
Santiago Castellà: ‘Com a servei públic del territori, el Port és una de les entrades d’oportunitats que tenim’. Foto: DiariTots21
Procedent del món acadèmic universitari, amb un gran prestigi intel.lectual, Santiago Castellà, que ja acumula una llarga trajectòria política, és des de fa dos mesos i mig el nou president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Aborda des de l’optimisme uns temps determinants per dibuixar el futur del Camp de Tarragona. En aquesta entrevista a DiariTots21 planteja les claus del futur que ens espera des d’un pol central d’atracció i generació d’economia com és el Port.
Què marcarà el seu mandat? Quines són les prioritats?
N’hi ha una de molt clara, que és que el Port faci molt de Port, és a dir, com a servei públic del territori és una de les entrades d’oportunitats que tenim. Amb un molt curt període de temps, en els propers dos o tres anys, haurem de prendre decisions molt importants sobre la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), l’atracció d’indústries als espais portuaris, l’arribada de noves mercaderies, decisions sobre les sortides ferroviàries i la connexió del Port amb el món. No podem aturar-nos: ha arribat el moment idoni per prendre aquestes decisions.
‘Ens toca prendre decisions que en cadena ens afectaran a tots’
Des que ha arribat a la presidència ha llençat una idea central: la necessitat de consens territorial. No n’hi ha o el que hi ha és insuficient?
Estem acostumats que cada ajuntament i cada institució treballin per lliure en el marc de les seves competències i ens toca prendre decisions que en cadena ens afectaran a tots. El Port no pot prendre les seves decisions unilateralment; és un servei públic. Per tant, les empreses que arribin al Port, les línies de comerç, les dinàmiques que es generin per tenir millors connexions afectaran a tot el territori i les hem de prendre amb consens.
D’altra banda, el Port té un equip tècnic molt qualificat i això li dóna una neutralitat, un no partidisme que permet que es puguin prendre decisions no des de la lluita política sinó des de l’interès territorial. Amb això podem fer una aportació important.
Com definiria la relació del Port amb els ajuntaments més propers: Tarragona i Vila-seca? Caldria fer canvis o van en la línia correcta?
Tenim bones relacions basades en dialogar sobre els problemes, però les oportunitats i les decisions a prendre ens obliguen a tenir més relacions amb Tarragona i Vila-seca, que són territoris del Port, però també amb altres municipis: el Port és el lloc de sortida i d’entrada de molta producció de Reus i del conjunt del territori, com el polígon industrial de Valls, de Montblanc. La connexió logística que es genera amb camions i ferrocarril afecta tot el territori. Per tant, haurem de prendre decisions amb els ajuntaments i amb la universitat. La meva voluntat és que les relacions siguin molt més directes. Els primers alcaldes que he visitat han estat el de Tarragona i el de Vila-seca i hem constituït comissions de treball amb els temes que tenim en marxa. Crec que donaran bons resultats. De vegades ens enconem amb problemes simbòlics i polítics que tenen molt bona solució tècnica.
Quines són les que caldrà prendre?
El Port està molt ben situat al costat del Corredor Mediterrani, que és una oportunitat de treure productes cap a Europa, i amb la connexió amb la terminal ferroviària de Marchamalo (Guadalajara), que enllaça amb el Corredor d’Henares, que porta els productes al centre de la península. Aquest encreuament de camins és interessantíssim per al futur del territori i ens ha de conduir a ser un nus logístic important. Al voltant d’aquestes infraestructures tenim la terminal de La Boella i el paper de la ZAL. És una de les grans decisions que haurem de prendre.
‘A la Mediterrània, el port millor situat per rebre eòlica marina és el de Tarragona’
Parlem d’una altra prioritat: el Moll de Balears
Després tenim la construcció de Moll de Balears, que ens permetrà tenir molt de terreny portuari molt valorat, amb la capacitat de produir els elements de l’eòlica marina, els grans molins de vent que s’instal.laran als ports que escullin aquesta opció. Cal tenir els espais disponibles. El Moll de Balears pot fer un servei impressionant en l’arribada de més cereal, de mineral de ferro i en nous productes, però també, si és necessari, disposar d’espai suficient per a l’eòlica marina. Aquesta hauria de ser una opció de país. El Port de La Corunya tindrà un espai notable dedicat a l’eòlica marina, Barcelona ha decidit no optar a ella i segurament, a la Mediterrània, el port millor situat és el de Tarragona. Això comporta una economia afegida al voltant de la construcció de molins que pot donar molt de joc a la indústria del territori.
