Més de 100.00 multes de trànsit es podrien anul·lar a Catalunya per aquest motiu
Imatge d’un radar del Servei Català de Trànsit. Foto: Cedida
Si has rebut una multa per excés de velocitat a Catalunya en un tram on hi havia un radar, existeix la possibilitat que vegis reduïda la seva quantia econòmica. La porta, doncs, s’obre a milers de reclamacions.
I és que el Jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona ha sentenciat en contra del SCT per no haver calculat de manera correcta el marge d’error que posseeixen tots els cinemòmetres fixos i, per tant, no s’ha aplicat bé. Segons va informar Automobilistes Europeus Associats (AEA), s’obre la porta a la reclamació de més de 100.000 sancions només dels últims tres anys.
La resolució del jutjat barceloní va anul·lar la multa de 300 euros i la retirada de dos punts a un conductor que circulava a 151 km/h per l’AP-7, ja que no es va aplicar el marge d’error de més o menys 5%, per la qual cosa l’audiència va sentenciar que només es pot provar que l’afectat anava a 143,45 km/h, ja que aquest ha d’aplicar-se en benefici del presumpte infractor.
Senyal d’un radar. Foto: Cedida
Què és el marge d’error d’un radar?
El també conegut com a llindar de tolerància d’aquests dispositius per al control de la velocitat s’estableix en els nous aparells en només el 3% respecte a la velocitat a la qual salten, però aquesta circumstància només es dona en els radars fixos i ve regulada per l’Apèndix I de l’Annex XII de l’Ordre ICT/155/2020.
Però aquesta nova circumstància encara no s’ha dut a terme, ja que només està vigent per als nous cinemòmetres. Per als altres se sol seguir la regla del 7, que consisteix en el fet que els radars estableixen un llindar de tolerància de 7 km/h quan la velocitat màxima de la via sigui inferior a 100 km/h i, una vegada se supera aquesta xifra, el cinemòmetre s’activa quan un vehicle excedeixi el límit permès en un 7%. Per tant, aquest llindar és diferent depenent de la via.
Catalunya és la comunitat autònoma que té més radars, amb uns 700 cinemòmetres repartits per les carreteres de tota la seva geografia, en aquest cas sota la titularitat del Servei Català de Trànsit, als quals caldria sumar els dispositius per a controlar la velocitat que tenen els ajuntaments.
