La consellera Romero veu prioritària la inversió per mantenir “el pol industrial químic més important del sud d’Europa”. Foto: Cedida
La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha destacat avui la importància cabdal de la descarbonització en la industria química per mantenir aquest sector arrelat al territori i perquè Tarragona “continuï sent el pol industrial químic més important del sud d’Europa”.
Romero ha recordat que aquest sector “genera el 12% del PIB industrial de Catalunya i molts llocs de treball directes i indirectes”, i per això ha considerat prioritari que aquesta indústria es descarbonitzi “per fer-la més neta i competitiva”. En aquest sentit, la consellera ha avançat que assolir una indústria més neta i sostenible serà un dels grans reptes que entomarà el Govern “i així es veurà en els pressupostos del 2025”.
La consellera ha fet aquestes declaracions durant una visita institucional a Tarragona, amb una primera reunió amb l’alcalde de la capital tarragonina, Rubén Viñuales, i una visita a la seu de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), on ha assistit al lliurament dels III Premis BASF-ICIQ.
També hi ha assistit el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Francesc Trillas; el director general de Fons Europeus i Ajuts d’estat, Aleix Cubells; la delegada territorial del Govern a Tarragona, Lucía López; i el secretari d’Estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz.
La màxima responsable de les finances del Govern ha remarcat també la necessitat de “generar talent i que aquest es localitzi i es valoritzi al territori”. “No s’ha de trencar la cadena de valor del coneixement”, ha afirmat, tenint en compte que “creem molt coneixement en les nostres universitats i els centres de recerca, però ens costa molt portar-los a la societat”. “Si no som capaços de convertir l’estoc de coneixement que generem en noves empreses, innovació, nous productes o serveis, tot aquest esforç per generar coneixement de poc servirà”, ha conclòs.
La presentació ha comptat amb representants de Repsol, del Govern, de la URV i dels municipis. Foto: ACN
La qualitat general de l’aire que respira el Camp de Tarragona “és bona”, segons l’Observatori de la Qualitat de l’Aire tarragoní, tot i que els seus experts han detectat un increment de Compostos Orgànics Volàtils (COV) a l’entorn del polígon químic sud durant el 2023, que pot deures a diversos factors.
Enguany, per primera vegada s’han publicat les puntes captades de l’1,3 butadiè. Un 1% dels 17.000 registres captats va superar el valor de referència de 20 µg/m³. Aquest límit no està fixat per normativa sinó que l’ha escollit la mateixa indústria a partir d’un model canadenc.
Els resultats de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona s’han presentat públicament a Tarragona amb la presència de Francesc Borrull, director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, així com del director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho; el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré; el rector de la URV, Josep Pallarès, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz.
En la seva intervenció els portaveus públics s’han mostrat satisfets amb el treball i el director del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha ratificat els seu compromís de millora de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.
La gran novetat d’enguany de l’Observatori és que per primera vegada s’han publicat les puntes captades del compost 1,3 butadiè. En concret s’ha fet a partir de les mostres recollides per un equip (cromatògraf) en línia situat al Morell, el municipi que els darrers anys havia acumulat valors més alts d’aquest compost. Així, es van recollir dades cada 30 minuts durant tot el 2023, fins a obtenir quasi 17.000 registres. Pels impulsors de l’estudi, les puntes són els valors superiors a 20 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Així, es van superar en un 1% dels casos, per sota del 2% del 2022. Tal com apareix recollit en l’informe, s’han arribat a captar alguns episodis superiors a 100 µg/m³, amb un pic màxim de quasi 200 µg/m³ a finals de març de l’any passat.
Sancho ha explicat que a partir d’aquest centenar de puntes detectades des de Repsol han impulsat una cinquantena d’informes interns per mirar d’esbrinar si hi ha una relació entre l’activitat industrial i el pic contaminant. Així, el seguiment en continu els permet “tenir informació” i “revisar en aquell moment” les operatives “per si alguna activitat és la causa de la punta”. “A vegades no és possible identificar-ho, però altres, sí”, ha assegurat. Amb tot, ha afirmat que l’ambició de la companyia que dirigeix és “arribar al 0%” de puntes.
