Josep Maria Buqueras, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21
El IV Cicle de Conferències Modernistes dels Pallaresos ha arrencat aquest dimecres al Centre Jujol amb una conferència inaugural de l’expert en modernisme, president de la Fundació Trencadís i arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras, que ha estat definit com un “activista del Modernisme”.
Buqueras ha abordat el llegat de Josep Maria Jujol al Camp de Tarragona i al Baix Penedès, en aquest 75è aniversari de la seva mort. Farcit d’anècdotes, Buqueras ha repassat l’obra a Tarragona ciutat, amb vuit treballs rellevants, entre els que destaca el Teatre Metropol, i el número 46 de la mateixa Rambla Nova, on es museitzarà una planta destinant-la a Jujol. Buqueras ha fet un repàs ampli del teatre Metropol, des dels sostres als paviments, les làmpades, les seves columnes decorades amb peixos, una barana tipus vaixell o detalls com el fogarill que coronava el dipòsit d’aigües. A Tarragona també ha abordat la Casa Ximenis, a la Via de l’Imperi, i el cambril de les Carmelites, que es troba molt malmès.
Seguint amb l’obra de Tarragona, el Gremi de Pagesos és el següent pas del territori jujolià. “El Misteri del Sant Sepulcre és el més destacat de la Setmana Santa”, destacava Buqueras. O el sagrari dels Claretians, que reclamava Buqueras es deixi en dipòsit en no existir ja la congregació.
Repassant el territori, destacava el modernisme de La Canonja, amb la Casa Xatruch, la parròquia de Sant Feliu de Constantí, l’ermita del Roser de Vallmoll -amb una frescos espectaculars i un paviment amb tots els mosaics diferents-, amb una decoració de parets i pilastres que serà “corregit i augmentat a la capella del Mas Carreras, a Roda de Berà”. O l’església del Sagrat Cor de Vistabella, l’única que va veure acabada en vida.
Als Pallaresos, especialment, té la gran obra de la Casa Bofarull, a part de Ca l’Andreu, els rentadors, la Casa Solé o el Centre Jujol. “Jujol era un gran creador, però no va tenir la sort de tenir el senyor Güell al seu darrere donant-li suport, com li va passar a Gaudí”, subratllava Buqueras. Sobre Gaudí, recordava el seu pas frustrat per Reus, quan se li impedí fer la reforma del Santuari de Misericòrdia. I sobre l’èxit de les Jornades Modernistes, subratllava: “Als Pallaresos passeu la mà per la cara a l’Ajuntament de Tarragona”.
Renau, Bràfim, Vimbodí, Montferri, Bonastre, Creixell, Roda de Berà i El Vendrell són altres viles on hi ha obra de Jujol.
Força públic, de nou, ha assistit a la primera conferència. Foto: DiariTots21
Com és habitual en aquest cicle, l’èxit de públic ha acompanyat l’inici de les Jornades, amb una cinquantena de persones que l’han seguit.
Abans de la seva intervenció, l’alcalde dels Pallaresos, Jordi Sans, ha recordat que les restes de Jujol descansen al cementiri de la vila, al temps que ha subratllat especialment que Els Pallaresos s’ha situat en un lloc molt destacat en el món del modernisme. Al seu torn, el regidor de Cultura, Omar Macias, ha demanat que la gent gaudeixi de les Jornades, mentre que el coordinador de les Jornades, Elies Torres, ha presentat el cicle de conferències, que enguany dedicat exclusivament a Jujol, “un autor inacabable”.
Part de l’obra sobre Jujol s’ha pogut adquirir. Foto: DiariTots21
En finalitzar l’acte s’h servit una copa de vi DO Tarragona, gentilesa de Vins Padró i Família: IPSIS BLANC FLOR i IPSIS CRIANÇA. Al mateix temps la imprenta Virgili oferia diversos libres del seu fons sobre l’obra de Jujol.
Dimecres 2 d’octubre, a les 19 h i al Centre Jujol dels Pallaresos, tindrà lloc la conferència inaugural del IV Cicle de Conferències Modernistes dels Pallaresos, activitat prèvia a la celebració, el segon cap de setmana de novembre, de les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona. Cinc conferències a celebrar cada dimecres del mes d’octubre forneixen el Cicle.
Serà Josep Maria Buqueras, arquitecte tècnic, president de la Fundació Trencadís i membre del Comitè científic de la Càtedra Jujol de la UPC, qui obrirà el foc dimecres abordant el tema ‘L’arquitecte Jujol i la seva petjada al Camp de Tarragona i al Baix Penedès’. Es tracta d’una passejada en imatges gràfiques pel patrimoni modernista de Jujol, en commemoració del 75è aniversari de la seva mort.
En finalitzar hi haurà una copa de vi D.O. Tarragona, gentilesa de Vins Padró i Família: IPSIS BLANC FLOR i IPSIS CRIANÇA.
