Pla mig de la nova rectora de la URV, María José Figueras, parlant en la roda de premsa posterior a la confirmació de la seva victòria electoral el passat dia 15. Foto: ACN
A María José Figueras la trobaves dos dies després d’haver guanyat les eleccions al rectorat de la URV davant Josep Anton Ferré amb una llibreta a la mà i escoltant la queixa d’un estudiant al bar del Campus Catalunya. Una imatge icònica que explica més que mil paraules el perquè del seu triomf, inesperat i històric. Ara arriba el més difícil: l’hora de prendre decisions.
Pregunta.- Com heu viscut la ressaca de la victòria?
Resposta.- Encara hi ha una mica d’incredulitat. Però ara cal posar-s’hi, i tothom et pregunta per on començaràs. La primera passa que cal fer és el traspàs i després plantejar-se com a dur a terme els objectius. En aquest sentit iniciarem una anàlisi del personal, de com estan les plantilles dintre dels ensenyaments i del personal d’administració i serveis i revisar també la situació econòmica que tenim per saber de què disposem i de què no. I alhora revisarem les obres de la nova Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Jo no tinc cap intenció d’aturar-la, però necessito saber què és el que hi ha compromès i si el que hi ha compromès permetrà que sigui útil el que hi hagi. És a dir, si un cop feta faltés encara equipaments i estiguéssim estancats pressupostàriament…
P.- Voleu saber si hi haurà sobrecost…
R.- Sí, i conèixer també quins terminis d’execució té. Ara, amb el govern de la Generalitat tindrem un interlocutor amb les universitats -que sigui efectiu i tingui capacitat de decisió- i ens permetrà posar el motor en marxa, que ha estat aturat durant molts mesos.
P.- S’ha parlat molt sobre la conveniència de fer front ara al cost de la nova Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia
R.- No era tant a la validesa… Primer, va ser una execució durant la campanya electoral, i parlant amb la gent em deien que els plànols eren del 2011. S’hauria pogut fer una altra projecció. Perquè tots sabem que les necessitats en el món en el qual vivim canvien constantment. I jo ho vaig trobar sempre electoralista, per allò de començar les obres perquè era una promesa tan antiga.
El dubte venia de si aquests set milions d’euros invertits en l’edifici acabaran resultant en una cosa útil o no. Perque si la Generalitat no es compromet amb la resta (del finançament), què tindrem aquí? Aquesta anàlisi és important de fer. Sempre se’ns ha dit que això seria una planta, però desconec si estarà equipada o no, i això és vital. Jo li qüestionava al rector Ferré d’on vindrien la resta dels diners.
P.- Quina ha de ser la prioritat pressupostària a partir d’ara?
R.- Si nosaltres tenim un pressupost, i aquest pressupost genera uns romanents durant la seva execució, és lògic que tota la comunitat universitària pugui opinar sobre la seva destinació. Per a mi la primera prioritat són les persones, material que donaria suport a la docència perquè hi ha laboratoris que tenen equipaments obsolets, i després equipament de recerca. Això és el que ens fa falta perquè la gent tingui els nivells de recerca i d’excel·lència per poder acreditar-se i ser el relleu generacional.
P.- Com es pot entendre una victòria tan folgada en tots els sectors excepte el de professorat permanent?
R.- Tots pensaríem que la Universitat és un lloc de pensament molt lliure. Però també passen coses com que, pel fet de tenir un representant a l’equip de govern anterior, com a col·lectiu facis pinya. Algunes persones m’havien transmès que els agrada el meu programa, però se sentien en deute amb la persona del seu departament que estava a l’equip doctoral. I a mi aquestes coses em costen d’entendre. Jo entenia que a les universitats hem de ser revolucionaris. Si el líder d’aquest grup no et convenç, i aquesta era al capdavall la qüestió, jo crec que has de fer un pas endavant.
P.- Quin creieu que ha estat el gran handicap de Ferré en aquestes eleccions?
R.- Potser la seva forma de fer, les seves maneres amb les persones… La diferència entre voler escoltar a tothom i no posar-te nerviós quan algú et pregunta alguna cosa que no t’agrada. No cal dir a tothom que vostè no sap de què parla, o que és un mentider. I això fa que hi hagi aquestes persones que es deuen a uns vots concrets… Encara que tampoc ha estat tanta la diferència en aquest col·lectiu. Ha anat de 14 vots més en favor de Ferré en un sector on ha votat el 84% de 500 professors. I després també cal dir que la victòria ha estat per només tres punts percentuals, però no ha estat així. Nosaltres hem rebut 1.660 vots i el doctor Ferré al voltant de 830. Nosaltres hem aconseguit el doble de vots. I aquí cal tenir en compte l’existència de la ponderació dels vots. En tot cas si tot hagués estat una persona, un vot, n’hauríem aconseguit el doble. I l’alumnat s’ha mobilitzat molt més aquest cop. La seva participació ha superat el 9% quan l’altra vegada va ser un 5%.
P.- Com rebeu la universitat de les mans del vostre antecessor?
R.- Des de la perspectiva de la qualitat, estem en un nivell bo. Pressupostàriament, el llegat és d’una línia estancada. I no seré l’únic rector que vagi a demanar majors subvencions a la Generalitat, perquè necessitem que els diners destinats al personal no ens el vagin ingressant en compta-gotes. I a causa de la manca de reposició de llocs, necessitem una injecció de personal important.
