A la imatge, un parc d’aerogoneradors a la Terra Alta. Foto: Anna Ferràs-ACN
L’acord de govern entre ERC i Junts fixa un dels eixos en el que s’anomena Acció Climàtica, nova conselleria que és la fusió d’anterior conselleries -Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació-, més l’extracció d’organismes de l’anterior departament de Territori i Sostenibilitat -Energia, Residus i Aigua-.
El més destacat de cara al gran debat i polèmica sobre la instal.lació o no de parcs d’aerogeneradors i fotovoltaics a Catalunya -on predominen de llarg els de les comarques de Tarragona i on es viuen les polèmiques més grans- és que manté una línia de frenar els grans projectes i protegir el medi agrícola. En aquesta nova conselleria, paradoxalment, agafa pes l’Agricultura i l’Alimentació. L’actual enfrontament sobre energies renovables es dona justament en terrenys agrícoles. Al davant hi ha la consellera Teresa Jordà.
El document fixa la necessitat d’un ‘gran acord nacional que dibuixi el mapa d ’espais adients per a la implantació dels projectes d ’energia eòlica i fotovoltaica del país, tot vetllant per la protecció ambiental, paisatgística, patrimonial, agronòmica i urbanística i amb la participació dels municipis i les comarques’.
L’acord indica que la Ponència d’Energies Renovables ‘no donarà viabilitat a cap projecte d’alt impacte territorial’, que se situï ‘en sòls d’alt valor agrícola o de regadiu, en sòls de protecció especial o que puguin afectar hàbitats i espècies amenaçats o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic, ambiental, agrícola, urbanístic i de patrimoni cultural’.
Respecte aquells projectes de grans dimensions pel que fa a les hectàrees o al nombre d’aerogeneradors que es troben en fase de tramitació i que
suposen ‘una gran acumulació de projectes en un mateix territori’, aquest fet ‘es considerarà un element rellevant per a la denegació de l’autorització’.
L’acord parla de tirar endavant el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER) a Catalunya, basat en un gran acord nacional ‘que dibuixi el mapa d’espais adients per a la implantació dels projectes d’energia eòlica i fotovoltaica del país’, tot vetllant ‘per la protecció ambiental, paisatgística, patrimonial, agronòmica i urbanística i amb la participació dels municipis i les comarques’.
El document, altrament, no fixa objectius a mitjà termini per reduir emissions. El més destacat de les 46 pàgines de l’acord sobre medi ambtient i sostenibilitat el resumim tot seguit:
Infraestructures:
El document busca un Pla Nacional d’Inversió en Infraestructures ‘al servei de l’economia productiva i de la mobilitat sostenible que fomenti l’ús del transport públic col·lectiu, la intermodalitat i la connectivitat dels territoris’.
– Potenciar els serveis de rodalies de les àrees de Lleida, Girona i el Camp de Tarragona. Continuar exigint el Corredor Mediterrani ferroviari. Demanar el traspàs de totes les infraestructures (viaries, ferroviàries, port i aeroports) de l’estat a Catalunya i el compliment del traspàs de rodalies amb tots els recursos materials i econòmics
Patrimoni Natural i Biodiversitat:
– Impulsar el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre per tal de garantir la protecció del litoral, l’espai protegit i les activitats econòmiques, exigint a l’estat el compliment de les seves competències, garantint els cabals ecològics a tota la conca de l’Ebre, desplegant mesures estructurals i augmentant l’arribada de sediments.
– Impulsar el pla de conservació i recuperació del Delta del Llobregat i i donar així compliment a la carta d’emplaçament europea, augmentant la seva protecció.
– Desplegar l’Estratègia del Patrimoni Natural i Biodiversitat, aprovada pel Govern, i el seu pla d’acció quadriennal, en coherència amb l’Estratègia Europea de Biodiversitat.
– Desplegar l’Agència de la Natura de Catalunya (ANAcat), garantint la participació dels ens locals i dels diferents actors del territori en el seu desenvolupament i activitat.
– Aprovació de la Llei de Biodiversitat i el Patrimoni Natural en el marc de la legislatura.
Energia i Acció Climàtica:
– Continuar el desplegament de la Llei del Canvi Climàtic, l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 i els pressupostos de carboni.
– Pacte Nacional per la Transició Energètica entre organitzacions polítiques, societat civil, empreses, ciutadania i sindicats, per tal d’arribar al 100% de renovables el 2050.
– Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER) a Catalunya, basat en un gran acord nacional que dibuixi el mapa d ’espais adients per a la implantació dels projectes d ’energia eòlica i fotovoltaica del país, tot vetllant per la protecció ambiental, paisatgística, patrimonial, agronòmica i urbanística i amb la participació dels municipis i les comarques.
– Modificar el Decret/Lei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.
– Mentrestant, la Ponència d’Energies Renovables no donarà viabilitat a cap projecte d’alt impacte territorial, que se situï en sòls d’alt valor agrícola o de regadiu, en sòls de protecció especial o que puguin afectar hàbitats i espècies amenaçats o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic, ambiental, agrícola, urbanístic i de patrimoni cultural.
Respecte ‘aquells projectes de grans dimensions pel que fa a les hectàrees o al nombre d’aerogeneradors que es troben en fase de tramitació i que
suposen una gran acumulació de projectes en un mateix territori, aquest fet es considerarà un element rellevant per a la denegació de l’autorització’.
– El Govern reforçarà la comunicació i informació a la ciutadania i al territori; incorporarà de manera immediata representants municipals a la ponència d’energies renovables i impulsarà el suport tècnic i jurídic als municipis i comarques per a que el puguin avaluar jurídicament i tècnicament les propostes que es presentin i posicionar-se en temps i forma amb el màxim nivell de coneixement i recursos.
– S’incentivarà la implantació d’energies renovables en sòls urbans, periurbans i industrials, les comunitats energètiques locals i s’estudiaran mecanismes de compensació per aquells territoris amb major càrrega de producció en relació al seu consum d’energia.
– Aprovació de la Llei de Transició Energètica per a una energia neta, democràtica i de km 0, en coherència amb els objectius establerts a la llei del canvi climàtic.
Residus:
– Nova Llei de prevenció i gestió de residus i ús eficient dels recursos amb l’objectiu d’assolir el residu zero i la neutralitat en l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.
– Planificar, conjuntament amb els ens locals competents, el tancament de les instal·lacions existents de valorització energètica de residus, sempre que s’assoleixin els objectius comunitaris -arribant al 65% de reciclatge a nivell de país- i no es produeixi un increment de l’ús dels dipòsits controlats (abocadors).
Aigua:
– Promourem la modificació del Pla Hidrològic de l’Ebre per garantir els cabals ecològics de tots els rius de la conca, l’equilibri ambiental i assegurar un ús eficient de l’aigua.
– Potenciarem les actuacions de producció d’aigua regenerada per a usos compatibles i per a cabals ecològics i recuperació d’aqüífers.
– Completarem la xarxa de sanejament dels nuclis mes petits mitjançant sistemes sostenibles i adequats a cada territori, concretant la solució de mutu acord amb l’administració local competent.
Jaume Garcia
Equip de redacció