Després de molts d’anades i tornades que van durar tres mesos, es van aprovar els pressupostos de la Generalitat de l’any 2023, amb una despesa que rondarà els 41.000 milions d’euros. La sortida fe Junts de l’Executiu i els moviment tàctics del PSC van complicar les coses de govern de Pere Aragonès, que finalment ha guanyat aquest repte i aconsegueix aprovar els comptes per segon any consecutiu, fet que no passava des de feia gairebé una dècada. Els 33 escons republicans i els 33 socialistes – més el suport d’En Comú Podem (8 escons) – permeten vaticinar una legislatura estable, fins un final natural el 2015. Hi ha molts que pensen, també s’ha escrit, que Salvador Illa/PSC podria haver condicionat el recolzament als pressupostos catalans a aconseguir determinats objectius en matèria de sanitat, educació o habitatge però va preferir aixecar la bandera de projectes que generaven controvèrsia – ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, construcció del complex Hard Rock a Salou i completar la construcció de la B-40 – perquè el principal objectiu era crear un relat per tal de desgastar electoralment a Esquerra Republicana de Catalunya.
Des del Govern el més important era aprovar els pressupostos, pitjor era caure en l’immobilisme i arrossegar a la Generalitat a la paràlisi i a convocar eleccions, aturant projectes i inversions durant mesos o fent descarrilar l’aportació ade mes recursos en l’àmbit de la sanitat i la educació. George Lakoff va escriure l’any 1996 No pienses en un elefante, i ens deia que les estratègies de comunicació política s’han centrat molt més en la construcció d’un relat que en la voluntat d’aconseguir resultats tangibles que la ciutadania pot valorar. Els gestos i la lluita pel relat tenen, a vegades, més valor que els guanys en la millora de la vida dels ciutadans.
D’aquest acord , podem treure dues lectures, una econòmica i l’altre política. De la primera, destaquem: 1. Pacte Nacional per la Indústria, 680 milions; 2. Foment de la implantació d’energies renovables, 180 milions; 3. Departament de Salut, 12.212 milions; 4. Camp de Tarragona, corredor del Mediterrani Hard Rock; 5. “Modernització” del aeroport de Barcelona -El Prat i 6. Quart cinturó B-40, Políticament ERC s’assegura un període d’estabilitat i governabilitat després de l’agitació i el desencontre polítics que han predominat en el darrer decenni. A més, aquest acord polític/econòmic ha significat el trencament del bloc independentista, que ha dirigit la política catalana darrerament, propiciant episodis com els del 2017, amb greus conseqüències per el conjunt del país.
Els socialistes estan per l’estabilitat, la fiabilitat i la confiança. Ara el PSC com va escriure el periodista Francesc Marc Álvaro , és el “partido del Orden” a Catalunya, paper que va tenir CiU durant més de dues dècades amb Jordi Pujol. Es tracta de recuperar i ampliar una centralitat històrica que el socialisme català tenia fins que va aparèixer el procés com un terratrèmol que canvià el mapa. L’acord pressupostaria trenca definitivament la política de blocs a Catalunya i segurament s’acaba un cicle electoral que donarà pas a les municipals de maig i les generals de novembre. Els resultats d’aquests comicis repartiran noves cartes i dictaran un nou present. Els pressupostos 2023, ens portarà a un nou tripartit?
Hem volgut d’una manera expressa que el calendari modernista del 2023, que editem conjuntament el Museu d’Història i la Fundació Trencadís des de l’any 2019, sigui sobre les obres de l’ínclit arquitecte modernista barceloní Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) que tenim a casa nostra. D’aquesta manera, commemorem i recordem els cent anys de la seva mort. Va ser arquitecte, però també polític, historiador, il·lustrador i dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres.
En l’àmbit cultural, fou president dels Jocs Florals (1895) i de l’Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Col·laborà en les publicacions La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, i publicà llibres tècnics, com ara Iluminación solar de los edificios (1877) o Historia general del arte: arquitectura (1886).
En l’àmbit polític, fou membre de La Jove Catalunya, del Centre Català, de la Lliga de Catalunya, que presidí el 1888, i de la Unió Catalanista, que presidí el 1892. Fou un dels organitzadors i president de la sessió inaugural de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa. Més tard, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i a la Lliga Regionalista (1901). Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions de 1901 i reelegit l’any 1903. L’any següent abandonà la Lliga per discrepàncies amb Cambó, i amb altres dissidents fundà El Poble Català (1904-1918), setmanari i més tard diari polític, del Centre Nacionalista Republicà. Fou autor d’Estudis polítics (1905) i Conservació de la personalitat de Catalunya (1912).
