una important terminal multipropòsit i multiclient al centre peninsular que permetrà la connexió, del Port Tarragona, amb els principals ports marítims. Una infraestructura amb capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies nacionals, europees i internacionals entre ferrocarril i carretera ca als ports marítims i el centre.
Per altra banda, la Zona d’Activitats Logístiques del Port suposarà la creació d’un espai amb més de 900.000 m2 dins del recinte portuari per impulsar els tràfics marítims i l’activitat econòmica. La ZAL està integrada al Corredor del Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de la seva xarxa bàsica TEN-T (Trans European Network of Transport). Aquesta xarxa aborda la implementació i el desenvolupament d’una xarxa a tot Europa de línies ferroviàries, carreteres, vies navegables interiors, rutes marítimes de transport marítim, ports, aeroports i terminals ferroviàries.
Finalment, la tercera infraestructura clau per potenciar el transport per ferrocarril al Port, és la Terminal Intermodal la Boella. Una terminal ferroviària intermodal de trànsit de mercaderies amb origen/destí nacional (península Ibèrica) com internacional. Amb una superfície actual de 4 ha amb possibilitat d’expansió disposa de 5 vies d’ample mixt (ibèric + europeu) de càrrega i descàrrega executades sobre llosa de formigó i 3 vies de recepció/expedició sobre balast i, preparada per a la circulació de trens de fins a 750 metres de longitud.
El creuer Silver Moon del grup Royal Caribbean atracat al Moll de Balears del port de Tarragona. Foto: Neus Bertola / Anna Ferràs
La majoria dels partits de Tarragona aposten per rebre més creueristes
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, afirma que Tarragona té marge de creixement en l’arribada de creueristes. El 2023 es va tancar amb 122.000 passatgers, un volum “30 o 35 vegades menor que altres projectes amb els quals es compara a la ciutat”, expressa en una entrevista a l’ACN. Pel responsable portuari el territori té “capacitat d’absorció sense que es produeixin efectes negatius en l’entorn” i cita Màlaga com a exemple de “topall màxim” que no s’hauria de superar. El port andalús el 2023 s’ha situat en 500.000 creueristes. A banda, espera que el nou contradic de Ponent, que costarà uns 100 MEUR, estigui enllestit en uns dos anys.
“És un projecte amb el qual cada vegada em sento més confortable, en el sentit que té en compte la descarbonització“, afirma en relació al creuers. Per Garreta, una de les claus de futur és “atreure creuers que tenen baixes emissions i preparats per endollar-se a l’electricitat quan estan a port“. A més, destaca que en el model de Tarragona no hi tenen cabuda els grans vaixells relacionats amb el turisme de masses sinó que l’aposta són embarcacions més petites. “Aquí són de com a màxim 2.500 passatgers, en altres lloc són de 7.000”, destaca.
En aquest sentit expressa que els visitants busquen una destinació com la del Camp de Tarragona, amb elements com “la Tarragona romana, el modernisme, el Priorat, la ruta del Cister”, entre altres, que ajuden a “desestacionalitzar“. “Si aporten valor al territori, no gentrifiquen, contracten guies i actors… en funció que això vagi passant, serà positiu”, assenyala.
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta. Foto: APT
La majoria dels partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Tarragonacoincideixen amb el president del port de Tarragona, Saül Garreta, respecte el marge de creixement en el nombre de creueristes que té la ciutat. Tan sols En Comú Podem qüestiona la política turística actual i denuncia que la massificació del turisme “serà la mort del sector”, en paraules del seu portaveu, Jordi Collado. Les formacions partidàries d’incrementar el volum turístic rebutgen posar un topall màxim de visitants, si bé ERC, PSC i Junts es mostren més estrictes a l’hora de defensar un turisme “sostenible” i respectuós que no saturi la ciutat.
PSC
La consellera de Turisme, Montse Adan (PSC), sosté que el turisme de creuers s’ha aplicat a Tarragona de manera “progressiva i sostenible” en els darrers deu anys i que el volum actual d’uns 120.000 passatgers anuals “no és comparable” amb les xifres d’altres destinacions. Per Adan els creuers ajuden a la “diversificació i desestacionalització” turística i afavoreixen “que l’economia de la ciutat estigui viva tot l’any”.