A banda, des de l’Observatori també tenen com a referència el valor de 2 µg/m³, ja que és el límit de mitjana anual recomanat per l’Ontario Ministry of the Environment -administració mediambiental d’Ontario (Canadà)-. De les 17.000 mostres, en un 7% es van superar aquests 2 µg/m³. Segons les dades, el 2022 aquest llindar es va excedir en un 10% dels casos.
En aquest sentit, la mitjana anual del 2023 al Morell de les dades captades per aquest equip en línia va ser d’1,43 µg/m³, un registre similar als 1,67 µg/m³ de mitjana que va donar el sistema de mostreig passiu, tal com han destacat des de l’Observatori. Paral·lelament, al setembre es va posar en marxa un segon equip a Constantí, i per ara els resultats són “similars” als del Morell, segons els impulsors de l’estudi.
Evolució
Un altre dels elements més estudiats és el sumatori dels 75 Compostos Orgànics Volàtils (COV) captats. El 2023 els registres més alts van ser a l’entorn del polígon petroquímic sud. Així, el més destacat va ser el de la Universitat Laboral (82,4 µg/m³ de mitjana anual), seguit de la Canonja (61,3 µg/m³) i la Pineda (58,1 µg/m³). En canvi, al nucli urbà de Vila-seca es van registrar 20,7 µg/m³, una xifra quasi idèntica a la d’Alcover (21 µg/m³), un municipi més allunyat dels grans polígons industrials de la regió. La mitjana més baixa però, va ser a Prades (8,13 µg/m³), municipi del Baix Camp situat a 1.000 metres d’altitud i allunyat de l’àrea metropolitana tarragonina. Pel que fa a les quatre capitals de demarcació catalanes, on s’ha detectat una mitjana inferior de COV ha estat a Tarragona (29,9 µg/m³), per sota de Barcelona (44,4), Lleida (39,7) i Girona (38,1).
Per altra banda, l’informe d’enguany també permet analitzar l’evolució dels COV en un cicle de cinc anys. En la majoria dels casos, aquest paràmetre el 2023 s’ha incrementat respecte l’any anterior i en llocs com la Universitat Laboral, la Canonja o la Pineda s’ha establert el nivell més alt de contaminació de la sèrie. El cas específic de la Laboral l’ha analitzat el director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, que ha indicat que cap a finals del 2023 es va detectar un increment dels COV, especialment d’un d’ells, l’acetat de metil.
Metodologia i benzè
L’Observatori sobre la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona està impulsat per Repsol, amb els suport de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’estudi avalua les immissions -la concentració d’un contaminant que respiraria una persona en un punt concret del territori-i la presència de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona.
Per recollir les dades es monitoritzen fins a 22 punts, dels quals divuit són en dotze municipis diferents del Camp de Tarragona, a més de Prades (Baix Camp), Barcelona, Lleida i Girona. Es fa mitjançant uns aparells que recullen mostres de les immissions durant catorze dies al mes. En conjunt s’estudien fins a 75 COV diferents, amb especial atenció als que es generen en les instal·lacions de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona, com el benzè, l’1,3 butadiè i l’1,2 dicloroetà, entre altres.
No s’arriba als límits
De tots aquests, tan sols el benzè està regulat per llei. La normativa europea fixa un màxim de 5 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana anual en un mateix punt. Segons les dades recollides per l’Observatori en cap dels punts d’estudi s’arriba a aquesta xifra i ni tan sols se superen els 2 µg/m³. Els registres més alts són els dels punts de control de la Universitat Laboral (1,77 µg/m³) i els de Constantí (1,68 µg/m³), que superen zones amb més incidència del trànsit com el mateix centre de la ciutat de Tarragona (0,80 µg/m³), però també la ciutat de Barcelona (0,89 µg/m³).
Per la seva banda, en aquest cas la Generalitat sí que fa un control d’aquesta substància gràcies a dos equips en línia que té instal·lats a Constantí i Puigdelfí, que recullen dades cada hora des de fa més de quinze anys. En la taula rodona posterior a la presentació de l’estudi, el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, ha valorat que l’Observatori és “un exercici de transparència” de la indústria química “únic al món” que “ha de continuar”.
