París no es desperta del malson

🔊 Escoltar la notícia

Els carrers de París denoten una calma poc habitual per una de les grans metròpolis europees. L’habitual anar i venir dels parisencs fent-se lloc per les voreres no és aquest dissabte de novembre la fotografia de les principals avingudes de la capital francesa. L’olor de cafè, barrejada amb la flaire de les boulangeries que et fa aturar constantment, es troba amb les mirades d’estranys i la presència policial i de l’exèrcit als districtes de la ciutat.

La Maribel és de Vilafortuny i porta una galeria d’art a Barcelona, ArtDealProject, és a París participant en una exposició d’art que es fa al ben mig de la ciutat francesa, al Carrousel del Louvre. Han passat la nit a l’hotel, allunyats del conflicte però pendents del que arribava per televisió i sobretot pels diferents missatges rebuts des de Tarragona demanant “si estàvem bé”.

Tot i que de bon matí semblava que no podrien treballar, finalment la direcció de la sala d’exposicions ha decidit obrir. La Maribel ens explica que “els llocs públics estan tancats però que l’exposició es troba en un recinte privat i per tant han obert”. La Fotofever de París obre tot i que ens expliquen que amb poc ambient a primera hora. Les fotografies de París que fa aquest matí la Maribel són les d’una ciutat sense l’ambient habitual, la d’una París que s’intenta aixecar d’un malson massa real.

El seu vol de tornada està programat per dilluns i diu que seguiran pendents de les notícies per si l’espai aeri de París s’obre per poder volar de nou cap a Catalunya.De moment França ha tancat les seves fronteres i els controls als aeroports i estacions de trens són els de l’Estat d’excepció que ha decretat el Govern pels pròxims dies.

“LA PIRE NUIT À PARIS”

Les Ràdios franceses no eviten parlar de la nit d’aquest 13N com la pitjor nit del país després de la II Guerra Mundial. A Saint Denis la batalla entre Alemanys i Francesos aquest cop era simplement esportiva i de caràcter completament amistós, en un partit de futbol que s’atura a la primera part i que converteix el flamat estadi nacional francès en un búnquer per uns moments, abans de començar a evacuar els prop de 80.000 espectadors que comencen a sentir explosions al nord, al 10e arrondissement de París.

Saint Denis, una de les petites “villages” incorporades o xuclades per la gran París viu en una reforma constant, entre els temps passats i gloriosos d’una de les catedrals gòtiques solemnes de l’Ile de France, i els conflictes migratoris viscuts els darrers anys.

Amb una població empobrida i amb la sensació de ser sempre l’ombra pobra de la gran París.El centre de París també ha estat el blanc dels atemptats i els districtes X i XI, a la Place de la Republique i en una sala de concerts apareixen els atacs directes que obren el debat també dels atemptats suïcides un any gairebé després de l’atac contra la redacció de Charlie Hebdo.

Els testimonis expliquen els crits de la gent, demanen clemència als terroristes i Sarkozy aprofita per demanar mà dura davant dels més de 4.000 francesos que l’Estat té detectats com a simpatitzants d’ideologies properes al Jihadisme. I és que es calcula que uns 1.200 francesos han marxat de l’Estat per combatre a la guerra Santa a països islàmics. Sarko demana que la política exterior francesa inclogui el fet que l’Estat està en guerra.

François Hollande, president de la república, manté un discurs més pausat i d’integració parlant d’una barbàrie absoluta i 120 de morts i centenars de ferits que deixa la tragèdia. Hollande demana la unitat davant del que etiqueta com un “acte de guerra” i decreta tres dies de dol nacional en el matí més difícil del president francès.

A Lyon, a uns 500 quilòmetres de Paris, un dels grups de moda al panorama musical francès, els quebequesos, Couer de Pirate, suspenen el seu concert en solidaritat amb les víctimes després que els Kalashnikov fessin silenciar la música a la Bataclan del l’XI districte de Paris.

La pitjor nit de París apaga les llums de la ciutat de la llum eterna, la dels boulevards, la del Seine, la Tour Eiffel, els Champs Elysses, i sobretot la París que veu com la seva gran lluita per ser la ciutat més cosmopolita del món es desfà sota el cel de París que cantava amb veu trencada Piaf i versiona amb el mestissatge dels carrers de Montmatre, Zaz.