TOTS 21

Oriol Ríos, responsable del projecte interuniversitari, al seu despatx. Foto: Tarragona21

Hi ha violència contra el col.lectiu LGTBIQ+ i contra les dones a les universitats catalanes i no es vol reconèixer. Per fer-ho visible, s’ha tirat endavant un estudi entre les universitats catalanes que ha liderat la URV, una proposta sorgida des de Tarragona. Es tracta del Recercaixa UNI4freedom. Oriol Ríos, investigador de Pedagogia de la URV, és el responsable del projecte.

La violència vers el col·lectiu LGBTIQ+ és una realitat que afecta totes les esferes de la societat. Segons dades del Ministerio del Interior, la major part dels delictes d’odi entre persones de 18-25 anys, és a dir, en edat universitària, es donen per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Cap investigació havia abordat aquesta problemàtica a les universitats, relegantla així al silenci. En aquest context, el projecte Uni4Freedom. Violències per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere a les universitats catalanes (Recercaixa ACUP00235) ha estat pioner en abordar-la i aquest document recull alguns dels principals resultats i propostes d’intervenció que se’n deriven. El projecte el lidera la URV, de la mà d’Oriol Ríos.

Coneixes alguna víctima?

Un 60% dels universitaris catalans coneix alguna víctima de violència LGTBIQ+, segons el projecte Recercaixa UNI4freedom i el 93% vol parlar del tema. El projecte pretén conèixer la situació d’aquest col·lectiu en les universitats catalanes i, a partir d’aquesta fotografia, proposa deu accions basades en els programes que ja han funcionat en universitats internacionals per a erradicar la discriminació.

Oriol Ríos, investigador de Pedagogia de la URV, responsable del projecte i especialista en masculinitats alternatives, sosté que la violència està ‘normalitzada’, encara que es desconeix la seva tipologia. Per què es produeix? ‘Per la jerarquia de poder que s’estableix’ a la Universitat. ‘L’opinió del catedràtic és intocable. No és fàcil interposar una denúncia contra ell i menys si et trobes al primer any de carrera. No hi ha un clima favorable a denunciar-ho’. D’entrada, no es reconeix que existeix violència LGTBIQ+, ‘però quan parles amb la gent i fas enquestes, aleshores sí que apareix. Una cortina de fum ho cobreix’, relata a Tarragona21.

L’atractiu de la violència

En el rerefons social -Ríos és sociòleg- existeix una fascinació vers la violència: ‘Aprenem a viure en societats on les persones més valorades són les més agressives. La gran revolució del segle XXI serà treure-li l’atractiu als violents. Cal canviar aquest discurs, cal denunciar l’atractiu de la violència’. El model hegemònic de masculinitat és el que es basa en la violència, que s’ha anat construint al llarg de la història, ‘però hi ha models alternatius que no exerceixen la violència’. ‘Cap evidència científica diu que som mascles violents i assatjadors’. Ríos reclama: ‘Fem que a les persones bones se les doti d’atractiu i siguin líders de la societat’.

L’estudi ha preguntat a 755 estudiants de sis universitats catalanes sobre totes les formes de violència que pot sofrir aquest col·lectiu. Les més freqüents són haver d’amagar la condició sexual (45%) i ser objecte de comentaris discriminatoris (17%). Un 23% de les víctimes no expliquen a ningú que ho són i només el 31,1% dels estudiants sap si la seva universitat compta amb un servei on recórrer en cas de violència.

‘Estudis com aquest són pioners en el nostre context, però a nivell internacional fa més de trenta anys que s’estan abordant. Així, la violència contra el col·lectiu LGBTIQ+ es va començar a estudiar a les universitats dels EUA el 1986. Des de llavors, han estat precursores en la implementació de programes i mecanismes que han tingut èxit i han contribuït a reduir significativament aquesta problemàtica’, subratlla.

Què es pot fer? La paraula clau és ‘denúncia’. L’estudi proposa deu accions a partir d’exemples vàlids d’altres universitats, princialment nordamericanes. Es tracta de formar tota la comunitat universitària ‘en evidències científiques per identificar violència contra el col·lectiu LGBTIQ+, especialment durant l’acollida de l’alumnat de primer curs universitari’, destaca Ríos. També incloure la discriminació per orientació sexual, identitat i expressió de gènere de primer i segon ordre de forma explícita a les polítiques i normatives universitàries.

Altrament, cal ‘crear xarxes de solidaritat que donin suport i que fomentin aliances entre els diferents col·lectius (LGBTIQ+, minories ètniques i religioses, persones heterosexuals, persones amb discapacitats)’ i sobretot, ‘actuar i informar en cas de presenciar una situació de violència contra una persona LGBTIQ+, donant suport i protegint la víctima sense revictimitzar’.

En aquest sentit existeixen un clars exemples:

Bystander Intervention

‘Les actuacions basades en bystander intervention parteixen de la base que la majoria de les situacions de violència tenen lloc en presència d’altres persones. Per tant, és clau aconseguir el compromís de la comunitat per ser capaços de detectar i intervenir en situacions de violència. Per això, es promou formació a la comunitat perquè puguin identificar la violència i intervenir amb seguretat per aturar-la’.

Altres accions són donar visibilitat al col·lectiu a través d’activitats de sensibilització,  establir una oficina d’atenció i suport al col·lectiu LGBTIQ+ amb representants de tota la comunitat universitària, que vetlli per l’activació dels protocols en rebre una denúncia, incloure continguts curriculars sobre les aportacions de persones LGBTIQ+ a l’avenç de la ciència i la societat, assegurar que la documentació i els tràmits universitaris són inclusius amb totes les persones del col·lectiu LGBTIQ+ o organitzar els espais perquè siguin inclusius i prioritzin la llibertat individual de totes les persones. Finalment, ‘fer avaluacions periòdiques del clima de les universitats en relació amb la inclusió del col·lectiu.

Gay Straight Alliances

Als EUA, funcionen les Gay Straight Alliances. Aquesta intervenció posa el focus en l’establiment de xarxes de suport i solidaritat entre qualsevol persona, independentment de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere. L’erradicació de la violència requereix de totes les persones de la comunitat que vulguin implicar-s’hi.

S’ha implementat amb èxit a instituts i universitats dels EUA i, en menor proporció a Canadà, Gran Bretanya, Austràlia, Índia o Holanda, entre d’altres
països. Aquesta intervenció té un impacte directe en la reducció de la violència, l’increment de les xarxes de suport de les persones LGBTIQ+, l’increment del rendiment acadèmic i en millores de salut.

Ríos recomana que les investigacions es facin públiques ‘perquè la ciutadania tingui informació i coneixements i pugui combatre aquestes i altres pràctiques’. Recomana per això consultar la web europea Open Science, que recull obertament les investigacions universitàries.

Accediu a la pàgina web del projecte en aquest enllaç.

Les masculinitats alternatives

Web d’Open Science

Jaume Garcia