El Teatre Metropol de Tarragona, la Casa Bofarull dels Pallaresos, l’església del Sagrat Cor de Vistabella o l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll són algunes de les obres de Jujol que conformen la ruta. La majoria són esglésies o temples propietat de l’Arquebisbat, però també hi ha edificis públics i d’altres de privats, un “poti-poti” que al visitant li suposarà l’esforç extra d’haver de trucar amb antelació i acordar l’obertura de l’espai, ja que la immensa majoria romanen tancats.
“És una ruta senzilla de fer, però demana implicació de qui la fa, s’ha de ser actiu”, explica Roger Miralles, professor de l’Escola d’Arquitectura (ETSA) de la URV. És l’impulsor d’aquesta iniciativa, finançada per la Diputació. La ruta unifica i amplia una informació sobre aquests equipaments que fins ara era minsa i dispersa. De moment la conformen setze espais, però l’objectiu dels impulsors és ampliar el circuit. Al Camp de Tarragona hi ha una setantena d’obres de Jujol.
Un llegat poc valorat, fora del despatx d’arquitectura
La majoria d’intervencions al Camp de Tarragona, però, són desconegudes i, en molts casos, estan desprotegides. Segons Miralles, l’obra de Jujol a Tarragona no ha gaudit de la notorietat que se li ha atorgat a Barcelona. El professor ho atribueix al fet que és fruit de moments “relaxats”, fora del despatx d’arquitectura, que sovint Jujol feia de franc o per amistat, i que per això no se li ha concedit prou valor.
El dibuix d’un ànec per senyalitzar la ruta
Un esbós de Jujol, una forma amorfa que representa el dibuix d’un ànec, ha servit per senyalitzar les obres que conformen la ruta ‘Territori Jujol’. Cadascun dels espais se senyalitza amb un fragment d’aquest dibuix del 1908 -l’original el conserva el fill de Jujol al seu arxiu. La natura té un gran pes en la ruta. “No es pot entendre l’arquitectura de Jujol sense el paisatge del Camp de Tarragona”, conclou Miralles.
ACN. Núria Torres
Equip de redacció