Imatge de la Cambra reusenca. El projecte va dirigit a disposar d’un sistema de microcredencials vinculat a la ISO 17024. Foto: Arxiu
La Cambra de Comerç de Reus, conjuntament amb DomSpain, participa en el projecte europeu Microidea, encaminat a disposar d’un innovador sistema de microcredencials vinculat a la ISO 17024, la norma internacional de la UNE que s’encarrega de definir els criteris i els procediments per a la certificació de persones com a treballadors d’una empresa o sector en concret, depenent del tipus que sigui i l’activitat que dugui a terme.
Aquest enfocament innovador serà desenvolupat i provat per cinc països europeus i tindrà el potencial de convertir-se en un estàndard, millorant els sistemes d’educació i formació, així com l’eficàcia de les polítiques i pràctiques. També desplegarà els seus resultats innovadors a escala europea, amb la capacitat de transferir-los a diferents segments demogràfics, sectors i categories de públic.
Això s’aconseguirà mitjançant el llançament d’iniciatives pilot en el sector turístic, un component vital de les economies dels països participants. D’aquesta manera, Microidea vincularà directament les microcredencials amb el mercat laboral. El projecte tindrà una durada de 36 mesos.
Els col·laboradors del projecte
El projecte està format per una combinació d’organitzacions i parts interessades, públiques i privades, que reuneixen investigadors, professionals i socis amb la capacitat d’arribar als responsables polítics. Junts, s’han compromès a facilitar la portabilitat de les microcredencials entre països, empresaris, sistemes d’educació i formació i el mercat laboral. Els tres països pilots són Espanya, Grècia i Xipre.
Els partners del projecte són: Universitat del Peloponès (Grècia), Cambra Industrial i Comercial hel·lènica alemanya (Grècia), G.G. Eurosucces Consulting LTD (Xipre), Cambra de Comerç i Indústria de Nicòsia (Xipre), DomSpain S.L.U. (Espanya), Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus (Espanya), TUV Austria Hellas Mon Epe (Grècia), Institut d’Anàlisi del Mercat de Treball (Polònia), Fòrum Europeu d’Educació i Formació Tècnica i Professional (Bèlgica), Acronym Ltd (Grècia), p-consulting.gr (Grècia) i Associated Partner 3F (Dinamarca).
Les microcredencials: instrument clau del projecte Microidea
La necessitat creixent d’innovar en els sistemes d’educació i formació es manifesta amb un focus especial dintre dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Per respondre a aquesta necessitat d’innovació, el projecte Microidea planteja la creació de microcredencials que acrediten competències específiques i coneixements adquirits en l’àrea del turisme, permetent proporcionar una formació focalitzada i flexible. Es consideren com un element amb un potencial significatiu per donar suport a l’aprenentatge i fomentar oportunitats d’aprenentatge més inclusives i flexibles.
Diversos factors clau que impulsen el desenvolupament de les microcredencials inclouen la naturalesa canviant del treball, l’augment de la demanda dels aprenents (formacions més curtes i específiques), els empresaris que busquen candidats amb habilitats concretes, els avenços tecnològics en credencials digitals i les polítiques governamentals que promouen la millora de competències per a la competitivitat econòmica global. El conjunt indica que les microcredencials jugaran un paper vital en respondre a les demandes evolutives de l’educació i l’ocupació dintre del sector turisme.
Aquest enfocament modular permetrà una millor adequació de les formacions a les demandes específiques del mercat laboral, facilitant així la mobilitat i la competitivitat laboral a nivell internacional.
A llarg termini, Microidea té el potencial de convertir-se en un estàndard en la certificació de competències professionals, millorant la connexió entre formació i ocupació i responent de manera efectiva a l’evolució del mercat laboral global. La consolidació d’aquest sistema innovador contribuirà significativament a l’optimització dels processos educatius i formatius, establint una base sòlida per a futurs avenços en el reconeixement de les competències laborals.
L’ens preveu marcar les cotitzacions de l’avellana la setmana vinent pel retard patit en la campanya. Foto: ACN/M.Rovira
La Llotja de Reus ha defensat que des de l’organisme no fixen les cotitzacions sinó que “només informa” dels preus establerts pels operadors d’aquest mercat. En un comunicat, han explicat que els tècnics de la Llotja reben la informació i que apliquen el procediment reglamentari, a través del qual traslladen el preu mínim de referència. Unió de Pagesos els van plantar després de tornar a denunciar la seva “opacitat”. La taula de preus de l’avellana va decidir aquest dilluns no fer públiques les cotitzacions fins a la pròxima setmana, ja que la campanya ha patit un retard d’un parell de setmanes. També s’han mostrat preocupats per la competència del garrofí del Marroc pel fet que no ha de passar els controls exigits per Europa.
Els membres de la taula de preus de l’avellana van manifestar la seva “inquietud” perquè la collita d’enguany serà inferior respecte a la de l’any passat. El control de plagues a través de fitosanitaris, la sequera i les conseqüències derivades del canvi climàtic són alguns dels problemes que es van posar sobre la taula en la reunió celebrada aquest dilluns. Per això, han demanat aquest dimecres una reunió amb el nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig.
Aquest dilluns també es va celebrar la taula de preus de l’ametlla , on tots els agents implicats van coincidir que es presenta una millora respecte de campanya passada, tot i que la situació és “delicada”. Segons els representants de la taula, es va constatar que hi ha una gran diferència entre els cultius de secà i els de regadiu. Es preveu una bona campanya de l’ametlla de regadiu, en contraposició a la de secà, on s’espera una “davallada important”.
