Representants del Misteri de La Selva al Parlament. Foto: Cedida
Diversos representants del Patronat del Misteri de la Selva han estat rebuts aquest dimecres per la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya en una compareixença demanada per presentar als diputats i diputades els detalls de la representació assumpcionista selvatana i demanar el suport de la cambra catalana al projecte per oferir una representació especial de la peça el pròxim mes de setembre a Roma.
La delegació del Misteri ha exposat davant la Comissió de Cultura la importància de la peça selvatana, reconeguda com el drama assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres. En aquesta línia, s’ha exposat que la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria –el seu nom original– dóna accés a un important llegat literari, teatral, musical i religiós, que la converteix en una autèntica joia del teatre medieval català i europeu que s’adreça als amants del món del teatre, de la música, la literatura, la llengua i la cultura en general.
En aquesta línia, la presidenta del Patronat, Franzina Ferrater, i un dels seus directors, Joan Massana, han explicat als diputats i diputades la riquesa que l’obra aporta al patrimoni festiu català i la importància de poder-lo representar el pròxim 27 de setembre a Roma. Aquest 2025 fa 45 anys que representar i recuperar el Misteri per primer cop i també es compleixen 25 anys d’ençà que es va portar per primera vegada a la capital italiana i, com llavors, el motiu de la representació seria la celebració del Jubileu.
El Misteri de la Selva ha demanat suport a la cambra catalana per poder organitzar amb garanties la posada en escena a Roma d’aquesta peça del patrimoni català i tots els grups hi han mostrat el seu suport, traslladant la petició a la conselleria de Cultura, que pròximament oferirà una trobada als representants del Patronat per tal de conèixer el projecte al detall i les necessitats i possibilitats de rebre una ajuda del Govern català.
La representació de Roma està programada per al pròxim 27 de setembre, concretament a la basílica de Santa Maria sopra Minerva, coincidint amb l’any jubilar que celebra l’Església catòlica. El Misteri de la Selva necessita traslladar-hi més d’un centenar de persones, entre actors i membres de l’organització, a més de material i equip de suport, i serà una de les aportacions més significatives es farà des del sector cultural català al programa oficial del Jubileu 2025.
Els portaveus de Dignitat a les Vies asseguren que “ens van vendre el ‘pack’ de la informació i és el de la desinformació”. Foto: ACN
Els portaveus de les plataformes Trens Dignes de Terres de l’Ebre i Priorat, Dignitat a les Vies i Mercaderies per l’interior han traslladat aquest dijous les seves queixes al Parlament sobre el servei ferroviari a les comarques de Tarragona. “Hem arribat al tall farts i desgastats, estem psicològicament molt fotuts perquè això no funciona”, ha denunciat la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez. “Ens van vendre el ‘pack’ de la informació i és el de la desinformació”, ha continuat el coportaveu de Dignitat a les Vies, Òscar Ibáñez, que ha assegurat que el 40% dels usuaris de viatgers d’Altafulla i Torredembarra “han desertat completament del tren”.
Les tres entitats han portat al Parlament les seves queixes pel mal funcionament del servei ferroviari a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, una situació que s’ha agreujat amb el tall de Roda de Berà i que s’allargarà fins a principis de febrer.
En una roda de premsa posterior, la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez, ha advertit que hi ha busos que no connecten amb els trens, en el marc del Pla Alternatiu de Transport pel tram afectat pel tall, i que en algunes estacions hi ha deficiències o problemes de seguretat. Ha citat, per exemple, l’estació de Reus, on els lavabos estan tancats perquè presumptament és un punt de tràfic de drogues, o a Vilanova i la Geltrú, on els ascensors fa un any que no funcionen.
Segons ha comentat, els problemes s’agreugen en aquelles estacions que depenen d’Adif i ha apuntat que no hi ha comunicació entre l’ens gestor d’infraestructures ferroviàries i l’operadora Renfe.
El coportaveu de l’entitat, Òscar Ibáñez, ha reclamat replicar els descomptes en el bus a Tarragona a Altafulla i Torredembarra. “Tindríem una solució alternativa”, ha dit Ibáñez, que ha posat l’exemple de Sant Pere de Ribes, des d’on cada dia viatgen uns 3.000 viatgers cap a Barcelona.
Un altre Avant i dos Euromed diaris
Al seu torn, el portaveu de Plataforma Trens Dignes Terres de l’Ebre i Priorat, Valentí Marín, ha reclamat un segon Avant entre Barcelona i les Terres de l’Ebre des d’Ulldecona. Segons ha comentat, el tren diari que hi ha ara “no és competitiu perquè fa més parades del compte”.
