La diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha mort a la 01.06 hores d’aquest diumenge als 70 anys. Casals estava ingressada a la UCI de l’Hospital Clínic després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona, el passat 30 de gener. La número 3 de Junts pel Sí va patir ferides molt greus, concretament un traumatisme cranioencefàlic amb un hematoma subdural, a part d’una fractura de pelvis. En les darreres hores el seu estat havia empitjorat i durant la nit de dissabte havia entrat en estat de mort clínica. Nascuda a Avinyó el 1945, Casals ha sigut, junt amb Carme Forcadell, una de les cares visibles del procés independentistades de la societat civil. Va presidir Òmnium del 2010 al 2014, quan va deixar el càrrec per presentar-se a la llista de Junts pel Sí. Des del 26 de gener presidia la comissió d’estudi del Procés Constituent al Parlament.
La formació Junts pel Sí ha estat l’encarregada de confirmar el decés de Casals a través d’un comunicat on ha volgut expressar “el més sentit condol a la família i amics”. “També volem mostrar el reconeixement a la seva trajectòria i solidesa personal al servei d’aquest país”, ha continuat Junts pel Sí. “La nostra història recent no hauria estat la mateixa sense la seva aportació. El seu tarannà, el seu bon fer i el seu compromís no ens abandonaran”, ha reblat la formació.
Junts pel Sí ha avançat que es farà un funeral un íntim per a la família i amics més propers, “i un acte de comiat els propers dies, on tothom hi podrà assistir”.
Nascuda a Avinyó el 1945
Muriel Casals Couturier va néixer a Avinyó, a França, el 6 d’abril del 1945. Era economista i professora emèrita del Departament d’Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va ser vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació d’aquesta institució del 2002 al 2005. Entre els anys 2010 i 2015 va ser presidenta d’Òmnium Cultural i des d’aquest càrrec va defensar de forma activa el procés sobiranista català.
Casals era divorciada i tenia una filla. Era la germana gran i va ser la primera dona universitària de la família. Es va llicenciar el 1969 per la Universitat de Barcelona i el 1981 es va doctorar amb la tesi ‘La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18’ a la Universitat Autònoma de Barcelona, on desenvoluparia, a més, la tasca docent. Va investigar sobre les reconversions industrials, la història del pensament econòmic, l’economia europea i la situació de les dones
en aquests processos.
Encara en el vessant docent, Casals va ser representant de la UAB a la Xarxa Vives d’Universitats del 2002 al 2009, i va fer estàncies a universitats britàniques com la d’Edimburg, el 1990, l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres, el 1998, i la Universitat de Gal·les a Bangor, el 1999.
A banda del vessant docent, Casals havia estat des de ben jove vinculada a la política. Primer va ser membre del PSUC i després va passar a militar a ICV. En l’àmbit social destaca el fet que va ser membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del 1983 al 1988, i membre del Consell Català del Moviment Europeu. També va formar part de la junta de l’Ateneu Barcelonès, del 2003 al 2007.
El càrrec més destacable en aquest àmbit, però, el va assolir el 20 de març del 2010, quan va ser escollida presidenta d’Òmnium Cultural. Va substituir al capdavant de la institució Jordi Porta i va esdevenir la primera dona que aconseguia aquest càrrec en els prop de 50 anys d’història de l’entitat.
Al capdavant d’aquesta institució va liderar diversos moviments socials a l’entorn del catalanisme i, posteriorment, del procés sobiranista. Per exemple, va estar al capdavant de la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional a l’entorn de l’Estatut de Catalunya, que es considera una de les raons principals de l’augment de l’independentisme.
A partir d’aquí, Casals va començar a transcendir en l’àmbit públic, alhora que ho feia Òmnium com a pal de paller del procés al costat de l’Assemblea Nacional Catalana, amb Carme Forcadell com a presidenta, i amb l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que en aquell moment liderava l’aleshores alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal.
També va tenir un paper destacat en les negociacions que van culminar amb la candidatura unitària de Junts pel Sí que va guanyar les eleccions del 27 de setembre del 2015 al Parlament de Catalunya. Casals va ocupar el número 3 de la llista, just per davant d’Artur Mas, en una acció que la va dur a abandonar la presidència d’Òmnium Cultural.
ACN
Equip de redacció