“Burgers” i fertilitat, un tàndem gairebé impossible

El consum d’aliments ultraprocessats s’associa a una pitjor qualitat de l’esperma. Foto: Pixabay

Entre el 8 i el 12% de les parelles de tot el món en edat reproductiva tenen dificultats per concebre i entre el 40 i el 50% dels casos d’infertilitat es deu a factors masculins. En les darreres dècades la disminució de la qualitat de l’esperma s’ha centrat especialment als països desenvolupats i tot apunta a què els factors ambientals i d’estil de vida en tenen un paper determinant. Amb l’objectiu d’identificar alguns dels principals factors de risc de la baixa qualitat de l’esperma, un equip de recerca liderat per la Universitat Rovira i Virgili amb la participació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el CIBEROBN ha trobat una possible relació entre el consum d’aliments ultraprocessats i la qualitat del semen.

Els resultats d’aquesta recerca s’emmarquen dins de l’estudi Led-fertyl, que ha avaluat 200 homes sans a Catalunya. Durant diverses setmanes van haver de respondre qüestionaris i entrevistes que van permetre identificar el seu perfil sociodemogràfic, hàbits alimentaris, estil de vida i antecedents mèdics. També se’ls van recollir i analitzar mostres biològiques de sang, orina i semen i es van classificar en tres categories en funció del seu consum d’aliments ultraprocessats.

Els resultats van mostrar que els homes que consumien al voltant d’un 30% de la ingesta energètica diària en forma d’aliments ultraprocessats tenien més risc de tenir els paràmetres de qualitat espermàtica alterats. Aquests paràmetres són els que defineix l’Organització Mundial de la Salut i tenen a veure amb el recompte del nombre total d’espermatozous, la seva motilitat i la concentració en semen.

Durant l’estudi també es va observar que la substitució del consum d’aliments ultraprocessats per d’altres poc o gens processats podria tenir un efecte beneficiós sobre aquests paràmetres de qualitat de l’esperma.

D’esquerra a dreta, Albert Salas, Nancy Babio, Cristina Valle i Jordi Salas-Salvadó, l’equip investigador que ha participat en l’estudi. Foto: URV

Aquests resultats són un punt de partida per entendre els mecanisme que es pot amagar darrere del consum d’aquests tipus d’aliments. Trobar-lo ajudarà al desenvolupament de futurs programes preventius o d’intervenció enfocats a combatre els problemes de fertilitat derivats de la baixa qualitat de l’esperma. Ara, doncs, cal continuar la recerca amb altres poblacions diferents per confirmar els resultats que s’han obtingut amb aquest estudi.

Factors com la contaminació ambiental, el consum de drogues o alcohol, el tabaquisme, l’exposició a possibles substàncies químiques que alteren el sistema endocrí a través de la dieta o el medi ambient, l’estrès i l’alimentació no saludable semblen estar implicats en l’origen de la infertilitat masculina. Tenint en compte que tots aquests factors de risc es poden modificar, disminuir-ne la seva exposició pot ser una mesura apropiada de prevenció d’aquests problemes.

La recerca, que s’ha publicat a la revista científica Human Reproduction Open, ha estat liderada per Cristina Valle Hita, investigadora predoctoral a la Unitat de Nutrició Humana de la URV juntament amb la investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia Nancy Babio, l’investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Albert Salas-Huetos i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tot l’equip és membre del CIBEROBN i de l’IISPV.

 

Els aliments ultraprocessats s’associen a una disminució de la funció renal

Un estudi liderat per un grup de recerca de la URV-IISPV-CIBEROBN detecta aquesta relació en persones d’edat avançada amb risc cardiovascular

La pèrdua progressiva de la funció dels ronyons és un dels principals problemes de salut que pateixen les persones quan envelleixen, i que pot donar lloc a l’aparició de la malaltia renal crònica. Aquesta patologia afecta un 10% de la població mundial i s’espera que sigui la cinquena causa de mort per malaltia no transmissible l’any 2040. S’associa a una pitjor qualitat de vida i a problemes associats com l’obesitat i la hipertensió, a banda de la càrrega econòmica que suposa per al sistema sanitari.