Posteriorment, abandonà la política i es dedicà a la recerca històrica i arqueològica. Publicà Centcelles, Baptisteri i cella-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona (1921), Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d’Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936). Fou catedràtic de composició i de projectes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1875) i, més tard, director (1900 i 1905-1919). Com a arquitecte, desenvolupà un estil innovador, fet amb maó vist i ferro forjat, amb decoració de ceràmica policromada i temes florals, que el situen a l’avantguarda de l’arquitectura de la seva època i el converteixen en una de les figures destacades del Modernisme.
L’arquitecte barcelonès Lluís Domènech i Montaner ha estat, sens dubte, un personatge del nostre país de finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Junt amb els arquitectes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol, reusenc, mataroní i tarragoní, respectivament, representen la modernitat d’un estil arquitectònic que ens ha deixat una petjada al nostre territori, admirada i visitada per tothom.
Al Camp de Tarragona tenim, a Tarragona, el mausoleu del rei Jaume I i a Reus, les cases Navàs, Rull i Gasull, l’Institut Pere Mata i la capella Margenat al cementiri.
Dies enrere a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura reusenc, ple de gom a gom es va presentar el llibre “125 anys de Flama. Institut Pere Mata . 1896-2021”. La historiadora i arxivera Carme Puyol Torres i la periodista Isabel Martínez Martínez, van rebre l’encàrrec de la institució sanitària reusenca, Aquest es divideix en dues parts. Per un costat, hi ha un relat històric dels ha escrit primers cent anys , que ha dut a terme Puyol a través de documentació i converses amb les persones relacionades. A l’inici tenim dades i imatges que llueixen el Modernisme amb la signatura domenechiana a la vista. Tenim els següents capítols: 1. Etapa fundacional (1896-1900); 2. La consolidació d’un anhel de servei assistencial (1900-1922); 3. La trajectòria d’una etapa de creixement (1922-1936); ; 4. L’Institut Pere Mata en el context de la Guerra Civil (1936-1939); 5. La recuperació i la represa de l’Institut Pere Mata (1940-1967); 6. Renovació conceptual i estructural (1967-1994) i 7. Canvi de cicle. Després dels primers cent anys, passem a “La flama renovada (1996-2021)” que ha escrit Martínez amb la successió dels esdeveniments següents: el procés de reordenació psiquiàtrica a Catalunya i el paper de l’IPM, la gran transformació d’un projecte històric, les sinergies d’un projecte potent, els reconeixement d’una tasca amb vocació humanística, docència i recerca, les noves àrees estratègiques del segle XXI, un espai inspirador de cultura, la lluita contra l’estigma: que el carrer entri a l’IPM, un epíleg no desitjat: l’afectació de la covid-19 i una flama renovada.
En resum, es tracta d’un llibre escrits a quatre mans i dues veus. L’any 1996 l’I. P. M. va celebrar el seu centenari però ara hi havia la necessitat d’actualitzar la seva història amb els canvis existent, tant en la societat com a la institució, que s’han succeït en els darrers 25 anys. Fons han estat els arxius propis, el CIMIR, l’Arxiu Comarcal del Baix Camp i el Museu Salvador Vilaseca. Les veus del Dr. Antonio Labad, la Dra. Elisabeth Vilella i el president Del Pere Mara Joan Amigó també son testimonis de primera mà. Francesc Xavier Arrufat, psiquiatre i director gerent de l’Hospital Universitari IPM, amb el seu pròleg “Anàlisi interna i de l’entorn amb mirada de futur” ens aproxima als 125 anys de ‘l’ànima no es pot definir amb paraules però acompanya totes les persones que han format, formen i formaran part del a nostra institució … 125 anys són una part del viatge que dona sentit al que som, ens il·lumina i ens anima a afrontar els formidables reptes que tenim per endavant’.
Un dels objectius del llibre es obviar el tòpic de que el centre era un “manicomi” per a rics i, sobretot, destaca la voluntat social gràcies a un equip metge que renovat l’IPM de forma capdavantera, posant al servei públic en el centre i responent als requeriments vers la salut mental que tenia el territori. Actualment, tal com va manifestar Joan Amigó, el president del consell d’administració, treballen més de 2.000 persones en tot el territori, des del Baix Penedès fins al Baix Ebre. Segurament ni el Dr. Emili Briansó Planes i Pau Font de Rubinat que van ser els promotors podien imaginar-se que al cap dels anys, molts anys, la seva dèria i llavor arribés a consolidar-se aquest projecte sociosanitari.
Vull acabar expressament fent esment a tres paraules que va pronunciar l’alcalde Carles Pellicer: Caràcter, excel·lència i ambició, que defineixen l’esperit dels reusencs. És a dir, la lluita, la tossuderia dia rere dia per aconseguir quelcom per el seu entorn més proper, amb tota la professionalitat que requereix l’objectiu, per col·locar la ciutat allà on pertoca. Així sigui, per molts anys.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
