Montbrió reivindica les dones donant vida al darrer dels seus rentadors

🔊 Escoltar la notícia

A finals dels any 80, Reus veia com el darrers dels seus rentadors, situat al barri del Carme, tancava portes. La senyora Maria seria la darrera en fer-lo servir. A diferència del que va passar amb la resta de rentadors de la ciutat, l’Ajuntament de l’època el va salvar i és des de fa anys l’espai annex al Casal de la Dona i eix d’activitats culturals: no s’hi renta roba, però sí hi guarda vida.

A Montbrió del Camp acaba de passar quelcom semblant. L’Ajuntament, amb la col.laboració clau de la Diputació, ha arranjat el darrer dels rentadors, situat al carrer Riudecanyes i batejat amb el nom de Rentadors de Sant Antoni perquè antigament hi baixava aigua de la mina de sant Antoni. El recinte va ser salvat de la pressió urbanística per l’Ajuntament, que el va incloure al catàleg patrimonial del POUM -d’on no hi era i corria el perill de desaparèixer justament per la pressió urbanística-, fet que no s’havia pogut evitar anteriorment amb el boom urbanístic a la zona del carrer d’Avall, on hi havia l’altra rentador.

Ara, en el marc conceptual de la dignificació i posada al dia de la feina de les dones i els seus espais de relació, històricament marginats quan no despreciats, el consistori ha iniciati una política de recuperació dels centres fabrils i de treball on hi laboraven les dones del municipi, col.locant plaques on antigament hi havia la Telefònica, la fàbrica d’agulles de cosir i la textil. En aquesta tasca ha tingut un paper clau l’arxivera municipal, Carme Puyol, de llarg recorregut com a rigorosa i avançada historiadora que s’ha especialitzat en la dona, ja dels temps de quan treballava a l’Arxiu de Reus.

Ara li ha tocat el torn a recuperar de la degradació els rentadors de sant Antoni i donar-los un ús social i cultural de la mà de les tres associacions de dones que té el municipi -tres¡-, La de Joves la Pleta, l’Associacio de Dones de Montbrió i la recentment creada Espurnes Violetes. Elles han rebut avui la clau dels rentadors de mà de l’alcaldessa i regidora de Patrimoni -un càrrec, aquest darrer, que reclama expressament-, Carmina Blay, un acte de confiança en el treball que hi desenvoluparan i la responsabilitat que assumeixen.

El recinte ha estat inaugurat dissabte, 9 de juliol, després d’una remodelació interior i exterior, que ha inclòs la col.locació d’una enorma pintura mural a la seva façana i l’arranjament d’interiors. Les alumnes de l’Escola Municipal de Dansa de Montbrió han preparat una emotiva performance que ha estat una al.legoria de la feina que hi feien abans les dones, amb l’acompanyament de la musica i la dansa.

L’acte ha servit també perquè es presentés el llibre ‘Els Rentados de Montbrió del Camp, patrimoni i espai de memòria femenina i col.lectiva’, obra de Carme Puyol, on es recupera les poques fotografies que hi ha del lloc. L’obra inclou entrevistes a 25 dones usuàries dels Rentadors. L’alcaldessa i l’arxivera recordaven l’extrema dificultat d’obtenir informació documental de les feines que feien les dones, i com ha estat la informació oral imprescindible per recuperar-ne la memòria. El volum recorda també els estris que empraven les dones: el raspall, el cossi, la batedora, la ferrada, el lleixiu o el blauet.

Usuàries com l’Anna Garcia, que recordava a Tots21 que ja des de petita, la seva mare la duia als Rentadors i encara segueix anant-hi ella. És la darrera de les rentadors que encara hi anava quan els Rentadors van ser tancats fa uns mesos per fer-hi les obres. ‘He volgut seguir venint aquí per tradició, perquè sempre m’hi he sentit bé’, afirmava. ‘És un cas únic on encara hi ha dones que hi van’, recordava al seu torn la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, en el parlament inaugural. La Diputació ha aportat 31.000 dels 42.000 euros del cost de la reforma.

‘El projecte de millora tenia la voluntat d’incorporar elements d’interpretació de caràcter artístic i és per això que es va encarregar a dues dones artistes del territori, Sandra Ovejas -ceramista- i Beatrice Bizot -escultora-, una obra que posés en valor el fet de rentar i els seus elements a través de l’art’, explicava l’alcaldessa. El resultat queda visible en tres murals ceràmics i una escultura, situada al bell mig d’una de les piscines. Altrament, Josep Prous ha realitzat una pintura mural exterior, inspirant-se en una antiga fotografia localitzada pel metge i arqueòleg reusenc Salvador Vilaseca, que embolcalla el recinte de blau i llum.

Jaume Garcia