Rosa Maria Ibarra. Diputada del PSC al Parlament per Tarragona
Hi ha vegades, suposo que molts ho compartireu amb mi, que hi ha notícies que semblen pura faula o més pròpies d’un espectacle públic del despropòsit. O notícies falses, directament.
Aquest n’és el cas. Escoltava les notícies horàries amb el sentiment agre que sempre produeix sentir testimonis de persones que s’han quedat sense feina o sense activitat laboral com a conseqüència de la pandèmia. Després escoltava a representants de la restauració o del petit comerç demanar ajudes urgents a la Generalitat per pal·liar la duríssima situació que estan patint com a conseqüència de les restriccions implementades per la mateixa Generalitat. Escoltava també testimonis d’autònoms preguntar angoixats sobre les ajudes del Govern d’ERC i Junts que no rebien. Escoltava, doncs, paraules de preocupació, ansietat, dolor i neguit.
I, enmig d’aquest panorama, vaig patir una commoció: una notícia assenyalava que –repeteixo, en ple daltabaix provocat pel COVID- el Govern d’ERC i dels incondicionals del senyor Puigdemont havia decidit crear una agència espacial de Catalunya, una mena de NASA depenent de la Generalitat. Parin atenció amics i amigues, perquè hi ha 20.000 famílies de les comarques tarragonines que tenen un familiar dependent i que no cobren les ajudes a les que tenen dret, 54.000 autònoms tarragonins que veuen perplexos com la Generalitat no fa la feina, milers de restauradors, emprenedors i petites empreses amb l’aigua al coll. I enmig aquesta situació social dificilíssima el Govern independentista anuncia que es gastarà 2’5 milions d’euros en llançar a l’espai dos nanosatèl.lits al primer semestre de l’any vinent, un projecte que consideren “prioritari”.
Semblava increïble! Malgrat que ja tots i totes estem curats d’espants la notícia de la posada en marxa d’aquesta fascinant agència espacial venuda com “un projecte de país”, la fabulosa dissociació entre això i la realitat que es viu a peu de carrer, em va fer pensar -o juro- que era una fake news o un meme d’aquests que abunden per Internet. Doncs no! Era veritat!
Com no m’havia acabat d’espolsar el sentiment d’estupefacció vaig recuperar la intervenció del conseller Puigneró presentant aquesta “prioritària” iniciativa. Era també fabulosa perquè la sensació d’irrealitat no m’abandonava. Així, el conseller explicava que la Generalitat entrava en un terreny fins ara reservat a les grans potències com els Estats Units, Rússia o la Xina (textual). Després es va perdre en les característiques de determinats satèl·lits de baix cost que orbiten a baixa altura per l’espai sideral. Finalment, i com no podia d’una altra manera tractant-se del Govern ERC-Junts i seguint fil per randa l’argumentari independentista, el conseller va voler fer un “avís a l’Estat perquè no impedeixi la nova agència espacial catalana.” L’Estat, doncs, regne de les tenebres i senyor de les mosques, ja maniobrava segons el senyor Puigneró per evitar aquesta “democratització de l’espai.”
Haig de reconèixer però que amb qui jo pensava després d’escoltar al conseller no era amb l’Estat sinó amb els dependents, els autònoms o els restauradors catalans que no cobren les prestacions, ajudes i serveis que depenen de la Generalitat. Pensava amb ells (també amb els que fins ara han votat als partits independentistes) i imaginava que els passaria pel cap quan escoltessin la notícia a la que he fet referència. No podem, no mereixem, tenir un Govern que està a la Lluna, no de València sinó a la galàctica, que juga a simular ser una potència espacial com els Estats Units mentre centenars de milers de catalans i catalanes, que no estan pensant en “democratitzar l’espai” sinó en rebre alguna ajuda del seu Govern, se les veuen magres per arribar a final de mes. No ens ho mereixem, així de clar.
El que necessitem és un canvi del que hem tingut a la Generalitat des de 2012, ja és un clam social. Ni volem més confrontació, ni més plans secrets que acabin en desastre, ni més “jugades mestre” sorgides de la imaginació del senyor Puigdemont. Hem de passar pàgina, canviar per millorar. Necessitem un Govern que governi pensant en la gent, ras i curt. I aquest Govern que recuperi les polítiques socials tan sols pot ser un Govern progressista liderat per Miquel Iceta que toqui de peus a terra enlloc d’orbitar per la Lluna. Creieu-me, tots i totes en sortirem guanyant, també els que fins ara han votat als partits independentistes.
Equip de redacció
