Façana de l’Audiència Provincial de Tarragona. Foto: ICAT
L’Audiència de Tarragona ha condemnat un jove a un any de presó per un delicte d’abús sexual a una menor. Els fets es remunten al desembre de 2018, quan la víctima, que es trobava amb un amic a Tarragona, va patir tocaments per part del condemnat. Quan van passar els fets, la noia tenia quinze anys i residia en un centre d’acollida. El jutge també ha imposat al jove cinc anys de llibertat vigilada i una indemnització de 1.500 euros de responsabilitat civil. La Fiscalia demanava quatre anys de presó, però el magistrat ha acceptat els atenuants de dilacions indegudes i d’alteració psíquica proposats per la defensa. “Considerem adequat imposar una pena inferior en un grau del límit mínim de la pena disposada legalment”, justifica la resolució.
En la sentència, el jutge considera que ha quedat provat que la víctima va patir tocaments als pits i al cul per part del condemnat quan es trobava amb un amic al passeig de Sant Antoni de Tarragona. Segons la interlocutòria, el jove, també acompanyat d’un grup d’amics, va agafar pel coll la menor i li va fer tocaments, tot i que ella s’hi va negar i va intentar apartar-lo. “No va poder perquè ell era molt més fort que ella”, detalla l’escrit. El primer episodi d’abús es va allargar més de vint minuts. La víctima va tornar a patir els abusos quan va poder marxar cap al centre d’acollida on residia. Un cop allí, va explicar els fets a una educadora que va proposar-li presentar una denúncia.
Alhora, el magistrat també ha considerat acreditat que el noi havia ingerit begudes alcohòliques i fumat substàncies estupefaents que van afectar les seves capacitats. També ha tingut en compte l’informe mèdic que certifica que l’acusat té diagnosticat un trastorn de personalitat. De fet, el jutge ha acceptat dos dels tres atenuants sol·licitats per la defensa. En concret, l’atenuant d’alteració psíquica pel que s’ha manifestat anteriorment i el de dilacions indegudes pels dos anys i sis mesos de paralització del procés.
La sentència, dictada el 24 de novembre d’aquest any i notificada dimecres passat, ha aplicat la nova llei de llibertat sexual, coneguda com ‘només sí és sí’, la qual estableix que els actes de caràcter sexual amb una menor de setze anys seran castigats amb una pena de dos a sis anys. “L’única modificació existent és la qualificació del delicte d’abús, però la punibilitat de les penes és la mateixa”, assenyala la interlocutòria.
Pel delicte d’abús sexual, el jutge ha dictat una pena d’un any, cinc anys de llibertat vigilada i tres d’inhabilitació per treballar amb menors. També ha imposat al condemnat la prohibició d’acostar a menys de 200 metres de la víctima durant un període de cinc anys i una indemnització de 1.500 euros de responsabilitat civil, així com el pagament dels costos processals.
Imatge de la pista d’atletisme de Cambrils. Foto: ACN
Els Mossos d’Esquadra haurien rebut, com a mínim, set denúncies per abús sexual contra el president i entrenador del club d’atletisme de Cambrils, segons asseguren a l’ACN fonts pròximes al cas. L’home de 60 anys va ser detingut el passat dimarts, 29 de novembre, després de rebre diverses denúncies per part d’esportistes del club. L’investigat va quedar en llibertat amb càrrecs, però amb una ordre d’allunyament que li prohibeix acostar-se a menys de 200 metres de les instal·lacions municipals. Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per esclarir els fets.
Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 60 anys a Cambrils com a presumpte autor d’un delicte d’abús sexual contra menors d’edat. Els agents van arrestar-lo aquest dimarts, després de rebre diverses denúncies d’integrants del club d’atletisme del municipi, on l’home exercia de president i, alhora, d’entrenador. El detingut va quedar en llibertat amb càrrecs aquest dimecres i se li ha dictat una ordre d’allunyament que li prohibeix acostar-se a menys de 200 metres de les instal·lacions municipals. Els Mossos han obert una investigació sobre els fets.
Sala d’exploració mèdica a la “Casa dels infants” de Linkôping, Suècia. Foto: Ferran Martí / Save the Children.