La taula de preus de la garrofa ha tingut lloc aquest dimarts. Els seus membres han mostrat la “màxima preocupació” per la “competència del garrofí del Marroc”, ja que al ser un producte de fora de la Unió Europea “no ha de passar controls ni els pagesos que el produeixen han de complir amb tots els requisits que sí que són d’obligat compliment a Europa“, han assenyalat. Les previsions de la collita preveuen una davallada d’entre el 40% i el 50% respecte a la producció de l’any passat. A les zones del sud, les més afectades, la xifren en un 10%.
Unió de Pagesos no assisteix a les taules
La Cambra de Comerç de Reus, que gestiona la Llotja de Reus, explica que la tasca de fer públics els preus “obeeix” al procediment aprovat pels òrgans de govern de la Llotja i l’administració tutelant. Destaquen que en la web de la Generalitat, on s’informa de l’evolució dels preus setmanals de tots els productes, pot consultar-se qualsevol dada obtinguda per la Llotja de Reus. “És important remarcar que des de la Llotja no es fixen preus, només s’informa i es dona fe dels preus que els operadors que representen aquell mercat han traslladat als tècnics de la Llotja i que, aplicant el procediment reglamentari, traslladen el preu mínim de referència del que és en origen, al camp”, afegeixen.
A la vegada, indiquen que “sempre” han donat opció a tots els implicats a participar en les taules sectorials. En concret, als representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, els operadors i informadors de mercats, els productors i organitzacions de productors, les cooperatives i els sindicats, entre els quals destaquen la JARC i Unió de Pagesos. “Aquest últim sindicat, però, va declinar participar en les reunions per segon any consecutiu”, han tancat.
Poveda, Basora i Moriën, en la presentació de l’informe. L’economia de Tarragona ha crescut un 3,3% el 2023. Foto: Cedida
La Memòria Econòmica de Tarragona 2023 ha estat presentada aquest dimarts 2 de juliol a la Cambra de Comerç de Reus per la seva directora, Carme Poveda, juntament amb Ivett Moriën, del departament d’Energia de la Cambra de Comerç de Reus, que ha presentat l’article monogràfic ‘El repte de la transició energètica a les comarques de Tarragona’, que inclou la Memòria. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora.
Segons estimacions pròpies, l’economia de Tarragona ha crescut un 3,3% interanual, quatre dècimes per sobre la mitjana catalana. Aquesta evolució força positiva dona continuïtat als intensos creixements de 2021 i 2022 (un 7,6% i 5,1%, respectivament) i és resultat de la recuperació del sector serveis, especialment del turisme, així com dels bons resultats del sector exterior i de l’activitat industrial, que ha mostrat una forta resiliència un cop superada la crisi energètica i de subministraments.
Per sectors, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis ha evolucionat positivament i millora a tots els sectors, excepte a la indústria.
Evolució rècord de l’ocupació
El mercat laboral ha tancat el 2023 amb un màxim històric de 317.845 afiliats (3,4% més que el 2022). Durant el període 2019-2023, l’ocupació ha crescut un 9,3% a Tarragona, per sobre del 7,6% al conjunt de Catalunya. Aquest major dinamisme del mercat laboral s’explica pels serveis i la indústria, que han tingut un millor comportament a Tarragona. De fet, el 18% de l’ocupació total creada en el sector industrial a Catalunya els darrers quatre anys es concentra a Tarragona, reforçant el paper estratègic de la indústria al territori.
A més, les dades d’afiliacions dels primers cinc mesos del 2024 confirmen el bon inici d’any en el mercat laboral de Tarragona. Les 351.548 afiliacions de maig són un 3,0% superior a la xifra del mateix més de l’any anterior.
Creixement rècord de les exportacions
El 2023 les exportacions de béns (en valor) han augmentat un 4,9% i les importacions un 0,2% –ambdues assolint xifres rècord des de l’inici de la sèrie disponible de 11.000 i 17.872 milions d’euros, respectivament. Això ha permès reduir el dèficit comercial de Tarragona el 2023. El nombre d’empreses exportadores regulars a Tarragona augmenten un 4,0% el 2023, fins a les 1.123 empreses.
El sector químic (principal exportador a Tarragona), amb un pes del 35% sobre les exportacions tarragonines totals, ha experimentat una disminució del 13,9% interanual (en valor). El segon i tercer sector exportador, de petroli i derivats i altres béns d’equipaments, registren importants increments respecte a l’any anterior (117,4% i 46,0%, respectivament).
Els primers quatre mesos del 2024 ha continuat la tendència positiva de les exportacions, amb un creixement interanual acumulat del 7,6%, en contrast amb la caiguda experimentada al conjunt de Catalunya (-5,9%).
Recuperació intensa del turisme
En els primers cinc mesos de 2024, el nombre de turistes allotjats en hotels a la província de Tarragona supera en un 14,9% la xifra del mateix període de 2019, el percentatge més elevat de les quatre demarcacions catalanes. Aquest creixement és més positiu que el 5,5% registrat al conjunt de Catalunya. Per origen, destaca el creixement del turisme estranger (un 28,4% els primers cinc mesos de 2024 respecte al mateix període del 2019). Les previsions per al 2024 són optimistes i s’espera arribar a noves xifres rècord.
Un 2024 positiu, però riscos a mitjà termini
L’economia de Tarragona ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any 2024, gràcies la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació i al vigor del sector turístic.
El 2024 es preveu que el consum privat sigui el principal motor de l’economia. A mesura que la política monetària es faci menys restrictiva, la inversió millorarà, sobretot de cara al 2025. El context europeu també serà cada vegada més positiu, i això beneficiarà l’economia tarragonina, que està cada vegada més internacionalitzada.
El consens de les previsions s’està revisant a l’alça els darrers mesos, i això és símptoma de confiança econòmica. El PIB català creixerà clarament per sobre del 2% el 2024 i 2025, mantenint un diferencial positiu respecte a la zona euro (creixerà un 0,8% i 1,4%, respectivament, segons la Comissió Europea). Però es mantenen els riscos associats als conflictes geopolítics i a un escenari de reducció de tipus més lent del previst.
