Arqueòleg treballant dins de la tomba redescoberta dels màrtirs
Fita important pel patrimoni de Tarragona. La intervenció arqueològica a la basílica de Sant Fructuós, dins de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, ha resultat molt positiva. Amb aquesta excavació s’ha redescobert l’absis i la tomba dels màrtirs que van ser cremats l’any 259. L’Ajuntament de Tarragona, l’Arquebisbat amb el Múseu Bíblic i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han estat les 3 institucions que han apostat en el redescobriment que el mossèn i arqueòleg, Joan Serra i Vilarò va documentar fa 80 anys.
El treball que va fer l’arqueòleg Mn. Serra i Vilaró és el que ha permès dur a terme aquestes excavacions i trobar les restes de les primeres tombes del bisbe de Tàrraco Fructuós i dels seus diaques, Auguri i Eulogi, els quals van ser cremats vius a l’amfiteatre romà, per no voler negar de la seva fe cristiana. Les seves despulles martirials van ser traslladades per ser enterrades per cristians, tomba que després es va dignificar i més endavant es va construir la basílica paleocristiana que va guardar la resta dels tres màrtirs.
Els apunts de Serra i Vilaró han permès confirmar que la tomba va ser construïda abans que l’estructura basilical. Aquesta basílica es va construir entre finals del segle IV i inicis del segle V, moment d’oficialització del cristianisme. La tomba era una realitat precedent i la basílica va tenir la cura de centrar el seu absis, redescobert amb aquestes excavacions, entorn aquesta tomba martirial considerada sagrada. La zona de l’absis, part encapçaladora de l’antiga basílica paleocristiana, s’ha pogut documentar per les restes de l’estructura desballestada que queda degut als treballs de construcció de la Tabacalera. Igualment, encara es pot intuir l’estructura semicircular i, encara més important, constatar i documentar la tomba que ara torna a ser visible. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense, ha agraït el treball de Serra i Vilaró afirmant que “Vilaró va tenir especial cura per deixar la tomba intacta. La va cobrir de terra, cosa que ens ha permés exhumarla avui i veure que és una tomba sòlida, forta, profunda i revestida pern conjunt de placats que encara avui se’n conserven algunes parts”.
Conjunt de plaques que encara es conserven de dins de la tomba
Aquesta troballa és d’importància excepcional ja que permet constatar que aquest espai ha estat l’origen de la veneració als màrtirs de Tarragona. La tomba, tant ara com quan Serra i Vilaró la va exhumar, és buida degut a que al voltant del segle VII es van traslladar a la Catedral Visigòtica de la part alta de Tarragona, espai que actualment ocupa la Catedral. Així, aquest espai queda abandonat a partir d’aquells moments cosa que s’agreuja a partir de l’època d’invasió islàmica, quan les relíquies i restes dels màrtirs són traslladats a altres llocs de Catalunya, França o Itàlia, on avui en dia hi ha un monestir on s’observa el dipòsit més gran d’aquestes relíquies: a L’abbazia di San Fruttuoso di Capodimonte de Gènova.
Significat
Aquesta basílica dóna sentit a la Necròpolos de Tarragona. Per exemple, la Catedral de la Part Alta està associada al cementiri de Tarragona. Doncs aquesta idea s’ha d’extrapolar a la zona de la Tabacalera. Fins el segle IV i V existeix aquesta basílica paleocristiana que salvaguarda les restes dels màrtirs i, a més, és una zona on les persones volen ser enterrades ja que la veuen com una zona sagrada. Però no tothom hi cap dins de la basílica, és on apareix la Necròpolis i la zona del Parc Central. D’aquesta manera, l’àrea del santuari de Sant Fructuós comprendria des del complex del Parc Central fins a la meitat de la zona que avarca la Tabacalera.
Restes dels carreus que formaven l'absis, sense forma degut segurament a la construcció de la Tabacalera
Expectatives de futur
A partir d’ara, s’espera documentar que seria la fonamentació d’aquestes restes, cosa que obre la possibilitat a que gran part dels fonaments de la basílica puguin ser reexcabats i retrobats. Aquesta fita permetria, segons Muñoz, que la basílica es pogués associar a la Necròpolis paleocristiana de Tarragona, cosa que ens posaria “davant d’un dels conjunts paleocristians més imponents de la Península Ibèrica i, en gran mesura, de l’Europa Occidental”.
La intervenció ha estat “oportuna i feliç”, cosa que ha permés documentar les proporcions de l’absis, la tomba i “obrir una via de possibilitat de recuperació d’aquest conjunt basilical el més aviat possible”, segons el director.
Aquesta troballa és molt important per la història de Tarragona, per tant el dia 2 de novembre es farà una jornada de portes obertes pel matí on, de 10 a 14 hores, es podrà accedir per la Necròpilis de Ramón i Cajal i el camí estarà obert fins les restes retrobades.
La basílica s’està intervenint amb unes condicions per preservar les restes però, un cop acabades les investigacions s’hauran de tornar a cobrir. Aquest recobriment s’ha de fer degut a que, de moment, la zona no podria disposar d’un manteniment continuat per la conservació de l’espai. En el cas de la tomba, es posaran terres toves que no puguin fer mal a l’estructura però que permetin tornar a reexcabar d’una manera ràpida i fàcil sense malmetre en les restes. Carme Crespo, tinent d’alcalde de Patrimoni, ha afirmat que “l’àbsis i la necròpolis no es taparan fins que tothom que vulgui hagi pogut veure aquestes troballes”.
AnnaMG