De les prop de 5.900 denúncies per abús sexual en infants que cada any es produeixen a l’Estat espanyol, menys del 10% dels casos presenten evidència física i menys del 5% és conclusiva, segons dades de l’organització Save the Children. Aquest fet se suma a la dificultat dels nens i nenes per relatar el que ha succeït i a la revictimització que pot suposar el procés de denúncia del cas. Amb l’objectiu de protegir els drets de la infància i l’adolescència i millorar l’atenció en el sistema de justícia penal, la URV lidera el projecte “Impacte del model Barnahus en la protecció dels drets dels infants víctimes d’abús sexual en el sistema de justícia penal”, amb la participació de la UOC, Save the Children i la Xarxa Promise Barnahus, finançat per l’entitat internacional OAK Foundation.
Des de l’any 2020 s’ha desplegat a Tarragona el projecte pilot del model Barnahus, un referent als països nòrdics per a la intervenció amb menors víctimes d’abús sexual, que s’ha d’estendre a la resta de l’Estat. Les investigadores de l’àmbit del Dret dissenyaran una eina d’avaluació per als processos penals que evidenciï, entre altres qüestions, els canvis que ha pogut suposar la implantació d’aquest model, que s’espera que siguin l’increment de la confiança en el testimoni del menor, l’increment de les taxes de persecució, sentència i condemna i la reducció del nombre d’intervencions sobre el menor i el temps del procés.
Aquesta metodologia oferirà indicadors per fer canvis efectius en la legislació i en la pràctica dels professionals per poder prevenir la revictimització dels menors. A més de la implementació en l’àmbit local, esdevindrà un protocol que pot ser utilitzat en altres regions i països.
A més a més, al llarg del projecte es faran activitats de sensibilització, capacitació i formació sobre la justícia penal adaptada a la infància i els mecanismes per a reduir la victimització secundària per als professionals de l’àmbit judicial, com són jutges i fiscals, però també de l’àmbit de l’advocacia, la policia, la medicina forense i el treball social, que són clau en aquest objectiu. La primera d’aquestes formacions, organitzada per Save the Children, ha tingut lloc a la Barnahus de Tarragona aquest 16 i 17 de novembre, en què una jutgessa d’Islàndia, experta en el tema, ha fet la primera sessió adreçada als futurs jutges i jutgesses de l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial.
El model Barnhaus
El canvi de model, que s’ha implementat de forma pilot a Tarragona per primera vegada a l’Estat i al sud d’Europa, respon a les conseqüències negatives que els circuits de l’actual sistema de justícia té per als menors que són víctimes d’abusos. Save the Children, entitat sòcia en aquest projecte, en fa una diagnosi: la intervenció en el procés de diferents agents fa que siguin necessàries múltiples entrevistes en diferents espais i per diferents motius; el temps d’espera per al judici oral, que potser de mesos a anys, posa la vida del nen o nena entre parèntesi, i hi ha una falta de serveis mèdics i terapèutics apropiats per a les víctimes i les famílies.
Tot plegat condueix a la victimització secundària de l’infant perquè fa que experimenti una i un altra vegada emocions negatives i acaba tenint una sensació de descrèdit, a més que el temps transcorregut, el nombre d’exploracions, el ressò mediàtic i la vulnerabilitat de la víctima poden contaminar el record dels fets.
El model Barnahus (Casa dels Infants en suec) aplega sota un mateix sostre, a nivell conceptual i també físic, tots els agents i processos que tenen lloc un cop s’ha produït una denúncia per abús sexual a un infant. Es tracta d’un espai amigable per al nen, on se li fa des de l’exploració, a l’entrevista, la valoració i el seguiment, en que han de treballar coordinats tots els agents implicats amb independència del servei al qual pertanyin.
L’experiència dels països on s’ha implementat, com ara Suècia, Noruega i Dinamarca, diu que facilita el relat de l’infant en la fase d’investigació perquè posa les condicions i l’espai adequat, fomenta una prova de qualitat, evita les dilacions, es basa en protocols basats en l’evidència i la gravació en vídeo del testimoni del nen li evita l’exposició durant el judici oral.
L’equip investigador de la URV l’integren Núria Torres, que lidera el projecte, Elisabet Cerrato, Roser Casanova, Víctor Merino, Àlex Moreno, Eva Zafra, África Cruz, Sonia Pujol, Stephanie Ascencio Serrato.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.