Roda reclama a Estat i Generalitat l’estabilitació de les platges

Una màquina treballa a la platja de Roda de Berà. Foto: Cedida

Una màquina treballa a la platja de Roda de Berà. Foto: Cedida

El Ministeri de Transició Ecològica no farà cap aportació de sorra a les platges de Roda de Berà, no hi ha partida pressupostària prevista. Aquest va ser l’anunci que l’Ajuntament va rebre recentment del Miteco davant la petició de l’equip de Govern de començar a treballar-hi per tenir les platges condicionades abans de l’arribada de l’època estival.

Amb aquesta notícia l’equip de Govern es va posar en marxa i l’estabilització de les platges va ser el tema principal de la reunió que l’alcalde Pere Virgili i el regidor de Turisme, Frederic Royuela, van mantenir la setmana passada amb Santiago J. Castellà, subdelegat del Govern a Tarragona, i Antoni Espanya, cap del servei provincial de Costes, primer; i, més tard, amb Àngel Xifré, delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona i Xavier Villacampa, director dels serveis territorials de Territori a Tarragona.

El Ministeri defuig les seves responsabilitats i insta a Costes de la Generalitat que obligui l’empresa concessionària del Port de Roda de Berà a que estabilitzi les platges, traient sorra d’allà on sobra, la platja Costa Daurada, la bocana del Port i la platja de la Pallisseta, per transvasar-la allà on hi falta, la platja Punta d’en Guineu i, sobretot, el tram nord de la platja Llarga, la més afectada. D’aquesta manera, l’equip de Govern va tornar a reclamar dimarts, davant Xufré i Villacampa, que la Generalitat exigeixi al Port complir amb la seva responsabilitat, que també és una de les clàusules del contracte d’adjudicació, o bé sigui Costes qui executi els treballs, a través de l’aval, si el tenen.

El Miteco, per una banda, i tècnics de l’UPC, per altra, a través d’un informe sol·licitat per l’Ajuntament, van realitzar un càlcul estimat de quanta sorra s’acumula al Port de Roda de Berà cada any. El resultat va ser de 30.000 metres cúbics anuals, tot just la mateixa quantitat de sorra que necessiten les platges Llarga i Punta d’en Guineu, segons un projecte elaborat per un enginyer extern contractat per l’Ajuntament. D’acord amb aquest projecte, la millor solució seria efectuar el dragatge de la sorra amb un vaixell draga, uns treballs que tindrien un cost de 350.000 euros. De fet l’Ajuntament, que va presentar fa setmanes la sol·licitud al Ministeri per obtenir els permisos necessaris, ho tenia tot planificat. Es podria contractar el mateix vaixell draga holandès que aviat estarà treballant al Port de Tarragona i que a finals de maig hauria de passar per les costes de Roda de Berà en la seva tornada cap a Barcelona.

Imatge de la reunió amb el delegat del Govern. Foto: Cedida

Imatge de la reunió amb el delegat del Govern. Foto: Cedida

Els plans de l’equip de Govern, però, s’han vist interromputs davant la lentitud dels tràmits que requereix el Miteco, “tot i iniciar-los amb marge suficient, ens han tornat a contestar que, per terminis, serà impossible fer el dragatge abans de l’estiu”, assegura l’alcalde Pere Virgili.

Així, l’Ajuntament ha optat per passar al pla B i demanar l’autorització per transvasar la sorra en sec, transportant-la amb camions des de Costa Daurada fins a la platja Llarga i des de la Pallisseta a la Punta d’en Guineu. El consistori rodenc pagarà aquests treballs de forma subsidiària per després exigir-lo a qui li pertoqui. Tanmateix, fer-ho aplaçarà una altra inversió de l’Ajuntament, la pavimentació del passeig de l’avinguda Fèlix Martorell, atès que els més de 100.000 euros pressupostats hauran d’emprar-se per estabilitzar les platges. “Necessitem que les platges estiguin en condicions abans que comenci la temporada, ja que són un dels principals atractius per als nostres visitants, i el turisme és el principal motor econòmic del municipi”, diu l’Alcalde. Recordem que a la platja Llarga s’ubiquen els tres càmpings rodencs, dos d’ells de primera categoria.

Altres temes
Durant la reunió amb Castellà, subdelegat del Govern a Tarragona, es van tractar altres temes que depenen de l’Estat com ara la problemàtica per creuar la carretera nacional 340.

