‘Què són els graus dels adjectius?’

🔊 Escoltar la notícia

La prova de castellà del primer dia de la Selctivitat ha provocat més d’un ensurt entre els alumnes tarragonins: ‘què són els graus dels adjectius?’, deia potser la prgunta méscomplicada. Ha sorprès perquè no ho havien estudiat. “Ho havíem estudiat a ESO, però no al Batxillerat”, explicava a Tarragona21 una alumna de Reus. El grau de l’adjectiu expressa la intensitat de la qualitat a la que l’adjectiu fa referència.

Un total de 3.201 joves han començat aquest dimarts les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Són 320 alumnes més que l’any passat, una xifra que representa un increment del 10% de matriculats.

L’examen de Llengua castellana i literatura ha estat el primer que han fet els alumnes, que minuts abans d’entrar a l’aula encara donaven una darrera ullada als apunts. Al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), un cop passats els nervis de la primera prova, els alumnes han sortit més alliberats i amb la sensació general que l’examen ha estat assequible. En aquesta ocasió, la universitat ha habilitat un espai de descans per als joves. Les proves se celebraran fins dijous en un total de 19 tribunals arreu de la demarcació, dos més que l’any passat, un a Tarragona i un altre a Vila-seca.

Els alumnes que fan la selectivitat han pogut escollir, a l’examen de Llengua Catalana i Literatura, si analitzaven un fragment de ‘La plaça del Diamant’, de Mercè Rodoreda, o un text periodístic sobre els robots, de Javier Borràs, publicat al digital ‘Crític’. A més, d’entre les lectures obligatòries a Batxillerat, la prova també ha plantejat preguntes sobre ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà.

En expressió escrita, els futurs universitaris han pogut escollir entre redactar un text formal sobre les implicacions de la revolució robòtica, amb un balanç sobre què pot suposar la incorporació d’aquesta tecnologia per a la humanitat; o bé un article en què relatessin, en primera persona, una situació real o fictícia en què van haver de convèncer algú de fer una cosa que no desitjaven. A més, els alumnes han hagut de respondre a la part comuna de la prova, en què s’han plantejat diverses qüestions de sintaxi i gramàtica.

A partir del text de Rodoreda, els estudiants han hagut de respondre preguntes específiques per demostrar la comprensió del fragment exposat. A més, també s’han formulat preguntes sobre lèxic, on se’ls feia buscar mots o expressions que funcionessin com a sinònims de les paraules ‘avorrits’, ‘esglaiar’, ‘trifulga’ o ‘alcohol’. En un terme més general, se’ls demanaven les diferències de caràcter entre alguns dels personatges de ‘La plaça del Diamant’.

Pel que fa a l’article de Javier Borràs, sobre la ‘revolució robòtica’, se’ls ha demanat que demostressin que entenien la tesi principal del text, el referent de pronoms present als textos o sinònims de ‘desmesurats’ o ‘comandar’, que apareixien al fragment presentat. Ha estat en aquesta opció, la B, on se’ls ha preguntat per qüestions relatives a una de les altres lectures obligatòries del curs, ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, a més, també, de ‘La plaça del Diamant’, que centrava la part A.

‘Una mica llarg’

Al Campus Catalunya de Tarragona, els estudiants han coincidit a dir que s’esperaven una prova més complicada. Amb tot, la Marina Sànchez, de l’Arboç, ha assegurat que l’examen ha estat “una mica llarg”, sobretot pel que fa a la prova de sintaxi i gramàtica. En aquest apartat -que val tres punts i han de fer tots els estudiants, ja que és una part comuna-, la Marina ha considerat que “hi havia més subordinades, i més llargues, que als exàmens que havíem practicat”, ha explicat. Ella ha optat per l’opció A, que plantejava el fragment de la novel·la de Rodoreda i un text formal sobre convèncer un tercer.

També ha escollit la mateixa opció Francesc Ceballos, que ha explicat que la prova li ha anat “força bé”, tot i que ell sol treure millor puntuació als exàmens de castellà. “La redacció era bastant fàcil”, ha considerat.

El coordinador de les PAU a la demarcació de Tarragona, Antoni Garcia Español, ha explicat que les proves han arrencat amb puntualitat i sense cap problema remarcable. En la línia de l’increment de matriculats a tot Catalunya, al Camp i l’Ebre s’ha passat d’una xifra d’uns 2.900 alumnes que s’havia mantingut estable en els darrers cinc anys, a 3.200, un 10% més.

