.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha comunicat al president francès, Emmanuel Macron, i al canceller alemany, Olaf Scholz, que té previst reconèixer de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk com a “independents” d’Ucraïna. Segons informa l’agència russa TASS, Putin ha informat els dos líders que pretén fer aquest moviment “en un futur pròxim”. Un pas que des dels Estats Units, l’OTAN i la Unió Europea es llegeix com un nou desafiament rus que provocarà una nova escalada de tensió en el conflicte a Ucraïna. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, avisava minuts abans de l’anunci que proposaria sancionar Rússia si reconeix aquests territoris.

El parlament rus, la Duma, va demanar aquest pas la setmana passada i llavors, l’OTAN ja va advertir que seria “una violació flagrant de la integritat territorial” d’Ucraïna i dels acords de Minsk, que marquen com a objectiu l’establiment d’un “estatus especial” per als dos territoris del Donbas, però dins d’Ucraïna. L’anunci de Putin arriba en un moment de màxima tensió entre Rússia i els Estats Units i els seus aliats atlàntics.

La setmana passada el conflicte a l’est d’Ucraïna es va intensificar amb bombardejos i l’evacuació de civils al Donbas, un territori, parcialment controlat pels rebels prorussos. Rússia té desplegat un important contingent de tropes a la frontera est d’Ucraïna, més de 150.000 soldats concentrats sobretot entorn de la regió del Donbas, segons calculen a Washington. El Kremlin també ha enviat efectius al sud de Bielorússia -uns 30.000- una frontera que queda molt a prop de Kíev.

Cimera Biden-Putin?

Els Estats Units ha accedit a celebrar una cimera amb Rússia. En un comunicat de la Casa Blanca, Biden accepta reunir-se amb Putin “si no es produeix cap invasió”. Al Kremlin veuen “prematur” organitzar una reunió entre els dos líders, però dijous es trobaran el secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken, i el ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov, per abordar la situació.

Gwendolyn Sasse, experta en Europa de l’Est, l’antiga URSS i l’ampliació de la UE, assenyala en un article publicat al Carnegie Europe, que l’estratègia de Putin està funcionant en la mesura que ha aconseguit “desviar l’atenció” d’altres problemes interns a Rússia. Per la seva banda, Gustav Gressel, expert en conflictes armats i assumptes militars, considera en un article publicat al Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, per les seves sigles en anglès) que Putin vol utilitzar el desig de França i Alemanya d’evitar com sigui la guerra per fer-los canviar el posicionament que han mantingut fins ara, cosa que genera un “gran nerviosisme” a Kíev i altres parts de l’est d’Europa.

En el mateix article, Gressel, apunta que el govern de Volodimir Zelensky s’està veient forçat a fer una “elecció brutal” entre la integritat territorial (Donbas) i la sobirania (entrada a l’OTAN). L’expert considera que aquesta elecció va “en contra dels principis de l’ordre internacional”, i afirma que els estats europeus haurien de fer “tot el que puguin” per garantir que els ucraïnesos decideixin el futur per ells mateixos.

Quan es va iniciar el conflicte?

El conflicte es remunta al 2014, quan els ucraïnesos van destituir el llavors president Víktor Ianukóvitx, entre altres coses, per rebutjar un acord d’associació amb la UE. Poc després, Rússia annexionava Crimea i s’iniciava una rebel·lió prorussa al Donbas, a l’est d’Ucraïna. Gairebé vuit anys després encara continuen els enfrontaments en aquest territori, tot i que fins fa pocs mesos es considerava un conflicte de baixa intensitat.

El mateix 2014 es va pactar l’anomenat Protocol de Minsk per posar fi a la guerra a l’est d’Ucraïna. Un acord que es va haver de renegociar el 2015 pel col·lapse de l’alto el foc. A part d’una sèrie de compromisos sobre presència militar a la zona, a Minsk es marquen objectius per resoldre el conflicte com un estatus especial per a Donetsk i Lugansk -que es van autoproclamar independents- o el restabliment del control fronterer per part de les autoritats ucraïneses.

