.

Un grup de recerca de la URV ha analitzat 61 articles científics sobre reposicionament de fàrmacs apareguts durant els primers mesos de la pandèmia. Foto: URV

Des del moment en què va esclatar la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, la comunitat investigadora de tot el món es va abocar a buscar una vacuna i també un tractament farmacològic que aturés l’evolució de la malaltia. En aquesta cursa a contra rellotge es van multiplicar les publicacions d’estudis en revistes científiques que utilitzaven diverses tècniques per predir inhibidors del virus SARS-CoV-2. Però només el 3% dels treballs estudiats que s’havien publicat durant els primers mesos de la pandèmia havia validat al laboratori els resultats. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat pel Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV després d’analitzar 61 articles apareguts a diferents publicacions científiques. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista Medicinal Research Reviews.

Tots els articles que va treballar aquest grup de recerca havien basat les investigacions en estudis sobre reposicionament de fàrmacs. Aquesta estratègia es basa a buscar si existeix cap medicament aprovat per a altres malalties —i del qual, per tant, se’n coneguin la seguretat i els possibles efectes adversos— que pugui ser útil també contra la covid-19. Una de les eines computacionals més utilitzades per buscar nous compostos amb noves activitats és el que es coneix com a acoblament proteïna-lligand. Aquesta eina permet predir si una determinada molècula es pot unir (i de quina manera ho fa) a una diana concreta, per exemple, en aquest cas l’M-pro del SARS-CoV-2. La proteïna M-pro és la proteasa principal del SARS-CoV-2 i altres coronavirus, i té la funció de tallar una poliproteïna del virus per obtenir totes les proteïnes que el virus necessita per replicar-se.

Des de l’inici de la pandèmia s’han publicat centenars d’articles que proposen noves molècules que podrien ser útils per inhibir l’M-pro, però de moment no se n’ha aprovat cap. El grup de recerca de la URV va revisar la bibliografia dels articles que havien utilitzat l’eina acoblament proteïna-lligand per proposar nous inhibidors de l’M-pro del SARS-CoV-2 entre els fàrmacs ja existents. Els articles van aparèixer en revistes científiques entre febrer i novembre del 2020. Un cop analitzada tota la informació, els resultats obtinguts han demostrat que, tot i haver superat els filtres per publicar-se, només un 3,2% d’aquests articles havien comprovat els resultats al laboratori, i un 67% no havien fet cap mena de validació dels resultats obtinguts.

El grup investigador també va observar que en moltes ocasions aquests estudis van trobar molècules molt diferents, malgrat que havien utilitzat metodologies molt semblants i havien analitzat els mateixos fàrmacs d’origen. “Per validar els resultats cal comprovar al laboratori que el compost que es prediu que inhibirà la replicació del virus ho fa realment. Això no és fàcil de demostrar i no tots els grups de recerca tenen els mitjans per fer-ho”, explica Santi Garcia Vallvé, un dels investigadors de la URV implicats en aquesta recerca. Els resultats d’aquest estudi —afegeix— vol que serveixin de “toc d’atenció” per a la comunitat científica. “Amb aquesta diana en concret cal extremar les mesures. Els resultats que donaven els estudis que hem analitzat poden crear molta confusió en la societat i en la comunitat investigadora”, alerta l’investigador, que recorda que “cal fer bé les coses” malgrat la urgència per desenvolupar un fàrmac contra la covid-19.

A més de Santi Garcia Vallvé, també ha liderat l’estudi Gerard Pujades i hi ha participat l’equip investigador format per Aleix Gimeno, María José Ojeda-Montes i Adrià Cereto-Massagué, juntament amb els estudiants de doctorat Guillem Macip, Bryan Saldívar-Espinoza, Pol Garcia-Segura i Júlia Mestres-Truyol, graduats del doble grau de Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular de la URV.

Redacció