Tanmateix, ha reconegut que l’administració “hauria d’establir valors de referència” en compostos com l’1,3 butadiè i ha apuntat que “és la part legislativa” qui ho ha de fer .”N’hi ha alguns, i per seguretat de tothom, que seria convenient que hi fossin, perquè la gent estigués convençuda que els valors demostren que hi ha una bona qualitat de l’aire”, ha remarcat. A la vegada, ha comentat que el de Tarragona és “el polígon químic més monitoritzat del món”.
En aquest sentit, l‘alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha assegurat que es creu les dades publicades i ha manifestat que la tasca és “fer-les arribar a la població” per evitar desconfiances. El rector de la URV, Josep Pallarès, ha afegit que el prestigi de la universitat avala els resultats.
Imatge de la indústria química de Tarragona. Foto: ACN
El Parlament de Catalunya ha aprovat de manera parcial una moció de la CUP que insta a incrementar la difusió i els mecanismes de comunicació del Pla de Seguretat Química de Tarragona (PLASEQTA). Els cupaires apunten que la població de Tarragona “no té coneixement del que respira” per “manca d’informació i de controls mediambientals a la zona de la indústria petroquímica.
Laia Estrada ha estat qui ha defensat la moció i ha presentat les propostes que les diferentes plataformes veïnals han fet arribar la formació, entre les quals es troba l’increment de la difusió del PLASEQTA entre la població per a què sigui coneixedora dels “riscos ambientals i de salut”.
La mateixa moció presentava un altre punt, que també s’ha aprovat, l’anàlisi de riscos en les indústries del polígon petroquímic. Així, el Parlament ha instat el Govern a millorar la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació al Camp de Tarragona en un termini de quatre mesos. La cambra ha demanat que es mesuri de forma automàtica l’òxid d’etilè a tots els punts de mesura a Tarragona, Vila-seca i La Canonja o introduir altres punts de mesura. El Parlament també ha reclamat dotar els municipis de captadors d’aire que s’activin en cas d’episodi de contaminació puntual i que s’analitzi en sis mesos els riscos a les indústries del complex petroquímic.
En aquesta Xarxa de Vigilància es vol incloure un segon punt de mesura a Constantí, a la zona sud-oest del poble, i afegir-ne un altre a Tarragona, al Serrallo i la Part Baixa de la ciutat, una zona propera a la indústria i d’entrada a Tarragona. A més, es reclama reubicar els punts de mesura a Tarragona (Sant Salvador) i el Morell; mesurar l’1.3 butadiè de forma automàtica a tots els punts de mesura al voltant del Polígon Nord; el benzè a les estacions que ho fan de manera manual i situar punts de mesura als municipis del Camp de Tarragona que no en tenen, com ara la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, la Selva del Camp i el Rourell. i que en quatre mesos es faci un informe respecte l’estat d’execució de la comissió d’estudi de seguretat del sector de la petroquímica aprovades pel Parlament el desembre de l’any 2021 i presentar, a partir d’ara, un informe anual.
La cambra també ha aprovat demanar al Govern que en el termini de tres mesos elabori un estudi epidemiològic independent que proporcioni el màxim d’informació sobre l’impacte real de la indústria petroquímica a la salut de les persones.
Finalment, també han prosperat els punts que demanaven augmentar el nivell d’exigència en l’aplicació de la normativa sobre les activitats, a nivell de contaminació i de mesures de seguretat. Així, es vol verificar que les empreses compleixen la normativa. El Parlament ha aprovat una esmena d’ERC que demana “aplicar” la normativa segons la qual es pot arribar a interrompre l’activitat empresarial totalment o parcial a una empresa segons els expedients sancionadors.
Una imatge de la presentació de l’estudi. Foto: Cedida
La Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (FedeQuim), va presentar divendres, coincidint amb la celebració de la seva Assemblea General, el primer Informe de Comerç Exterior de la Indústria Química Catalana.