Escalada de tensió

A partir d’abril del 2021, i especialment des de la tardor, Ucraïna veu amb preocupació el desplegament d’un gran nombre de tropes russes a la frontera pròxima al Donbas. Una presència militar que alerta els EUA i l’OTAN per una nova incursió com la del 2014, tot i que ara Moscou posa èmfasi no només en Ucraïna, sinó en el conjunt de la seva seguretat i en la presència dels aliats atlàntics prop de les seves fronteres.

A finals de gener, l’OTAN reforça la seva presència militar al flanc oriental d’Europa amb més efectius al Mar Negre i el Mar Bàltic, així com a Romania i Bulgària. Els Estats Units no tenen plans d’enviar tropes de combat a Ucraïna, però sí que ha posat en alerta 8.500 soldats i està desplegant 3.000 efectius addicionals a Alemanya, Romania i Polònia.

Què demana Putin?

Al desembre, el Kremlin va posar sobre la taula les seves exigències. Putin vol que els Estats Units i els seus aliats europeus aturin totes les seves activitats militars a Europa de l’Est i l’Àsia Central, dues zones que veu “d’interès vital”. La proposta russa planteja que l’OTAN garanteixi la fi de l’expansió cap a l’est i la fi de la cooperació militar amb les exrepúbliques soviètiques. En particular, demanen que es veti l’entrada d’Ucraïna a l’aliança atlàntica.

La posició dels EUA i l’OTAN

Davant les exigències de Putin, la resposta de la Casa Blanca i l’OTAN va ser una negativa. Els Estats Units veuen innegociable el vet exigit des del Kremlin i es mantenen ferms en la política de “portes obertes” pel que fa a la possible incorporació d’Ucraïna a l’OTAN.

L’entrada a l’OTAN d’un país comporta una garantia de protecció militar per part de la resta d’aliats en cas d’atac.

L”OTAN busca redirigir les negociacions cap a una desescalada militar mútua. Per exemple, planteja acordar “límits recíprocs” de míssils i sistemes de defensa a Europa, així com “més transparència” sobre els moviments a la regió.

Vies diplomàtiques

Els Estats Units han liderat les converses diplomàtiques amb el Kremlin des del desembre, quan Putin va elevar el to contra l’OTAN i va plantejar les seves demandes sobre la seguretat de Rússia. Hi ha hagut diverses rondes de contactes tant a nivell ministerial, com trucades entre els dos presidents.

En paral·lel, els russos també han intercanviat posicions amb l’OTAN i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), però gran part del diàleg l’ha dirigit els Estats Units en coordinació amb els socis europeus.

Amb l’augment de la tensió militar per l’enviament de reforços militars de l’OTAN al flanc oriental d’Europa, primer França i, després Alemanya, van intensificar la seva implicació en el diàleg per intentar rebaixar la tensió. Espanya va enviar a finals del mes de gener una fragata i dos vaixells militars al Mar Negre.

A part de mantenir contactes amb Biden i Putin sobre les preocupacions sobre l’estructura de seguretat a Europa, París i Berlín van reactivar el conegut com a format de Normandia, una marc de negociació creat el 2014 sobre el conflicte a Ucraïna. Alemanya i França fan de mitjancers entre Kíev i Moscou, com a principals parts en la disputa respecte els territoris de Crimea i les autoproclamades Repúbliques de Lugansk i Donesk.

Per ara, cap de les vies diplomàtiques obertes han donat resultats.

Què fa la UE?

La Unió Europea mira amb impotència com la seva regió s’apropa al precipici de la guerra sense poder intervenir directament en les negociacions diplomàtiques, que lideren els Estats Units. Brussel·les reivindica que està en contacte permanent amb Washington i els altres actors occidentals per assegurar que els seus interessos i preocupacions es tenen en compte. Tanmateix, no ha estat present en cap taula de negociació.

Així, el seu paper s’ha reduït a donar suport a Ucraïna i a preparar un fort paquet de sancions econòmiques per Rússia ataca el país. Per exemple, dilluns els ministres d’exteriors de la UE han promès al ministre d’exteriors d’Ucraïna, Dymitro Kuleba, que Brussel·les enviarà “una missió d’assessorament i entrenament militar” a Kíev.

ACN