Empat entre gegants (1-1)

Pablo Fernández, celebrant el seu gol. Foto: Nàstic

El Nàstic i l’Andorra han empatat a un al Nou Estadi Costa Daurada de manera que els grana han frenat la seva ratxa de dues victòries seguides. Ha estat, però, un duel entre gegants. Un gol de murri de Pablo Fernández ha estat contrarestat per un de Lautaro, tots dos a la primera part. El Nàstic s’ha tret el son de les orelles a la segona part, però ha perdonat diverses ocasions clares. Tots dos equips han ofert un goig de partit.

El Nàstic buscava la tercera victòria consecutiva i fer el salt al play off, en una setmana amb menys entrenaments per la dana, i davant tenia un totpoderós Andorra, que iniciava la jornada en tercera posició, amb dos punts més que els grana. Antoñín entrava per Dani López i Concha era el gran retorn.

Davant un rival que li agrada dominar el joc, Dani Vidal situava la davantera molt avançada per recuperar pilotes de la defensa andorrana. Després de deu minuts de domini grana, per dreta i per esquerra, seria el perillós davanter andorrà Josep Cerdà qui engaltaria un xut des de fora de l’àrea que s’estavellaria al travesser. Un avís seriós.

Nàstic i Andorra jugaven a l’intercanvi de cops. Després d’uns minuts de domini visitant, un córner donava opció al Nàstic per avançar-se en el marcador, en rematar tal com venia Óscar Sanz. La bimba acabava de nou a córner. I fruit d’aquest, nova opció de gol en una centrada molt tancada que salvava la defensa tricolor. Dues jugades d’estratègia i dues ocasions de gol.

Augmentava la pressió l’Andorra, amb un Lautaro buscant la centrada i un Josep Cerdà amb una gran facilitat per driblar. La possessió, a la meitat de la primera part, era de l’equip de Ferran Costa.


Altres notícies:


Al minut 28, i en el segona errada clamorosa d’Oier Olazábal, el porter andorrà, en cedir-la malament a un company, la bimba quedava a peus de Pablo Fernández, que amb tota la facilitat del món, en un mà a mà, avançava el Nàstic.

Un xutàs d’Alvaro Peña des de fora de l’àrea era la rèplica visitant, que Varo salvava amb una extraordinària estirada. A la següent opció arribaria, però, l’empat. Era el 41′ i Lautaro rebia una sensacional assistència de Luismi, i feia l’empat entrant a l’àrea per la dreta.

Jaume Jardí entraria a la segona part per Víctor Narro.  No començava entonat el Nàstic i qui més sensació de perill oferia era l’Andorra: al minut 53, Cerdà, entrant a l’àrea per l’esquerra i amb una gir de maluc que deixava enrera la defensa, l’engaltava de nou al pal. Només un minut després Pau Casadesús feia la passada de la mort, però no arribava ningú. Se salvava de nou el Nàstic.

Calia sacsejar el partit i David Concha finalment entraria al terreny de joc després de 12 partits de duríssim càstig, al minut 57, i ho faria per Marc Fernández, al mateix temps que ho feia Antonio Jiménez, aquest per Antoñín.

L’entrada de David Concha animava per fi les accions ofensives del Nàstic, que tornava a mostrar personalitat. En una contra de dos davanters granes contra sis andorrans, Pablo Fernández l’assistia al centre a Alex Jiménez, que definia massa alt tot caient a terra. Alex  tindria el 2-1 al minut 74, però rematava molt tou de cap una sensacional centrada per l’esquerra de Joan Oriol.

El guió del partit havia canviat de nou i entre David Cocha i Alex Jiménez, el Nàstic estava decidit a guanyar el partit. En el que era ja un atac i gol grana, Joan Oriol també rematava massa tou, de nou de cap, en una gran centrada, també per l’esquerra, de David Cocha. Al tram final, Pablo Fernández, desfondat després d’un monumental esforç, deixaria el terreny de joc a Marc Montalvo perquè el Nàstic respirés més en defensa i en la mitja. Acabaria el matx amb només dos minuts d’afegit. Un empat entre gegants.