Aquest estudi revela, que el 2021 el 44% de l’exportació total del sector químic a Espanya va correspondre a la Indústria Química ubicada a Catalunya, que exporta per valor de 21.800 milions d’euros, fet que el consolida com una peça essencial per al creixement del sector a escala estatal i de l’economia catalana. La indústria química va ser el primer sector exportador a Catalunya tant el 2020 com el 2021, representant un 27% de les exportacions totals del territori el 2021, molt per sobre de sectors tan rellevants com són l’agroalimentari o el de l’automoció.
En aquesta línia, la indústria química catalana ha tingut una evolució molt positiva de les seves exportacions en els darrers 8 anys, avalada pel balanç que van mostrar 12 dels 23 subsectors que componen el sector químic-farmacèutic el 2021.
De la mateixa manera, pel que fa a les importacions registrades l’any 2021, el 37% de totes les realitzades pel sector químic en l’àmbit estatal van ser destinades cap a Catalunya, tal com es recull a l’informe.
Una indústria clau per al desenvolupament econòmic i un futur sostenible La FedeQuim vol destacar més que mai la solidesa del sector químic, especialment atès l’entorn crític actual en què estan sumits tots els sectors. La indústria química constitueix la peça clau per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible. “Assolir aquesta fita serà possible gràcies al seu caràcter clarament innovador, que li permet assumir el lideratge en aportar les solucions necessàries per a la nostra societat i garantir el futur sostenible que tots desitgem”, asseguren des de la federació.
A Catalunya, el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Indústria “ha de conduir a l’establiment de les polítiques adequades per tal que les empreses radicades aquí puguin assumir el lideratge en aquesta transició. D’altra banda, perquè les importants i inajornables inversions productives a realitzar a Europa es facin a Catalunya, cal no anar més enllà del que estableix la normativa Europea (que defineix la idoneïtat de la incineració de residus) i evitar afegir factors que generin un desavantatge davant de la resta d’Europa per a la nostra producció (com seria un hipotètic impost addicional al CO₂)”, continua l’entitat.
Finalment, la Federació Empresarial Catalana del Sector Químic, assegura que la rellevant indústria química bàsica només romandrà a Espanya si s’aconsegueix la neutralitat climàtica. “Per això, és imprescindible tant el suport de l’administració estatal com autonòmica per al desenvolupament al H2 baix en carboni (p. ex. circular), complementant el H2 verd, així com un decidit suport a la implantació d’infraestructures per a la captura, emmagatzematge i ús de carboni”, apunten.
Imatge de l’hemicicle en el moment de la votació de la moció. Foto: ACN
El ple del Parlament ha aprovat una moció d’ERC que constata que el projecte de Vall d’Hidrogen és “estratègic” per “continuar transformant el pol industrial químic del Camp de Tarragona”, així com la indústria i la mobilitat de la zona, i per garantir la reducció d’emissions de CO2 i impulsar l’estalvi energètic. Hi han votat a favor tots els grups menys la CUP, que s’hi ha oposat, i Vox, que s’ha abstingut. També s’ha instat el Govern a implementar mesures per accelerar la descarbonització de l’economia, capturant de forma eficient el diòxid de carboni i invertint en la seva transformació en productes de valor afegit.
Entre els punts aprovats hi ha el que demana urgir al govern espanyol a “complir amb el compromís assolit” i aprovar el reglament de xarxes tancades “amb la màxima celeritat possible”.
També s’insta el Govern a publicar en el termini màxim d’un mes el document complet de la darrera actualització de la PROENCAT 2050, per poder veure com aquesta eina “imprescindible” per a poder planificar adequadament l’energia a Catalunya i incrementar les inversions necessàries per a l’acompliment des seus objectius contempla les necessitats d’energia elèctrica per a la producció d’hidrogen verd a Catalunya.
Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia i director de TecnATox, responsable de l’estudi sobre la química i la salut de la població tarragonina, davant d’un centre de la Fundació URV a Tarragona. Foto: Cedida
Un equip d’investigadors de la URV estudiarà la relació entre algunes malalties i la indústria química tarragonina. Ja fa més de 30 anys que es vol dur a terme, però mai ha prosperat per la manca de suport d’administracions públiques i privades. El catedràtic de toxicologia Josep Lluís Domingo no vol seguir de braços plegats i impulsa aquesta controvertida investigació amb recursos propis, és a dir, aprofitant l’equip humà de la universitat. El greu accident a Iqoxe ha estat el detonant per desencallar un projecte que té per objectiu confirmar o desmentir si la química pot perjudicar la salut, com a hipòtesi de partida, i posar llum sobre aquesta percepció que plana sobre la població tarragonina. Es prendran grans mostres de població, fruit d’acords amb centres d’atenció primària i hospitals, i es compararan amb habitants de les Terres de l’Ebre.
Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Medioambiental a la Facultat de Medicina de Reus de la URV i director de TecnATox, Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica, es troba entre els investigadors més citats del món. Creu que l’estudi no s’allargarà i s’obtindran resultats en menys de dos anys. Diu que no seran molt concloents, però que l’estudi servirà perquè les administracions no girin el cap cap a una altra banda i afrontin una qüestió difícil, per a alguns, fins i tot tabú.
L’estudi, encara a les beceroles, vol posar en context dades mèdiques ja existents dins del sistema sanitari públic, i agrupar-les per malalties i llocs de residència -mantenint l’anonimat del pacient. De fet, la investigació no busca treballar en individus concrets, sinó en grans mostres de població. Domingo confia que el Departament de Salut no hi posi impediments i es pugui disposar d’informació de tota la població que es visita als centres d’atenció primària i/o als centres hospitalaris del Tarragonès.
Es tracta d’un estudi de tipus ecològic, basat en la correlació, que pretén contraposar l’estat de salut de la població tarragonina amb l’ebrenca, una informació també supeditada a l’autorització per part de Salut. Segons el professor de la URV, les Terres de l’Ebre són la població control ideal -són veïns de demarcació, però no conviuen amb la indústria química. També es tindran en compte unes 800 mostres de sang que es conserven d’un anterior estudi fet per la Facultat de Medicina i no es descarta citar voluntaris -per a mostres d’orina.
Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia i director de TecnATox, reconeix que un estudi epidemiològic hauria estat el més idoni, però que la investigació pot servir perquè l’administració prengui consciència i l’acabi fent.
L’estudi epidemiològic es fa esperar
La investigació no se centrarà només en el càncer, possiblement la malaltia que sovint s’associa més amb la química, sinó que abraçarà tot el ventall de patologies greus que tinguin major incidència a la zona -malalties respiratòries, cardiovasculars, inflamatòries, migranyes, al·lèrgies, problemes de pell, infertilitat, avortaments espontanis, naixement de prematurs… “La mala qualitat del semen va arribar fins i tot a mans de Fiscalia, però finalment va quedar aparcat”, apunta el professor.
Dividit en mòduls -o fases-, l’estudi també vol abordar els efectes neuroconductuals en nens de fins a 3 o 4 anys d’edat, en relació a la seva capacitat d’aprenentatge, memòria, etc. Es tractarà de fer uns senzills tests internacionals per comprovar si viure en aquesta zona afecta sobre la població infantil. La investigació prendrà de referència estudis asiàtics que tracten la incidència de la petroquímica en la salut. “Obren un camí, si bé la població i la indústria són diferents”, afirma Domingo.
Va ser arran l’atemptat d’ETA de l’any 1987 que Domingo va voler investigar els impactes adversos de la indústria en la població que viu a les rodalies. Amb l’explosió a Iqoxe, la perillositat de la química ha quedat altre cop al descobert. “Ara és el moment, no podem esperar més”, diu el professor. El més ideal hauria estat fer un estudi epidemiològic, però era llarg i costós. El catedràtic confia que la investigació acabi desencadenant aquest esperat estudi, per iniciativa de les pròpies autoritats.