La transició energètica
L’article monogràfic que inclou la Memòria ‘Els reptes de la transició energètica a les comarques de Tarragona’ elaborat per Ivette Moriën (Cambra de Comerç de Reus), analitza l’impacte de la transició energètica a la província de Tarragona en un context de desmantellament gradual de les centrals nuclears fins al 2035.
En concret, es destaca que el tancament de les centrals podria comportar la pèrdua d’uns 3.000 llocs de treball directes en diversos municipis de la demarcació, si bé el Fons de Transició Nuclear (que grava amb un 50% els ingressos vinculats amb les activitats de producció) preveu fomentar el desenvolupament econòmic a les zones més afectades per la transició energètica.
La promoció s’ha concentrat enguany en una sola ruta de primavera i s’ha allargat una setmana més. Foto: Arxiu
La Ganxet Pintxo de Primavera 2024 ha tancat aquest cap de setmana amb un espectacular èxit de participació. Els 33 establiments que han participat en aquesta 23a edició han servit més de 22.000 tapes durant les tres setmanes que ha durat la ruta.
Així doncs, la nova fórmula de fer una única edició aquest any, allargant la seva durada una setmana, ha permès incrementar el nombre de persones que han participat en la ruta i ha resultat molt profitosa per als restauradors. D’aquesta manera, es confirma l’aposta de la Cambra de Comerç i Estrella Damm per concentrar els esforços en l’edició de primavera de la ruta de tapes de Reus.
Pel que fa a les votacions que es podien fer a través de la web de Gastronosfera per escollir la millor tapa de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024, els votants han coronat com a guanyador a Grillats Reus BBQ, amb el Ganxetaku Grillat, una tortilla de blat de moro farcida de costella esfilagarsada i caramel·litzada, amb formatge, alvocat, tomàquet, ceba vermella i coriandre, amanida amb un raig de llima i salses mexicanes, i acompanyada d’un gotet de Michaela Grillada. Així, aquest restaurant ha estat el guanyador d’un estand a la zona gastronòmica de la fira Reus Viu el Vi, que se celebrarà del 7 al 9 de juny.
En segona posició ha quedat el restaurant el Castell, amb la tonyina marinada, una piadina amb base de guacamole i farcida de tonyina marinada amb reducció de vermut de Reus, acompanyada d’avellanes. El tercer lloc se l’ha endut el Buana, amb la Rustic Smash Burger, una smash burger de vedella d’Alaforla amb salsa MC Buana, un toc de vermut de Reus i formatge cheddar. La quarta posició ha estat per a l’As de Copes, amb l’As Tartufatta, pa de vidre amb base de ceba caramel·litzada, pollastre trossejat, xampinyons, salsa de tòfona i un cruixent de parmesà. El cinquè classificat ha estat la Lleona, que presentava un caneló de foie gras i trufa, un caneló farcit de pollastre recobert de salsa de tòfona blanca i foie-gras caramel·litzat.
Donacions de sang
La Ganxet Pintxo ha continuat, en aquesta edició de primavera, la històrica col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Joan articulant una campanya extraordinària de donació de sang. 516 persones han participat en aquesta campanya i s’han aconseguit 490 donacions de sang, 26 donacions de plasma i 20 persones registrades com a donants de medul·la òssia, fent que més de 1.496 pacients surtin beneficiats amb aquestes donacions.
La Ganxet Pintxo s’ha convertit, després de 23 edicions, en una ruta completament consolidada i un dels esdeveniments gastronòmics més esperats del territori. Vist l’èxit de la fórmula d’enguany, aquesta continuarà en les pròximes edicions, concentrant tots els esforços en una sola edició anual de la ruta de tapes de Reus.
La Cambra de Reus participa en el programa i ofereix assessorament a qualsevol empresa que vulgui accedir-hi. Foto: Arxiu
La Cambra de Comerç de Reus ha anunciat que la Cámara de Comercio de España ha modificat els criteris d’admissió del programa Mentoring i Suport a la Internacionalitzación per a ampliar el nombre de pimes que podran acollir-se a les ajudes per a millorar la seva presència exterior.
En el cas de la línia de mentoria, es rebaixa fins als 300.000 euros la facturació exigida a les pimes per a poder sol·licitar ajudes de fins a 20.000 euros per a l’obtenció dels certificats necessaris per a exportar fora de la Unió Europea. El termini de sol·licitud estarà obert fins al 31 de maig.
Pel que fa a la línea de mentoring, la facturació exigida a les pimes es redueix fins als 4 milions d’euros. En aquest cas, podran optar a ajudes de fins a 27.000 euros per a la posada en marxa d’un pla d’internacionalització prèviament definit de la mà d’un mentor d’una gran empresa. El termini de sol·licitud conclou el 30 d’abril.
Posat en marxa per la Cámara de España, com a col·laboradora de la Secretaria d’Estat de Comerç i finançat pels Fons Next Generation a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el programa Mentoring i Suport a la Internacionalització pretén impulsar l’expansió i consolidació de pimes exportadores, així com facilitar-los l’obertura de nous mercats o millorar posicionament en els seus mercats forans habituals.
La línia d’ajudes de Mentoring Internacional cerca potenciar la presència exterior de les pimes amb el suport de grans empreses internacionalitzades, a través de la figura del mentor internacional. Les empreses beneficiàries han de tenir consideració de pime, ser exportadores, facturar més de 4 milions d’euros, i disposar de producte, servei o marca pròpia.
