Quim Mallafrè, en el seu discurs a l’ajuntament de Reus, el dia que va rebre el títol de Fill Il·lustre. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Reus ha organitzat un acte d’homenatge a Joaquim Mallafrè Gavaldà, Fill Il·lustre i Medalla de la Ciutat, que es farà aquest dimecres, dia 15 de maig, al Teatre Fortuny. L’esdeveniment compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre de Lectura i el Consorci del Teatre Fortuny. Començarà a les 20:30 h i és amb entrada lliure i gratuïta.
Després dels parlaments institucionals, l’homenatge continuarà amb una performance teatral titulada “Paisatge i Nit a la manera de Joaquim Mallafrè”. Comptarà amb les intervencions d’Antònia Farré, Josep Murgades, Lurdes Malgrat, Joan Cavallé, Daniel Recasens, Meritxell Bargalló, Jordi Francesch, Irene Benavent i Jaume Nolla. Per la seva banda, Sara Sambola i Aleix Bové interpretaran un poema musicat de Mallafrè.
Joaquim Mallafrè Gavaldà va morir el 22 de febrer d’aquest 2024. Va tenir una dilatada activitat acadèmica com a professor de literatura i de llengües anglesa i catalana, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, traductor de referència adaptant al català obres literàries de dimensió universal i posant les bases de la traducció moderna inspirant a noves generacions de traductors, i per la seva dedicació i compromís amb la vida cultural i associativa de la ciutat.
La tasca de Joaquim Mallafrè, l’abast de la seva influència com a filòleg, com a traductor, com a persona culturalment compromesa, ha estat enorme. Des de les aules de l’Institut Gaudí primer i després des de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat mestre i referent per a moltes generacions de reusencs i reusenques, als quals ha sabut transmetre la riquesa i el goig de conèixer la llengua en tots els vessants que la converteixen en un mitjà de comunicació complet.
Com a traductor, la seva tasca ens ha obert les portes a obres literàries universals tan complexes i fascinants com l’Ulisses, de Joyce, el Tristam Shady, d’Sterne, o els Happy Days, de Samuel Beckett, que avui parlen en català amb un llenguatge viu i proper. A partir d’aquesta experiència com a traductor, iniciada el 1974 amb Look back in anger (Amb la ràbia al cos), de John Osborne, les seves reflexions han contribuït a establir les bases de la traducció catalana moderna.
Entre el Centre de Lectura i l’IEC
Compromès amb la cultura, en totes les seves manifestacions, especialment des del Centre de Lectura de Reus, on va assumir diferents càrrecs i responsabilitats, va ser sempre una persona propera: generosa en la transmissió del seu saber i la seva erudició, a prop dels talents incipients, interessada sempre a participar en tota mena d’activitats culturals i ciutadanes de petit i gran format.
Se li deu també, entre moltes altres coses, la presència de la veu del Camp en el diccionari de l’IEC, que va contribuir a elaborar com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on va treballar especialment dins de les comissions de Gramàtica i Lexicografia, i de la qual va ser vicepresident entre el 1999 i el 2002.
La seva tasca pedagògica, a banda de l’Institut Gaudí, on va ser catedràtic d’anglès, i de la Universitat Rovira i Virigli, on va ser professor fins al 2010, es va desenvolupar en diferents universitats catalanes i europees amb seminaris i cursets, i també amb una llarga llista de conferències.
Mallafrè va ser professor de Filologia Catalana de la URV i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Foto: Arxiu
El Centre de Lectura de Reus retrà, el dia de Sant Jordi, un homenatge a Joaquim Mallafrè amb la lectura pública de fragments del recull de contes Dublinesos, de James Joyce, del qual Mallafrè fou traductor. L’acte tindrà lloc dimarts 23 d’abril, d’11.00 a 13.00, a la sala Emili Argilaga de l’entitat.
