.

El Trienni Liberal (1820-1823) és un període clau en la formació de la societat catalana i espanyola contemporània, però també de l’europea i l’americana, perquè la revolució peninsular del 1820 ressonà a Europa i a banda i banda de l’Atlàntic. El Trienni s’insereix en el llarg procés de la crisi de l’Antic Règim i de la revolució liberal i creà una legislació bàsica, difongué idees i perfilà els instruments polítics a través dels quals la burgesia i les classes mitjanes exerciren el seu poder i les classes populars començaren a adquirir protagonisme.

Ramon Arnabat

Per primer cop a la història del nostre país es posaren en pràctica les mesures liberals, i això provocà una polarització de la societat a favor (revolució/liberalisme) i en contra (contrarevolució/absolutisme) del canvi.
Hom sols coneix del Trienni Liberal la figura de Rafael del Riego, que marca el seu inici (1/1/1820), i la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que marca el seu final (1/11/1823). Però el Trienni Liberal és molt més complex que això i al Camp de Tarragona tingué un ressò especial pels canvis econòmics, polítics i socials que provocà i pel descarnat enfrontament entre liberals, amb força al litoral i a les viles i ciutats; i els reialistes, amb força a l’interior i als pobles.

Des del 2020 s’han celebrat alguns actes, seminaris i conferències per donar a conèixer el Trienni Liberal i el seu impacte al Camp de Tarragona, però han estat del tot insuficients per a poder recollir i explicar la rica experiència econòmica, política, social i cultural que representà. Cal recordar que Tarragona i Reus foren de les primeres ciutats catalanes que proclamaren la Constitució de Cadis, “la Pepa”, a començaments de març de 1820.

Al Camp de Tarragona es desplegaren els nous ajuntaments constitucionals elegits pels veïns i que implicà l’entrada de les classes mitjanes i populars als governs municipals; es formà la Milícia Nacional Voluntària a les viles i ciutats; es crearen Societats i Tertúlies Patriòtiques i funcionaren societat secretes liberals i absolutistes; s’implementaren diverses reformes de l’Església Catòlica (supressió de petits convents, desamortització de béns eclesiàstics, supressió del delme, …) que reduïren el poder polític, cultural i econòmic dels convents i l’arquebisbat tarragonins. I, el mes de maig de 1822, creà la Província de Tarragona i es formà la primera Diputació de Tarragona.

El Camp de Tarragona va viure l’enfrontament i la guerra entre liberals i reialistes des de la primavera de 1821. Els liberals eren forts a les viles i ciutats, com Tarragona, Reus o Valls, mentre els reialistes ho eren als pobles del Baix i l’Alt Camp. Tot plegat va obrir les portes a l’entrada de l’exèrcit francès conegut com Els Cent mil fills de Sant Lluís, el mes d’abril de 1823, amb l’objectiu d’acabar amb el règim liberal i restaurar l’absolutisme. Cosa que els costà set mesos de combats amb les tropes constitucionals i la Milícia Nacional.

El Trienni Liberal (1820-1823) es pot comparar amb la Segona República (1931-1939), tant en un com en l’altra s’assajà una profunda transformació del país que afavoria a les classes mitjanes i populars i, tant l’un com l’altra, van ser esclafats per una intervenció militar. No és gens estrany, doncs, que l’autor d’ Els Tres Mosqueters, Alexandre Dumas, escrivís a les seves Memòries: «Riego ens ha deixat un cant, d’aquest cant naixerà una revolució, i d’aquesta revolució, la república». De fet, l’Himne de Riego va ser l’himne oficial durant el Trienni Liberal i la Segona República!

Ramon Arnabat Mata, professor de la URV Ramon Arnabat, investigador del Grup de Recerca ISOCAC. Història, societat, política i cultura des de Catalunya al món