Rubens, Ribera i Zurbarán, al Caixafòrum de Tarragona de la mà dels mites clàssics

🔊 Escoltar la notícia

Un tros del Prado obre portes a Tarragona. Són 43 obres mestres d’una temàtica gloriosa en el món de l’art: la mitologia clàssica grecoromana, que va tractar durant segles d’interpretar el món, l’home, la seva relació amb la natura i amb els déus. Els mites grecs i romans, especialment els primers, ens han descobert que no formen part del passat, sinó que sobreviuen al present amb altres disfresses, en una tensió constant entre el desig d’immortalitat de l’home i la fatalitat irremeiable de la seva mortalitat.

Es tracta d’una exposició organitzada conjuntament per la Fundació ”la Caixa” i el Museo Nacional del Prado que ara arriba a CaixaForum Tarragona fins al mes de juliol, en el marc de l’aliança estratègica que mantenen des del 2011 per apropar al públic part del ric llegat artístic que custodia el Museo del Prado. ‘Art i mite. Els déus del Prado’ ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia grecoromana i la seva representació al llarg de la història de l’art, en la qual ha estat una font constant d’inspiració per a nombrosos artistes.

Aquestes narracions fabuloses van quedar recollides en ceràmiques, blocs de marbre, medalles, taules i teles, com els que formen part d’aquesta exposició, constituïda per 43 peces entre pintures, escultures i objectes datats entre el segle I aC i primera meitat del XVIII. Inclou obres d’artistes de la talla de Francisco de Zurbarán, José de Ribera, Peter Paul Rubens, Francesco Albani, Jan Carel van Eyck, Nicolas Poussin i Leone Leoni, entre d’altres. Seria a partir del segle XVIII quan començaria la decadència de la temàtica mitològica, recuperada després al segle XX de la mà de la psicoanàlisi.

La directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació ”la Caixa”, Isabel Salgado; el director del Museo Nacional del Prado, Miguel Falomir —via streaming—; la directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé, i el cap de Continguts Didàctics del Museo Nacional del Prado i comissari de l’exposició, Fernando Pérez Suescun, han presentat aquest dimarts a CaixaForum Tarragona ‘Art i mite. Els déus del Prado’. Han subratllat que durant bona part de la pandèmia, Caixafòrum no ha deixat d’exposar, un fet que ha estat ‘l’enveja de molts països’, subratllava Salgado. Al seu torn, el director del Prado recordava sobre la mostra que ‘molts artistes occidentals han donat el millor de sí mateixos amb els temes mitològics’.

L’exposició va iniciar el seu recorregut a CaixaForum Palma el novembre del 2017 i ha visitat diverses localitats de la Península al llarg dels tres darrers anys. Ara arriba a CaixaForum Tarragona en un projecte revisat que contempla referències a la contemporaneïtat, i després viatjarà als diversos centres de la Fundació ”la Caixa” fins l’any 2022. La mostra s’estructura en vuit seccions de caràcter temàtic, i contraposa el discurs clàssic de les peces procedents del Museo Nacional del Prado a la contemporaneïtat dels mites al segle XXI.

 

En aquesta línia, un audiovisual dóna la paraula a diferents veus del panorama cultural per reflexionar sobre com han sobreviscut els mites clàssics en la cultura contemporània i com aquests narren les idees actuals sobre l’amor, la bellesa, la naturalesa, el destí, la masculinitat o la feminitat. Entre d’altres, hi participen els escriptors Luna Miguel, Bel Olid i Raül Garrigasait; el poeta Antoni Clapés; la il·lustradora Rocío Quillahuaman; la
productora cultural i periodista Tania Adam, i el cantant David Carabén.

A més, al llarg del recorregut expositiu es projecten cites, idees, reflexions, que conviden a fer-nos de nou les «grans preguntes» des d’una visió contemporània. Un fragment de la Ilíada, en l’àmbit sobre la guerra de Troia, es pot escoltar recitat en grec i es pot llegir en català i castellà projectat a la paret: de la font original a la seva interpretació moderna en les nostres llengües. Es tracta de l’episodi de l’últim any de la guerra de Troia: l’ira d’Aquil·les contra Agamèmnon.

Obres no exposades

Les obres procedeixen del fons no mostrat del Museu -que suma fins a 5.000 obres-, altres estan en exposició al propi Museu i un tercer bloc estan cedides a diferents institucions espanyoles, des de museus locals a tribunals de justícia. Es dona el cas, relatava Fernando Pérez Suescun, que un cop hagi acabat el tour que realitza aquesta mostra per les Espanyes, algunes de les obres seran recuperades i s’exposaran al Prado ja que el procés de restauració que han viscut ha suposat una redescoberta, en algun cas amb la sorpresa que l’autor a qui era atribuït… era un altre, en haver aparegut de manera visible per primer cop la signatura de l’autor. Hi ha una novetat en la mostra de Tarragona: una escena bàquica de Poussin, una obra de joventut del pintor francès.

La mostra arranca amb una exhibició de bustos dels déus de l’Olimp, mentre al seu costat, un altre bust d’Homer ens dona la benvinguda. Va ser el primer autor que va reflexar per escrit la rica mitologia que circulava entre els aqueus i altres tribus dels que després series coneguts com a grecs.

Altrament, s’ha organitzat un cicle de conferències sobre ‘Els mites i la seva contemporaneïtat’, amb la participació de Montserrat Reig, Ramon M. Nogués, Carlota Subirós, Emilio Suárez de la Torre, Jordi Balló, Joana Masó i Victoria Cirlot. L’exposició es completa amb l’edició d’un catàleg que inclou textos del comissari de l’exposició.

La mitologia com a font d’inspiració

Els mites són relats que plasmen les històries de déus i semidéus, i la relació que mantenen amb els homes. Per aquest motiu, són presents a totes les cultures i societats antigues. D’origen incert la majoria de vegades, es transmetien tradicionalment de forma oral, i es modificaven progressivament amb nous afegitons i diferents versions. En el cas dels mites grecs, els primers testimonis escrits no es remunten més enllà̀ del segle VIII aC.

Els protagonistes d’aquests mites eren els déus de l’Olimp, que no solament regien el destí dels homes, sinó que baixaven a la Terra i interactuaven amb ells, de vegades després d’adoptar una aparença humana que els feia més propers. Les seves històries també servien per explicar una infinitat de fenòmens de la naturalesa o de l’univers que els envoltava. Van sorgir així nombroses divinitats que personificaven muntanyes, fonts, rius, mars, vents, constel·lacions…, i també tota mena d’arbres i d’espècies animals que convivien amb els homes.

Com dèiem, la mostra s’estructura en diferents espais temàtics: ‘Una història per explicar’, ‘Els déus de l’Olimp’, ‘Esperits lliures’, ‘Amor, desig i passió’, ‘Faltes i càstigs’, ‘Metamorfosis divines i humanes’, ‘Herois’ i ‘La Guerra de Troia’.

Jaume Garcia