La primera pastilla per a la depressió postpart: en tres dies es nota la millora

La depressió postpart pot afectar a 1 de cada 7 dones després de donar a llum.

La denominada depressió postpart ataca al voltant d’entre un 10 i un 20% de dones que han donat a llum. Fins ara no es coneixia cap tractament específic per a pal·liar-la, però la ciència avança i es albira llum al final del túnel. I és que l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès) ha aprovat un tractament per a aquesta patologia que sembla funcionar. Es tracta de la zuranolona.

Aquesta aprovació marca una fita important, ja que és la primera píndola oral aprovada per la FDA als Estats Units específicament per a tractar la depressió postpart, una greu malaltia mental que pot desenvolupar-se en aproximadament 1 de cada 7 mares noves després del part.

La zuranolona, l’esperançador medicament, començarà a comercialitzar-se abans de finals d’any als Estats Units en píndoles de 50 mg i sembla especialment efectiu per als casos més severs i d’origen hormonal. Encara sense saber si arribarà a Espanya, els especialistes que tracten diàriament a aquestes pacients elogien la pastilla per ser una teràpia que atalla símptomes en pocs dies.

El tractament es vendrà sota la marca Zurzuvae i ha estat aprovat com una píndola d’ús diari que es pren durant un període de 14 dies, però els especialistes apunten que els símptomes desapareixen als tres o quatre dies. La disponibilitat d’un tractament oral representa una opció significativament més convenient en comparació amb les teràpies injectables o intravenoses, la qual cosa pot facilitar l’accés a un tractament efectiu per a moltes dones.

La depressió postpart és una afecció complexa i debilitant que es pot manifestar a través d’una varietat de símptomes, com a tristesa intensa, sentiments de culpa i falta de vàlua, i en casos greus, pensaments d’autolesions o de danyar al fill. La gravetat d’aquests símptomes pot tenir un profund impacte en la vida d’una mare i pot afectar el vincle matern-infantil, la qual cosa al seu torn pot tenir conseqüències en el desenvolupament físic i emocional del nen.

A Europa, els estudis generalment informen que la prevalença de la depressió postpart pot oscil·lar entre el 10% i el 20% de les mares. Sense cap tractament, la depressió postpart pot durar mesos o fins i tot anys, segons l’Institut Nacional de Salut Mental.

Resultats de l’assaig

L’estudi més recent de Fase 3, publicat la setmana passada en la American Journal of Psychiatry, va trobar que una dosi de 50 mil·ligrams de zuranolona va ser ben tolerada i efectiva. Entre 196 dones amb depressió postpart, les que van prendre 50 mil·ligrams de zuranolona diàriament durant 14 dies van mostrar “millores significatives en els símptomes depressius” en comparació amb les que van prendre un placebo.

L’endemà de completar el tractament de 14 dies, el 57% de les dones va informar una millora del 50% o més en els seus símptomes depressius, en comparació amb el 38% de les quals van prendre un placebo. A mesura que els investigadors van continuar el seguiment fins a 45 dies, el 61.9% dels participants que van rebre zuranolona, en comparació amb el 54.1% d’aquells que van prendre un placebo, van observar millores molt elevades en els seus símptomes.

Amb tot, aquest és el segon medicament per a tractar la depressió postpart. En 2019, Zulresso es va convertir en el primer medicament per a la depressió postpart a rebre l’aprovació de la FDA. No obstant això, aquest tractament s’administra com un únic degoteig intravenós de 60 hores del medicament brexanolona i es va descobrir que té efectes secundaris lleus, com a mal de cap, marejos o somnolència excessiva.

L’aprovació de la zuranolona és un pas significatiu en l’atenció de la salut mental de les mares, brindant una opció de tractament que es pot adaptar més fàcilment a la vida quotidiana de les dones en aquesta etapa crítica. A més, pot contribuir a un major reconeixement i tractament de la depressió postpart, ajudant a mitigar l’estigma i els desafiaments associats amb aquesta afecció devastadora.

V. Tapias

 

Només la meitat dels joves amb malestar mental cerquen ajuda. Vols saber per què?

