Tarragona és una ciutat privilegiada per la seva ubicació entre la platja i el bosc. Som molts els tarragonins que volem gaudir de l’entorn de la nostra ciutat i que dediquem el temps lliure a caminar, a córrer, a anar en bici… Afortunadament hi ha molts llocs de la ciutat on podem fer-ho, entre ells el camí vell del Llorito. Lamentablement no tot és bonic quan surts a fer un tomb per aquest camí, és bastant decebedor sortir a passejar per aquest camí i veure en quin estat es troba. Si tot caminant et fixes en el que t’envolta no pots deixar de veure tota la brossa llençada pels vorals del camí. Hi pots trobar papers, bosses, embolcalls de paquets, trossos de mobles vells i fins i tot m’ha semblat veure alguna vegada una tassa de lavabo. L’impacte visual de la brossa és força impactant i redueix molt el plaer de fer un tomb per la natura.
Tarragona té una partida pressupostària molt elevada dedicada a la neteja, d’això en parlarem un altre dia, però no podem pretendre culpar de la brutícia acumulada només als responsables de la neteja municipal. Que un espai com aquest estigui net és responsabilitat de tots els que hi passem. Com diuen sempre les avies “no és més net qui més neteja, sino qui menys embruta”. Sense alliberar a ningú de les responsabilitats que li pertoquen, cal que fem una crida al civisme i que comencem a ficar-nos al cap que allò que no és de ningú, en realitat és de tots i que si volem que la nostra ciutat llueixi, per nosaltres i pels visitants, cal que entre tots cuidem i respectem allò que és públic.
Un altre tema, que va més enllà de la brutícia acumulada als vorals, són els abocadors il·legals que s’han anat trobant en aquesta zona. Gràcies a la col.laboració ciutadana i a les denúncies via Twitter en el darrer més s’han detectat diversos abocadors il.legals a la nostra ciutat. En aquests abocadors incontrolats la gent hi llença tota mena de residus, especialment els procedents d’obres: mobles vells, totxanes, rajoles trencades…. No deixa de sorprendre que un dels abocadors localitzats darrerament estava especialitzat en roba, muntanyes i muntanyes de roba usada que no semblava estar llençada allà de forma casual, sinó més aviat dipositada per a un posterior ús. El fet que al costat de la pila de roba s’hi trobés una taula amb una cadira i un para-sol plantat fa pensar que algú s’hi passava hores assegut, potser negociant o intentant negociar amb aquesta roba. No sé quin és el negoci o l’ús possible que se li pot donar a aquesta roba vella, però cal tenir present en quines condicions es trobava i el risc per la salut pública que això pot suposar.
Hi ha certs indicis que haurien de fer plantejar a l’equip de govern la necessitat de fer un control més estricte sobre on van a parar els productes que rebutgem. Un dels casos clars és el de la roba usada i els contenidors per a recollir-la. Ja l’any 2012 va haver-hi un debat encès sobre aquests contenidors i els robatoris que patien diàriament que acabaven deixant piles i piles de roba tirada pel terra. Un altre cas clar, i que molts tarragonins han viscut en primera ma, és el de les deixalleries mòbils. És habitual, quan vas a deixar-hi algun trasto vell que tens per casa, no tinguis temps ni d’apropar-t’hi que algú ja t’ha pres l’objecte de les mans. Les deixalleries mòbils estan hores i hores estacionades sense que ningú les controli, permeten que qui vulgui pugui entrar, remenar i endur-se allò que vulgui. Pot ser que aquest material, tant la roba usada com les deixalles, acabi convertint-se en un negoci per a grups organitzats que es lucren amb les deixalles, o que s’acabi convertint en porqueria abocada en els espais verds de la nostra ciutat.
Cal que l’equip de govern estudiï quines mesures es poden prendre per prevenir aquesta situació, per frenar la proliferació d’espais que es poden estar convertint en punts de compravenda de deixalles, mobles vells i roba, entre altres objectes i dissenyar un pla d’actuació que garanteixi que els residus van a para als abocadors autoritzats, així serà més agradable sortir a passejar pels boscos de la ciutat.
Equip de redacció