Joaquim Mallafrè, professor, traductor, lingüista i soci d’honor del Centre de Lectura, va morir el passat 22 de febrer. L’ateneu reusenc el vol recordar amb aquesta lectura pública i oberta a la participació de tothom. Cal que les persones interessades s’inscriguin abans del 16 d’abril a la Biblioteca del Centre de Lectura o amb un correu electrònic a biblioteca@centrelectura.cat amb l’assumpte «Homenatge a Joaquim Mallafrè».
Si no és possible participar-hi en persona es pot enviar un vídeo, també abans del 16 d’abril, a biblioteca@centrelectura.cat amb l’assumpte «Homenatge a Joaquim Mallafrè». El vídeo ha de durar 2 minuts aprox. en format horitzontal i amb un fragment de Dublinesos.
Les escoles reusenques han començat a celebrar el Dia Mundial de la Poesia durant tota la setmana. Foto: Cedida
Les Biblioteques Municipals de Reus promouen la celebració Dia Mundial de la Poesia a la ciutat amb el programa «Març, marçot, versos per tot» que gira a l’entorn de la commemoració del Dia Mundial de la Poesia. El dia principal, aquest dijous 21 de març, dia en què es co ncentren el major nombre d’accions poètiques a la ciutat.
A les 11:00 h, lectura de poemes a l’Hospital de Sant Joan de Reus organitzada conjuntament amb les Biblioteques Municipals de Reus
A les 12:00 h, lectura de poemes a la Plaça del Prim, organitzada pel Círcol
A les 19:00 h, Acte institucional a la Biblioteca Central Xavier Amorós, que inclou la lectura del poema de Vicent Andrés Estellés escollit per la Institució de les Lletres Catalanes, traduït a totes les llengües que es parlen a Catalunya, i que llegiran diversos alumnes del Centre de Normalització Lingüística.
A continuació tindrà lloc la participació dels autors locals que han publicat poesia durant aquest darrer any, fent lectura d’algun dels seus poemes
Finalment, l’actuació de la coral Acords de Reus, que interpretarà diversos poemes d’autors catalans musicats. L’acte comptarà amb la participació de l’alcaldessa, Sandra Guaita i el Regidor de Cultura Daniel Recasens, acompanyats d’altres regidors del consistori.
A la mateixa hora, a les 19:00 h, el Centre de Lectura farà una lectura de poemes de diversos poetes catalans.
Aquest mateix dia, hi haurà dues accions virtuals més, la primera consisteix en la publicació del treball realitzar a les escoles a partir d’una proposta de les Biblioteques Municipals. Per commemorar el Dia Internacional de la Poesia les Biblioteques Municipals de Reus han proposat a les escoles i instituts una activitat de foment de la lectura de poesia anomedada Els Haijin de Reus. L’acció consta de la lectura d’un poema triat d’entre un lot de llibres que les biblioteques havien fet arribat prèviament als centres i, posteriorment, cada alumne escull els versos que més els han agradat i els escriuen a qualsevol espai de l’escola o institut, és a dir, vidres, escales , terra, sostre…. L’objectiu és provocar un desbordament líric que els acompanyi i els envolti el 21 de març. Tanmateix s’ha demanat als centres que facin fotos dels versos i els enviin a les Biblioteques per crear una exposició virtual que estarà disponible per a visitar el Dia Internacional de la Poesia a través de la web bibloteques.reus.cat.
La segona és una acció a les xarxes socials, animant a la lectura de poemes i penjant-ne un vídeo a les principals xarxes socials amb les etiquetes #ReusCultura, @reuscultura, #DiaMundialPoesia i #MarçMarçot. Totes les persones que hi vulguin participar s’han d’enregistrar llegint un poema i citant @reuscultura. Durant el dia, les xarxes socials de ReusCultura aniran compartint els missatges.
D’altra banda, aquest any, per escalfar motors, aquest dimecres la Biblioteca Central Xavier Amorós ha acollit l’espectacle poètic “Guernica“, a càrrec de Rumbèsia.
