Any rere any, un dia com avui, commemorem el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Una lluita que, sent inqüestionable, ha de seguir rebent les eines necessàries per a que tant les dones com els moviments feministes puguin aconseguir la igualtat que tant desitgem.
Quan parlem de violència masclista, parlem de violències masclistes. La lluita persistent de les dones i del feminisme d’aquesta ciutat i del país per impregnar la societat de la consciència social necessària sobre l’abast de la qüestió ens ha ensenyat, durant els darrers anys, que no podem cenyir-nos a les agressions físiques i a la violència mortal que encara pateixen les dones a casa nostra.
Sí, els feminicidis, els assassinats masclistes, la violència física i verbal que es pateix a les llars, les violacions i els abusos sexuals en espais públics i privats,… són, sens dubte, a la cúspide d’aquesta xacra social contra la qual ens hem conjurat i que pretenem erradicar. Sí, la violència física i sexual, són la part més fosca i dura d’una realitat profundament arrelada en l’estructura patriarcal que, desgraciadament, encara governa tots els espais de les nostres vides.
Ara bé, no podem deixar que l’arbre ens impedeixi veure el bosc. O dit d’una altra manera, no podem deixar que la duresa, el profund dolor, el fàstic i el rebuig que ens produeixen els assassinats, les violacions o els abusos sexuals no ens permetin anar a l’arrel del problema i entendre l’abast de la qüestió. Hem d’abordar el problema des de totes les seves vessants, des de les seves arrels en l’estructura social i en el dia a dia de les nostres relacions. Als llocs de treball, en l’espai públic, a les nostres institucions, a l’escola, en els plenaris municipals, al carrer, als espais d’oci i entreteniment, a la família, en les colles, dins l’espai també de la cultura… i, òbviament, en un espai clau, cabdal, el dels nostres mitjans de comunicació, públics i privats.
Una violència que tenim arrelada com a normal, però que cal erradicar.
Com deia la Virginia Woolf: “Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció” i des d’ERC-MES continuarem lluitant per tal que les dones i el feminisme disposin dels recursos necessaris per a que la ficció d’un món just i igualitari esdevingui una realitat.
Paula Varas, Maria José López i Cinta Pastó són regidores d’ERC-MES a l’Ajuntament de Tarragona
Equip de redacció
