Una de cada quatre famílies se salta àpats per estalviar
Imatge del programa de Kellogg’s ‘Tots a Esmorzar’. Foto: Cedida
El 26% dels espanyols reconeix que se salta àpats per a estalviar, percentatge que aconsegueix el 41% en les llars amb ingressos inferiors als 15.000€. No obstant això, Espanya destaca positivament entre els seus veïns europeus ja que, considerant els països analitzats (Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit i Irlanda) i a pesar que al nostre país la situació ha empitjorat des de 2016, som el país amb menys famílies amb dificultats econòmiques per a alimentar-se: un 17,7%, davant del Regne Unit amb el 29,3% o França i Alemanya amb 25,5% i 21,3%, respectivament.
Són dades de l’última edició de l’Informe Kellogg’s sobre pobresa alimentària a Espanya, realitzat entre gener i febrer de 2023 amb l’objectiu de conèixer les causes de la fam infantil i recopilar informació sobre la base de la qual actuar per a pal·liar els efectes negatius de la pobresa alimentària, a través d’iniciatives com el programa de desdejunis en col·legis Tots a Desdejunar i la col·laboració amb Bancs d’Aliments. Aquest informe és una actualització de l’estudi que es va fer al 2016 a Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Suècia, i Bèlgica, el que permet observar l’evolució de la situació en aquests països, tenint en compte l’impacte de la crisi econòmica generada per la pandèmia i altres esdeveniments socioeconòmics recents.
Segons l’estudi, el 61% dels espanyols diu que els esdeveniments socioeconòmics recents estan complicant la seva situació financera i els més afectats són les famílies amb rendes inferiors a 15.000€, ja que més d’un terç (36%) ha retallat les seves despeses en béns i serveis essencials. A més, un terç dels espanyols assegura estar preocupat pels diners que té per a alimentació, mentre al 2016 aquesta xifra era només del 19%. Aquesta tendència creixent es dona en altres països del nostre entorn, destacant l’evolució d’Alemanya, que ha passat del 8% al 2016 al 36% en l’actualitat, la xifra més elevada dels països analitzats.
Durant la presentació de l’informe, que va tenir lloc al col·legi públic Felipe II de Madrid, Gabriela Jorquera, subdirectora de l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, va relacionar aquestes dades amb els efectes de la crisi provocada per la pandèmia i les polítiques socials posades en marxa: “Gràcies a l’escut social i a les mesures posades en marxa, estem pal·liant l’increment de la pobresa”.
Presentació de l’Informe Kellogg’s sobre la pobresa alimentària 2023. Foto: Cedida
Per part seva, Rafael Herráiz, director general de Cooperació Internacional ONG, va declarar que “les organitzacions del tercer sector juguen un paper fonamental a l’hora de facilitar la posada en marxa d’iniciatives que involucrin administracions públiques, empreses, fundacions i societat civil amb l’objectiu comú de reduir la pobresa al nostre país”.
Perspectiva dels professors: l’impacte de la fam en l’aprenentatge és molt significatiu
Segons el testimoniatge dels professors, el nombre de nens que arriba amb fam al col·legi ha augmentat en els últims anys. A Espanya 2 de cada 3 professors (66%) creuen que els pares tenen problemes amb el pressupost per a aliments. Entre les raons que els porten a pensar això destaquen la situació econòmica, l’augment dels preus dels aliments i la dificultat d’aconseguir ocupacions estables.
Com a conseqüència, la fam afecta al rendiment dels nens. Cansament, dificultat per a concentrar-se, baix estat d’ànim dels nens i fins i tot comportament disruptiu en la classe són, segons els professors espanyols, les conseqüències que els nens arribin famolencs a classe. I ells mateixos es fan càrrec de la situació parlant amb els pares i oferint menjar a nens famolencs.
Juan Miguel Antoranz, director del col·legi Felipe II, assenyala que “els professors estan molt compromesos amb la salut i el benestar dels seus alumnes, per la qual cosa intenten ajudar als més vulnerables”. A més, creu “que l’impacte dels programes de desdejuni en els col·legis és molt positiu”, la qual cosa representa el sentir generalitzat dels professors.
Els espanyols són conscients de la rellevància de l’esmorzar
A pesar que els espanyols donen importància a l’esmorzar, el nombre de persones que no esmorza cada matí gairebé s’ha duplicat a Espanya, passant del 4% al 2016 al 7% al 2023. Encara que la majoria d’ells diuen no esmorzar per no tenir gana o temps, un 5% diu que no esmorza perquè altres membres de la família puguin fer-ho i un 3% declara no poder permetre-s’ho. En el cas de llars amb ingressos inferiors als 15.000€, aquest percentatge aconsegueix el 14% i 5%, respectivament.
Amparo Lobato, Kellogg Corporate Affairs Lead Ibèria, explica que “aquestes dades avalen la necessitat, conveniència i beneficis d’oferir esmorzars en els col·legis, com fa el programa Tots a Esmorzar de Kellogg’s des de 2011, amb el qual han esmorzat uns 10.000 nens i nenes d’entre 4 i 12 anys, en 24 col·legis de 12 ciutats espanyoles; superat el milió de desdejunis complets servits i millorant així les condicions de vida dels menors en l’àmbit escolar, familiar, social i personal”.
