.

Moment de l’escridassada reclamant la dimissió de Ballesteros i el reclam de poder votar l’1-O.

Pregó, premi d’Òmnium, escridassada a l’alcalde seguida de Tronada sense distinció de sigles i Gegants i Nanos repartint gresca pels carrers del centre de la ciutat. A l’espera de tancar la jornada amb la Baixada al pla de la Seu, l’inici formal de Santa Tecla aquest dijous ha seguit el guió esperat en una jornada plena de subtileses i de tacte en l’aspecte més protocolari i lligat a l’escenari polític que viu el país, i de xivarri i Amparitos quan es tracta de passar-ho bé i aplicar allò del ‘Carpe Diem’. El periodista de raça Lluís Amiguet ha aconseguit transmetre optimisme i humor contagiós amb un parlament molt lligat a un passat ple d’anecdotari tarragoní, el primer rector de la URV, Jordi Martí, ha donat contingut literari al reconeixement que suposa rebre el guardó d’El Balcó, l’alcalde ha sabut rebre els crits de ‘Dimissió’ amb estoïcisme i la gent que reclamava a crits “Volem votar” al sortir les autoritats a la balconada del consistori han deixat clar l’existència d’un sentiment arrelat entre bona part de la població.

Joan Martí, el primer rector de la URV, rebent el premi El Balcó concedi per Òmnium.

L’escenari era aquesta tarda el saló de plens de l’Ajuntament i tenia com protagonistes dues maneres de fer front a la crisi política nascuda amb la proximitat del referèndum de l’1-O. La responsable d’Òmnium al Tarragonès, Rosa Maria Codines, presentava i raonava la concessió del premi ‘El Balcó’ que la seva entitat lliura al que considera com tarragoní de l’any. Un discurs ple de referències als mèrits de Martí com a impulsor i primer rector de la URV, però també com a “home fidel al seu país” i defensor tant de la seva “llengua minoritzada” com de la necessitat de mantenir les humanitats i la investigació com a pilars per al futur cultural. Les referències al conflicte independentista entraven en el discurs per la porta del darrere, a l’hora de reconèixer el mèrit de Martí de concedir a la universitat el nom de Rovira i Virgili, “president del Parlament i ideòleg del fet nacional”. La cita d’aquest “català il·lustre” no era escollida a l’atzar: “Les crisis constitucionals espanyoles sempre es giren en contra de les llibertats de Catalunya”. Martí, per la seva banda, ha lloat l’acció passada i present d’Òmnium rememorant la seva activitat durant la Dictadura per acabar mostrant-se “trist i desolat per com es grapeja i malmet la Democràcia. La realitat és terriblement dura. I ara estan passant coses greus, molt greus”, ha conclòs davant un aplaudiment generalitzat que no ha estat compartit per regidors del PP i Ciutadans.

Lluís Amiguet durant el pregó.

Amiguet, per la seva banda, ha estat expansiu i vital en un pregó divertit per generar optimisme i marcar distància de la Tarragona viva al seu record i la que es viu en l’actualitat. “Als anys 80 teníem la Rambla però barris sense infraestructures i ara són segona residència per a la classe mitjana. Teníem un mercat ple de rates i ara tenim el mercat més bonic de Catalunya. Teníem un Port tancat al mar i ara amb la nova passarel·la amb la qual per fi podrem tocar mar i platja després de tocar ferro. I tenim una universitat on hi arriben estudiants de tota Europa i Amèrica quan abans havies d’agafar un tren i anar-te’n a Barcelona. I això costava calés”.

Aquesta mirada agraïda que reconeix el caràcter crític dels tarragonins com essencial en el seu ADN (“encara falta un Auditori amb arquitectura singular” similar al que tenen ciutats de les mateixes dimensions) també ha fet esment dels Jocs Mediterranis, li ha permès cantar un gol en directe del Nàstic al Madrid i obrir el capítol de cites a tarragonins reconeguts tant en l’àmbit esportiu com social o periodístic.

Tronada lluïda després d’una xiulada sonora.

El final, apoteòsics llençant els papers del pregó enmig de la rialla general, han donat pas al parlament d’un alcalde que ha valorat “el positivisme i la confiança. I som crítics perquè volem millorar”. Al capdavall, “les festes també han de tenir un contingut crític, són moments d’involució” davant dels quals les autoritats han d’estar preparades a encaixar cops. El missatge, tanmateix, era clar. “S’han de viure sense tensió i mantenint la unitat cívica i la convivència del poble tarragoní i català”.

Gegants i Nanos començant a caminar tot just després de la neteja en pocs minuts de les retes que havia deixat la Tronada a la plaça de la Font.

Els discursos han donat pas a la sortida a la balconada per encendre la metxa de la tronada amb una tirolina que portava el foc cap al centre de la plaça de la Font. I aquest ha estat el moment en què bona part dels presents han començat a cridar “Ballesteros dimissió” i “Volem votar”. Hi ha hagut temps per a tot abans que el primer Amparito es fes sentir i Gegants i Nanos es fessin lluir.

J.S.