És fàcil simular en un programa de televisió gravat, però no tant fer-ho davant d’un públic on tothom es coneix. Amb aquesta premisa incrèdula vaig anar a l’Orfeó Canongí a veure la que va ser una sessió massiva d’hipnosi per part de Jeff Toussaint. És resident a Miami Platja i protagonista del programa d’Antena 3 Hipnotízame, que va aconseguir superar els 3 milions d’espectadors en l’estrena. “Si comença a pujar a l’escenari gent que no és del poble, això cantarà molt”, em comentava amb certa reticència una dona que s’asseia prop meu. Una estona més tard la mateixa dona queia desplomada a la seva butaca, adormida per l’hipnotista.
Allau humana per agafar ‘bitllets’ imaginaris
En les dues hores i mitja llargues que va durar l’espectacle, plat fort de l’edició d’enguany del festival de màgia Impossible, els més de 200 espectadors de l’Orfeó Canongí van viure un deliri. Induïts per l’hipnotista, desenes de familiars i veïns seus feien coses cada vegada més insòlites, que podeu veure als vídeos i imatges que acompanyen la notícia (al final trobareu la llista de reproducció): adormir-se de cop amb un simple gest, quadrar-se i saludar a un general imaginari, participar en una cursa de cavalls, barallar-se per agafar uns folis blancs creient-se que eren bitllets, aguantar-se horitzontalment sobre dos banquets amb una nena dreta a sobre, o intentar seduir l’hipnotista perquè els tregués a ballar.
“Era conscient del que passava, però volia fer el que em deia”
Encara impactat pel que havia vist, al final de l’espectacle vaig voler parlar amb algunes persones hipnotitzades perquè m’expliquessin què els havia passat. “La majoria del temps era conscient del que passava, però tenia ganes de fer el que em deia. No tenia sensació d’estar dormint”, explica la Yolanda Pérez. Ella és la voluntaria que va aguantar-se horitzontal sobre els bancs, aguantant una nena dreta a sobre seu. “No, no noto res a la panxa ni en cap altre lloc, i això que tinc problemes d’esquena… Recordo que m’ha dit que em posés ben tibant, però no recordo haver estat sobre els bancs de fusta, ni que es posés ningú sobre meu”, explica. Tampoc recorda el número final, on es va esforçar més que ningú per cridar l’atenció de l’hipnotista perquè la convidés a ballar, tal com els havia demanat. Toussaint en va treure or, cridant-la en últim lloc.
La Yolanda, psicòloga de professió, recomana a tothom que pugui que passi per aquesta experiència, que ja va tenir en un taller quan estudiava la carrera. També ho fa l’Ona Veciana, una altra de les voluntàries que va pujar a l’escenari. En un moment de l’espectacle, l’hipnotista va fer creure als voluntaris que tenien molt de fred mentre dormien, i que havien de buscar la persona que tinguessin més a prop per arraulir-s’hi com si fos un coixí. Tant l’Ona com la Yolanda recorden nítidament sentir les mans congelades en aquell moment.
El terra de l’escenari, ple de cossos adormits
Al cap de poc més de mitja hora d’aquest espectacle, el terra de l’escenari de l’Orfeó Canongí estava ple d’una trentena de cossos adormits, com en una escena apocalíptica. Abans d’això, l’hipnotista havia creat l’atmosfera perfecte perquè fos un èxit. Lluny de la imatge seriosa i seca que transmet al programa d’Antena 3, Toussaint va enamorar ràpidament el públic amb la seva simpatia i el seu humor, desmitificant i explicant el que anava a fer, i com ho anava a fer. “La hipnosi no la faig jo, és una capacitat que tots tenim a dins, i que ens ajuda a ser millors”, va insistir.
En tot moment, Toussaint va esforçar-se per explicar al públic en què consistia el que els estava passant als participants, i a fer pedagogia sobre la hipnosi i els seus beneficis. “La vostra ment és meravellosa, només fa falta que l’obriu”, va apuntar. Va voler diferenciar entre els diferents nivells de la disciplina, des de la suggestió d’estimuls simples fins a la hipnosi terapèutica, passant per la que està enfocada a l’espectacle. També va fer ‘autobombo’ del programa d’Antena 3, una experiència molt diferent a la que es va viure al teatre, i va instar el públic a seguir el seu perfil de Facebook. “Jo us llenço la falca”, va dir, rient.
Com els hipnotitza?
L’hipnotista va advertir que el 95% dels que no participen se’n penedeixen, i la resposta quan va demanar voluntaris va ser massiva. En un tres i no res, l’escenari es va omplir d’una cinquantena de persones. Després d’ordenar-los en files, va començar a obrir la seva ment amb uns exercicis de relaxació amb els ulls tancats. Primer havien d’estirar els braços endavant, i imaginar-se que en un d’ells hi tenien un paquet de sucre cada cop més pesat, i a l’altre un globus d’heli cada cop més gros. “Hi ha persones més suggestionables que altres. En aquest cas, les que ho són més són les que tenen els braços més separats”, va explicar. Tot seguit, els va convèncer que tenien els ulls enganxats amb cola, de tal manera que era impossible que els obrissin. Després de fer-los entrar en un estat de relaxació total, va aparèixer la ‘màgia’: els cossos de més de trenta voluntaris anaven caient desplomats amb una simple estirada de braç o d’espatlla de Toussaint. La resta, els menys suggestionables, eren convidats a marxar.
“Toca’t el cap amb el dit, i t’adormiràs”
A partir d’aquí, l’hipnotista va fer el que va voler amb ells (o, segons ell, els va induir a que volguessin fer el que ell deia). “Ves a seure en aquella cadira, però compte, que quan t’hi asseguis t’adormiràs de cop”. I, dit i fet, la persona queia en un son profund després de recolzar-se a la cadira. “Toca’t el cap amb el dit, i t’adormiràs”. I, automàticament, el voluntari es desplomava amb el simple contacte del seu índex.
Hipnosi massiva al públic
Un dels moments més impactants va ser quan Toussaint va deixar dormint a l’escenari totes les persones que havia hipnotitzat, i va baixar a la platea. Ens va demanar a tot el públic que ajuntéssim les mans, amb els dits índexs enganxats l’un a l’altre. “Mireu-los fixament, i imagineu-vos que un cargol us els ajunta, i que no els podeu separar. També hi teniu cola. Ara, intenteu desenganxar-los. Els que pugueu, asseieu-vos”. La meitat del públic va seguir dret. Per molt que ho intentessin, no ho podien fer. L’hipnotista va anar de butaca en butaca, i a alguns dels que estaven més absorts, va aconseguir adormir-los amb una estirada de braç, fent que es despertessin al cap de pocs segons. Probablement perquè tenia més al cap aquest article que l’exercici, jo vaig aconseguir separar els dits a la primera. Llàstima. Hauré d’esperar a la propera per explicar el relat de la meva experiència com a hipnotitzat.
Romà Rofes
LLISTA DE REPRODUCCIÓ:
Equip de redacció