El sindicat vol una “total transparència” sobre les conclusions de les indagacions. Foto: usoctarragona
USOC ha exigit una revisió dels protocols d’emergència al polígon petroquímic de Tarragona després de l’explosió a la indústria de la Canonja. En un comunicat, la Federació d’Indústria d’USOC ha considerat que l’accident “va posar de manifest algunes mancances” en l’activació dels protocols d’actuació i de comunicació i en la de les alarmes. També ha reclamat una investigació ” a fons” de les causes de l’accident a IQOXE i una “total transparència” en les conclusions a les que s’arribi, així com en les responsabilitats que corresponguin. El sindicat ha exigit a empreses i administracions que “no es relaxin” les mesures de seguretat.
El sindicat ha reclamat “garanties” per a un correcte funcionament dels equips a les indústries i els manteniments d’aquests per minimitzar els riscos d’accidents, incrementar els programes de formació contínua als empleats tant de les empreses principals com de les contractes.
A més, ha proposat la creació d’una mesa amb la participació de tots els sindicats amb representació en els comitès d’empresa per emprendre un pla integral de prevenció en tot el pol petroquímic de Tarragona.
USOC ha assegurat que vetllarà perquè es portin a terme aquestes actuacions i que si no és així i no observa una actitud proactiva farà mobilitzacions “per a exigir una ràpida adopció de mesures urgents”. “Aquesta situació no pot continuar”, ha apuntat.
Era treballador d’IQOXE i estava ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron. Foto: tgn21
El ferit crític per l’explosió a la indústria química de la Canonja ha mort aquest dimecres al vespre a l’Hospital Vall d’Hebron, segons han confirmat fonts del centre sanitari. La víctima és un treballador de l’empresa afectada, IQOXE, i va ser traslladat a Vall d’Hebron amb greus cremades al cos com a conseqüència de l’explosió. Amb aquesta ja són tres les víctimes mortals en l’accident.
Es tracta del constaninenc Òscar Atance Rovira. L’Ajuntament de Constantí ha decretat un dia de dol demà dijous, quan les banderes onejaran a mig pal a l’Ajuntament. També formava part de l’Esbart Santa Tecla, segons informa Tarragonadigital.
A causa de l’explosió, també va morir una persona al barri de Torreforta per l’impacte d’una planxa metàl·lica que va sortir disparada de la planta afectada i va fer caure el sostre de casa seva a tres quilòmetres de distància. La tercera víctima és un altre treballador de l’empresa, el cos del qual ha estat trobat pels Bombers aquest dimecres al matí.
A més, dos ferits més continuen ingressats, un a Vall d’Hebron, en estat molt greu, i un altre a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, que està greu però estable.
L’empresa IQOXE, en la qual es va produir l’explosió, ha emès un comunicat en el qual assegura que ha obert una investigació per esclarir les causes de l’accident. En una breu nota tramesa aquest dimecres al vespre, la companyia apunta que està col·laborant amb els Bombers per transvasar l’òxid de propilè del dipòsit afectat.
A més, també ha apuntat que “lamenta profundament” la mort de tres persones, dos de les quals “col·laboradores” de l’empresa i que s’ha posat en contacte amb les famílies de les víctimes per donar-los el condol “i tot allò que necessitin”. Finalment, han agraït la tasca dels Bombers i de la resta de serveis d’emergències que “han permès l’extinció de l’incendi”.
La víctima està ingressada a l’Hospital Joan XXIII en estat greu. Foto: Bombers
Un dels ferits per l’explosió a una indústria química de la Canonja ha empitjorat el seu estat, tot i que està estable. L’afectat va ingressar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en estat de poca gravetat, però amb l’evolució de les hores ha passat a estar greu. Mentrestant, continuen ingressats a l’Hospital Vall d’Hebron dos ferits més, un en estat crític i un altre molt greu. Tots els ingressats són treballadors de l’empresa afectada. Com a conseqüència de l’explosió, hi ha hagut dues víctimes mortals, una persona a Tarragona per l’impacte d’una planxa metàl·lica que va fer caure el sostre de casa seva en el moment de l’explosió, i un altre treballador de l’empresa el cos del qual els Bombers han trobat aquest dimecres al matí.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