El Centre de Lectura de Reusinaugura, dilluns 8 de gener, a les 19.00, l’exposició «CariCOLLAGES. L’objecte de la caricatura, o la caricatura d’objectes…», de José Luis Galiano, dibuixant de còmics, il·lustrador i dissenyador gràfic. L’exposició es podrà visitar fins al 26 de gener.
Explica l’autor de l’exposició: «Aquesta sèrie d’il·lustracions que he batejat amb el nom de “CariCOLLAGES” —ja que estan realitzades amb la clàssica tècnica del collage— no és més que el resultat d’un repte personal mitjançant el qual em vaig obligar a realitzar un seguit de caricatures sense fer servir les meves aptituds de dibuixant, és a dir sense utilitzar ni llapis, ni pinzell, ni retolador. Simplement són la suma d’objectes quotidians».
José Luis Galiano neix el 1955 a Nájera (La Rioja). Arriba a Catalunya l’any 1968 i estudia Batxillerat i COU a La Salle de Reus. L’any 1978 es llicència en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. El 1970 edita, conjuntament amb Joan Cagigal, el fanzine sobre ciència ficció i còmics Cyborg. El 1975 col·labora com a dibuixant de còmics a la revista d’humor El ganxet, editada a Reus per Josep Maria Gort. De 1983 a 1992 publica assíduament a la prestigiosa revista de còmics El víbora. L’any 1987 publica també a la revista de còmics Makoki les historietes creades amb guions del seu germà, César Galiano. La seva obra més destacada he estat recollida en diverses exposicions col·lectives: «Makoki 10 años» (1987), «Barcelona en el Cómic» (1989) i «La nueva BD Española / La nouvelle historieta Espagnola» (1989). El 1991 publica a l’antologia Pop español. L’any 1992 torna Reus i exerceix com a professor de dibuix a l’Escola Taller Mas Carandell. A partir de l’any 2002 i fins a la seva jubilació, l’any 2021, treballa com a responsable de màrqueting i comunicació a la Fundació URV.
La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus ha trobat entre els documents de l’arxiu històric de l’entitat una obra de teatre inèdita de Ramon Folch i Camarasa. Aquesta peça teatral, titulada Jo no he vingut a portar la pau i també No es pot servir a dos senyors, obtingué el premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de Cambridge l’any 1956. El segon títol és el lema que va emprar l’autor per presentar la mateixa obra, amb el títol Tres Temps, al VI Certamen literari organitzat pel Centre de Lectura l’any 1959. Aquesta peça teatral en tres actes, mecanografiada, havia estat extraviada per l’autor segons havia reconegut ell mateix.
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926 – Mollet del Vallès, 2019) va ser novel·lista, dramaturg i traductor, conegut popularment per ser el guionista del còmic serial Massagran i per la seva activitat a la revista infantil En Patufet. Era fill de Josep Maria Folch i Torres. Durant la dècada dels seixanta va convertir-se en un dels traductors més fecunds del país. Entre altres autors va traduir Faulkner, Fitzgerald, Conrad, Hemingway, Sartre i Russell. De 1973 a 1986 va treballar de traductor a l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra. Com a escriptor, va rebre els principals premis literaris catalans.
L’inventari i catalogació de l’arxiu històric de la Biblioteca del Centre de Lectura es va iniciar el passat mes de juny amb el recolzament de la Fundació Privada Reddis. La troballa de l’obra inèdita de Folch i Camarasa se suma a la recuperació de les obres originals manuscrites que va utilitzar la Sección Dramática de l’entitat per a la seva representació al Teatre Principal i al Teatre del Centre de Lectura a finals del segle XIX i principis del XX, respectivament.
“Després de quatre dècades, la Federació d’Ateneus és un projecte consolidat, però que va canviant, com la societat, i cal saber regenerar-nos i rejovenir els directius dels ateneus per poder seguir treballant de manera cohesionada pel teixit associatiu, per la llengua i pel país”, ha explicat Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), a l’acte de celebració del 40è aniversari de l’entitat que ha tingut lloc avui dissabte al Centre de Lectura de Reus, en el marc del Dia de l’Associacionisme Cultural.