Una vegada comprovades les condicions exigides a les pimes beneficiàries, s’activa el pla amb la redefinició de l’estratègia internacional de la pime i l’elaboració d’una Pla d’Acció, gràcies a l’ajuda d’un mentor. Els mentors són perfils directius de grans empreses amb activitat exterior, que acompanyen a la pime en tot el procés. La durada màxima del servei de mentorització és de 2 mesos, i durant aquest temps, mentor i pime revisen tots els aspectes d’internacionalització de l’empresa, els seus mercats i clients prioritaris, així com la situació actual, perspectives i necessitats. A continuació, es definirà de manera conjunta l’estratègia i l’anàlisi de les possibles inversions en accions d’internacionalització, d’acord amb els cinc blocs de despesa del programa. Finalment, l’empresa presentarà al mentor el Pla d’Acció i procediran a realitzar una anàlisi conjunta abans de la seva validació.
En arribar a la segona fase, les pimes podran rebre un ajut de 27.000 euros, sobre un pressupost màxim elegible de 33.750, per a executar actuacions del Pla d’Acció Internacional definit amb el mentor en cinc possibles àmbits: Capacitació directiva o formació especialitzada dels departaments implicats en la internacionalització; consultoria especialitzada per al desenvolupament del pla d’acció; promoció internacional que abraça les despeses de promoció, difusiuó i publicitat en els mercats objecte del pla d’acció; o bé implantació comercial, contemplant la realització d’estudis de viabilitat, despeses d’assessorament jurídic i fiscal necessari per a la implantació en destinació.
Col·laboració com a mentores
Les empreses que vulguin col·.aborar en el programa com a mentores, hauran d’enviar la seva sol·licitud d’adhesió al Catàleg de Mentors a través de l’anunci de “Adhesió al catàleg de Mentors” publicat per la Cámara de España en la seva seu electrònica, i complir amb quatre requisits: ser gran empresa (250 treballadors o més), facturar més de 50 milions d’euros, tenir activitat internacional, i posar a la disposició del programa, bons de 15 hores de personal directiu amb més de 5 anys d’experiència en el camp internacional. La Cámara de España preseleccionarà a la pime beneficiària i realitzarà les assignacions en funció de la disponibilitat del mentor de la gran empresa.
La línia de “Certificació Internacional” pretén ajudar a les pimes en l’obtenció de les certificacions per a la comercialització internacional dels seus productes o serveis fora de la Unió Europea. L’ajuda per empresa és de 20.000 euros, sobre un pressupost màxim de 25.000, i les despeses finançables són: Consultoria associada a la certificació; costos d’enviament, devolució i/o destrucció de mostres; cost dels assajos de laboratori (a Espanya o en destí); missió de la certificació/homologació; cost de realització d’auditories; cost de renovació/manteniment de certificats, si bé tindran caràcter prioritari en el que a suport es refereix, certificacions de primer any; o traducció i legalització de documents
Per a sol·licitar el finançament, l’empresa ha de tenir la consideració de pime, superar els 300.000 euros de facturació, ser una empresa exportadora, i disposar d’un producte, servei o marca pròpia. Les ajudes són compatibles entre si, sempre que les pimes compleixin amb tots els requisits poden optar i ser receptores d’ambdues. La Cambra d’Espanya ha habilitat una web des de la qual es pot obtenir tota la informació i sol·licitar els ajuts:
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va rebre ahir dilluns el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, i altres membres del comitè executiu d’aquesta organització. En la reunió també hi va participar la regidora de Promoció Econòmica, Neus Cárdenas.
Els assumptes més importants van ser les previsions sobre la repetició dels episodis de sequera, que a hores d’ara no afecten significativament la zona de Cambrils. En aquest sentit, es van analitzar les mesures preses l’estiu anterior i les que té previstes l’Ajuntament en cas que es repeteixi l’episodi d’alerta.
La trobada també va servir per parlar sobre l’oferta de sol industrial que ara s’ha desencallat a Cambrils i també la importància de les comunitats energètiques. L’alcalde va informar que el desbloqueig administratiu del Polígon Belianes és imminent i properament ja podrà acollir noves indústries.
Alfredo Clúa va posar de relleu que Cambrils té la meitat del seu PIB en el sector turístic i que caldria poc a poc equilibrar els sectors productius. Per això s’havia treballat a fons pel desbloqueig de Belianes.
La regidora de Promoció Econòmica, Neus Cárdenas, va afirmar que no era possible deixar anar les empreses cambrilenques fora del terme municipal.
La jornada es va celebrar a les instal·lacions de Concactiva. Foto: Cedida
És una de les principals conclusions que es desprenen de la jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Reus ‘Horitzó Empresarial a la Conca’
L’ A-27, la formació, l’arribada de CIMALSA com a revulsiu per una major industrialització de la Conca, les energies renovables i el paisatge de la comarca com a valor afegit, han sigut els principals temes sobre els quals ha transcorregut la Jornada ‘Hortizó Empresarial a la Conca’.
Organitzada per la Cambra de Comerç, amb la col·laboració de Concactiva, espai on ha transcorregut la tertúlia, hi han participat Josep Pijoan, propietari de Cargas Industrials Pira; Martí Rull, director gerent de la fàbrica Europastry a Sarral; Joan Sanfeliu, CEO de Productos Montblanc; Àngel Torija, director de Maletas Queralt, i Francesc Xavier Cortés, accionista majoritari de Polígon la Sallida.
Durant la xerrada, conduïda pel periodista de Ràdio Reus Cadena SERJordi Cartañá, tots han coincidit en donar la benvinguda al túnel del Coll de Lilla. Josep Pijoan ha fet notar que “a la Segona República, fa 90 anys, ja es parlava que hi havia d’haver un forat a la muntanya per poder connectar la Conca amb l’Alt Camp i Tarragona”. Un projecte del que se n’ha parlat 25 anys i que n’han hagut de passar 15 per ser una realitat definitiva.