Què diuen els Governs de Barcelona i Madrid sobre implantar eòlica marina a Tarragona?
Hem establert molt bona relació amb el Port de Barcelona i li hem proposat anar plegats en temes estratègics. Lluitarem perquè Tarragona sigui un dels punts importants de l’eòlica marina perquè creiem que estem ben posicionats. Crec que ho tenim tot a favor.
Quin posicionament té sobre la ZAL. Quina indústria s’espera que arribi?
La idea central és que estem molt preparats: tenim la ZAL, la terminal de La Boella i Marchamalo. Disposem no només d’una zona industrial molt preparada en logística intermodal, sinó també dels nusos logístics al centre de la península, que poden fer-la molt operativa. I existeix molt d’interès d’indústries d’Àsia per poder venir aquí. Els acords de confidencialitat no permeten explicar-ho, però segurament serà una de els zones més desitjades per implantar indústria. Exigirem que sigui d’alt valor afegit, el més neta possible, que atragui molt talent i amb activitat logística inversa, proveint-se per via marítima. La Generalitat veu la ZAL com un dels espais més preuats del conjunt de Catalunya.
‘És bàsic assolir l’autonomia estratègica implantant indústria al territori’
Industrialitzar la zona és un dels objectius principals, doncs?
És bàsic. Europa s’ha plantejat la necessitat de reindustrialització, d’assolir l’autonomia estratègica implantant indústria. Hem d’aprofitar aquest moment per a generar treball, oferir oportunitats a la gent. L’arribada de Lotte Materials a Mont-roig i d’altres indústries que des del Delta de l’Ebre fins al Vendrell s’han anat implantant, en són exemples. El Port pot ajudar a donar una empenta definitiva a la reindustrialització.
Tenim assignatures pendents: la descarbonització de la indústria química i el seu cost, la manca de subministrament elèctric. Com pensa abordar-ho?
Anem molt de la mà amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per demandar més energia al territori. Necessitem molta més energia de la que tenim. Estem consumint 20 megawats i en necessitarem 110. Hem iniciat un procés d’electrificació dels molls, especialment per l’arribada de creuers, que han de ser uns creuers de zero emissions. Haurem de facilitar la seva connexió a la xarxa. Un creuer té un consum molt alt d’energia els dies que és al Port. Al mateix temps, el Port serà un model amb la implantació d’energies renovables. Tenim moltes teulades de magatzems, que consumeixen poca energia, de manera que es podrà reutilitzar aquesta energia en xarxa perquè les empreses de l’entorn del Port tinguin una energia més barata.
Com veu el problema d’abordar la descarbonització?
Prefereixo parlar de desfossilització més que de descarbonització perquè el carboni serà un material molt preuat. Hem d’esperar que hi hagi tecnologia per poder utilitzar aquest carboni per retenir-lo, produint nous materials. De moment, el que haurem de fer serà emmagatzemar-lo, usant la porositat de la roca marina, que permetrà que els costos de les indústries més emissores de carboni no siguin tan elevats en aquesta transició. Aquesta serà una veritable oportunitat per al territori.
‘Som una regió metropolitana i tots els recursos del territori seran per a tots’
S’està dibuixant al Camp de Tarragona una clara vertebració per afrontar els grans reptes. S’estan alineant els astres perquè d’una vegada per totes s’actuï conjuntament?
És impossible pensar com fins ara, quan no s’ha prioritzat la vertebració del Camp de Tarragona. Som una regió metropolitana, ja no una àrea, de més de 400.000 persones, i això permet una bona xarxa interna de transports amb el tramvia, i que multipliquem per deu les nostres oportunitats, amb l’arribada de talent, de comerç o de serveis culturals. Tots els recursos del territori seran per a tots. Una regió metropolitana significarà un Aeroport de Reus molt més potent, una estació intermodal que ens connecti ràpidament amb la península, una estació de l’AVE que es troba en ple funcionament, però sobretot que tots els recursos del territori estiguin disponibles per a tots en qüestió d’un quart d’hora de temps com a màxim. Això és revolucionari. El gran problema és la governança de tot això i crec que hi ha hagut un canvi cultural: ara som conscients que és necessària aquesta visió metropolitana. De moment, alguns ajuntaments ho han començat a articular mancomunant serveis. És una forma lògica de començar, no creant estructures, sinó coordinant serveis. Com se sol dir, ‘el roce hace el cariño’.
