.

Neus Català, medalla d'Or de la Generalitat, en una imatge d'arxiu

Neus Català, medalla d’Or de la Generalitat, en una imatge d’arxiu

El Govern ha decidit atorgar a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Amb el reconeixement, l’executiu honora Neus Català, supervivent als camps de concentració, per la seva vida, per la lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, com un referent de la lluita contra els totalitarismes. Josep Maria Espinàs rebrà la distinció per la seva trajectòria destacada en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, i per ser un referent de les lletres catalanes. El Govern distingeix el doctor Joan Rodés, per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.

El Govern ha atorgat la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Neus Català, per la seva vida i sobretot per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazi i la defensa dels drets humans. Amb la distinció, el màxim guardó honorífic de l’Executiu català, es reconeix un referent de la lluita contra els totalitarismes i de la recuperació de la memòria dels deportats als camps d’extermini.

Neus Català, nascuda a Els Guiamets (Priorat) el 1915 és filla de camperols, tot i que només va dedicar-se a la vida del camp fins que va començar la Guerra Civil, que va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. Poc després, es va establir a Barcelona, on va estudiar infermeria i va acabar treballant a Premià de Dalt. La derrota republicana la va obligar a exiliar-se a França, però l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la porten a implicar-se a la resistència francesa. La seva feina dins dels maquis la porta a ser detinguda pels nazis i traslladada a un camp de concentració de Txecoslovàquia, on va romandre fins el maig del 45.

Acabada la Segona Guerra Mundial, Català va combinar la lluita antifranquista amb la tasca en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d’extermini nazis. La seva trajectòria li ha merescut diversos reconeixements tant a França com a Catalunya.