.

.

TOTS 21

Reus està complint amb l'alerta per sequera. Foto: Cedida

Reus està complint amb l’alerta per sequera. Foto: Cedida

El consum total d’aigua a la ciutat de Reus s’ha reduït un 12% en relació al mateix període de 2022, des que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decretar l’alerta per sequera el passat 13 de juny. Malgrat aquesta reducció del consum, però, l’alerta de sequera continua vigent i, en conseqüència, són encara en peu les prohibicions i limitacions obligatòries que va decretar l’ACA, i si l a falta de pluja persisteix pot obligar a posar en marxa noves mesures i restriccions durant la tardor.

L’estadística d’aquest estiu mostra un important descens en el consum d’aigua que va iniciar-se, sobretot, els primers dies de juliol, un mes que ha registrat una caiguda total del consum d’un 7% respecte al mateix període de 2022. Aquesta tendència s’ha accentuat encara més durant l’arrencada d’aquest mes d’agost, quan la reducció del consum d’aigua de la ciutat ha arribat a ser de l’11,65%.

En termes mitjos, i des del 15 de juny, la mitjana de consum de la ciutat ha estat sempre inferior als 250 litres per habitant i dia que va fixar com a límit l’ACA en el decret de sequera. Així doncs, la mitjana va ser de 195,96 litres per habitant i dia durant la segona quinzena de juny; de 194,46 al mes de juliol; i de 180 en el que portem d’agost. Cal tenir en compte que aquests 250 litres (el consum màxim permès atesa l’actual situació de sequera) són la suma de tots els usos que Reus fa de l’aigua: domèstic, industrial, comercial, municipal, etc. La mitjana de consum de la ciutat se situa al voltant del 100 litres per habitant i dia si només comptabilitzem el consum domèstic.

“Tot i la responsabilitat que estem mostrant els reusencs i reusenques, és important que no baixem gens la guàrdia perquè, en arribar al mes de setembre, si la pluja no arriba, haurem de veure a la força si no calen noves mesures i restriccions en els usos de l’aigua”, reflexiona el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

En aquest sentit, ara mateix, continuen en vigor les mesures de gestió i limitacions en el consum d’aigua que afecten de manera obligatòria tant la ciutadania com tots els municipis que, com Reus, s’abasteixen d’aigua de l’Ebre mitjançant el Consorci d’Aigües de Tarragona.

Pel que fa ls usos particulars de l’aigua, aquesta és una síntesi de les diverses prohibicions i limitacions que ara són d’obligat compliment.

Reg de jardins

El reg de jardins i zones verdes (tant de caràcter públic com particular) queda restringit exclusivament a l’horari de menor insolació (és a dir de les 20:00 h a les 8:00 h) i la dotació d’aigua “ha de ser la mínima indispensable adaptant-se en tot moment a les condicions de temperatura i humitat”, amb un màxim mensual de 450 m3 per hectàrea. Entre d’altres mesures al respecte, l’ordre també especifica que el reg dels jardins particulars es pot realitzar, com a màxim, dos dies a la setmana que (sempre que no es publiqui específicament cap regulació que digui el contrari) seran per defecte els dimecres i dissabtes per al s habitatges amb numeració parella o sense numeració, i els dijous i diumenges per als de numeració senar.

Piscines

Pel que a fa les piscines, l’ACA limita la utilització d’aigua per a l’ompliment de piscines. En conseqüència, només podem omplir-se parcialment aquelles piscines que “disposin d’un sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats indispensables per reposar les pèrdues per evaporació i neteja de filtres i per garantir la qualitat sanitària de l’aigua”. També s’autoritza “el primer ompliment de piscines de nova construcció o l’ompliment que respongui a obres de rehabilitació de la piscina o de modificació del vas”. Igualment, es permet als centres educatius l’ompliment complert o parcial de piscines desmuntables destinades al bany de la canalla i amb una capacitat inferior a 500 litres.

Usos estètics de l’aigua

Les limitacions decretades també afecten les fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, que no poden omplir-se a partir d’ara tret de casos excepcionals. És el cas, per exemple, d’aquells llacs artificials que siguin imprescindibles per a la garantia de vida aquàtica, “al quals es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible per al manteniment de la vida”. En qualsevol cas cal estudiar la viabilitat del trasllat o la concentració de la vida aquàtica a altres entorns on es pugui assegurar la supervivència amb el mínim consum d’aigua

Neteja de vehicles

La neteja de qualsevol tipus de vehicle també queda limitada, i tan sols és possible fer-la “en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb sistemes de recirculació de l’aigua”. Fora dels establiments comercials tan sols està permesa la neteja dels vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula mitjançant l’ús d’esponja i galleda. També s’autoritza la neteja de vehicles fora d’establiments comercials si és necessari per a mantenir la seguretat i salut de persones i animals. Aquesta categoria inclou els vehicles de transport de menjar, transport d’animals (vius o morts), ambulàncies, vehicles mèdics i transport de medicaments, així com els vehicles de transport de residus.

Neteja de carrers i façanes

Pel que fa a la neteja de carrers, paviments i façanes i similars, queda prohibida la utilització de “mànigues d’aigua o altres sistemes que utilitzin una làmina d’aigua per arrossegar la brutícia”. La prohibició no inclou la neteja amb pal de fregar, galleda i esponja o amb sistemes de neteja d’alta pressió.

Granges d’animals

Les mesures dictades per l’Agència Catalana de l’Aigua també afecten les granges d’animals. Així doncs, l’ús en granges d’aigua procedent de la xarxa d’abastament d’aigua potable queda limitat a les quantitats necessàries per l’abeurament i neteja dels animals, i la neteja del recinte. En aquest últim cas, “cal utilitzar només les quantitats imprescindibles per mantenir les condicions sanitàries i només en cas que no es disposi d’una font alternativa i exclusivament mitjançant sistemes de neteja a pressió o altres d’eficàcia equivalent”.

Reducció del proveïment

Fins a la data i des del passat mes d’agost, la ciutat de Reus estava en fase de “prealerta” de sequera, la qual cosa ja havia implicat un seguit d’accions preparatòries davant la possibilitat que s’acabés entrant tècnicament en altres fases  de “sequera”, tal com ha passat avui. Una situació francament preocupant ja que, en aquests moments, i atesa la situació d’escassedat d’altres fonts d’abastament, el subministrament d’aigua de la ciutat depèn en un 90% de la reserva d’aigua de l’Ebre quan, en situacions hídriques normals, aquest percentatge és del 60%.

V.Tapias