Per la seva part, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Adelaida Moya, ha felicitat la Federació pel 40è aniversari i ha agraït la “bona feina feta per la FAC a favor de la cultura de base del país, on els ateneus són el substrat necessari i essencial per al desenvolupament de la cultura popular”.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha destacat que “aquesta és una commemoració important perquè la societat necessita els ateneus com a espai de trobada, debat i cohesió” i ha afegit que “en aquesta etapa post-pandèmia, en què la societat ens ha canviat, els ateneus són essencials per cohesionar i debatre accions i propostes de futur, perquè la força del país està en la societat civil”.
El president del Centre de Lectura de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha recordat que va ser precisament aquesta entitat la que va acollir l’any 1983 el Congrés d’Ateneus del qual va sorgir la FAC i ha reconegut la feina feta pels seus antecessors Pere Anguera i Josep Maria Balañà -aquest últim, president del Centre en el moment de la fundació de la FAC i present avui a l’acte. “Cal posar en valor l’exercici de socialització dels ateneus, i el valor històric i patrimonial dels seus locals”, ha remarcat.
A l’acte s’han viscut moments molt emotius, com la conversa entre els quatre presidents vius de la FAC: Francesc Melià (1993-2001), Pere-Joan Pujol (2003-2011), Salvador Casals (2011-2019) i el citat Pep Morella (2019-actualitat) o el lliurament de la carpeta commemorativa del 40è aniversari als representants de les entitats que van fundar la Federació ara fa 40 anys.
En el marc de la celebració, la Dra. Marta Rovira ha presentat un petit avanç del seu treball guanyador de la 1a edició del Premi Tribuna Atenea titulat El compromís dels ateneus amb el foment de la llengua. I també s’ha anunciat l’estudi guanyador de la nova edició del premi, dedicat enguany a l’ateneisme i l’Educació360 i que s’ha concedit al sociòleg i antropòleg Marc Alcalà i Rams.
El fi de festa de l’acte ha estat a càrrec de Bàrbara Granados i Anna Güell, que han llegit poemes i fragments literaris d’autores i autors catalans com a part del seu espectacle Càpsules poètiques.
Pep Morella durant el seu discurs. Foto: Toni Galito
La Federació d’Ateneus, 40 anys treballant per la cultura del país La Federació d’Ateneus de Catalunya va ser fundada en un context de necessitat, després d’anys on el franquisme havia desdibuixat bona part del teixit associatiu. La FAC va ser constituïda aprofitant la celebració del 3r Congrés d’Ateneus de Catalunya, que va tenir lloc al Centre de Lectura de Reus, i va donar resposta a la necessitat d’establir una entitat que coordinés i promocionés l’activitat cultural dels prop de 400 ateneus i entitats associatives que hi havia a Catalunya.
El 23 d’octubre de 1983 es va constituir una primera Junta, composta per 25 socis de 22 entitats diferents que signaren l’acte de constitució de l’associació. Des de llavors, la Federació treballa per potenciar, facilitar i millorar la tasca de les entitats socioculturals d’arreu de Catalunya. Aquesta experiència ha estat ininterrompuda i s’ha anat adaptant a les necessitats canviants de les diferents etapes de la realitat social del nostre país.
Actualment, la FAC agrupa 188 ateneus, als quals ofereix el seu suport i assessorament en àmbits tan diversos com el jurídic, el comptable, el formatiu, l’artístic, la gestió i el reconeixement, la comunicació o el suport informàtic. Paral·lelament, fa de pont entre les entitats i les administracions, i programa activitats de caràcter formatiu i lúdic per reforçar el treball en xarxa de totes les associacions culturals d’arreu del país.