Connexions necessàries
Ara bé, els empresaris veuen el túnel com una primera fase. La segona ha de passar i de forma “urgent” per una connexió amb la N-240 i l’autopista. També s’ha parlat d’una variant de la C-14 entre Alcover i Montblanc, ja que es dona el cas que el túnel no permet el trànsit de mercaderies perilloses, pel fet que encara han de passar pel Coll de Lilla. Per tant, per l’AEQT, la situació continua sent la mateixa de sempre. Una variant que també serviria per esponjar el trànsit de vehicles en general.
Durant la conversa s’han plantejat quines dificultats es van trobar cadascuna de les empreses representades quan van obrir les portes al seu dia, i quines dificultats es trobarien ara. Productos Montblanc neix el 1925, Maletas Queralt el 1939, Cargas Industrials el 1964, Europastry s’instal·la el 1992 a Sarral i el Polígon la Sallida es dona d’alta el 1996. Cinc moments, cinc realitats diferents. Tots els ponents han coincidit en el fet de no voler marxar del municipi on van néixer. Per una pura qüestió de sentiment de pertinença, per responsabilitat social i econòmica envers els seus respectius municipis i perquè en el moment de la seva constitució, tot i les dificultats pròpies de cada època, van poder obrir portes amb una “relativa facilitat”.
El públic de la taula rodona. Foto: Cedida
Marti Rull ha assenyalat que al seu dia Europastry va tenir facilitats per part de la Generalitat a l’hora d’implantar-se a Sarral. Rull també ha detallat que, avui dia, tant a nivell de Catalunya com de la Conca, obrir una empresa és més dificultós “pels tràmits administratius i normatius cada cop més restrictius”. Una lectura que ha compartit Àngel Torija, el qual ha afegit que, en cas de fer un plantejament purament econòmic, la Franja, a l’Aragó, resulta molt més atractiva perquè “tenen unes condicions molt millors”.
El Logis Montblanc, promogut per CIMALSA, s’ha plantejat com la part del tot. Com un revulsiu per al creixement industrial a la zona. Els ponents el veuen com un polígon gran que comportarà un canvi important a Montblanc i a la comarca i n’esperen un efecte crida d’empreses auxiliars. Però, la qüestió és com s’omple el polígon: “Amb empreses eficients, no contaminants i que creïn molt valor afegit”. Una carta als reis que ha posat damunt de la taula Torija. Aquest fet comporta anar a fora a vendre aquests terrenys i també l’entorn. Torija ha afirmat que es tracta de “la qualitat de vida que hi ha pels seus treballadors i directius”.
Duant la taula rodona s’ha apuntat que aquest polígon pot significar un canvi de paradigma com al seu dia ho va ser l’arribada de l’autopista. Toca fer habitatges, doncs, en previsió dels treballadors que han de venir? Sí. Cortés apunta a un creixement de població i, per tant, d’habitatges. Ara bé, ha assenyalat que el polígon es planteja amb parcel·les més grans i s’hauria de realitzar amb parcel·més petites per captar també les petites empreses i empresaris de la Conca.
Petites i mitjanes empreses
La petita i mitjana empresa es visualitza com una aposta. Si no més segura, si més diversificada per allò de no posar tots els ous en un sol cistell. Malgrat la disparitat d’opinions i apreciacions sobre aquesta iniciativa, tots desitgen que serveixi per atraure més persones que vulguin venir a treballar i, sobretot, viure a la Conca. Es té clar que en cap cas s’hauria de baixar dels 20.000 habitants actuals, perquè suposaria perdre prestacions de caire social i també tenir menys pes d’influència dermogràfica a l’hora de reclamar serveis que en d’altres llocs ja es tenen. S’ha posat d’exemple com en el seu dia va costar l’arribada i implantació d’internet i com, encara ara, és complicat que la fibra òptica arribi als municipis més petits.
En relació amb la població, l’arribada de nous perfils o a la creació i retenció de nous talents s’ha posat damunt de la taula com una de les principals necessitats que es detectaven al Pla Estratègic per la Conca de Barberà 2018-2025, publicat l’octubre de 2019. “El bo seria que la formació estigués encarada a les indústries que hi ha, o les que hagin de venir”, han dit. S’ha apel·lat a que pares i alumnes es plantegin si es volen quedar a viure i a treballar a la Conca i, per tant, observar les necessitats de perfils que hi ha o hi poden haver i en prevenció de que els joves si marxen fora de la comarca a formar-se difícilment tornaran.
Son necessàries formacions de nivell mig i elevat, però també s’ha posat un especial èmfasi en els oficis. “Falten fusters, electricistes, lampistes”, ha reivindicat Pijoan. Quelcom que des del gremi de la construcció Cortés ha corroborat que cada cop costa més de trobar. Sanfeliu ha obert els horitzons amb “la indústria de continguts” pel que l’únic que es necessita és una bona connexió a internet i “aquí es pot fer amb un nivell de vida superior”. També es dona el cas que les mateixes empreses són les que formen els seus propis treballadors com Europastry, amb “plans formatius interns pagats per l’empresa perquè no hi ha gent formada”. Segons Martí Brull, es troben que als instituts d’FP no omplen les classes. Queden llocs vacants sobretot a les classes de mecatrònica i automatització. En aquesta línia s’ha plantejat l’FP com una opció formativa que ja no és per les persones que no saben què fer amb la seva trajectòria acadèmica, o que no es veuen en cor d’abordar uns estudis universitaris. Al contrari. Són perfils buscats i la majoria més ben pagats que els que compten amb una titulació universitària. També s’ha reivindicat la potència que té la vinya de la comarca amb 27 embotelladors i les possibilitats i necessitats de la formació que això implica.