 

El Nàstic es fa gran a Lezama contra el Bilbao Athlètic (1-3)

Joan Oriol, defensant un dels nombrosos atacs del Bilbao Athlètic. La defensa ha tingut feina aquest dissabte, Foto: Cedida/BilbaoAth.

El conjunt de Dani Vidal ha conquerit aquest dissabte Lezama, feu del Bilbao Athlètic i ha sumat la segona victòria de visitant en el que va de temporada. Els granes han tornat al camí del triomf després d’un partit que no han dominat, però en el qual sí han convertit en gol gairebé totes els ocasions que han tingut, i en què també Alberto Varo ha aturat tot el que calida aturar.

El partit no ha començat del tot malament i és que, després d’una primera part una mica fosca, els tarragonins ha pogut anar al vestidor amb un avantatge de 0 a 2 en el marcador De fet, el Nàstic ha patit en la primera meitat, però el botí ha estat immillorable.

Després que Marc Fernández, lliure de marca, marquès el primer gol al minut 22, després d’una d’aquelles jugades d’estratègia que tan bé treballen els granes, el partit semblava que podia millorar.

Tot i això, i malgrat intentar obrir-se i controlar el partit, el joc grana no ha guanyat gaire, però la quadratura dels astres de cara a gol ha estat millor que mai i Pablo Fernández ha marcat de cap després d’una gran passada de Víctor Narro quan ja s’acostava el final dels primers 45 minuts.

Pablo Fernández ha marcat de cap el 0-2 després d’una gran centrada de Víctor Narro. Foto: Cedida/@NasticTarragona

En la segona part Dani Vidal ha volgut evitar els ensurts d’altres partits en els quals els granes havien patit per defensar l’avantatge en el marcador i s’ha trobat amb un Bilbao Athlètic bolcat a l’atac que l’ha fet patir més del compte.

Així ha estat com els bilbaïns s’han posat amb l’1-2 al marcador, però, malgrat que les ocasions s’han succeït a la porteria de Varo, el de la Canonja ha tornat a ser un mur.

Un nou canvi de Vidal, reforçant el mig del camp i donant de nou més verticalitat a l’equip ha permès que Ander Gorostidi sentenciés pels tarragonins marcant l’1 a 3, de manera que la reacció dels locals ha quedat estroncada i el partit ha quedat llest per a sentència.

Després d’aquesta nova visita a Biscaia, el Nàstic suma 18 punts i és cinquè a la classificació a falta per disputar el partit contra el Celta Fortuna que es va suspendre la setmana passada per la dana.

 

El Nàstic es torna a agradar (2-0)

Víctor Narro ha estat un punyal des de la banda esquerra. Foto: Nàstic

El dia de l’estrena de la nova gespa al Nou Estadi i del retorn de Santi Castillejo a la banqueta contrària, el Nàstic s’ha refet i ha aconseguit una victòria sòlida contra l’Osasuna Promesas, que el reenganxa a la zona de play off d’ascens. Els grana han dominat de carrer el matx, amb un gol en cada part i un Pablo Fernández que ha fet les dues assistències de gol.

David Vidal afrontava el repte de netejar la pèssima imatge de la setmana passada amb tres canvis, Leal, Marc Fernández i Alex Jiménez entraven a l’onze inicial. Al seu torn, Arroyo i Arguibide entraven a la gespa pels navarresos, un equip de joc típicament directe, però inferior als grana.


I així es demostraria de seguida. Aviat arribaria el gol. Després d’uns minuts inicials en què el Nàstic buscava afermar-se al camp, i en una segona jugada, Joan Oriol l’enviava a córner. I justament del córner, al minut 14, vindria el gol. Gorostidi centrava per l’esquerra, i de cap Pablo Fernández la cedia a Marc Fernández, que dins l’àrea petita i també de cap feia el gol acompanyant la pilota fins a l’escaire esquerra.

El gol accelerava les coses i en la jugada següent Arroyo tenia l’empat. Seria l’única opció dels visitants. També en la següent acció, l’àrbitre no assenyalava una doble empenta claríssima dins l’àrea feta a Pablo Fernández.

Seguia apretant el Nàstic i poc després, Víctor Narro rematava tal com venia entrant a l’àrea petita per l’esquerra, perquè Valencia enviés a córner una clara opció de gol.