En aquest sentit, celebra l’acord amb la naviliera MSC pel qual Tarragona serà port base a partir de l’abril, cosa que farà que hi hagi més pernoctacions als hotels locals. En la seva opinió “no és el moment” de posar topalls. “Hi ha marge de creixement. Més que posar límits hem d’anar avaluant els resultats temporada rere temporada”, manifesta Adan. En una entrevista a l’ACN, Garreta ha explicat que el límit seria arribar als nivells de Màlaga, que el 2023 ha tingut uns 500.000 creueristes.
ERC
Des d’ERC, el seu conseller Xavier Puig també es mostra favorable al “turisme sostenible” i indica que els creueristes no només desembarquen a la ciutat sinó que visiten diferents punts de la regió. “La capacitat que té Tarragona per rebre turistes no està saturada, però tampoc volem arribar a una saturació“, exposa. A més, assenyala que “la percepció ciutadana no és de saturació”, per la qual cosa creu que “hi ha joc per repartir”.
Tres creuers al Port de Tarragona. Foto: Cedida
Junts
En aquesta línia també s’expressa el portaveu de Junts, Jordi Sendra, que posa el focus en “la qualitat”. “Prefereixo 100.000 creueristes que gastin 50 euros cadascun que 200.000 que gastin 10 euros per persona”, explica. Amb tot, afirma que “hi ha molt marge per créixer” però considera que “s’ha de posar un límit“. Això s’hauria de fer, segons Sendra, en el marc de la taula institucional de creuers on hi ha representades administracions i agents del territori.
PP
Des del PP, la consellera Elisa Vedrina defensa que volen “més visitants, no pas menys” i que això ha de permetre que “Tarragona arribi a ser una capital econòmica, cultural, turística i patrimonial”. “No ens plantegem posar topalls“, afirma, i detalla que “la riquesa ha de venir en bona part d’una bona política turística” que aporti “més visitants durant tot l’any”.
Vox
Per Vox, també hi ha marge de creixement i cal fomentar “la desestacionalització del turisme” per “evitar massificacions” i que “sigui un motor econòmic eficient”. El seu portaveu al consistori, Francisco Javier Gómez, expressa que cal “millorar” el fet que són pocs els creueristes que entren als monuments: “només un percentatge mínim es dedica a fer excursions per la ciutat, per la qual cosa creiem que els nostres recintes estan infrautilitzats”.
ECP, contraris
L’única veu contrària als plantejaments actuals és la d’En Comú Podem. El seu portaveu, Jordi Collado, assegura que hi ha “massa gent blanquejant els creuers i parlant de sostenibilitat quan en realitat parlen de negoci“. A més, pronostica que “la massificació del turisme serà la mort del sector i la pèrdua definitiva de la Part Alta”. “No volem viure en una destinació turística o en un parc temàtic, la ciutat ha de tenir la funció de viure-la i no és un producte. Cal recuperar la Part Alta per a les veïnes en la que avui es més fàcil comprar un imant per la nevera que una barra de pa”, exposa.
Finalment, critica el paper d’ERC, de qui diu aposta “per un model extractiu”. “És incoherent que diguin que no volen Hard Rock un dia i que a l’altre vulguin multiplicar per quatre els creueristes de la ciutat”, finalitza.
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, aposta per traslladar la Laboral i destinar aquests terrenys a acollir noves empreses i ampliar les instal·lacions portuàries. En una entrevista a l’ACN, Garreta ha concretat que els nous negocis podrien estar vinculats amb l’energia verda, però que també es podria acollir el nou centre de descarbonització de la indústria química o fer-hi projectes relacionats amb l’aigua o la logística, a més d’ampliar instal·lacions portuàries com la terminal ferroviària de la Boella i fer-hi nous magatzems. A banda, Garreta ha lamentat que les institucions no hagin comptat amb el port de Tarragona a l’hora de crear i planificar la nova Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT).
Garreta s’ha mostrat partidari de moure la Laboral sempre i quan “s’assegurés un millor Complex Educatiu en un altre lloc i fos claus en mà”. Per aconseguir-ho caldria “un pacte de país i de territori” amb l’Ajuntament de Tarragona, el port, la Generalitat i el clúster químic. Pel president de l’APT, si això es produeix, “es generen una sèrie d’oportunitats”.
