Sensacional descoberta de sis obres inèdites de Marià Fortuny

🔊 Escoltar la notícia

Sensacional descoberta. El conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Francesc Quílez i la documentalista Mireia Berenguer han localitzat en diferents llocs no una, sinó sis pintures que restaven fins ara inèdites del reusenc Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874), com avançava aquest dijous La Vanguardia. La més important i que feia anar de corcoll els especialistes és ‘El pati de la bassa de l’Alhambra’, considerada una obra mestra que fins ara només era coneguda per una fotografia en blanc i negre on apareixia la pintura inacabada en un cavallet de l’atelier romà de Fortuny.

Fortuny la va pintar en 1873, un any abans de la seva prematura mort als 36 anys. Després de la seva mort, ‘El pati del la bassa de l’Alhambra’ va formar part d’una exposició a Londres el 1920, quan la va comprar el marxant Adolphe Goupil per 27.000 francs i cinc anys després la va adquirir el col·leccionista W.H. Stewart. Des d’aleshores se’n desconeixia el parador, i els dos investigadors l’han trobat en els fons d’un col·leccionista privat anglès que vol romandre en l’anonimat ‘després d’una àrdua i fatigosa investigació detectivesca’, afirmen al rotatiu barceloní. L’obra té un format de 121,92×170,18cm, el més gran de les que va pintar en la seva feliç estada a Granada.

També de l’estada de Fortuny a Granada, Quílez i Berenguer han localitzat en una col·lecció nord-americana ‘Esmorzar en un vell convent a l’Alhambra’, que només era coneguda per un dibuix que va fer en una carta que va enviar al col·leccionista José Domingo de Irureta Goyena, amb qui mantenia amistat i correspondència. Formava part d’una col.lecció privada nord-americana i tampoc se’n tenia una imatge en color, només un petit dibuix i una fotografia publicada en 1875.

Quílez i Berenguer han escrit la biografia de les obres, de les seves vicissituds i el seu pas continu de propietari a propietari fins a la destinació actual. Les donaran a conèixer amb detall a la revista científica de la Universitat Autònoma de Barcelona ‘Locus Amoenus’, que també inclou una segona versió de ‘Processó interrompuda per la pluja’, una escena de carrer evocadora de l’univers de Francisco de Goya pintada el 1868 davant l’església de la Santa Creu de Madrid, mentre que l’altra versió, propietat del Museu de Belles Arts de Buenos Aires, està datada un any abans.

Tres de les obres han estat localitzades justament a Barcelona. Francesc Quílez i Mireia Berenguer han fet recerca en col·leccions privades barcelonines i han tingut èxit: han trobat dues pintures granadines més, La ‘corrala’ de Santiago i ‘L’esmolador de sabres’ (1872). Pel que fa a aquesta última, la va comprar a París Carlos González de Candamo, que va ser ministre plenipotenciari del Perú i un dels signants del Tractat de Versalles en representació dels països llatinoamericans, i més endavant la va adquirir un col·leccionista barceloní el 1935 quan va sortir a la venda a les galeries Laietanes. Els dos investigadors han trobat una tercera pintura de l’artista a Barcelona, una còpia d’un retrat de Francisco Bayeu, que va pintar Goya, que està actualment a la venda en un antiquari barceloní.

El reusenc Marià Fortuny va ser el pintor català amb més projecció del seu temps, i el seu llegat es va dispersar quan, després de morir, les obres d’art i els objectes que guardava al seu taller romà es van vendre en una subhasta. ‘El jardí dels poetes’, una de les que més fama li van donar en vida, va arribar a ser venuda per 90.000 francs, xifra mai abans assolida per un pintor modern. La tela va ser destruïda per un incendi.

Redacció