Energies renovables
Que les energies renovables són presents i necessàries, ningú ho ha posat en dubte. Sigui per qüestions mediambientals o per un estalvi en el cost de l’energia. Algunes de les empreses han apostat per la instal·lació de plaques solars, però cal tenir molt en compte la ràtio d’inversió i manteniment i el marge d’estalvi que representen. Sanfeliu que a Productos Montblanc generen el 55% de l’energia amb renovables Pijoan ha lamentat que a Cargas Industrials Pira han hagut de deixar-ho córrer perquè els augmentaven la potència contractada amb l’encariment que això comporta a la factura, i per tant un desajust econòmic insalvable. A Europastry, dels residus que generen en fan pinso per animals en un clar exemple d’economia circular. Xavier Cortés, com a constructor, ha atribuït l’encariment de l’habitatge pels materials que entren en joc a l’hora d’edificar una vivendes amb eficiència energètica.
Ja en la recta final del debat s’ha destacat un bé immaterial propi, inherent, personal i intransferible del a Conca de Barberà: el paisatge. Un entorn agradable, bell i cuidat és cada cop més un valor afegit a l’hora que les empreses triïn un indret o un altre per instal·lar-s’hi.
Més de 600 persones, en gran part joves, han visitat durant aquest dimecres, 23 de novembre, la primera Fira de l’Ocupació de la Conca de Barberà, organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i Concactiva.
El certamen, que ha tingut lloc a l’església de Sant Francesc de Montblanc, ha comptat amb un ampli ventall d’empreses referents de la comarca de la Conca de Barberà. En concret, les empreses participants han estat Camping Capfun, English Summer i Balneario Villa Engracia SL, Mahle, Europastry, Noxifer, Kriscadecor, Verallia, Coperal, Pastisfred, Drac Actiu, Vigerm, K-Lagan, AMES Simo Group i les empreses de treball temporal Adecco, Eurofirms i Randstad.
Així mateix, la Fira de l’Ocupació també ha tingut la participació d’APRODISCA, l’Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà, el Servei Català d’Ocupació (SOC), el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, l’Oficina Jove de la Conca de Barberà i el programa Ocell de Foc, de benestar emocional i salut mental per a joves.
Més de 600 persones van assistir a la Fira. Foto: Cedida
Cal destacar també la presència de la Cambra de Comerç de Reus, que ha informat dels programes disponibles per a joves, i de Concactiva, que treballa per promocionar el desenvolupament econòmic, ocupacional i social de la Conca de Barberà.
Els assistents a la fira, arribats majoritàriament des de les comarques de la Conca de Barberà, Baix Camp i Alt Camp, han pogut conèixer de primera mà quins perfils professionals necessiten incorporar les empreses participants i entregar el seu currículum.
Un altre dels punts destacats en el marc de la Fira ha estat l’oportunitat de poder participar en diverses activitats formatives per millorar les seves capacitats a l’hora de cercar feina. En concret, s’han dut a terme les jornades ‘Descobreix els teus talents! Autoconeixement per la recerca de feina’ i ‘L’actitud, la clau de l’èxit’. A més, s’ha ofert durant el matí el ‘Role playing’ d’entrevista de feina per obtenir estratègies a l’hora d’afrontar una entrevista laboral.
El vicepresident primer de la Cambra de Comerç de Reus, Àngel Torija, ha expressat “el compromís de la corporació a ampliar la seva presència en el territori que representa, promovent sinergies i establint les connexions necessàries entre les cinc comarques de l’àmbit de Cambra Reus”.
Un altre moment de l’esdeveniment. Foto: Cedida
“Aquest esdeveniment té una estreta vinculació amb la generació d’iniciatives en benefici del teixit econòmic i productiu. La nostra aspiració és que la jornada esdevingui un punt on es concentrin les empreses i les entitats representatives de la Conca de Barberà que tenen necessitat de donar cobertura a les seves ofertes de llocs de treball i les persones que estan en recerca activa d’ocupació, fent especial èmfasi en el públic jove”, he detallat Torija.
El president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela, ha afirmat que “actualment l’accés dels joves al món laboral és especialment complicat, de la mateixa manera que també és complicat trobar segons quins perfils professionals a les empreses situades en un entorn rural com el nostre. Per tant, posar en contacte aquestes empreses i entitats amb persones que es troben en recerca de feina és una proposta encertada i engrescadora”.
Canela ha afegit que la Fira de l’Ocupació de Montblanc “permetrà als joves trobar feines adients i a les empreses cercar aquests perfils professionals que busquen i que, a voltes, no troben. Per tant, la comarca hi surt doblement afavorida”. En el seu torn, l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, ha posat en valor l’oportunitat que significa per als joves poder conèixer les empreses de la Conca de Barberà i ha fet valdre la localització estratègica de Montblanc per l’organització d’aquesta primera fira, a la qual li augura una llarga continuïtat.
Aquest dijous s’han presentat, a la sala d’actes de la corporació, els Premis Cambra 2023. La gala de lliurament dels guardons tindrà lloc el dimecres 22 de novembre, a les 19 hores, a l’Auditori Antoni Gaudí del Palau de Congressos firaReus Events.
El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha expressat que el títol de l’edició d’enguany dels Premis Cambra -Del territori al món– són “un reconeixement a l’esforç, el talent i la visió empresarial de les cinc comarques que conformen la Cambra reusenca“. En total es lliuraran un total de quinze reconeixements, un per comarca que conforma el territori Cambra Reus, separats en tres categories: Competitivitat, Innovació, Digitalització i Sostenibilitat; Comerç Exterior i la d’Emprenedoria, Formació i Ocupabilitat.
Basora ha afegit que l’objectiu és “reconèixer diverses realitats empresarials que s’han distingit en algun dels àmbits guardonats” i ha posat èmfasi en la voluntat de “realçar el teixit d’empreses de l’àmbit territorial de la Cambra que comprèn les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta“. “Per nosaltres és molt important que les empreses de les cinc comarques se sentin reconegudes i, aquest cas, és una mostra més del valor de la Cambra per treballar en xarxa i fer territori”.