Entre aquestes hi ha “la reconversió cap a la química verda del polígon sud”, que pot fer que moltes de les opcions que es plantegen “no siguin compatibles a la llarga amb tenir el Complex Educatiu” a l’emplaçament actual. Un dels projectes que ha posat damunt la taula és el nou centre de descarbonització, però també projectes relacionats amb la logística o l’aigua, que comportarien l’arribada de noves empreses a la zona. Fins i tot noves infraestructures del port de Tarragona, com una ampliació de la terminal de la Boella o la creació de nous magatzems. Amb tot, ha assenyalat que com a port volen “ser part de la solució” i ha valorat que si la Laboral anés cap als barris de Ponent “cohesionaria els barris” de la zona.
Imatge de la Universitat Laboral de Tarragona. Foto: Google
Participar en l’AMT
El responsable portuari també ha expressat la seva sorpresa pel fet que no s’hagi comptat amb la infraestructura en les primeres converses que hi ha hagut per articular l’Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT). “Ens sobta que no se’ns hagi convidat perquè som estratègics. No som el port de Tarragona, som el port de l’àrea metropolitana”, ha exposat. En la seva opinió, l’APT té “una visió metropolitana” i ha posat de relleu que diferents projectes que impulsen com el centre d’interpretació a Vila-seca o la nova Zona d’Activitats Logístiques són projectes que van més enllà de la ciutat.
“L’activitat que irradia el port té una influència enorme. Tenim capacitat econòmica, tècnica i vocació territorial. Això s’ha d’entendre com una aliança i una cooperació, no va de protagonisme”, ha afegit. Així, s’ha mostrat “segur que ho corregiran”.
Saül Garreta, president del Port de Tarragona. Foto: Eloi Tost / Mar Rovira
El Port de Tarragona té en marxa una prova pilot que permet generar 7m3 diaris
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, obre la porta a utilitzar petites dessaladores portàtils per reduir l’ús d’aigua de boca i mitigar així els efectes de la sequera. En una entrevista a l’ACN, Garreta ha explicat que el Port de Tarragona té en marxa una prova pilot per implementar dessaladores portàtils que poden generar 7 metres cúbics (m3) diaris. De moment només estan fent servir aquesta nova tecnologia per fer tasques de neteja, però hi ha la possibilitat de destinar l’aigua a altres usos. El president ha manifestat que aquesta opció pot ser vàlida per l’àrea metropolitana de Barcelona i ha apuntat que portar aigua en vaixells és car. Amb tot, ha assegurat que el port està preparat per si cal fer-ho.
Garreta ha exposat que visualitza dos possibles escenaris en cas que l’àrea metropolitana de Barcelona necessiti portar aigua. El primer és el de vaixells amb aigua de l’Ebre via port de Tarragona. En aquest supòsit ha recordat que des de finals de novembre ja van començar a adequar les instal·lacions fent “proves d’estanqueïtat i pressió” i amb algunes petites millores al moll de la Rioja. “Ens vam moure molt ràpidament. Hem fet la feina”, ha remarcat.
Amb tot, manquen “unes petites actuacions” per part de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) “que s’estan desenvolupant”. Inclouen “un petit bypass” per evitar problemes de pressió en el subministrament “i una petita canonada” d’uns 60 metres. En cas que s’apostés per aquesta opció, ha advertit que és un projecte car i que també caldrà preparar les instal·lacions de Barcelona per poder injectar l’aigua a la xarxa.
L’altre escenari són les dessalinitzadores. En el cas de la que té en fase de prova el port de Tarragona s’utilitza per tasques de neteja. “És un projecte experimental. Volem agafar experiència en aquesta tecnologia per estar preparats”, ha remarcat Garreta. Des de la infraestructura s’hi treballa des de fa setmanes. El responsable portuari ha reconegut que no sap quina opció seria l’escollida i ha demanat “preparar el país pels escenaris de sequera”.
Garreta al seu despatx del port. Foto: Eloi Tost / Mar Rovira
Dessalinitzadora a Salou
Més a llarg termini, Garreta projecta fer una planta dessalinitzadora a Salou. Seria a la zona de l’antiga pedrera, molt a prop de la Pineda, a primera línia de mar, en uns terrenys de 8,5 hectàrees que ja són propietat del port de Tarragona. La idea del president passaria per “restituir el volum original” de la zona, fer-hi un amfiteatre per acollir propostes culturals “i a sota una gran dessalinitzadora”. “Podem generar aigua per Vila-seca, Salou, Cambrils, Tarragona o Reus“, ha assegurat i ha obert la porta que l’Agència Catalana de l’Aigua, el Consorci d’Aigües de Tarragona o Ematsa se’n poguessin proveir, igual que la indústria, ja sigui per al seu funcionament o per produir hidrogen verd.
