La Biblioteca Municipal de Constantí s’ha omplert de gom a gom per seguir l’acte de lliurement dels Premis Literaris.
La Biblioteca Municipal de Constantí ha acollit aquest diumenge el lliurament de l’onzena edició dels Premis Literaris de la localitat. Aquest petit miracle de ressistència cultural, producte de les sinèrgies entre l’editorial Nou Silva i l’ajuntament, ha reunit prop de 250 persones en un acte on s’ha donat a conèixer els vencedors de les diferents categories que composen el guardó, i que enguany incorporava la d’infants. En total s’han presentat 417 relats curts al voltant de la temàtica escollida per aquesta edició, que girava al voltant de la Mediterrània. Una opció no pas escollida a l’atzar sinó fruit de la condició de Constantí com a subseu dels Jocs Mediterranis d’aquest estiu.
Foto de família dels guanyadors, amb els representants del consistori.
Així ho ha ressaltat la tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Dolors Fortuny. Actuant en nom de l’alcalde, baixa per grip, la seva intervenció ha servit per destacar la “qualitat excel·lent de les obres presentades” i la condició de l’espai compartit de la Mediterrània com una “unió de cultures, pensaments, tradicions i llengues molt diverses que ens permeten reconeixer-nos i respectar-nos. Ara més que mai hem de tenir present la unió, perquè no ens podem quedar creuats davant la injustícia” viscuda pels que intentent escapar de les bombes.
La regidora de Cultura lliura el premi de la categoria júnior, una obra d’art (els guardons no tenen dotació econòmica), al tarragoní Sergi Fernández Esteban.
De fet aquesta ha estat la temàtica del treball guanyador de la categoria júnior (de 17 a 21 anys), el tarragoní Sergi Fernández Esteban. “El meu treball es titula ‘La sal’, i explica la història d’una persona que decideix fugir d’un país amb fam, guerres i dictadura. El relat comença quan la seva pastera s’enfonsa i ell, que no sap nedar, s’està a punt d’ofegar. Llavors arriba un bot salvavides però la crítica estroba en el fet que no queda clar si, realment, no hauria estat millor opció el mirir al mar perquè en arribar a al costa es troba policies amb bales de goma, tanques electrificades i acabes en un CIE. Mirem cap a una altr abanda, ens queda molt llunyà però si no fem alguna cosa el Mediterrani s’acbarà convertint en un cementiri”.
Nerea Guinart, tarragonina del Sagrat Cor, primer premi en la categoria juvenil.
Nerea Guinart, tarragonina del Sagrat Cor guanyadora de la categoria juvenil, va veure nèixer el seu relat ‘Mar de paraules’ com una derivada d’un treball d’ESO “sobre l’Atlàntida i on podria haver estat. Llavors entre una amiga meva i jo vam pensar que podria haver estat al Mediterrani”. L’argument s’enceta “amb un noia del futur, en el qual les biblioteques han desaparegut, que es troba una esfera platejada. Aquesta peça de tecnologia de l’Atlàntida n’explica la història i tot plegat acaba sent un drama combinat amb fantasia”.
L’alacantí Juan Carlos Padilla, primer premi en categoria d’adults amb el seu relat ‘Quatre milles’.
El primer premi en la categoria d’adults (més de 21 anys) ha recaigut en la figura d’un doctor especialista en la patologia del són que recepta als seus pacients escriure al final del dia “per extreure la seva creativitat de sota dels nostres avorriments”. Juan Carlos Padilla és alacantí, el que confirma la repercusió creixent amb efecte de taca d’oli d’uns premis que van buscar l’element diferenciador en el relat curt. “Alacant és un aciutat bolcada al mar. I el títol del meu relat, ‘Quatre milles’, fa referència precisament a la distància que la separa de la illa de Tabarca. Aquest indret va ser colonitzat fa 200 anys pels presos d’una presó italiana als quals se’ls va donar la possibilitat de desterrar-los a una illa mediterrania. I ara els que hi habiten, amb cognoms d’origen italià, són els seus descendents”, explica Padilla. “Llavors el que desenvolupo és la fantasia d’un nen lligat al seu llit per culpa d’una poliomelitis que, amb l’ajut d’uns prismàtics, s’imagina a la illa tota la infantesa que no ha pogut tenir”.
Manolo Rivera, responsable de l’editorial Nou Silva i motor dels premis, ensenyant el llibre que recull els millors relats d’aquesta edició dels guardons amb la temàtica de la Mediterrània.
El motor dels premis és Manolo Rivera, responsable de l’editorial Nou Silva i que ha complert amb el repte de tenir llest per a la presentació dels premis d’aquest diumenge el llibre ‘Reculls mediterranis’, una recoil·lació dels 101 millors treballs. “L’acte d’avui és la culminació del treball de tot un any i en equip. L’Ajuntament ens dona suport per evitar perjudicis econòmics. Els premis no tenen dotació econòmica, i són obres d’art. Entre els motius de l’èxit dels premis -destacava Rivera- està utilitzar internet. És molt àgil i evita la burocràcia de la plica per triplicat. És un premi net, no hi ha endollats, i té molt de nivell”, defensa. “Ara ja estem pensant en la temàtica de l’any vinent però sempre en relat breu. Perquè el relat és un gènere més natural: pot ser perodístic, poètic, dramàtic. A la gent li costa més quan li exigeixes un gènere, i a mé scorres el risc del perill de la pedanteria. A la gent li surt natural relatar, tant de manera oral com escrita”.
J.S.
Equip de redacció
