RESUM 2021: La lluita contra la pandèmia i l’alliberament de les autopistes marquen l’any al Camp de Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

La vacunació massiva dels ciutadans en una pandèmia que no acaba de marxar ha estat una de les notícies destacades de l’any. Els peatges de les autopistes que travessen el Camp de Tarragona van passar a la història el dia 1 de setembre. L’alliberament permet ara circular sense restriccions per l’AP-7 i l’AP-2 i les plataformes veïnals avisen que combatran qualsevol intent d’imposar nous pagaments pel seu ús.

L’any 2021 s’ha tancat amb un succés que ha commocionat la societat tarragonina: l’atac d’un vigilant de seguretat contra tres excompanys, ferits greument per arma de foc, i la seva posterior fugida que va acabar després que els mossos l’abatessin. Amb la pandèmia marcant el pas, 2021 ha vist com l’activitat turística i aeroportuària es recuperaven els mesos d’estiu. Tot i que amb limitacions, també ha tornat l’activitat castellera a les places.

9 de gener: L’any comença amb l’arribada del temporal Filomena. Les comarques d’interior del Camp de Tarragona queden emblanquinades i el gruix de neu genera problemes de mobilitat i danys materials al Priorat, així com talls de subministrament elèctric que en alguns punts duren més de 24 hores. També s’ha de suspendre el transport escolar a la comarca i alguns centres tanquen durant tres dies. Conreus com l’olivera queden danyats.

14 de gener: El primer aniversari de l’explosió a l’empresa química IQOXE (La Canonja) es commemora amb una manifestació encapçalada per entitats veïnals, sindicats i grups ecologistes. Reclamen més seguretat i transparència a les empreses i a l’administració. Durant l’any la investigació judicial per esclarir les causes del sinistre continua en marxa i paral·lelament la companyia va reobrint plantes de producció a mesura que va obtenint els permisos necessaris.

4 de març: El túnel del Coll de Lilla, a cavall de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, queda connectat de cap a cap. La maquinària s’obre camí al cor de la muntanya i es fa visible la llum. Les dues comarques queden connectades, tretze anys després de l’inici d’una complexa i costosa actuació, que s’enfila als 142 milions d’euros. El ministre Ábalos, present a la perforació del darrer tram, garanteix que s’enllestirà el 2023. Pel túnel discorrerà l’A-27, l’autovia que uneix Tarragona amb Montblanc.

30 abril. Arrenca la vacunació massiva al Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània de Tarragona. L’equipament disposa de 24 punts i té capacitat per administrar fins a 21.000 dosis setmanals. En la primera jornada es van formar cues i es van punxar dosis de Pfizer a les persones d’entre 70 i 79 anys. En les següents setmanes, les franges d’edat es van ampliar així com el tipus de vaccins. Fins a l’octubre, el Departament de Salut havia posat més de 300.000 vacunes en aquest espai.

1 de juny: L’Aeroport de Reus recupera l’activitat després de vuit mesos sense vols amb dos avions de Ryanair provinents d’Irlanda i Anglaterra. Tot i que les restriccions de la pandèmia no permeten que els familiars dels passatgers s’esperin a la terminal d’arribades, molts no se’n poden estar i reben amb abraçades als seus éssers estimats després d’un llarg període de temps sense veure’s. Una de les noves connexions anunciades al 2021 a l’arxipèlag canari amb la companyia Binter s’interromp a partir de novembre, després de tres mesos d’operacions.

24 de juny: La plaça del Blat de Valls torna a veure castells després de la pandèmia. Per Sant Joan, les dues colles vallenques aixequen pilars de 4 en el marc d’una prova pilot per estudiar la seguretat sanitària dels castells, que conclou que l’activitat és segura. Les accions simbòliques amb pilars es repeteixen en altres festes majors durant l’estiu en paral·lel als diferents canvis en el protocol que marca el Procicat. A finals de setembre s’aixequen les primeres construccions de 6 i 7 pisos.

9 de juliol. Tarragona estrena la primera gran producció d’òpera feta a la ciutat. ‘Rigoletto, el clàssic de Verdi aplega més d’un centenar d’artistes damunt l’escenari del Teatre Auditori del Camp de Mart i en fa una versió contemporània amb veus destacades com la del baríton tarragoní Àngel Òdena o de la soprano Sábina Puértolas. L’Ajuntament impulsa l’òpera per promoure la cultura en un any marcat per la pandèmia.

