Joan Reinaldo (UGT Tarragona): “El tancament de la residència d’avis de Reus era un pla predissenyat”

Joan Reinaldo, secretari general de la Federació de Serveis Públics de la UGT a Tarragona. Foto: Cedida
Joan Reinaldo ha assumit el càrrec de secretari general de la Federació de Serveis Públics de la UGT a Tarragona. Llicenciat en Dret i pendent d’acabar Relacions Laborals, va ser escollit el 16 de novembre i, des d’aleshores, ha fet un canvi de paradigma en el sí del sindicalisme: “No concebo seure en un despatx a esperar que m’arribin els problemes, la meva feina està fora, en les meses de negociació”, apunta. En aquesta entrevista, explica quines són les principals prioritats del sector a la demarcació.
Quines són les prioritats en el sector dels serveis públics a Tarragona?
Des de fa anys s’està produïnt una important devaluació dels serveis públics. Qüestions com la sanitat pública, que s’havia considerat que són inamovibles, cada vegada ho són menys. És com si s’hagués previst un pla dissenyat per enfonsar-los. Això també està passant a Correus i a les residències de la gent gran.
Què en pensa del tancament de la residència d’avis de l’ICAS a Reus per fer-hi obres?
Aquest és un clar exemple d’aquest pla preconcebut per enfonsar els serveis públics. En aquest cas, conflueixen les tres administracions, local, autonòmica i estatal, i són incapaces de salvaguardar l’única residència pública que hi ha a Reus. Després de vint-i-tants anys sense fer-hi cap reforma, han aconseguit el que ja estava predissenyat, tancar el centre.
Per què creu que era un pla predissenyat?
Les residències públiques a nivell nacional estan tancant i aquesta és una més. És una manera de privatitzar els serveis públics en general.
Nosaltres hem plantejat diverses solucions. Hi ha una segona residència a Reus, de pas, gent que té plaça en una altra residència i els posen allí abans d’ubicar-los. Aquesta residència està oberta i es podria convertir el “de pas” en quelcom definitiu mentre durin les obres. També vam proposar un edifici d’una residència privada que s’ha d’estrenar, però demanen massa diners. Una tercera opció és fer les obres amb els avis a dintre, com van fer a la Mercè. Cap d’aquestes propostes ha tingut resposta. Les tres administracions es passen la pilota de l’una a l’altra. A més, l’únic informe que insinuava el perill d’ensorrament de la residència la data en què la Generalitat va anunciar que calia tancar-la.

Reinaldo durant el discurs de presa de possessió del càrrec. Foto: Cedida
En tot això, el pitjor és que no hi ha planificació, ho estan fent sobre la marxa. Ni els treballadors ni els residents ni les seves famílies saben quan tornaran, la qual cosa fa pensar que potser no tornen.
Correus és un altre servei públic que està amb vagues constants. Quin és el problema?
Tot i que parlem de reclamacions a nivell estatal, a Tarragona també està afectant molt. El que va néixer com un servei públic ara no és rendible. De fet, sospitem que no s’estan invertint els recursos necessaris perquè funcioni. És cert que la digitalització està matant certs serveis que donava, com el de les notificacions, però al món rural no és el mateix. Allí no els parlis de digitalització i estan arribant notificacions a determinats pobles amb un mes de retard. Podem pensar que és un error o que està fet expressament. Al Camp de Tarragona hi ha deficiències molt greus perquè els treballadors no donen a l’abast. El que està clar és que, per tancar un servei públic, cal convèncer a la ciutadania que no funciona i això és el que s’està fent.

Reinaldo impartint un curs de formació. Foto: Cedida
L’estabilització del personal interí a les administracions locals també està donant problemes, segons va apuntar el seu sindicat en una nota de premsa.
Els tempos legals marcaven que l’estabilització del personal interí a les administracions locals s’ha d’acabar aquest any 2024. Hi ha ajuntaments que tenen el 50% de la plantilla en aquesta situació, la qual cosa representa molta feina per a un departament de Recursos Humans que té la mateixa plantilla. Es fa pràcticament impossible. Aquest abús de la temporalitat a l’administració pública no es dona a l’empresa privada. Per què? Perquè a l’administarció només se l’amonesta, res més. Això la fa gairebé immune.
Quins problemes s’estan plantejant?
Hi ha diverses qüestions. Per una banda, els interins cobren menys que els fixes i, com més temps passa, més s’agreuja la diferència salarial i no s’està prestant atenció a aquest tema. Per altra banda, hi ha interins que han vingut de fora de Catalunya que fa molts anys que estan treballant a l’administració pública. Si entren com a funcionaris, apareix la qüestió del català, que és un requisit. A certes edats, no els pots demanar això.
A més, hi ha moltes places que s’han obert que necessiten fer exàmens i això els interins no ho volen. Volen només la plaça. Per altra banda, la gent que ha guanyat la plaça amb un examen i no només pels anys que fa que hi treballen estarien en desigualtat si els interins es convertissin en fixes sense cap prova.
Per tant, cal analitzar quines persones tenen els requisits, quines necessiten formació facilitada per l’administració per assolir el nivell de català i altres qüestions que han anat sorgint. Això ha suposat un col·lapse per a tothom. A la UGT vam entendre que això era el més important i ens hi vam centrar, fins i tot descuidant altres temes. Vam entendre que no podíem parlar de res més si la gent no tenia estabilitat laboral.
L’aposta va sortir molt bé, vam crear sinergies amb treballadors i departaments de Recursos Humans. I, a més, això ens va suposar un gran increment del número d’afiliats de la UGT. Entre els anys 2020 i 2023 (fins al setembre), hem sumat 592 delegats i delegades, sent aquest darrer any el de major creixement, amb un increment de 289 nous representants dels treballadors/es, superant així, en xifres de creixement, a l’altre sindicat majoritari, CCOO. Aquest és un dels grans èxits de la UGT perquè ens van començar a veure com algú que podia donar un cop de mà, no com un enemic.
V.Tapias