Quan endegaran converses amb l’Ajuntament de Tarragona per al trasllat del Complex Educatiu de l’antiga Universitat Laboral?
Volem estar a disposició del territori. La Generalitat haurà de prendre la decisió del seu trasllat. Hi ha uns terrenys al costat de la Laboral que donen possibilitats logístiques. No hem de ser nosaltres els que liderem el projecte, però sí posar totes les peces a disposició, en aquest cas, de l’Ajuntament de Tarragona.

Santiago Castellà, en un moment de l’entrevista. Foto: DiariTots21
El trasllat del Complex Educatiu i la ubicació d’espais logístics al seu lloc seria la quadratura del cercle de tot el que comentem?
Es pot fer una carambola on quadri tot, però l’important és la disposició que hi hagi. Encara que a la ZAL vingui una empresa que no tingui a veure amb la compensació de terrenys, sí que és important i ens trobaran en la disposició que el Complex Educatiu ha de marxar d’allà, ubicar-se a Campclar o on decideixin l’Ajuntament i la Generalitat. Nosaltres serem un actor que els ajudarà.
No es parla mai de la importància del polígon industrial de Constantí, l’espai que a Catalunya pot rebre superfície industrial de major grandària. Com veu el seu paper?
Efectivament, tenim alguns actius d’aquest tipus i la col.laboració és estreta. Tenim una eina, que és ChemMed, que hem d’activar més per l’atracció d’empreses que es puguin trobar a gust al polígon de Constantí. Aquesta és la línia que vull impulsar: el proper any, el Port presidirà ChemMed.
Com es gestionarà la ZAL?
Haurem de crear un òrgan de gestió. Dependrà de si ve una única indústria que ocupi tot el terreny o si hem de parcel.lar espais i combinar l’arribada de diferents indústries. Ara és massa aviat per decidir-ho. Tant a Marchamalo com a La Boella haurem de generar un model d’indústries participades pel Port i on aquest tingui gran part de les accions i pugui ser decisiu, de manera que ens permeti una gestió adequada respecte al que els mercats demanen.
Nova serà la creació dels Prats d’Albinyana, l’ampli entorn de la Xarxa Natura 2000
És un espai importantíssim, la creació del contradic i com a mesura compensatòria, els Prats d’Albinyana. És una zona amb una alta riquesa en biodiversitat i la seva recuperació és una oportunitat. S’està fent amb els millors criteris professionals i la visió més avançada.
Sobre la seva gestió, crearem amb l’Ajuntament de Vila-seca i amb la Generalitat algun model que permeti posar-lo a l’abast de tothom, connectar-lo de manera adequada amb el contradic, creant una molt amable connexió entre el contradic i les platges de La Pineda. Tindrem camins d’ús per a bicicletes, camins rurals, espais per passejar, d’oci familiar,…
Hem parlat dels grans projectes que es posaran en marxa aquests anys. Què quedarà per a més endavant?
Molt. El contradic permetrà treure la monoboia i donar entrada al Port amb més calat en el camp del granel líquid i fer-ho amb molta seguretat, a més de la possibilitat d’un ràpid tancament portuari en cas de necessitat. També ens permetrà construir dos nous dics que estaran molt preparats per rebre nous combustibles, com l’hidrogen verd, bioetanols, etcètera. Un dels desenvolupaments de futur per a la navegació marítima es vertebrarà amb aquests nous combustibles i amb la possibilitat del bunkering. Aquesta és una inversió molt destacada, en la que haurem d’identificar els molls, amb una connexió submarina que la uneixi amb els Molls de Balears i Andalusia. Però on necessitem més ajuda i hem d’aconseguir implicar totes les administracions és en les sortides ferroviàries del Port de Tarragona.
‘Els trens no han de fer les maniobres que fan actualment al barri del Serrallo‘
La sortida sud. Com ho veu?