De moment, ja s’han fet els primers passos. “Hem encarregat un projecte i hem fet uns estudis preliminars per veure si allò és possible, i ho és”, ha avançat. Fins i tot no ha descartat que l’equipament també pogués acollir una planta de geotèrmia per abaratir el preu de l’aigua que es reaprofités. Malgrat tot, la iniciativa encara es troba en un estadi força embrionari i no hi ha terminis ni pressupost damunt la taula.
El president del Port durant la conferència. Foto: Cedida
El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, ha reivindicat el paper de la infraestructura com a “efecte multiplicador” a l’àrea metropolitana tarragonina, la segona de Catalunya. Segons Garreta, la infraestructura és “indispensable” perquè l’àrea metropolitana de Tarragona “funcioni”, tant en l’àmbit de la indústria química, com del turisme, del sector serveis, de la recerca a través de la Universitat Rovira i Virgili i des de la vessant cultural. En una conferència al Palau Robert, Garreta també ha avançat que la concessió de la terminal ferroviària de La Boella, liderada per BASF i nou empreses logístiques, se signarà al novembre.
Així ho ha exposat Garreta aquest dimarts en una conferència al Palau Robert, on ha desgranat els eixos del pla #Ecoport2027 i les accions que duu a terme el port en la transició energètica a Catalunya. Garreta ha resumit amb un “tenim pressa” per adaptar el port i la seva operativa al canvi climàtic. “El rumb ha de passar per la descarbonització de l’activitat portuària”, ha insistit.
Un altre moment de la conferència. Foto: Cedida
El president del Port de Tarragona ha recordat que al 2021 va ser el cinquè port amb més activitat i setè el 2022, un descens causat pel retrocés en el tràfic d’hidrocarburs. Amb tot, però, ha recordat que la infraestructura “és tan o més important que el de BCN per a l’àrea metropolitana de Barcelona” i en una àrea, la de Tarragona, que durant la temporada turística multiplica per tres el seu mig milió d’habitants.
“És una àrea metropolitana diferent, la segona més important de Catalunya, i té un paper molt important perquè aquelles iniciatives que nosaltres fem tinguin un efecte multiplicador”, ha dit.
En la conferència celebrada al Palau Robert, en què també hi ha assistit el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, Garreta ha explicat que la concessió per a la terminal ferroviària de La Boella se signarà al novembre. Es tracta d’un projecte de col·laboració público privada que suposarà una inversió de 25 milions d’euros. Està liderat per BASF i nou empreses logístiques que han mostrat un “interès renovat” per impulsar aquesta infraestructura, ha detallat Garreta. “Aquesta terminal busca fer que les nostres empreses siguin més competitives”, ha afegit.
La conferència s’ha dut a terme al Palau Robert de Barcelona. Foto: Cedida
D’altra banda, Garreta ha enumerat els altres projectes estratègics en què treballa el Port de Tarragona, com la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, situada a 70 quilòmetres de Madrid i que permetrà connectar amb vuit trens diaris de 750 metres per sentit amb la capital tarragonina. La inversió prevista és d’uns 20 milions d’euros, amb aportació de fons europeus. Actualment, ja s’ha finalitzat la fase A de les obres i està a punt de començar la fase B. Segons ha precisat el president del Port de Tarragona, els treballs han patit un retard i s’iniciaran en uns quinze dies.
També ha citat la Zona d’Activitats Logístiques, que amb una inversió de 33,1 milions d’euros, inclou mesures per a la recuperació i reciclat d’aigües i espais verds, entre d’altres; o la Xarxa Natura 2000. Concretament, el desenvolupament de la ZAL permetrà una restauració de 370.000 metres quadrats de flota i fauna pròpia en aiguamolls costaners. Concretament, està situat entre la mateixa ZAL i la Pineda (Vila-seca) i disposarà de la màxima protecció mediambiental. La licitació es publicarà en breu i es preveu una inversió al voltant dels 2,3 milions d’euros.