La demanda més gran ha comportat que s’habiliti un desè tribunal a la ciutat de Tarragona i que s’hagi estrenat un nou tribunal ordinari a Vila-seca. Així doncs, els alumnes dels instituts de Vila-seca i Salou s’examinen a la Facultat de Turisme i Geografia per descongestionar les seus de Reus, que estaven “molt col·lapsades”. En concret, hi ha deu tribunals a Tarragona -als campus Catalunya i Sescelades-, quatre a Reus -Facultat d’Economia i Empresa, IES Baix Camp i IES Gabriel Ferrater-, un a la Facultat de Turisme i Geografia de Vila-seca, i quatre a Tortosa -campus Terres de l’Ebre, IES Joaquim Bau i IES Cristòfol Despuig.

Zones de descans

Com a novetat, enguany s’han habilitat zones de descans amb fonts d’aigua perquè els alumnes, els vocals i els acompanyants puguin descansar o preparar els següents exàmens. A més, per segon any consecutiu es manté un tribunal ordinari especial per a alumnes amb dislèxia o TDAH.

Encara no eren les nou quan els alumnes s’agrupaven davant les aules del campus Catalunya de la URV. Amb els apunts encara a les mans, han preparat la documentació i les etiquetes per començar el primer examen. Un cop a l’aula, se’ls ha traslladat les instruccions per seguir les proves, com ara la prohibició de dur a sobre el telèfon mòbil o dispositius electrònics, i l’obligatorietat de respondre els exàmens en bolígrafs.

Tot, quan per segon any consecutiu s’han tornat a utilitzar l’aparell detector d’orelleres per evitar que els alumnes copiïn durant la Selectivitat. Segons Español, ni l’any passat ni enguany han detectat cap dispositiu. “L’any passat tres nois es van treure els rellotges intel·ligents abans que passéssim. No sé si per precaució, per por o perquè amagaven alguna cosa, però com a efecte dissuasiu ha anat bé”, ha celebrat.

Un cop passat el primer examen, que ha durat una hora i mitja, els alumnes han sortit a descansar amb els primers nervis passats i, generalment, amb bones sensacions. La Maria Fernàndez, de l’Institut de l’Arboç, ha explicat que ha trobat difícil la primera opció i que ha acabat escollint la B. “Ha entrat un text que parlava de les diferències entre homes i dones, un diàleg de ‘La casa de Bernarda Alba’, de Federico García Lorca, els trets lingüístics dels textos dialogats”. La Maria, que vol estudiar Periodisme a l’Autònoma, pel qual calcula que necessita un 9,5, creu que l’assignatura que li posarà més difícil serà geografia perquè “ha canviat el model i no tinc gaire idea de com va”, a més d’història.

‘Prova fàcil’

Joel Navarro i Alexandra Rigal, de l’Institut Ernest Lluch i Martín de Cunit, han assegurat que la prova de castellà ha estat “molt fàcil” i que l’opció B era “la més assequible”. “Estava molt preocupat ahir perquè no sabia si seria molt difícil i si sortirien moltes reflexions lingüístiques, però estic content de l’examen”, ha admès en Joel. Després de fer la prova, l’Alexandra creu que podrà entrar sense problemes a Fisioteràpia a la URV a Reus, mentre que a en Joel no li preocupa la nota perquè vol cursar Enginyeria Electrònica a la UPC, per la qual no necessita més d’un cinc.

També tenia bones sensacions la Paula Moreno, també del centre de Cunit, que es pensava que trobaria més complicat l’examen de castellà. “He fet l’opció A i tothom ha fet la B, que se suposa que era més fàcil”, ha explicat. Ella vol estudiar Educació Primària, un grau en què la nota més alta és de 8,2. Així, un cop acabi les PAU, encara li quedarà un altre procés, les proves d’aptitud personal (PAP), que farà dissabte. “Són dos exàmens, de lògica matemàtica i llengua”, però, a més, té dos proves més, en aquest cas de l’EOI, d’anglès i alemany, que faran que el seu període d’exàmens s’allargui més que la mitjana d’alumnes.

L’alegria de la majoria d’alumnes per la poca dificultat de la prova de castellà contrastava amb l’opinió d’una professora d’aquesta assignatura. Teresa Gonzàlez, de l’institut Ramón de la Torre, de Torredembarra, ha assegurat que la prova de castellà ha estat “estranya”: “pot donar la sensació que ha anat molt bé i després anar malament”, ha alertat. Segons aquesta professora, una de les opcions plantejades abordava només les lectures i deixava de banda la lingüística”. “L’he trobat inconsistent en comparació amb altres anys”, ha dit, tot apuntant que les darreres setmanes havia format els seus alumnes amb la pràctica d’exàmens tipus PAU.

ACN – Redacció