A finals de gener l’Alcalde va rebre resposta d’Alberto Hernández, cap de la Unitat de Carreteres a Tarragona, davant la petició efectuada per l’Ajuntament d’habilitar un pas per a vianants semaforitzat per poder creuar amb seguretat aquesta carretera. En la carta es proposava la ubicació d’un pas de vianants entre els termes de Roda de Berà i Creixell, un projecte que Carreteres demana que sigui sufragat per ambdós ajuntaments, una qüestió que l’Ajuntament de Roda de Berà no considera adient, atès que l’N-340 i el seu manteniment són competència i responsabilitat de l’Estat. Castellà va assegurar abans d’ahir a Virgili que faria de mediador i parlaria amb el Ministeri, en no considerar raonable que hagin de ser els consistoris els qui paguin el projecte i els treballs, els quals poden superar els 100.000 euros.

Per la seva part, els dos ajuntaments s’encarregarien de condicionar els accessos al pas de vianants.

Finalment, en el transcurs de la reunió, també es va tractar el projecte de l’accés i la sortida de l’AP-7 a Roda de Berà. Tot just dimarts el Mitma va publicar l’anunci de la licitació per adjudicar la redacció dels diferents projectes.

 

L’UPC ajudarà a Roda a buscar solucions per a l’estabilització de les platges

Imatge de la visita a la platja Llarga de Roda. Foto: Cedida

L’alcalde Pere Virgili i el regidor d’Urbanisme, Manel González, han realitzat aquesta setmana una visita a la platja Llarga acompanyats per representants de la Universitat Politècnica de Catalunya, la qual va ser una primera reunió de treball. L’equip de govern vol obtenir solucions urgents abans del proper estiu, i a llarg termini, per assolir l’estabilització de les platges rodenques, sobretot de la Llarga, la més afectada per la manca de sorra.

Fa uns mesos ja van mantenir un primer contacte amb la Universitat de Cantàbria, la qual va ser l’encarregada de redactar l’any 2007, a través del grup d’Enginyeria oceanogràfica i de Costes de la universitat, un estudi per analitzar les condicions d’estabilitat de les platges del municipi. Ara, però, s’ha obert aquesta nova opció amb la col·laboració de l’UPC.

L’alcalde i el regidor, acompanyats pels tècnics municipals, els van explicar els antecedents i va servir per fer una primera presa de contacte. El proper pas serà l’elaboració d’un informe tècnic que analitzi l’afectació de les diferents infraestructures que es troben a llevant de la platja Llarga en els moviments de sorra. És a dir, com afecten el port esportiu de Roda de Berà, així com la resta de ports d’altres municipis ubicats al nord, i en quin grau ho fan.

Seguidament, a mig termini, es farà un estudi de la dinàmica del litoral, per conèixer com viatja la sorra; així com una proposta de solucions per protegir el litoral rodenc.

Per a l’Ajuntament la solució immediata per al proper estiu continuarà sent la regeneració de la sorra al tram nord de la platja Llarga, amb un transvasament d’uns 10.000 metres cúbics des de la platja Costa Daurada, finançat per l’Estat; i des de la platja de la Pallisseta cap a la Punta d’en Guineu i la Llarga, una acció que hauria d’estar sufragada pel Port Esportiu.

Pel que fa a l’estabilització de la platja, s’obren diferents alternatives al projecte d’espigons que proposava al 2014 el projecte del Servei de Costes de Tarragona per estabilitzar les platges des del Roc de Sant Gaietà fins a la platja Llarga.

Una d’elles seria crear una barrera artificial amb biòtops per evitar que la força de les onades arribi fins a la platja i s’emporti la sorra. Aquestes estructures, amb el temps, ajuden a més a més a preservar i regenerar els ecosistemes marins.

Altra solució podria ser el transport de la sorra amb vaixells, des del Port fins al punt més proper a la vora del mar de la platja Llarga, per tal de dipositar-la allà i crear una barrera natural que frenés la força de les onades dels continus temporals. Poc a poc, amb el moviment de les onades, la sorra arribaria fins a la platja.

Caldrà estudiar-les amb deteniment després dels estudis que realitzi la UPC sobre la situació actual del litoral i la seva dinàmica.