.

Raquel Sans Guerra, diputada al Parlament i cap de llista per Tarragona; Jordi Salvador Duch, diputat al Congrés; Laura Castel Fort, senadora, i Josep Rufà Gràcia, senador.

Acabem aquest maleït 2020 pendents de com podrem celebrar les festes amb la família. Passada la segona onada de la Covid-19, milers de llars han patit la pèrdua d’un ésser estimat, fan mans i mànigues per tirar endavant pendents dels ERTOs o ajusten una vegada i una altra els comptes per garantir que el mes vinent podran tornar a aixecar la persiana. L’objectiu que ens hauríem de plantejar tots i totes avui és poder celebrar amb els nostres tots els Nadal que han de venir. De la mateixa manera, qualsevol projecte col·lectiu que veritablement ho vulgui ser ha de tenir ben clar que avui, o ens en sortim tots i totes, o el país nou que volem construir serà molt més lluny.

Hi ha qui es pregunta per què Esquerra Republicana ha aprovat els pressupostos de l’Estat. Uns comptes que, per posar un exemple, doblen el pressupost per a la dependència, per a que els nostres avis i àvies tinguin els recursos necessaris per una vida de dignitat. O una inversió rècord en sanitat gràcies als fons europeus. O que fruit de l’acord que hem assolit Catalunya recupera tot el deute pendent en beques per a l’estudi, per garantir que les matrícules universitàries no suposen un fre per a la igualtat d’oportunitats. O, també, que suposen transferències directes per valor de més de 500 milions d’euros per donar aire a una Generalitat perquè, per exemple, avui hagi pogut posar 2.000 euros a disposició de cadascun dels 116.000 autònoms en una situació més precària.

La pregunta de la gent republicana hauria de ser: perquè no s’haurien d’haver aprovat? Algú es pensa que si no els haguessin votat Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu l’Estat no tindria pressupostos? Oi tant que sí: els pressupostos austericides i contra Catalunya de Rajoy i Montoro, si haguessin prosperat les esmenes a la totalitat que van presentar alguns grups, o bé, de la mà de Ciutadans, uns comptes totalment contraris a Catalunya i a les necessitats socials. I Esquerra Republicana en aquesta negociació ha tret Ciudadanos de l’equació. Jugada mestra, dirien alguns. Nosaltres preferim dir-ne fer política. Ser útils, a la ciutadania i a Catalunya.

Les dades de la demarcació de Tarragona corroboren aquesta necessitat urgent de ser útils a la gent del nostre territori. Tenim un índex d’atur del 16,22% amb 59.232 persones aturades; 43.353 beneficiàries de prestacions per desocupació, 14.895 de les quals reben el subsidi; més de 71.000 afectats per ERTO’s; 160.000 pensionistes; 35.000 persones ateses cada dia pel Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona… Som una de les zones de Catalunya més afectades i ara no podem dir no a les inversions socials.

Tal com estan les coses, amb moltes persones a l’atur, negocis tancats, empobriment i patiment generalitzat a Catalunya, hem prioritzat l’oportunitat d’ampliar inversions socials, per a autònoms, per a pimes, en educació, en sanitat, en beques, en dependència… en definitiva, per donar un impuls imprescindible a la cobertura social i a la reactivació econòmica.

Hem posat la força de la nostra negociació per fer possible que el nostre govern (el govern de la Generalitat, no el nostre partit) pugui gestionar els recursos necessaris i es doti de més eines per afrontar la situació d’emergència que estem vivint. La gestió directa de l’ingrés mínim vital o de les ajudes de la Unió Europea en són alguns dels exemples. També la finalització del 155 financer a la Generalitat i inversions i transferències per valor de 2.339 milions d’euros, per primer cop per sobre del pes del PIB català. I com que tenim memòria, una clàusula de compliment de les inversions en infraestructures per garantir que veritablement tiren endavant.

És evident que aquests no són els nostres pressupostos. No ens agrada la inversió, en armament, a la Casa Reial, en toros. Però és que són els pressupostos de l’Estat espanyol. És per això, també, que volem construir una República Catalana independent. Amb els pressupostos veritablement justos que Catalunya vol i es mereix.

Està clar que el PSOE no és un soci possible. Per això, no podem entendre pactes com el de la Diputació de Barcelona, perquè els nostres projectes són antagònics. Però mai renunciarem tampoc a arrencar els màxims recursos de Madrid que, no ho oblidem, són nostres. Malgrat tot, estem condemnats a entendre’ns, estem obligats a fer política, a ser útils i, tal com vam prometre, a mirar de negociar una sortida democràtica al conflicte amb l’estat espanyol. Vàrem dir en campanya que si Esquerra era forta i el PSOE era dèbil l’obligaríem a seure i negociar. Això és el que hem fet. Sabem, tal com dèiem, que el PSOE no fa, sinó que se l’obliga a fer. Aliances republicanes a Catalunya, i fer servir la nostra força a Madrid.

Gràcies a Esquerra Republicana, el govern del país que surti de les urnes el 14 de febrer tindrà els recursos per afrontar un 2021 que es preveu molt difícil. També trobarà un escenari polític a Madrid que, si es treballa amb convicció i sense travetes ni càlculs electoralistes, podrà continuar un diàleg polític que si finalment no dóna els fruits que anhelem, estem convençuts que durà molts i moltes a sumar-se al projecte integrador de la República Catalana.

Treballant pel país i la seva gent avancem, caminant cap a la República Catalana millorant el dia a dia de la ciutadania. Perquè tenim companys i companyes a la presó i a l’exili, companys i companyes represaliades, però també una mare depenent, un fill que vol estudiar i un germà que malda per tirar endavant el seu negoci. I Esquerra Republicana treballa per tots ells, ara i sempre. Sumant majories avancem cap a la República Catalana. Perquè a la República Catalana hi hem de ser totes i tots.