Un dels projectes més importants del Port és la construcció del contradic de Ponent, al qual es preveu destinar-hi uns 100 milions d’euros. A principis d’any es va iniciar l’exposició pública de l’impacte ambiental del projecte constructiu i el seu aprofitament social en tractar-se d’una zona propera a la Pineda, a la seva platja, al passeig marítim i a l’espai de la XN 2000 dels Prats d’Albinayana. La licitació s’espera per a principis d’aquest any.
La conferència es farà al Palau Robert el dia 10 d’octubre. Foto: Cedida
El Palau Robert de Barcelona serà l’escenari de l’esperada conferència “Port Tarragona Rumb EcoPort2027: el futur sostenible del Port en l’horitzó 2027”, que es durà a terme el pròxim 10 d’octubre a les 10h. L’esdeveniment comptarà amb la presència destacada del president del Port Tarragona, Saül Garreta, encarregat de compartir amb l’audiència els avanços i projectes del Port en el seu compromís per convertir-se en un model de PortSostenible. Es tracta d’un acte organitzat per la Direcció general de Difusió del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, d’entrada gratuïta i amb places limitades.
Garreta exposarà la visió estratègica i els projectes concrets que el Port Tarragona té planejats per a aconseguir els objectius de la iniciativa “EcoPort2027“. Així mateix, abordarà els reptes i oportunitats que representen la reducció de la petjada de carboni, l’eficiència energètica i la implementació de tecnologies innovadores en el sector portuari.
La conferència tractarà principalment sobre l’important enfocament que s’està prenent cap a la protecció i conservació del medi ambient en totes les operacions portuàries. La conferència es presenta com una oportunitat única per a comprendre el paper fonamental que juga el Port Tarragona en la protecció del medi ambient i com s’està preparant per a afrontar els desafiaments del futur.
El Port de Tarragona té en marxa un ambiciós Pla de Sostenibilitat, que persegueix l’objectiu de reduir a zero l’empremta de carboni en l’horitzó de l’any 2030, amb la materialització d’una vintena d’objectius mediambientals emmarcats dins de set línies d’actuació: aigua, aire, biodiversitat, gestió de residus, economia circular, automatització de processos i infraestructures.
L’entrada a l’esdeveniment és gratuïta, i les places són limitades. Per a confirmar assistència, es prega enviar un correu electrònic a tramesespalaurobert@gencat.cat . En acabar la seva intervenció, s’obrirà un torn de preguntes del públic i dels mitjans que ho desitgin.
El president del Port, Saül Garreta, i la presidenta de la Cambra de Tarragona, Laura Roigé. Foto: Tots21
El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, ha estat avui el protagonista del cicle ‘Bon dia Tarragona’ de la Cambra de Comerç. Garreta ha ofert una xerrada, “Port de Tarragona, cap a la sostenibilitat econòmica”, en què ha repassat els principals projectes estratègics de l’enclavament, com són la Zona d’Activitats Logístiques, que inclou la restauració ambiental dels Prats d’Albinyana (integrat a la XarxaNatura2000); la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo; el contradic de Ponent i la PortTarragona Terminal La Boella. Garreta ha titllat aquestes iniciatives com a “projectes de territori” i ha destacat la importància de la intermodalitat i del transport de mercaderies per ferrocarril per assolir el repte de la descarbonització de l’activitat portuària.
Entre els reptes de l’enclavament, Saül Garreta ha parlat de la necessitat de diversificar els tràfics i obrir-se a nous vectors energètics, com l’hidrogen verd o blau. Per a Garreta, “el port ha de ser un líder institucional i un exemple en la implementació d’estratègies de descarbonització”. En aquest sentit, ha marcat quatre objectius perquè la institució sigui capdavantera en la transició energètica: la creació d’una comunitat energètica portuària, l’augment de generació d’energia fotovoltaica, l’electrificació dels molls i aconseguir una activitat creuerística més sostenible.
El president del Port ha parlat també del futur impost al CO2 que vol implementar la Generalitat de Catalunya, un impost al que s’han presentat al·legacions, “no perquè no estem d’acord en la transició energètica, sinó perquè es tracta d’un impost que només es pagarà a Catalunya i ens penalitzarà, restant-nos competitivitat amb d’altres ports”.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
