Tots hem pensat alguna vegada si tenia sentit que els partits independentistes ens presentéssim a les eleccions generals espanyoles. No és una qüestió nova que estigui condicionada directament amb el procés d’independència. És una posició que en alguna persones està prou arrelada i que es resumeix en frases com: “no hi hem de fer res a Madrid” i altres similars. Quan a Josep-Lluís Carod-Rovira algú li preguntava “Què se’ns ha perdut a Madrid?” No se n’estava de respondre: “Tot, a Madrid se’ns ha perdut tot”. I és veritat que se’ns ha perdut tot, de fet ens ho han pres tot, i ho hem de recuperar, começant per la nostra llibertat com a poble i continuant per un seguit de coses del dia a dia que fan que no puguem viure viure amb normalitat al nostre país.
Pau Ricomà és portaveu del grup Municipal d’ERC-MES-MDC
El que hem d’anar a fer a Madrid no és altra cosa que continuar la mateixa lluita pel benestar i la dignitat de les persones que estem fent des de cada ciutat i poble del país. No és res massa diferent del que estem fent a l’Ajuntament de Tarragona des del nostre grup municipal.
Per començar, ens trobem a l’Ajuntament de Tarragona amb un pacte de govern que anticipa el que hi haurà a Espanya, entre el Partit Popular i el PSOE. Un pacte que algú veu com antinatural però que no ho és, perquè està fermat amb la cola més forta que hi poden posar: una mena de loctite contra el dret dels catalans de ser nació. Les veus més poderoses del PSOE ens ho recorden diàriament, acusant-nos d’aprofitats i oferint-nos un futur de sotmetiment i silenci.
I des de l’Ajuntament plantem cara per la nostra gent. Al ple de la setmana pròxima, sense anar més lluny, estarem donant suport al comitè d’empresa d’ADIF que denuncia la manca d’inversions de l’empresa estatal a les comarques de Tarragona. Exigències legítimes de més recursos econòmics i humans a les comarques de Tarragona, que pateixen una discriminació flagrant davant d’altres zones de l’estat, provocant retards injustificats en els trens, arribant a posar en risc la seguretat de treballadors i passatgers.
De la mateixa manera que defensarem un salari mínim just i digne, perquè l’actual sistema de treball mal pagat, a més d’una injustícia vergonyosa, ens empobreix a tots, afebleix el nostre mercat interior i fa impossible el manteniment del sistema de pensions públiques.
I continuarem al pròxim ple defensat la pervivència i sostenibilitat de les nostres empreses, amb mesures per afavorir l’autogeneració d’energia que les faci més sostenibles i que dificultin la deslocalització i la pèrdua de llocs de treball.
Al mateix ple, el 27 de juny, en què exigirem la retirada a Franco del títol d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat de Tarragona. Una autèntica vergonya que hem de reparar per respecte a totes les persones, de Tarragona i de qualsevol punt de l’estat espanyol, que van patir la repressió, humiliació, tortura i fins i tot mort a mans de la dictadura franquista.
Perquè la nostra feina a l’ajuntament tingui sentit no la podem fer sols. Juguem alhora el mateix partit a Tarragona, a Barcelona, a Brusel•les i també a Madrid. Hem de ser forts a tots els fronts, a tot arreu on estiguin en joc els interessos i necessitats de la nostra gent, sigui quin siguin els seu origen, la llengua que parlen a casa o el Déu al que resin, si es que resen. Per aspirar a tenir una vida més justa i més digna, amb més oportunitats i sobretot per poder desconnectar d’una vegada i fer entre tot el país que ens mereixem, necessitem la gent d’Esquerra Republicana a Madrid.
Pau Ricomà és portaveu del grup Municipal d’ERC-MES-MDC
Equip de redacció