La criminalització i banalització del patiment del jovent en discursos adultocentristes n'és una de les principals causes. Foto: Pixabay

La criminalització i banalització del patiment del jovent en discursos adultocentristes n’és una de les principals causes. Foto: Pixabay

Els darrers 2 anys hem vist publicats nombrosos estudis que alerten del malestar creixent de les persones joves. Veus expertes apareixen als mitjans apuntant-ne possibles causes, alhora que casos mediàtics que acaben en tragèdia commouen una opinió pública que es pregunta què està passant amb la generació que puja. Enfrontant aquesta situació, hi ha un cos docent exhaust que sovint no té les eines o els recursos per gestionar-ho com caldria.

Obertament organitza aquest dimecres, 5 de juliol una sessió webinar titulada “Com abordar la salut mental sense estigmes a l’aula”, adreçat a professionals de l’educació de secundària. El projecte _What’s up: com vas de salut mental?_, creat de la mà d’Obertament, i amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, permet que els i les joves estudiants tinguin més facilitat per parlar de salut mental i demanar ajuda; d’una banda, a través de la creació d’espais de visibilització i confiança envers aquesta, i d’una altra, a través de la inclusió transversal de la salut mental en el currículum educatiu.

El context

Les raons de tot aquest malestar que manifesten les noves generacions ni són simples ni són úniques, però se sap que la desesperança és un denominador comú i un problema real entre la població jove i que afecta directament la seva salut mental, la seva autoestima iles seves perspectives de futur.

També se sap que, paral·lelament, l’estigma és la principal barrera per demanar ajuda. Obrir converses sobre com estem és la solució més fàcil i efectiva, però, per fer-ho, l’entorn de la persona jove que pateix ha de modificar cultures, maneres de fer, de comunicar-se i d’aproximar-se als seus malestars sense judicis de valor i amb una escolta activa.

Per altra banda, no només els serveis de salut mental s’han vist desbordats per les conseqüències de la crisi de la Covid-19. Els centres escolars, al seu torn, han hagut d’atendre i acompanyar un augment desmesurat de joves amb conductes autolesives, trastorns alimentaris o temptatives de suïcidi, entre altres problemàtiques i conflictes quotidians a l’aula que han augmentat exponencialment. El professorat és qui passa més hores al dia amb els i les adolescents i sovint té un rol essencial en el seu acompanyament emocional.

Les dades

Segons les dades del baròmetre “Salut i Benestar” de la Fundació FAD Juventud, només un 54,8% de joves que senten malestar mental cerquen ajuda, dels quals, tan sols el 20% sent que la seva situació millorarà. L’estudi realitzat pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació Salut Mental Catalunya (SMC) en dona les possibles raons tot apuntat que la principal causa d’aquest clima d’indefensió és la criminalització i banalització del patiment del jovent en discursos adultocentristes, que fa que molt sovint l’estigma associat a la joventut se sumi a l’estigma envers la salut mental. Pel jove, aquesta situació d’aïllament i desesperança pot comportar que el problema empitjori i que no trobi sortida al seu malestar.

Les assignatures pendents a l’aula

El professorat manifesta sovint una situació de saturació enfront un alumnat que presenta nivells de malestar mai vistos fins ara. Un estudi recent de la UGT recull la sensació de vulnerabilitat del cos docent a Catalunya davant d’aquesta nova realitat. I d’entre altres raons, s’apunta al pes que les tasques burocràtiques han agafat en el dia a dia del professorat, en detriment de la tasca docent i de l’acompanyament dels i les joves. El mateix estudi denuncia que el 22% dels i les docents ha patit agressions físiques i un 53% n’ha patit de verbals.

Les dades recopilades fan visibles algunes causes de l’increment del malestar entre les persones joves i s’assenyala la manca de formació en l’àmbit per part dels i les docents, la rigidesa dels currículums que no donen espai a l’autoconeixement, la manca d’educació emocional al llarg de l’educació reglada i, finalment, l’elevada ràtio d’alumnes a les aules, que dificulta el cultiu de relacions sanes entre professorat i alumnat. Com a exemple, no hi ha coneixement sobre l’acompanyament en una convalescència per motius de salut mental o sobre com encarar la reincorporació d’un o una estudiant després d’un ingrés hospitalari quan la salut mental n’ha estat la raó.

El projecte: quina millora aporta?

Davant d’aquesta situació d’increment del malestar d’alumnat i docents, el projecte _What’s up: com vas de salut mental?_ es planteja com una eina pedagògica i de comunicació molt potent no tan sols per abordar aquests malestars, sinó per entendre els prejudicis que comporten i que en dificulten el suport. Gran part de malestars mentals que poden arrossegar-se a l’edat adulta apareixen abans dels 15 anys. Començar a parlar-ne, per tant, a l’etapa dels 12 a 16 és bàsic i urgent per al benestar tant de les generacions futures, com també, del mateix professorat.