P.- Durant la precampanya vau parlar de la necessitat d’una major fiscalització econòmica de la universitat. Heu pensat a fer una auditoria?
R.- No crec que s’hagi de descartar, ni tampoc si en aquest moment és realista o no. El pressupost sempre s’audita externament. Però jo, com a candidata, volia rebre una sèrie de dades i una de les que vaig preguntar va ser sobre el possible endeutament de la URV en hipoteques de tot tipus. I no vaig rebre cap resposta. Això ho coneixeré ara.
P.- Llavors, auditoria sí o no?
R.- No t’ho puc dir. No ser com estan les circumstàncies. Si veig que no hi ha coses clares, serà auditoria sí. Si tot el que veig penso que és normal, no. Perquè de pas estalvio una mica…
P.- La seva victòria s’explica perquè algunes facultats se sentien menystingudes?
R.- No era tant això. Si et fixes en els resultats, l’avaluació cal fer-la per campus, i la qüestió de les facultats queda per tant diluït. Per exemple, hem guanyat al Campus Sescelades (excepte en professorat permanent) on s’hi troba la de Químiques, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, la d’Enginyeria i la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. L’única que pots identificar clarament és la de Medecina, on també vam guanyar.
P.- Però Ferré va deixar clar durant la campanya que carreres com la de Filologia Catalana no eren prou competitives…
R.- El que sí que entenc és que si ens hem de definir com una universitat catalana, el català ha de ser mandatori. Hem de buscar la fórmula per a captar-ne més alumnes. Ara amb aquest conveni amb la universitat txeca de doble titulació de Brno podem atreure estudiants estrangers i entenem que li donarà una bufada. A més, les noves convocatòries d’oposicions per a professors de català pot ser un input important perquè torni a revifar. Però jo crec que hauria d’estar subvencionat per la Generalitat, perquè és la llengua del país.
P.- Però existeix realment una bretxa en la distribució dels recursos fent que algunes facultats se sentissin de segona?
R.- Jo crec que sí. La Facultat de les Ciències d’Educació i Psicologia, que era de les més antigues, ha estat una mica abandonada. I parlant amb les persones que hi estan vinculades, et deien que quan ens havien dit que no n’hi havia, ens hem resignat. Però és clar, de vegades no n’hi havia per segons quin sector i sí que n’hi havia per un altre.
P.- Perquè creieu que l’alumnat s’ha posicionat de forma tan massivament en contra de Josep Anton Ferré?
R.- La seva forma de comunicació amb els estudiants. Crec que el debat que vam tenir amb ells cara a cara va ser un punt d’inflexió. Tot el que li demanaven els estudiants era culpa de la Generalitat, etc. Les culpes externes en el mal funcionament d’una institució no les hem de considerar. El què cal dir és què podem fer amb els recursos que tenim. És a dir, com puc millorar el que tinc, amb els diners que tinc? Jo crec que els estudiants es van sentir molt poc atesos i el van veure poc receptiu a les seves demanes. Per exemple, quan va dir que ‘avui és el primer dia que m’assabento que la wifi no va’. Home, després de quatre anys algú li ha pogut dir que la wifi cau en determinats moments. Però que a més diguis que cau perquè hi ha molta gent que està escoltant música… Has de tenir present que l’estudiant està pagant una matrícula molt més elevada que a Castelló i València, on la matrícula és molt més barata i molta gent d’aquí pot marxar a estudiar-hi. I a més els graves amb el transport públic… Tu t’hi has de comprometre i dir-los que lluitaràs per ells, per fer que el transport sigui el més barat possible, i intentar aconseguir, com faré, que el transport municipal sigui gratis com tenen els altres estudiants.
P.- Hi havia ‘xiringuitos’ a la universitat?
R.- A veure… Molta gent pot tenir aquesta sensació. Hi ha gent que sempre ha aconseguit tot el que ha volgut, i potser són els que el van votar. Jo crec que el més important és la transparència, i que tothom es vegi tractat d’una manera equitativa. I això en el nostre món és important: que ningú vegi que s’estan generant ensenyaments de primera i de segona; que a tot el teu personal l’estàs atenent igual; i que no per estar en llocs allunyats les categories professionals només puguin ser d’un tipus concret malgrat fer les mateixes tasques que en altres centres fan treballadors amb una categoria superior. Això ha de tenir una compensació, i no dir-li ‘miri, agafa el nivell més baix’.
P.- El Campus Bellisens tindrà nova Facultat de Medecina?
R.- Partim d’un govern de la Generalitat molt endeutat. No sé si tindran diners per aquesta facultat si hauran de donar-nos-en per poder acabar la de Ciències de l’Educació. I és pitjor deixar una obra a mitges. Jo crec que si podem aconseguir diners externs als de la universitat, siguin europeus, cofinançats, amb participació empresarial… Cal tenir present que l’edifici actual es troba ben situat al centre de Reus i té un valor econòmic que pot ser molt atractiu per poder disposar d’un punt de partida de cara a executar-ne la construcció d’un de nou.
P.- És a dir, que hi ha l’opció de vendre l’immoble oberta?
R.- Això és el que penso que pot passar.
J.S.
Equip de redacció
