.

Cap nen o nena s’ha de quedar sense l’alimentació bàsica garantida, ni enmig d’una emergència sanitària com la que estem patint. Precisament per això el Consell de Ministres d’aquest dimarts ha acordat destinar 25 milions d’euros (dels quals 3.003.000 euros a Catalunya) per garantir que cap infant es quedi sense els tres àpats nutricionals bàsics.

Santi Castellà és senador del PSC per Tarragona

És un tema menor (critiquen alguns)? En absolut, almenys per aquest Govern. Estem parlant de nens i nenes que rebien a les seves escoles una beca menjador que ara no tenen per estar, com la resta de la població, confinats a casa. No pot ser que aquesta situació d’excepcionalitat provoqui que es quedin sense aquesta alimentació essencial que rebien als seus centres educatius. Per això s’ha impulsat aquesta ajuda extraordinària que podrà consistir tant en transferències econòmiques directes com en la prestació també directe dels aliments. Aquestes ajudes, com ha assenyalat el mateix president Pedro Sánchez, es prolongaran el que sigui necessari mentre les escoles no tornin a reobrir i aquests menors puguin tornar a disposar de l’efectivitat de la seva beca menjador. En resum, cap nen o nena sense l’alimentació bàsica garantida, amb confinament o sense.

Vull subratllar aquesta mesura, entre d’entre moltes altres, perquè aquests dies, per les xarxes socials o fins i tot per part d’uns pocs (ir)responsables polítics, alguns destinen totes les seves energies no a lluitar contra la pandèmia sinó a intentar ridiculitzar al Govern liderat per Pedro Sánchez dient que no fa res o que ho fa tot tard i malament. Doncs bé, tingueu la seguretat, que el Govern està mobilitzant tots els recursos de l’Estat, tots, per lluitar contra el virus. Pel que fa a les mesures, quan aquestes demostren la seva eficàcia s’incideix en elles, quan no ho fan es rectifica ràpidament per intentar guanyar en efectivitat. Pot haver comès errors un Govern? Sense dubte, com jo i com vostè, amable lector, en les nostres vides. Perquè equivocar-se és una possibilitat quan un no defuig les seves responsabilitats i intenta actuar. I certament, els que no fan res més que criticar i assenyalar culpables tranquil·lament asseguts al seu sofà no s’equivoquen mai, perquè mai fan res.

Però ara el que menys ens convé com a societat, precisament, és aquesta mena d’actituds catastrofistes. Ens acostem al més dur de la crisi pel que fa a l’augment de contagis en aquests propers dies. Tots hem d’estar units i unides en aquesta batalla on tots tenim una responsabilitat, ja sigui la del president del Govern a l’hora de prendre decisions difícils com la del ciutadà que es queda a casa per curtcircuitar la propagació dels contagis. I en aquesta batalla no veig enemics, ni adversaris, ni rivals polítics. Veig veïns i veïnes meus que assumeixen les seves responsabilitats amb una lliçó de coratge impecable perquè saben que la situació de crisi que estem patint no requereix d’un esport d’espectadors sinó d’herois compromesos.

El que menys necessitem son fake-news o a propagadors de teories conspiratives de forces obscures per aconseguir no-se-què. Dir i propagar, per exemple, que els supermercats es quedaran sense aliments és d’una mesquinesa insuperable. O afirmar alegrement que el Govern està “retenint material sanitari” (però en quin cap entra, mare de Déu!). O que tot forma part d’un pla secret pensat fa mesos “per intervenir als Mossos”, etc, etc, etc. Prou mentides i insensateses. La situació ja es pot greu com per haver de perdre temps i energies en desmentir “bulos”. El subministrament d’aliments està garantit pel Govern, també per als infants més vulnerables, i òbviament l’executiu no està retenint res sinó intentant agilitzar l’arribada de més material als hospitals d’arreu del país.

Sabem que estem demanant esforços i sacrificis molt importants al conjunt de la ciutadania. Ho sabem. Però tingueu la completa seguretat que tot es fa amb un únic objectiu: salvar vides. Un noble objectiu que mereix aquest esforç col·lectiu que la gent està exercint amb un coratge i un civisme que realment impressiona.

Santi Castellà és senador del PSC per Tarragona