.

La investigadora francesa Sophie Hirel va aportar les darreres novetats sobre la reina a partir de la seva correspondència. Foto: Tarragona21

La reina que va ser lloada pel seu sofriment, per la seva bellesa, per la seva amarga vida allunyada de les esferes del poder per no haver-lo acontentat fent de mare d’un futur rei tenia un pes polític molt més gran del que la historiografia havia deixat escrit. El cicle històric i cultural dedicat a la reina Margarida de Prades va cloure ahir al vespre amb una primícia de la investigadora francesa Sophie Hirel: Margarida va tenir un paper rellevant, desconegut fins ara, en l’acció política i potser per això, i no per la seva vida com a dona, va ser castigada pel poder.

El resum històric conegut fins ara relata que Margarida havia estat escollida pel rei Martí l’Humà -de la casa de Barcelona- per engendrar un fill, el que hauria de donar continuïtat a la dinastia reial. Els brevíssims vuit mesos i mig de matrimoni no van resultar fecunds i el rei moriria sense descendència. Així, la Corona d’Aragó passaria a mans dels Trastámara a partir del Compromís de Casp.

D’esquerra a dreta, el director general de Turisme, Octavi Bono; l’alcaldessa, Lídia Bargas, i el director territorial de Cultura, Jordi Agràs, durant la cloenda. Foto: Tarragona21

Les cinc conferències organitzades sobre el temps de la reina han omplert el Centre Civic. Foto: Tarragona21

La reina vídua es casaria posteriorment d’amagat amb el noble valencià Joan de Vilaregut, amb qui va tenir un fill, també d’amagat. Quan es va descobrir el fet, va ser desposseïda dels seus privilegis i foragitada dels palaus reials. La seva vida va ser un continu de penúries econòmiques per poder sobreviure i pagar les gestions i despeses necessàries en una persona de tan noble condició. Acabaria marginada i reclosa en el monestir femení de Bonrepòs, a peus de la Serra de Montsant, d’on moriria abadessa, un recinte del que n’ha fet relat històric el medievalista reusenc Ezequiel Gort. Fins aquí el que es coneixia de la historiografia, bàsicament per els aportacions de l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i pels investigadors Martí de Riquer, Fèlix Duran i Cañameras i Diego de Zafortea.

Sophie Hirel, doctora en filologia medieval i mestre de conferències a la Universitat de París-Sorbonne, ha rastrejat la correspondència privada i secreta de la reina vídua entre 1412 i 1421, especialment entre 1412 i 1416. Són 331 cartes, adreçades principalment a familiars i a grans personatges de l’època, inclosos el rei d’Aragó Ferran d’Antequera -primer Trastámara- i el papa Benet XIII, l’antipapa Luna, firmades pel “nostre segell secret” i avalades per notaris. Gràcies també a les aportacions historiogràfiques de Francesca Vendrell i Núria Silleras, l’experta francesa en “reines efímeres” medievals -com ella mateixa es defineix- ha pogut desvetllar la importància política de la reina. Per primera vegada surt a la llum, doncs, el contingut de la correspondència secreta de la reina Margarida.

Les cartes ja denoten un caràcter “molt fort” de la reina, un tarannà pràctic i una influència política decisiva. La visió que fins ara es tenia de la reina era “romàntica”, poc adecuada a l’època medieval. Castigada durant tres segles per la documentació oficial, Margarida parla a través de les seves cartes silencioses. “Se la va fer responsable del Compromís de Casp -quan el llinatge reial català es va perdre per no haver-hi fill de rei- i en 300 anys només se la cita en un paràgraf”, relata Sophie Hirel. Però va intervenir directament en tres esdeveniments polítics de l’època: “el seu posicionament sobre el Cisma d’Occident, el seu paper clau en l’alliberament de la presó de Bernat de Cabrera -tiet seu- i la seva lluita contra el comte d’Urgell”, pretendent de la corona i derrotat per Ferran d’Antequera.

Quan el rei Ferran d’Antequera es troba en dificultats, sistemàticament recorre a Margarida i ella insisteix a recuperar la seva posessió al palau de Bellesguard. Al papa Benet XIII li guarda una profunda afecció i en una vintena de cartes li demana principalment i insistentment suport financer. Margarida mostraria sempre el seu suport al papa Benet, una batalla que acabaria perdent, enfrontant-se a reis. “No és estrany, doncs, que acabés vivint en un convent. No va ser arraconada pels seus amors, sinó pel seu posicionament polític”. Aquesta és la hipòtesi final d’Hirel.

L’església de Prades va viure un concert de música medieval dedicat a la reina. Foto: Tarragona21

El cicle de conferències tindrà un epíleg amb la publicació de les conferències en format llibre. La nit reial va acabar de la millor manera possible a l’església de Sant Maria amb un extraordinari concert medieval d’Ensemble O Vos Omnes, que interpretarien El Cant de la Sibil·la i El llibre vermell de Montserrat, a més d’una peça d’Oswald Von Wolkenstein, contemporani de Margarida i dedicada a ella.

L’èxit ha acompanyat el cicle, com destacava una emocionada alcaldessa. Lídia Bargas reconeixia que no s’esperaven tanta afluència a les conferències. La proposta ha estat “estudiada al mil·límetre”, deia l’alcadessa, amb un suport organitzatiu d’alt nivell amb els comissionats Antoni Jordà i Eduard Juncosa, de la URV i la Complutense, respectivament, a més de les regidories de Cultura i de Turisme. Justament, el filó turístic serà el proper repte de la Vila vermella i remata un any que la Generalitat ha batejat com el del turisme cultural.

El darrer tret de la batalla per recuperar i revindicar la figura reial serà la presentació, el proper dia 22, de la ‘Petita història de la reina Margarida de Prades’, obra il·lustrada per la popular dibuixant catalana Pilarín Bayés.

Jaume Garcia