Els trens no han de fer les maniobres que fan actualment al barri del Serrallo. Hi ha solucions més lògiques. I cal trobar la via consensuada entre Tarragona i Vila-seca -que la trobarem, i la trobaran ells- per poder treure les mercaderies cap al Corredor Mediterrani i el d’Henares. Es tracta d’una inversió molt gran, que implicarà un nou pont sobre el Francolí. Per tant, hem d’arribar a compromisos, com s’ha fet amb el Port de Barcelona i les administracions de l’Estat i la Generalitat perquè aquestes obres no triguin 20 anys sinó que siguin una realitat en cinc o sis anys.
Parlava d’hidrogen verd. La indústria química situa la seva arribada a més llarg termini
Comença a ser ja una realitat i en necessitarem molt a Tarragona per descarbonitzar la indústria química. L’hidrogen verd produït a Espanya serà molt mes barat que el produït a la resta d’Europa pequè tenim més hores de sol. Això vol dir que serem més competitius i que tindrem un ‘hub’ a Tarragona d’hidrogen verd. Amb l’hidrogen verd de Tarragona estarem al costat de la gran autopista de l’hidrogen Barcelona-Marsella, transportant-lo a un preu molt competitiu. A més, algunes d’aquestes indústries podran plantejar-se ubicar-se a prop d’on es produeix aquest hidrogen, esdevenint un pol atractiu per a moltes indústries.
‘El que no pot passar és que la Generalitat faci els seus deures i el territori no’
Què li diuen el president de la Generalitat i la consellera de Territori quan els planteja les mancances del territori, especialment en energia?
És molt important que Tarragona tingui una veu pròpia com a territori, aquesta és la contribució que pot fer el Port. Quan parlo amb el president o la consellera no ho faig com un actor més, sinó amb la voluntat de poder representar les sensibilitats i les oportunitats del conjunt. En l’agenda política de la Generalitat està molt present el territori i la voluntat d’ajudar-lo, d’impulsar-lo cap endavant. En qüestions com la necessitat energètica, la reindustrialització, l’aigua o les possibilitats de reactivar l’economia amb els Fons de Transició Nuclear hi estan molt presents. De fet, la presència de consellers i del president al territori és constant i l’inici de les obres del tramvia, anunciada fa poc, és una bona notícia. El que no pot passar és que la Generalitat faci els seus deures i el territori no. En certa manera tenim la pilota a la nostra teulada i ens queda molt per fer.
Vostè aposta pel tràfic de contenidors. Com?
El tràfic de contenidors és necessari per al Port i crec que la seva arribada és clau per la solidesa del Port, tot i que no és fàcil trobar una empresa que els porti. No podem aspirar a viure del granel líquid i dels cereals, necessitem altres tipus de càrrega i els contenidors ens faran ser molt competitius. Recordem que estarem molt ben connectats amb el centre d’Europa i amb la península.
El Port és, també, un referent cultural. Quin projecte té al respecte?
El Port és un agent cultural de primer ordre al territori. Ho està fent molt bé i tenim productes de moltíssima qualitat, d’un preciosisme i d’una cura impressionants. És dels indrets on s’estan programant les exposicions més interessants i modernes, fixant les noves tendències, cuidant a més la cultura de proximitat, donant espai als artistes emergents.
‘Un dels tinglados, l’haurem de dedicar a l’arqueologia clàssica romana i un altrem a art contemporani’
Hem d’aconseguir que tota aquesta activitat agafi més relleu, aliniant-la molt més amb les estratègies del territori d’atreure persones, talent que busca establir-se a llocs amb una alta activitat cultural. Haurem de presentar activitats més potents. Un dels tinglados l’haurem de dedicar a l’arqueologia clàssica romana i en connexió amb el MNAT i l’ICAC per tenir cada any una exposició de referència. I hem de dedicar un dels tinglados a l’art contemporani, amb exposicions de referència arreu, a la vegada que coordinar-nos amb les línies de treball cultural del territori per ser una eina més, treballant en xarxa. El Moll de Costa és una marca importantíssima , hem aconseguit dos milions d’euros de fons estatals per poder arranjar les façanes dels tinglados i volem fer un producte molt equisit i que Tarragona, a banda de pel món romà, sigui coneguda pel Moll de Costa.

Director DiariTots21