Per la seva banda, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, ha subratllat el paper de la Cambra de Comerç de Reus “com administració que posa en pràctica des de fa temps el concepte d’àrea metropolitana en el teixit empresarial del territori que comprèn”. “L’aposta per l’empresa i l’emprenedoria és la millor política existent per donar suport a l’empresariat i generar ocupació“, ha dit.
L’acte de lliurament dels guardons es farà el 22 de novembre a firaReus. Foto: Tots21
Premis d’Honor 2023
A més de les distincions a les realitats empresarials, el jurat dels Premis Cambra 2023 ha decidit entregar tres premis d’honor per subratllar trajectòries d’institucions i empresaris del territori en les categories de Comunicació, Compromís amb el territori i Trajectòria Professional.
Com és habitual, l’acte de lliurament dels Premis Cambra també realça el talent cultural de la ciutat. En aquest sentit, durant el certamen hi haurà diverses intervencions artístiques sorpresa sobre l’escenari de l’Auditori de firaReus Events.
Els Premis Cambra 2023 seran presidits pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos, i comptaran també amb les intervencions del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Sandra Guaita.
Així mateix, l’entrega de les distincions empresarials aniran a càrrec dels representants dels Consells Comarcals que conformen el territori Cambra Reus (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta), mentre que els premis d’honor els oferiran el director d’Institucions de CaixaBank a la direcció territorial de Catalunya, Joaquim Macià; Albert Castellanos i el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats.
La gala, que serà retransmesa en directe per Canal Reus TV, compta amb el patrocini de diverses empreses i institucions, destacant el suport de CaixaBank i de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.
Una imatge de la taula rodona. D’esquerra a dreta, Jaume Garcia, Jaume Giral, Xavier Peñas, Jaume Domènech i Jaume Vicheto. Foto: Tots21
Com veiem al Priorat? Com a l’equivalent de la Toscana italiana a Catalunya o com a una comarca amb gran potencial però amb una falta de lideratge important? Sobre aquesta i d’altres qüestions s’ha debatut intensament a la taula rodona ‘Invertir al Priorat’. Una iniciativa del diari digital Tots21, amb el suport de la Cambra de Comerç de Reus, i que s’ha celebrat aquest dimarts al vespre a la seu del Consell Comarcal del Priorat.
Jaume Vicheto, director general de Fermator; Jaume Domènech, administrador d’Automàtics Priorat; Xavier Peñas, representant d’inversions hoteleres de Design Hotels, i Jaume Giralt, propietari del Celler Ronadelles i del restaurant Quatre Molins (Estrella Michelin). Ells han estat els protagonistes d’un debat obert i en el que el director del Tots21, Jaume Garcia, ha estat el moderador.
Una comarca que ha de creure en sí mateixa
Els quatre ponents han coincidit en destacar que el Priorat és una marca molt important a nivell català, tot i que «els prioratins no tenim les ulleres prou graduades per creure en nosaltres. A més, durant anys la comarca ha estat deixada de la mà de Déu i ara fa uns anys que ens ho hem començat a creure», exposava un Jaume Giralt, que sense entrar en comparacions amb d’altres regions vitivinícoles, sí que ha volgut lloar «la bona feina dels cellers de la zona, ara bé, no només ens hem de quedar en que fem bon vi, hem d’oferir experiències, que és el que actualment ara demana el client».
De visitants al Priorat, procedents dels Estats Units i del nord d’Europa en rep constantment en Xavier Peñas a l’hotel Ora Priorat, situat al bell mig de Torroja del Priorat. Peñas ha certificat que «estem ben encaminats, el Priorat té molt de futur, això sí, els nostres professionals han d’estar ben preparats, i actualment anem mancats d’aquesta formació per donar un servei d’altíssima qualitat».
Situacions com la falta d’habitatge i del despoblament a la comarca també s’han posat damunt de la taula: «No pot ser que hi hagi tanta massificació d’apartaments turístics i que una família amb dos fills no trobi on viure aquí si ve a treballar. Cal que l’administració faci alguna cosa», han demandat els ponents. Precisament l’exalcalde de Falset, Jaume Domènech, ha rebut lloances de part dels ponents per la seva actitud en favor del benestar de la comarca en la seva etapa com a batlle: «El mateix esperit d’empresari que tinc ara, el vaig tenir com a alcalde. La gran lluita sempre la vaig tenir amb funcionaris que eren experts en posar pals a les rodes a les solucions. El millor que ens pot passar és que l’administració no ens emprenyi, així tot va millor» explica entre rialles Domènech.
El rol de l’administració i les comunicacions
Qui sí que ha trencat una llança en favor dels polítics locals del moment ha estat Jaume Vicheto, tot recordant que l’any 2021, i després que la nau de Fermator a Falset s’ensorrés per culpa del temporal Filomena «el cap ens deia de marxar a Polònia, però el cor ens va fer quedar-nos i reconstruir-ho tot. I ho vam fer pels 250 treballadors de la comarca que teníem treballant a la planta, i perquè les institucions de llavors, ens van ajudar una mica, sense entorpir i posant-nos facilitats. El 2022 ja estàvem operant de nou». Això si, Vicheto ha volgut posar el focus en la falta de sòl industrial que hi ha a Falset, un greu perjudici per la seva empresa a l’hora de créixer, «i situacions com la que ens passa a nosaltres, disposem d’un excedent elèctric gràcies a la planta fotovoltaica que tenim, i ni vendre ni regalar-la a la comarca podem perquè les elèctriques no ens ho permeten».
Fermator, dedicada a produir portes per a ascensors, és l’empresa que més personal ocupa al Priorat, 120 empleats i té un abast mundial, amb seu a Reus i fàbrica a l’Índia.