Si la salut mental no es normalitza o, per contra, es banalitza, l’estigma derivat de la desinformació i els falsos mites impedeix que l’estudiant amb malestar emocional o problemes de salut mental demani ajuda o en parli obertament quan ho necessita. Sobretot si les persones adultes que té a la vora no saben com escoltar i fer-ne un bon acompanyament lliure de comentaris culpabilitzadors o desafortunats.

Trajectòria i èxit del projecte

Des dels seus inicis, i fins aquest curs, 95 instituts de Catalunya han aplicat amb èxit el programa. Obertament fa una crida perquè cal que molt més centres se sumin a la proposta essen necessari que més professionals de l’educació s’hi comprometin per tal que s’arribi a oferir les mateixes oportunitats a joves d’arreu. El projecte, que porta en funcionament vuit cursos a Catalunya, ha provat la seva eficàcia per reduir l’estigma de la salut mental a les aules, oferint millores i nous recursos any rere any amb l’aval i el suport total del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes setmanes, tot coincidint amb la fi del curs escolar, és el moment per reflexionar i posar en comú què cal millorar de cara al curs vinent. Quin abast té el problema? Com generem un clima adequat i com aprofitem els recursos a la nostra disposició a l’aula perquè la salut mental no sigui un tabú? Com pot el col·lectiu docent ajudar els joves a gestionar millor el seu malestar emocional?

Per tal d’obrir un diàleg entre les diferents parts, el webinar del dimecres 5 de juliol, que comptarà amb una segona edició el dimecres 13 de setembre, adreçat als professionals de l’educació, comptarà amb el testimoni d’una professora que explicarà la seva pròpia història de conviure amb un trastorn mental al centre educatiu i quins són els efectes de l’estigmatització que es pateix en l’entorn escolar. Per completar-ho, també hi haurà la visió d’una docent d’un centre educatiu que fa temps que treballa el projecte i que aproparà la seva experiència amb aquest a les persones assistents.

Les persones interessades poden inscriure-s’hi de forma gratuïta al següent enllaç [1].

 

Més de 700.000 persones estan diagnosticades amb depressió a Catalunya

En la majoria de casos, són dones. Foto: Pixabay

Actualment més de 700.000 persones estan diagnosticats amb depressió, de les quals la gran majoria són dones, 505.246, amb una mitjana d’edat de 56 anys, mentre que entre els homes la xifra és inferior (211.180) i amb una mitjana d’edat de 61 anys.

Els casos de depressió diagnosticats a la sanitat pública durant el 2021 han augmentant en un 3,5% respecte el 2020. Són dades del Departament de Salut fetes públiques en motiu del Dia Mundial de la lluita contra la Depressió.

D’altra banda i segons dades de L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) del 2021, el 9,0% de la població de 15 anys i més té depressió i és superior entre les dones (12,2%) que entre els homes (5,7%). A més, la depressió augmenta amb l’edat: 7,4% en el grup de 15 a 44 anys i 13,1% entre les persones de 75 anys i més. També, segons l’ESCA, és superior entre les persones de la classe social menys afavorida i entre les persones sense estudis o amb estudis primaris.

Reforçar la salut mental és una aposta ferma del Govern com mostra el Pacte Nacional per a la Salut Mental, amb la implicació de tots els departaments, i una aposta específica de Salut amb diversos programes impulsats, com per exemple, el de benestar emocional i salut comunitària.

En aquest sentit, Salut segueix desplegant aquest programa en què es treballa conjuntament amb els Equips d’Atenció Primària i amb referents emocionals que intervenen a l’àmbit comunitari i se centren en la prevenció, la detecció precoç de risc psicosocial, acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania. A data d’avui, n’hi ha 366 treballant a tots els equips d’atenció primària del país.

Entre altres iniciatives, Salut també reforçarà l’atenció a problemes de salut mental i addiccions atesos a l’atenció primària amb equips integrats per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermeres de salut mental. Aquestes línies d’actuació permetran incrementar l’atenció psicològica i psicoeducativa; reduir laprescripció de psicofàrmacs, i fer una atenció més propera a l’entorn del ciutadà.