Foment del Treball defensa ampliar deu anys el cicle de les nuclears de Vandellòs i Ascó

28/11/2024

Sánchez Llibre reivindica el paper de la nuclear en la transició a les renovables per evitar ‘una apagada industrial’. Foto: ACN/A.Cadanet

Foment del Treball ha defensat davant la Comissió Europea la necessitat d’ampliar en deu anys el cicle productiu de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs per avançar en la transició energètica. En diverses reunions celebrades amb representants de les direccions generals d’Energia i Medi Ambient, la patronal ha reivindicat el paper de la nuclear durant els pròxims anys, ja que “pot continuar subministrant la indústria mentre es desenvolupen les renovables”. Segons dades recollides per Foment, la nuclear representa un 58% de la generació d’electricitat a Catalunya, mentre que les renovables tan sols arriben al 7%. En aquest sentit, el president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, alerta d’una “apagada industrial” si no es prenen mesures.

D’acord amb els objectius fixats per Brussel·les, la quota d’energia renovables en el consum total d’energia dins la Unió Europea ha d’arribar almenys al 42,5% l’any 2030 per, de cara al 2050, assolir la neutralitat climàtica. Amb aquesta meta establerta, Foment del Treball ha manifestat la seva “inquietud” per la “manca de solucions” a l’hora d’impulsar les renovables a Catalunya. Al conjunt de l’Estat, el mix d’energies renovables representa més del 50%, lluny del 7% a Catalunya.

“Si a partir de l’any 2030 –quan es preveu la desconnexió d’Ascó I– no tenim energia nuclear, tindrem una apagada industrial que motivarà que moltes empreses hagin de deslocalitzar-se o tancar”, ha advertit Sánchez Llibre en una atenció als mitjans aquest dimecres. “Cal tenir visió de futur, i a Espanya i concretament a Catalunya hi ha hagut una miopia energètica molt important”, ha denunciat.

Altres notícies:

En un altre comunicat distribuït aquest dimecres per la patronal, es posa de manifest que Catalunya compta amb tres dels set reactors nuclears actius a l’Estat. A banda d’Ascó I, també hi ha els reactors d’Ascó II i Vandellós II, amb tancaments previstos per als anys 2032 i 2035, respectivament.

És per això que Sánchez Llibre també ha reiterat que traslladarà aquesta “gran preocupació” de la forma més insistent possible tant al govern espanyol com a la Generalitat perquè es puguin prendre iniciatives “rellevants” a principis del 2025. L’objectiu darrere aquest calendari és evitar el tancament de les centrals nuclears a Catalunya a partir de l’any 2026, que és quan s’haurien de començar a desmantellar, indiquen des de l’entitat.

Si bé des de Foment reconeixen que aquesta “no és una decisió fàcil”, assenyalen que les característiques del país fan necessari prendre mesures d’aquest tipus. “No tenim un altre remei per plantejar una transició energètica sostenible; si no tenim energies renovables, hem de substituir-les per energia nuclear”, ha sentenciat Sánchez Llibre.

Aprofitant que el nou executiu comunitari liderat per Ursula Von der Leyen ha obtingut aquest dimecres el vistiplau per part del Parlament Europeu, Sánchez Llibre també ha estat preguntat per la figura de la ja exvicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, qui ocuparà una vicepresidència executiva a la Comissió Europea i s’encarregarà de les carteres de Competència i de Transició Neta.

Pel president de la patronal, la dirigent socialista “canviarà substancialment” el seu discurs respecte a l’energia nuclear amb el nou càrrec. “Ja ho vam veure en l’audiència que es va plantejar fa uns dies; […] pensem que no serà un obstacle perquè a Catalunya pugui haver-hi aquesta substitució de la manca d’energies renovables per l’ampliació de la vida útil de les centrals nuclears”, ha apuntat.

De fet, les institucions europees van aprovar fa dos anys la proposta de la Comissió Europea que classificava el gas i l’energia nuclear com a verda, facilitant l’arribada d’inversions per contribuir a la transició ecològica.

ACN/Albert Cadanet

 

Els alcaldes nuclears posposen la lectura única de la modificació del Fons Nuclear i podran esmenar

22/11/2022

Reunió d'alcaldes de la zona de les centrals nuclears reunits al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Foto: ACN.

Reunió d’alcaldes de la zona de les centrals nuclears reunits al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Foto: ACN.