Amb la voluntat d’identificar-ne els principals factors de risc, un estudi liderat pel grup de recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) ha avaluat la relació entre el consum d’aliments ultraprocessats i la funció renal. En col·laboració amb el consorci investigador de l’estudi PREDIMED-Plus van registrar la freqüència del consum d’aliments d’unes 2.000 persones adultes grans amb alt risc cardiovascular de vàries ciutats de l’Estat espanyol i van recollir mostres de sang i altres dades d’interès relacionades amb la funció renal.

D’esquerra a dreta, Andrés Díaz, Nancy Babio, Cristina Valle i Nerea Becerra, de l’equip investigador que ha participat en la recerca. Foto: URV

Els resultats obtinguts van mostrar que un consum més alt d’aliments ultraprocessats estava relacionat amb nivells més baixos de la taxa de filtració glomerular, un marcador clau de l’estat de la funció renal, així com amb un risc més elevat de presentar funció renal disminuïda. També van observar que el canvi durant un any cap a un consum més alt d’aliments ultraprocessats es va associar a una disminució de la funció renal durant els tres anys posteriors de seguiment.

Amb aquests resultats l’equip investigador suggereix reduir el consum d’aliments ultraprocessats per afavorir una bona funcionalitat dels ronyons. Recomanen també, especialment a les persones amb risc de malaltia cardiovascular, augmentar la ingesta de vegetals com fruites, verdures, llegums o fruita seca o bé adherir-se a la dieta mediterrània tradicional.

El treball ha estat realitzat per la investigadora predoctoral de la URV Cristina Valle Hita i liderat per Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV; Andrés Díaz López, investigador Serra Hunter de la URV; Nerea Becerra Tomás, investigadora postdoctoral a l’Imperial College de Londres i col·laboradora de la URV i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tot l’equip és membre del CIBEROBN i de l’IISPV. Els resultats s’han publicat a la revista científica Clinical Nutrition.

 

La URV alerta sobre els aliments ultraprocessats

L'estudi de la URV ha analitzat 641 pacients. Foto: ACN.

L’estudi de la URV ha analitzat 641 pacients. Foto: ACN.

Menjar aliments ultraprocessats suposa ingerir més sucres, més sal i més greixos saturats. Són productes sotmesos a múltiples processos industrials als quals s’afegeixen ingredients alimentaris com edulcorants, espessidors, colorants o elevadors del gust.

Un grup investigador de la unitat de Nutrició Humana de la URV ha determinat que consumir aquest tipus d’aliments s’associa més presència de bacteris específics de l’intestí humà que estan relacionats amb malalties inflamatòries gastrointestinals. És un estudi pioner en aquest camp i els resultats s’han publicat a la revista científica Frontiers in Nutrition. L’estudi ha analitzat 641 persones d’edat avançada amb alt risc cardiovascular, veïns de Reus, Barcelona, València i Màlaga.

Diferents estudis científics havien observat que els aliments ultraprocessats podrien modificar la microbiota intestinal i explicar “efectes adversos” per a la salut humana observats en estudis prospectius sobre grans grups de població.

L’estudi de la URV ha analitzat 641 pacients segons el consum que han fet d’aquests aliments: baix, mitjà o alt. A partir de mostres fecals d’aquests pacients s’ha vist la composició de la seva microbiota intestinal “aplicant mètodes computacionals d’alt rendiment”.

Les persones que consumien més aliments ultraprocessats, tenien un nombre més alt de bacteris relacionats amb malalties gastrointestinals. L’equip de Nutrició Humana conclou que la dieta i l’estat nutricional són factors “determinants” a la salut humana si canvia la composició de la microbiota intestinal. Detectar patrons dietètics “poc saludables” relacionats amb els perfils de la microbiota intestinal seria essencial per arribar a entendre els mecanismes de diverses malalties i per a dissenyar futures estratègies de prevenció i millora en salut pública.

A l’estudi han participat els investigadors postdoctorals Alessandro Atzeni i María Ángeles Martínez amb la supervisió de Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. També hi ha col·laborat un equip investigador del CIBEobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

ACN