Vicheto, Domènech, Peñas i Giralt també han criticat les comunicacions de la comarca, titllant «la N-420 és una carretera del segle XIX, el tren R-15 de rodalies és una sorpresa cada vegada que l’agafes, cal invertir en noves infraestructures perquè tot plegat resta operativa a les empreses i a les persones de la comarca».
Lideratge?
Respecte a tota aquesta problemàtica plantejada anteriorment, els ponents participants tenen clar que el braçalet de capità és per tothom «hi ha manca de lideratge local i comarcal, cal que les sinèrgies vagin juntes, que ens arremanguem entre tots i totes. El Prioratté grans potencialitats, com per exemple la natura, el medi, la quantitat de persones que venen i s’enamoren al descobrir-ho», apuntava Jaume Giralt.
Comiat de Jordi Just
La taula de debat ha finalitzat amb la intervenció de Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, qui aquest dijous donarà el relleu al capdavant de l’entitat a Mario Basora, qui també ha estat present a l’acte. Just ha finalitzat dient que «com a prioratí i riberenc crec en la comarca, i en persones com les que ens han acompanyat avui, professionals que en el seu dia, alguns d’ells, després de fer carrera van tornar a la comarca per fer-la créixer».
Paraules subscrites per Jordi Fortuny, recentment nomenat director dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a Tarragona, i que no s’ha volgut perdre l’acte organitzat pel diari digital Tots21.
L’alcaldessa, Assumpció Castellví; i la regidora de Comerç, Sílvia Pujol, amb els representants de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: Cedida
L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, ha signat aquest 25 d’octubre el manifest d’adhesió de l’Ajuntament a la Federació d’Entitats Comercials de la Cambra de Reus (FECOCAR).
En la reunió que l’alcaldessa ha mantingut amb el president de la Comissió de Comerç de la Cambra de Comerç de Reus, Pau Salvadó, i amb la tècnica responsable d’Empreses de la Cambra, Gemma Vallverdú, tant ella com la regidora de Comerç, Sílvia Pujol, han fet palesa la voluntat del consistori de participar en aquesta Federació, que té com a objectiu sumar esforços per millorar les condicions del sector comercial del territori de la Cambra de Comerç i esdevenir un dinamitzador del comerç de proximitat.
Aquest ens pretén “aglutinar els actors que prenen part en la promoció del territori cameral per actuar com a lobby de pressió i com a catalitzador de noves propostes” i també “ser un espai de creació de noves idees, de col·laboració, de cooperació, en què es puguin compartir projectes d’èxit”, segons consta en el manifest d’adhesió.
A efectes més pràctics, aquest acord implica que el municipi podrà participar en els tallers de comerç al detall i les campanyes de promoció comercial i màrqueting de la Cambra i que els comerços locals podran rebre assessorament personalitzat de la Cambra.
Precisament, la Cambra ja ha organitzat a l’Hospitalet de l’Infant per al proper 29 de novembre un taller gratuït per al sector comercial local sobre els embolcalls de Nadal i a mitjan de desembre, un altre sobre l’ús de Tik Tok.
La Cambra de Comerç de Reus s’ha reunit aquesta setmana amb diversos representants de cambres de comerç europees. La corporació reusenca ho ha fet en el marc de l’esdeveniment Let Her In, organitzat per l’Espai Boule, i que reunia a la ciutat membres d’organitzacions de 18 països d’arreu d’Europa.
Així, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just; el director gerent, Jaume Llosas; i la directora del departament d’internacional, Elena Andreu, han mantingut una trobada amb la presidenta de la Cambra de Comerç de Vratsa (Bulgària), Iliana Philipova, la delegació de la Cambra de Comerç d’Itàlia a la Unió Europea i l’Associació de Vins de Corí d’Itàlia.
Durant la reunió, els tres representants europees han pogut explicar a la Cambra de Comerç de Reus els seus projectes i mantenir un intercanvi d’impressions entre les diferents iniciatives impulsades per la seva part i les de l’entitat reusenca.
Aquest matí s’han lliurat a la Cambra els premis del primer Concurs de Reels d’Instagram que ha organitzat la corporació amb els comerciants que han participat de la programació d’aquest 2022 dels Tallers de Comerç detallista. Una programació que ha servit per realitzar una vintena de tallers en deu poblacions de l’àmbit territorial de la corporació.
Precisament un dels cursos que més acceptació ha estat el de Reels, conduït per la consultora Tània Sala de l’empresa Núvol Blanc. Precisament, per incentivar la creativitat dels participants en els tallers, la Cambra ha programat per primera vegada aquest concurs entre els comerciants inscrits. La resposta ha estat elevada, amb més de vint creacions presentades, el que demostra l’interès per aquesta nova fórmula de promoció d’una de les xarxes socials més populars, com és Instagram.
Finalment el jurat dels premis ha decidit atorgar, ex aequo, dos primers i dos segons premis repartits de la següent manera: els guanyadors han estat Mobles Domènech de Móra d’Ebre i Arsopell de Reus, i la segona classificació l’han ocupada Rockilllos i Bormar Motos, també de Reus. Tots els guanyadors han estat obsequiats amb una auditoria gratuïta de les seves xarxes socials.
Durant l’acte del lliurament, el President de la Cambra, Jordi Just, i el coordinador de la Comissió de Comerç, Pau Salvadó, han valorat molt positivament l’èxit de la iniciativa i la resposta dels comerciants, subratllant com d’important és aconseguir treballar per millorar les capacitats dels professionals del comerç a l’hora de treure el màxim rendiment als avantatges que ofereixen les noves tecnologies per incrementar la difusió dels comerços.
El concurs neix amb voluntat de continuïtat i es preveu ampliar-ne les categories d’acord, també, amb la temàtica dels cursos que es vagin programant durant les pròximes edicions.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