Finalment, dimecres es debatrà al Parlament si es fa lectura única de la proposició de llei del PSC que modifica el Fons Nuclear, segons han explicat els presidents comarcals del Baix Ebre, el Priorat, el Baix Camp, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Això permetrà als alcaldes nuclears esmenar la modificació normativa i aquest dilluns s’han reunit per consensuar els acords i conclusions que es faran arribar als grups parlamentaris perquè prenguin “contingut d’esmena”. Exigeixen que no s’ampliï el radi d’implementació del Fons Nuclear, que no es canviï l’òrgan de governança i que no es vinculi als pressupostos. “Ens podem trobar que s’ampliï el nombre de municipis i no el capital”, ha advertit Xavier Faura, president del Baix Ebre.

El plenari del Parlament d’aquesta setmana debatrà la tramitació en lectura única de la proposició de llei del PSC per modificar, pel que fa al Fons de Transició Nuclear i la creació del seu òrgan de govern, l’article 8 de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. El debat permetrà guanyar uns dies per presentar esmenes, com han explicat els presidents comarcals als alcaldes, en una reunió a Móra d’Ebre aquest dilluns.

Com ha apuntat la presidenta de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, a la trobada s’hi havia convidat a tots els alcaldes dels pobles a un radi de 20 quilòmetres de les centrals nuclears, però Carim ha lamentat que hi ha hagut “absències importants”. De fet, les alcaldies de municipis governats pel PSC o Junts no hi han assistit.

Més recursos sí, més radi no
Els alcaldes han tornat a rebutjar la proposta d’ampliar el radi d’implementació del Fons de Transició Nuclear perquè “desvirtua” la finalitat de l’impost i torna a deixar al marge “la discriminació positiva” que s’havia aconseguit aplicar. “Eren fons destinats a revertir en els territoris de les centrals nuclears i en els pobles que tindran més afectació directa amb la desnuclearització, com es fa en tots els països de món”, ha reivindicat Gemma Carim, presidenta de la Ribera d’Ebre. També la presidenta de la Terra Alta, Neus Sanromà, ha defensat que es beneficiï “les zones més desfavorides, que perdran ocupació” amb el tancament de les nuclears, i que són “zones petites” que no poden competir.

Encara que els pobles del Penta 1 mantinguin els 24 milions d’euros inicials, els presidents comarcals defensen que ampliar la xarxa d’impacte del Fons als municipis a un radi de 30 quilòmetres, i incloure Reus, Vila-seca, Salou o Tortosa, els deixa desavantatjats. “Els que necessitem inversions i que comencin a passar coses és en aquesta zona, que no som competents perquè no passa l’autopista a peu dels polígons i tenim moltes mancances per la distància”, ha reivindicat. “Si posem diners a qualsevol polígon industrial, al Molló o Camposines no vindrà ningú”, ha assegurat el president del Baix Ebre, Xavier Faura. “El benefici ha d’estar si venen al costat de les nuclears, no a qualsevol lloc”, ha afegit.

Faura ha advertit que la proposició de llei per ampliar el radi d’impacte del Fons Nuclear és “una disposició normativa diferent”, al fet de demanar que es destini un 50% al territori (60 MEUR) en lloc de 20% (24 MEUR). Faura ha reconegut que no s’oposen a què els recursos “creixin”, “com més diners vinguin, més contents estarem”, ha dit, però ha assenyalat que dependrà de tenir uns nous pressupostos. “Ampliar la distància, res té a veure amb l’ampliació del ‘quantium’. Ens podem trobar amb la paradoxa i la peculiaritat que ampliem els pobles, però no el capital”, ha alertat.

“Respecte” a la feina feta
Els presidents comarcals han assegurat que la proposició de llei dels socialistes suposa “un menyspreu” a la feina feta els últims mesos quan es podria haver esmenat el reglament del Fons Nuclear. “Podrien haver presentat al·legacions per millorar-ho o si hi havia alguna cosa que no els hi quadrava i hauríem continuat treballant amb consens del territori”, ha dit Rosa M. Abelló, presidenta del Baix Camp. “Estàvem a portes de disposar dels diners per fer una bona feina. Perdem 24 MEUR que podrien estar per fer coses. Això no és normal quan s’havia fet bona feina i els diners estaven pressupostats, no té gaire sentit”, ha afegit el president del Priorat, Xavier Gràcia. “No ens podem permetre tornar a dormir-ho i perdre aquesta oportunitat”, ha insistit Carim.

ACN