Així mateix, ha reclamat dos Euromed per sentit, que sumats als Regionals cap al sud quan acabin les obres de Roda de Berà, donarà una “connexió raonable en tren”, ha dit. Marín ha subratllat que aquesta situació no afecta només els usuaris sinó també les empreses i ha reivindicat una estació de mercaderies. “Hi ha empresaris de l’Ebre que se senten en terra de ningú”, ha assenyalat el portaveu.
Per la seva banda, la portaveu de la Plataforma Mercaderies per l’Interior, Vanessa Climent, ha tornat a exigir al govern de l’Estat que busqui una solució “urgent i provisional” perquè els trens de mercaderies passin per l’interior i s’allunyin dels nuclis habitats dels municipis de la costa.
A més, ha advertit, en línia de Ferrmed, que la infraestructura col·lapsarà a mig termini quan un cop acabades les obres els trens de viatgers i mercaderies hagin de compartir les vies.
L’hemicicle del Parlament buit i amb l’urna preparada per a la votació per triar nova presidència a la cambra. Foto: Job Vermeulen
Quin dia podríem tenir president de la Generalitat? Què fixa el calendari legal? Per començar, caldrà que es constitueixi el Parlament, que ho ha det fer com a molt tard el 10 de juny, dins els vint dies hàbils següents a les eleccions.
Un cop constituït el Parlament, el president o presidenta de la cambra, dins els deu dies hàbils següents, ha de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els representants de les formacions parlamentàries.
El termini de deu dies acabaria el 25 de juny, inclòs, si la cambra es constituís el 10 de juny, exhaurint el termini que té per fer-ho. Si el candidat a la presidència no aconsegueix majoria absoluta, un mínim de 68 diputats, es pot sotmetre a una altra votació, dos dies després, en què serà suficient la majoria simple, més vots a favor que en contra.
Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, el Parlament es dissol automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer en el termini de quaranta-set dies després de la convocatòria, amb un campanya electoral reduïda a vuit dies. En aquest cas, la repetició electoral se situaria a l’octubre.
El Parlament no s’ha hagut de dissoldre mai automàticament després d’unes eleccions per no haver pogut investir cap president de la Generalitat, però el desembre del 2020 es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història perquè no es va investir cap nou president després de la inhabilitació de Quim Torra. Aquella dissolució automàtica es va produir quan ja s’havien complert prop de tres anys de legislatura i va comportar la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer de 2021.
Constitució del Parlament
Correspon al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, convocar la primera sessió de constitució de la cambra catalana, en què s’elegirà el president o presidenta del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa.
Des del restabliment del Parlament n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, elegida el 9 de juny de 2023 amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.
Accés a la plena condició de diputats
Dels 135 diputats del nou parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts+, 20 d’ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d’Aliança Catalana.
Per accedir al ple exercici de la condició de parlamentaris, els diputats proclamats electes han de lliurar al registre del Parlament la documentació següent: la credencial expedida per la Junta Electoral; l’escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l’Estatut; la declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials i dels càrrecs públics que exerceixen, i la declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni. Els diputats poden lliurar personalment aquesta documentació o delegar-ne la tramitació al personal del grup del qual formaran part.
Imatge d’un col·legi electoral durant la jornada d’aquest 12 de maig. Foto: ACN/A.Mor
Si el matí començava amb força i a les 13.00 h semblava que la participació en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya podia ser clarament superior a la de les últimes de 2021, les dades de les sis de la tarda han fet tornar les xifres fins a uns percentatges molt similars als que es van tenir fa tres anys.
En el global de Catalunya, a dues hores pel tancament dels col·legis electorals (si no hi ha canvis i ampliacions horàries a causa del caos ferroviari), han votat 2.486.113 persones, que suposen un 45,79% dels votants cridats a les urnes. Aquesta xifra és lleugerament més alta que la de 2021, però no arriba ni a un quart de punt, donat que la participació de llavors va era del 45,61% a la mateixa hora.
Si traslladem les xifres a la demarcació de Tarragona, ens trobem que la participació ha pujat, aquí sí, més d’un punt, i se situa en el 44,05%. Això significa que han votat 254.085 persones, quan l’any 2021 havien votat a les 18.00 h un 42,77% de l’electorat.
Caldrà veure les xifres finals de la jornada, però, en general, s’observa una participació similar o més baixa a la de 2021 en municipis rurals i amb poca població, mentre que el repunt de votants es produeix en ciutats de més envergadura, com ara Tarragona, on puja més d’un punt; Reus, on puja 5,61 punts, o Torredembarra, on la participació puja 4,31 punts. També hi ha un cert augment de votants en altres punts de la demarcació, com el Vendrell (+4,14 punts) o a les Terres de l’Ebre.