La trajectòria de la Federació d’Ateneus ha estat reconeguda per un conjunt de premis i guardons com Entitat d’utilitat pública (2013), la Creu de Sant Jordi (2014), el Premi Memorial Francesc Candel (2014), TransparENT (2015), el Premi Nacional de Cultura (2019), el Premi de Civisme a la Virtut i la Cohesió Social (accèssit-2022) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2023).
El Centre de Lectura de Reus serà l’escenari, el pròxim 3 de juny, de l’acte de celebració dels 40 anys de la Federació d’Ateneu de Catalunya (FAC), que es durà a terme en el marc del Dia de l’Associacionisme Cultural. L’acte serà presidit pel president de la FAC, Pep Morella, i el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, i comptarà amb la intervenció de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Adelaida Moya, i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer.
La gala inclourà una conversa entre els quatre presidents vius de la FAC: Francesc Melià (1993-2001), Pere-Joan Pujol (2003-2011), Salvador Casals (2011-2019) i Pep Morella (2019-actualitat) i també un reconeixement a les entitats que van fundar la Federació ara fa 40 anys. A més, la Dra. Marta Rovira presentarà un petit avanç del seu treball guanyador de la 1a edició del Premi Tribuna Atenea titulat El compromís dels ateneus amb el foment de la llengua i s’anunciarà l’estudi guanyador de l’edició d’enguany. L’acte clourà amb Càpsules poètiques de Bàrbara Granados i Anna Güell, que llegiran poemes i fragments literaris d’autores i autors catalans.
La Federació d’Ateneus de Catalunya va ser fundada en un context de necessitat, després d’anys on el franquisme havia desdibuixat bona part del teixit associatiu. La FAC va ser constituïda aprofitant la celebració del 3r Congrés d’Ateneus de Catalunya, que va tenir lloc al Centre de Lectura de Reus, i va donar resposta a la necessitat d’establir una entitat que coordinés i promocionés l’activitat cultural dels prop de 400 ateneus i entitats associatives que hi havia a Catalunya. El 23 d’octubre de 1983 es va constituir una primera Junta, composta per 25 socis de 22 entitats diferents que signaren l’acte de constitució de l’associació. Des de llavors, la Federació treballa per potenciar, facilitar i millorar la tasca de les entitats socioculturals d’arreu de Catalunya. Aquesta experiència ha estat ininterrompuda i s’ha anat adaptant a les necessitats canviants de les diferents etapes de la realitat social del nostre país.
Actualment, la FAC agrupa 188 ateneus, als quals ofereix el seu suport i assessorament en àmbits tan diversos com el jurídic, el comptable, el formatiu, l’artístic, la gestió i el reconeixement, la comunicació o el suport informàtic. Paral·lelament, fa de pont entre les entitats i les administracions, i programa activitats de caràcter formatiu i lúdic per reforçar el treball en xarxa de totes les associacions culturals d’arreu del país.
La trajectòria de la Federació d’Ateneus ha estat reconeguda per un conjunt de premis i guardons com Entitat d’utilitat pública (2013), la Creu de Sant Jordi (2014), el Premi Memorial Francesc Candel (2014), TransparENT (2015), el Premi Nacional de Cultura (2019), el Premi de Civisme a la Virtut i la Cohesió Social (accèssit-2022) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2023).
Lluís Miquel Pérez en una imatge d’arxiu. Foto: Cedida
Lluís Miquel Pérez serà dos anys més el president del Centre de Lectura de Reus en no haver-se presentat cap candidatura més a la presidència de l’entitat. Amb Pérez repeteixen al Consell Directiu Empar Pont, com a secretària general; Montserrat Amigó, com a secretària del Consell Directiu; Josep M. Farrés, com a interventor general; Andreu Ferré, com a tresorer; i Carme Just, com a directora de la Biblioteca.