24 de juliol: Un incendi crema 1.700 hectàrees a la Conca de Barberà i l’Anoia. És el pitjor foc de l’estiu en superfície cremada, amb una extensió de gairebé 13 quilòmetres de llargada. L’incendi calcina massa forestal de sis municipis. Les flames obliguen a confinar un parell de pobles i una urbanització. El foc s’origina a tocar d’una carretera a Santa Coloma de Queralt. Les causes, encara per concloure, s’atribueixen a origen humà. L’incendi es dona per controlat al cap de dos dies.

18 d’agost: L’arena de l’amfiteatre de Tarragona es torna a obrir al públic després de quasi dos anys tancada per problemes a l’estructura del monument. L’accés a la graderia reconstruïda als anys 70 continua tancat a dia d’avui i l’Ajuntament espera reparar la zona en els primers mesos de 2022. Al juliol, operaris danyen la Torre de la Minerva foradant el monument que forma part de la muralla romana datada del segle II dC, així com el relleu dedicat a la deessa. Tots dos tenen un gran valor, ja que són els més antics de la península Ibèrica.

1 de setembre: L’AP-7, juntament amb la resta d’autopistes catalanes, passa a ser gratuïta després de dècades de reivindicacions per part de moviments veïnals. Abertis marxa amb una indemnització d’uns 1.291 milions d’euros d’indemnització pactada amb el PP per les obres als trams tarragonins i gironins. Els moviments veïnals s’organitzen per mantenir-se actius i evitar la implantació de la vinyeta. L’inici del desmantellament dels peatges arriba un parell de mesos després i s’espera que les obres s’enllesteixin durant el primer trimestre de 2022. El govern espanyol destina set milions d’euros per retirar els peatges a la demarcació.

7 de setembre: Institucions del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès fan un acte unitari en contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT) projectada per l’empresa Forestalia entre la localitat aragonesa de Valmuel i Begues (Baix Llobregat). Anuncien recursos i consideren que la línia és il·legal en diferents aspectes. La MAT, que preveu creuar 180 quilòmetres i vuit comarques catalanes, aixeca indignació entre la societat civil del territori que s’hi oposa per diferents vies.

30 de setembre. El sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre ha recuperat el pols aquest estiu i en la recta final d’any amb més de 10 milions de pernoctacions. Amb tot, les xifres d’ocupació estan lluny dels 20 milions d’ara fa dos anys, abans de l’esclat de la pandèmia. Els visitants de proximitat, d’arreu de Catalunya i de l’Estat Espanyol, han salvat la temporada, però el territori també ha recuperat turistes del mercat internacional, especialment, el francès i l’holandès.

25 de novembre: El jutge del cas Innova arxiva la peça separada número 4 que investigava suposades pressions de polítics perquè es posessin pròtesis de l’empresa Traiber. Dies després també arxiva les peces 3, 5 i 10. Per la peça 15, que investiga la col·locació de les pròtesis, demana fins a 23 MEUR de fiança per responsabilitat civil a cadascun dels dotze encausats -tres membres de l’empresa i nou metges- a més d’entitats com el CatSalut o l’Ajuntament de Reus.

4 de desembre: El Govern es compromet a fer realitat el Parc Natural Muntanyes de Prades en un termini de tres anys, tot i que no especifica quin pressupost hi destinarà. Els ajuntaments implicats celebren l’anunci, malgrat considerin que es tracta d’un període de temps “llarg”. Segons la consellera Teresa Jordà, l’any vinent es redactarà la memòria preliminar i s’iniciarà el procés de consulta pública prèvia al decret de declaració del parc, que es preveu per al 2024.

14 de desembre. Un extreballador de Securitas entra armat a l’empresa, en ple centre de Tarragona, i dispara contra tres companys, que resulten greument ferits. L’home emprèn una fugida en la que també fereix un mosso i s’atrinxera en un mas de Maspujols. Es desplega un macrooperatiu amb agents del grup especial d’intervenció dels Mossos i les carreteres de l’entorn queden tallades. L’exvigilant, considerat molt perillós, es nega a negociar. Hi ha un intercanvi de trets, és abatut i resulta ferit de gravetat. El jutjat decreta presó.

Redacció – ACN