Altres notícies:


El Nàstic s’havia fet amb el domini total del partit, de manera gairebé insultant, i també controlador dels duels entre jugadors d’ambdós equips. Al minut 32, amb un Nàstic plenament assentat i triangulant amb solera, Pablo Fernández rematava d’esquenes, de manera acrobàtica, però massa alt. Joan Oriol i Marc Montalvo controlaven a la perfecció els davanters navarresos, desapareguts, Gorostidi era peça clau en la sortida de la bimba i la construcció i des de l’esquerra, Víctor Narro era un punyal, inflant-se a fer centrades perilloses i generar ocasions de gol. Amb prou feines l’Osasuna passava de mig camp, cada cop que el Nàstic concloïa una jugada o la defensa la desbaratava, aconseguia refusar la sortida navarresa.

En una contra de manual fabricada per Joan Oriol, Narro a punt estava de fer un golàs entrant per l’esquerra i fixant un remat amb paràbola quan semblava que el més fácil era centrar. Si arriba a entrar, hagués estat el gol del dia. La primera part acabaria amb un gran Nàstic desbordantment dominador.

La represa

A la represa, una badada monumental del porter navarrès, provocava una gran ocasió d’Alex Jiménez per fer el segon: davant Valencia, la picava, però la pilota sortia fregant el travesser. Tot i que tocat, l’Osasuna havia de fer alguna cosa i en les següents dues jugades gaudiria de fins a tres ocasions de gol.

En un moment delicat per al Nàstic, una passada de Gorostidi a Marc Fernández acabava amb el grana a terra i reclamant penal, que l’àrbitre no pitaria. Seria la seva darrera jugada, perquè deixaria el terreny de joc per Jaume Jardí, que acompanyaria Antoñín, que també trepitjava la gespa. Al seu torn, Santi Castillejo feia un triple canvi per intentar buscar l’empat. I en aquestes, Narro tornaria a fer de les seves amb una mortal centrada a Pablo Fernández, que Herrero salvaria in extremis. Eren els millors moments del Nàstic després dels ensurts viscuts minuts enrere.

Antoñín tenia la missió de rematar el partit protagonitzant les esperables contres davant el previsible atac continuat navarrès. I a fe de Deú que ho faria. Al minut 65, tres després d’haver trepitjat la gespa, i en una contra per la dreta, Pablo Fernández faria una passada dins l’àrea per baix que era mig gol i Antoñín, entrant per l’esquerra, situava el 2-0, deixant molt enllestit el partit. Era també la segona assistència de gol de Pablo Fernández.

Álex Lopez per Pablo Fernádez i Óscar Sanz per Marc Montalvo eren els següents canvis que presentava Dani Vidal. Poc després, Antoñín, desfermat, es desfaria de dos rivals, però remataria massa creuat entrant a l’àrea per la dreta. Narro deixaria el camp molt ovacionat per un públic més que satisfet pel que havia vist aquesta tarda de temperatura gairebé estival, deixant el seu lloc a Nil Jiménez i el matx moriria sense més incidències.

Va per tu, Santi Coch (1-0)

El Nàstic porta els quatre partits de la temporada invicte. A la imatge, Joan Oriol. Foto: Nàstic

El Nàstic ha fet bo un gol de Pablo Fernández a la meitat de la primera part per derrotar per la mínima la SD Tarazona al Nou Estadi Costa Daurada en una jornada molt emotiva per la recent mort de Santi Coch, llegenda grana.

Es tracta de la segona victòria consecutiva dels grana, que el situen líder provisional aquest dissabte d’ambient ja plenament festiu a la ciutat. El conjunt de Dani Vidal no coneix la derrota en aquest ja esperançador inici de temporada.

Soprenia Dani Vidal. Óscar Sanz canviava de posició situant-se com a el central, i al seu costat Unai Dufur. Es quedaven sense trepitjar la gespa Antonio Leal i Gorka Pérez. A dalt, Pablo Fernández faria la dupla amb Cortés, que tornava a l’onze inicial.