La proclamació de la candidatura es va efectuar divendres passat, 12 de maig, en un acte en què també es van renovar la composició de les deu seccions de l’entitat. Tots els càrrecs, tant els del Consell Directiu com els de les seccions, seran ratificats en la pròxima assemblea general de socis, que tindrà lloc el 22 de juny.
Cartell promocional de l’esdeveniment. Foto: Cedida
El Centre de Lectura de Reus organitza del 6 al 8 de maig el 76è Concurs Exposició Nacional de Roses que, com cada any, convertirà el Teatre Bartrina en un magnífic jardí de roses. Després dels dos anys afectats per la pandèmia de la covid-19, el certamen va tornar l’any passat amb el seu format habitual i amb un gran ressò, atès que hi van participar 65 concursants i es van rebre 9.268 visitants.
El concurs ofereix enguany una novetat important: la convocatòria del 1r Concurs Popular de Roses, una modalitat adreçada a animar la participació de concursants que no hagin pres part en altres edicions del certamen roserista més antic de Catalunya. Aquesta nova modalitat s’afegeix a les altres dues que, fins ara, han definit la convocatòria: el 76è Concurs Exposició Nacional de Roses i el 37è Concurs de Composicions Florals. També cal destacar la convocatòria del concurs d’Instagram #rosesCLR2023, que té l’objectiu de premiar la millor fotografia de roses que es pengin en aquesta xarxa social de l’entitat. El 2022 hi van participar 95 imatges.
Una altra iniciativa de la convocatòria anual del Concurs Exposició Nacional de Roses és el cartell que l’anuncia. L’important fons d’art del Centre de Lectura s’ha enriquit en bona part amb els cartells del certamen que han creat Salvador Juanpere, Frederic Amat, Joan Hernández Pijoan, Joaquim Chancho, Aureli Ruiz, Ester Ferrando i altres destacats artistes plàstics del país. El de l’edició de 2023 és creació del pintor reusenc Josep M. Gort Juanpere, amb un cartell surrealista i oníric, tal com caracteritza la seva obra.
Els noms dels guanyadors de cada modalitat es donaran a conèixer dissabte 6 de maig en un acte que, com ja és tradició, comptarà amb la glosa del certamen, que aquesta edició pronunciarà Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya. Amb motiu del seu 75è aniversari, l’Escola de Dansa del Centre de Lectura també s’ha implicat en aquesta edició del festival, amb un seguit d’actuacions que tindran lloc a l’escenari del teatre dissabte i diumenge.
El Concurs Exposició Nacional de Roses s’organitza amb la col·laboració de l’Agència de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus i és al·licient destacat de la campanya «Roses de Reus», que, des de 2021, promou el consistori per posicionar la ciutat com a capital de la rosa en el mapa turístic, gastronòmic i cultural del país.
Programa del 76è Concurs Exposició Nacional de Roses Com és habitual, el certamen durarà tres dies. L’entrada general per assistir-hi serà de 3 euros. L’entrada per a les persones jubilades costarà 1,5 euros. D’altra banda, durant els tres dies del festival es podrà visitar al vestíbul del Teatre Bartrina una exposició de fotografies de membres de Fotocat.cat, el departament de fotografia del Centre de Lectura.
Dissabte 6 de maig 12.30: glosa del certamen a càrrec d’Ernest Benach, veredicte del jurat i repartiment de premis. La cloenda de l’acte anirà a de l’Orfeó Reusenc.
17.00-21.30: exposició oberta al públic.
18.00-20.00: actuacions a l’escenari del Teatre Bartrina d’alumnes de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura, amb motiu del seu 75è aniversari.
18.00: demostració d’ikebanes, art japonès d’arranjament florals, a càrrec de Marta Ferré (entrada lliure).
Diumenge 7 de maig D’11.00 a 13.30 i de 17.00 a 21.30: exposició oberta al públic.
18.00-20.00: actuacions a l’escenari del Teatre Bartrina a càrrec de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura, amb motiu del seu 75è aniversari.