Per comarques, al Baix Camp, l’Albiol han votat a les 18.00 h un 45,33% dels electors; a l’Aleixar, del 49,42%; a Alforja, el 49,22%; a Almoster, el 52,89%; a Arbolí el 66,35%; a l’Argentera, el 63,63%; a les Borges del Camp, el 49,74%; a Botarell, del 48,30%; a Cambrils, el 42,17%; Capafonts tenia un 46,00%; Castellvell del Camp, el 52,26%; Colldejou, 56,61%; Duesaigües, 47,77%; la Febró, 55,88%; Maspujols, 53,37%; Mont-roig del Camp, 40,75%; Montbrió del Camp, 45,31%; Prades, 53,41%; Pratdip, 53,37%; Reus, 44,56%; Riudecanyes, 54,27%; Riudecols, 46,68%; Riudoms, 45,04%; la Selva del Camp, 49,61%; Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 45,29%; Vilanova d’Escornalbou, 52,41%; Vilaplana, 60,18% i Vinyols i els Arcs, 49,27%.
En el cas del Tarragonès, les dades de participació per municipis són aquestes: Altafulla, del 48,68%; la Canonja, del 43,02%; el Catllar, 47,81%; Constantí, 37,56%; Creixell, 41,24%; el Morell, 44,81%; la Nou de Gaià, 56,50%; els Pallaresos, 45,43%; Perafort, 46,06%; la Pobla de Mafumet, 46,18%; la Pobla de Montornès, 43,12%; Renau, 53,63%; la Riera de Gaià, 51,68%; Roda de Berà, 41,78%; Salomó, 57,66%; Salou, 37,46%; la Secuita, 46,57%; Tarragona, 45,60%; Torredembarra, 44,53%; Vespella de Gaià, 40,78%; Vila-seca, 41,75%; Vilallonga del Camp, 44,01%.
Parlamentaris amb representants del centres CERCA de Tarragona. Foto: Cedida
Els equips directius dels centres de recerca CERCA de la Catalunya Sud (l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) van mantenir dijous una reunió crucial amb representants del Parlament de Catalunya, en la qual es va destacar el paper fonamental de la recerca com a motor de desenvolupament territorial.
Els equips de direcció dels centres CERCA de Tarragona (l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC; l’Institut Català d’Investigació Química, ICIQ; l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, IISPV; i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES) van convergir per reclamar un suport reforçat del Govern en matèria d’inversions destinades a infraestructures de recerca. Aquesta unió va traslladar també una imatge d’unitat i compromís dels centres envers el progrés científic i tecnològic de la regió.
La importància estratègica de la Catalunya Sud com a pol de desenvolupament no pot ser subestimada. La regió ha estat històricament un bastió d’innovació i descobriments científics, i la seva continuada excel·lència en recerca és essencial per al futur de Catalunya, especialment en àmbits estratègics com la indústria química, la salut, el patrimoni i la cultura. Aquestes àrees de coneixement tenen el potencial de respondre als reptes més urgents de la nostra societat, incloent-hi el canvi climàtic.
Una trobada en clau de territori
En la reunió, els representants dels centres CERCA van expressar la necessitat urgent d’inversions en infraestructures de recerca clau per al progrés i avenç de la regió. La manca d’espai i recursos adequats a les respectives seus ha començat a limitar la capacitat dels centres per a dur a terme projectes ambiciosos i atraure nous talents, posant en perill la seva capacitat de generar coneixement i valor afegit per a la societat.
“Una inversió en la ciència és una inversió en la prosperitat econòmica, en la salut de la població, en la sostenibilitat del nostre entorn i, en definitiva, en la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes”, van afirmar els representants dels centres CERCA.
Les necessitats dels centres CERCA de Tarragona, especialment en termes d’adequació i ampliació de les seves seus, van ser traslladades als parlamentaris com a prioritat essencial per al desenvolupament sostenible de la regió. Les inversions en aquests centres no només estimularan la recerca i la innovació, sinó que també jugaran un paper clau en la resolució de reptes estratègics com la descarbonització de la indústria petroquímica de Tarragona.
Les inversions en infraestructures de recerca no només beneficiaran els centres CERCA, sinó que també reverteixen en avantatges tangibles per a tota la societat, consolidant la posició de Catalunya Sud com a referent en la recerca científica i el desenvolupament tecnològic.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