Passats uns minuts de fort domini local, amb una semiocasió de Jaume Jardí, serien els visitants els que s’han fet amb el control del matx. Així, Narro ho provaria amb un xut entrant a l’àrea que hauria de frenar Varo. Tot i això, el Nàstic apretava de valent la sortida de pilota rival i en una bona acció de Jaume Jardí, aquest la deixava a Antoñín Cortés, que centrava perquè Pablo Fernández, tot sol des de l’àra petita, afusellés a Fuoli. Pablo tindria un bell gest de record a Santi Coch mostrant al cel la samarreta golejadora.

El gol i l’ànim suspès pensant en Santi Coch donarien ales al Nàstic, que tornaria a ser el dels grans moments encadenant una ocasió rere l’altra. Pol Domingo, Joan Oriol i després Gotostidi, i per acabar Antoñín , mostrarien una col.lecció d’opcions que auguraven el 2-0. No seria així i s’aniria al descans amb l’1-0.

Tocaria defensar bé l’inici de la segona part, amb un Tarazona buscant l’empat. Gràcies a l’empenta de la defensa i a l’entrada de Marc Fernández i Alex Jiménez, els grana agafarien de nou el control del matx i de fet, se li anul.arien dos gols, justament marcats pels dos nouvinguts, en trobar-se ambdós en fora de joc.

Veient que el segon gol no arribava, la defensa incrementava la seva feina, ja amb cinc components, amb l’entrada de Gorka Pérez, i la fórmula finalment ha funcionat.

El Nàstic recupera el somriure i els tres punts (1-0)

El Nàstic ha derrotat els gallecs i aferma les opcions de play off. Foto: Nàstic

Un gol de Pablo Fernández al minut 55 ha donat ales al Nàstic i li ha permès aferrar els tres punts i batre el Celta Fortuna al Nou Estadi Costa Daurada davant prop de 8.000 espectadors, refent-se de la dura derrota la setmana passada davant el Tarazona.

D’aquesta manera, els grana afermen la seva posició al play off d’ascens, que té a tocar dels dits, amb vuit punts d’avantatge sobre un total de 15 per disputar. Només restes cinc jornades per acabar la fase regular de la lliga.

Ha estat una victòria enormement treballada contra un rival rocós que s’ha plantat al camp gran amb la intenció d’endur-se els tres punts i a fe de Déu que semblava que així podria ser. Parlem d’un filial hipergolejador els darrers partits, que també ronda el play off d’ascens.

Ja als deu minuts, els gallecs, dominadors del joc, tenien una bona opció des de la banda esquerra, amb un passi al segon pal de Javi Rueda a Joel que molt oportunament Pol Domingo desbarataria. Poc després vindria un segon avís: Pablo Durán no arribaria a empalmar el xut quan es trobava a boca de canó. Godoy tindria l’única opció grana de fer gol en un remat que sortiria desviat. Patia el Nàstic per sortir amb la pilota controlada donat l’efectiu pressing gallec i calia canviar el guió del matx o acabaria pel pedregal.

Doncs, sí, a la represa canviaria el signe del partit i als 10 minuts, Pablo remataria a gol una precisa centrada de Joan Oriol quan ja se li acabava el camp. El gol ensorraria els visitants i donaria el punt de moral suficient als grana per no acabar patint en els minuts finals, com sol ser habitual. Tres punts d’or i si no hi ha catàstrofe absoluta, el play off és al sac i ben lligat.

 

Pablo Fernández signa per dues temporades més amb el Nàstic

Pablo Fernández amb el president grana. Foto: Cedida

Pablo Fernández amb el president grana. Foto: Cedida

El Gimnàstic de Tarragona i Pablo Fernández Blanco han arribat a un acord per ampliar dues temporades més la vinculació que els uneix, fins a 30 de juny de 2025.

Després d’acceptar la proposta de renovació del Nàstic, el davanter de Candás continuarà lluitant amb la samarreta grana per sumar victòries a l’equip dirigit per Raül Agné.

Després d’una temporada i mitja a Tarragona, Pablo és un dels referents de l’atac del Nàstic amb 55 partits disputats i 8 gols en competició oficial; el darrer, amb diana inclosa per desequilibrar el partit de Copa del Rey davant el Málaga CF i accedir a setzens de final.

El jugador marxa de vacances en un moment esportivament dolç i tornarà als entrenaments, juntament amb la resta de companys, el dijous 29 de desembre per la tarda.