18.00: projecció del documental El color de la Mediterrània, una producció dels Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat (entrada lliure).
Dilluns 8 de maig De 10.00 a 13.30 i de 16.00 a 21.00: exposició oberta al públic.
18.00: demostració pràctica «Flors amb ànima de la botànica», a càrrec de Núria Robert (entrada lliure).
Cartell del 1r Concurs Popular de Roses. Foto: Cedida
El Centre de Lectura de Reus convoca el 1r Concurs Popular de Roses amb motiu de la celebració del 76è Concurs Exposició Nacional de Roses. L’objectiu del concurs és animar la participació de concursants que no hagin pres part en altres edicions del certamen roserista, que és el més antic de Catalunya. Aquesta nova modalitat s’afegeix a les altres dues que, fins ara, han definit la convocatòria: el Concurs Exposició Nacional de Roses i el Concurs de Composicions Florals.
El 1r Concurs Popular de Roses està adreçat a aquelles persones que cultivin roses de la varietat estàndard. Cada participant en podrà presentar un mínim de cinc varietats i un màxim de catorze. Cada gerro es compondrà de dues roses. En ser la primera edició del concurs, es reservarà espai per a sis concursants, segons l’ordre d’inscripció. Els inscrits en el concurs no podran ser familiars directes dels participants en el Concurs Exposició Nacional de Roses.
Les persones interessades a participar-hi s’han d’inscriure del 24 d’abril al 4 de maig a la secretaria del Centre de Lectura. La inscripció és gratuïta. L’organització facilitarà als participants els gerros i els estands on podran exhibir les flors. El 76è Concurs Exposició Nacional de Roses se celebrarà els dies 6, 7 i 8 de maig al Teatre Bartrina de Reus.
Aquest any 2022, a més de ser Any Gabriel Ferrater, també es commemora el centenari del naixement de Joan Fuster a Sueca, País Valencià. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seva obra principal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians, la seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història, la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle XX. Va ser un gran intel·lectual i és una persona clau en el desenvolupament nacional dels Països Catalans.
Les Biblioteques Municipals i la Biblioteca del Centre de Lectura s’han coordinat per dedicar-li la setmana del 21 al 25 de novembre amb diversos actes per posar en valor la seva figura i la seva obra multidisciplinar a la vegada que han publicat una bibliogafia conjunta de l’obra de Fuster existent al fons de les tres biblioteques.
La primera activitat del cicle és el dilluns 21 de novembre a la Biblioteca Central Xavier Amorós, en un acte a les 19:00 h “Joan Fuster, el gran desconegut” per donar a conèixer la figura de l’autor, a càrrec de Xavier Ferré Trill, i la lectura de diversos fragments, que anirà a càrrec de les membres del Club de poesia de la Biblioteca Central Xavier Amorós. Tindrà l’acompanyament musical de Joan Pujol i ha estat organitzat per Montse Farrés, conductora del club.
La resta d’actes tenen lloc els dies 23, 24 i 25 al Centre de Lectura a càrrec de diferents personalitats:
Dimecres 23, a les 19:30 h, Josep Muegades, amb la conferència “Joan Fuster ara i sempre”
Dijous 24, a les 20:00 h, Isidre Crespo, parlarà de “Joan Fuster, de viva veu encara”
Divendres 25, a les 19:00 h,Jordi Martí, amb “Joan Fuster, un heterodox entre els heterodoxos”
Durant la setmana, a les Biblioteques Municipals s’exposarà la seva bibliografia per tal d’animar tothom a endinsar-se a la singular obra de Joan Fuster.
La sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus durant la presentació. Cedida.
L’Institut Pere Mata ha celebrat el seus 125 anys amb un acte al Centre de Lectura de Reus. Durant l’acte, que es va dur a terme ahir, es va presentar el llibre commemoratiu “125 anys de flama. Institut Pere Mata 1896-2021”, elaborat per la historiadora i arxivera Carme Puyol i per la periodista i també historiadora Isabel Martínez, per encàrrec de la institució sanitària.
El llibre es divideix en dues parts. La primera, elaborada per Carme Puyol, es titula “Els primers cent anys de l’Institut Pere Mata. 1896-1996”. Fa un repàs de l’etapa fundacional, la consolidació i expansió en les primeres dècades del segle XX, la Guerra Civil i la represa després del conflicte bèl·lic. Aquesta primera part es tanca amb la renovació conceptual i estructural que es va produir des de finals dels anys 60 i fins l’any 1994, quan s’inicia un canvi de cicle en la història de la institució amb l’arribada de Joan Amigó Ferrater com a gerent.
Emili Briansó, Pau Font de Rubinat, Josep Briansó, Salvador Vilaseca, Francesc Tosquelles, Francisco García Ibáñez, Antonio Labad o Ramon Vilella, entre molts d’altres, són algunes de les personalitats que han marcat la trajectòria de la Institució que apareixen en aquesta primera part del llibre.
La segona part, a càrrec d’Isabel Martínez, abasta des de 1996 i fins 2021 i aprofundeix en el canvi i la transformació del projecte històric de l’Institut Pere Mata. Es tracta d’un període en què l’Institut Pere Mata ha dut a terme una important transformació, per passar de centre monogràfic especialitzat en l’atenció de Salut Mental a potent Grup Assistencial.
En aquest sentit, Joan Amigó, director general de l’Institut Pere Mata, en l’acte de presentació va explicar que “el Grup compta avui amb 3 àrees d’activitat: salut mental, discapacitat i una potent xarxa d’11 residències d’atenció a la gent gran”. Amigó també va destacar la singularitat de l’Institut Pere Mata perquè és una empresa privada amb més de 500 socis, el 90% de Reus; per la seva activitat, que es destina al 100 per cent a la sanitat pública i, per últim és hospital universitari, de manera que cada any surten psiquiatres, psicòlegs clínics i especialistes en infermeria en salut mental de la seva unitat docent. El director general de l’Institut Pere Mata va destacar que s’ha mantingut i s’ha reforçat l’essència humanista fundacional, mitjançant una xarxa d’atenció social i a la discapacitat molt important que complementa l’atenció a la salut mental.
Per la seva part, el director gerent de l’Institut Pere Mata i president del Clúster Salut Mental de Catalunya, Francesc Xavier Arrufat, també va destacar que l’Hospital Universitari té la unitat docent que forma més professionals especialitzats en salut mental de tota Espanya.
En la segona part del llibre, també es repassa la relació de la institució sanitària amb l’entorn, i més concretament amb les administracions i amb entitats com la Unió Catalana d’Hospitals, el Clúster de Salut Mental o la Taula de Salut Mental. Els reconeixements rebuts per l’Institut Pere Mata al llarg dels anys, com la Creu Sant Jordi o la Medalla de la Ciutat de Reus; la tasca desenvolupada en docència i recerca; la relació de la institució amb l’art i la lluita contra l’estigma, completen aquesta part.
El llibre es tanca amb un recull de totes les personalitats que al llarg d’aquests 125 anys d’història han signat el llibre d’honor de la institució reusenca, des del rei Alfons XIII fins a la il·lustradora Roser Capdevila, un llarg reguitzell de personalitats polítiques, mèdiques, artístiques i socials que han visitat l’Institut Pere Mata en aquests 125 anys.
A més de deixar constància de la seva evolució històrica, al llarg del llibre traspuen les principals característiques que defineixen l’Institut Pere Mata des del seu naixement fins avui: base humanitària, servei públic, innovació, docència, recerca, expertesa, professionalitat, qualitat, flexibilitat i la capacitat d’adaptació als canvis.
L’acte de presentació del llibre va comptar amb la presència de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i la gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona, Imma Grau.
De “125 anys de flama. Institut Pere Mata 1896-2021” s’han editat 2.000 exemplars amb tapa dura.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
