.

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, en la roda de premsa posterior a la cimera extraordinària entre els líders de l’OTAN, el G7, i la UE. Foto: Marta Vidal

L’OTAN està disposada a desplegar tropes prop de Finlàndia i Suècia mentre els trenta membres de l’aliança ratifiquen l’adhesió. A l’espera que formalitzin la petició d’entrada, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha plantejat aquest diumenge “reforçar la presència militar” de l’aliança al Bàltic per tranquil·litzar els països escandinaus. La clàusula de protecció mútua, segons la qual els membres prometen defensar la resta d’aliats en cas d’atac, només s’aplica quan un país és membre de ple dret de l’OTAN, així que a Finlàndia i Suècia estan preocupats pel període entre la sol·licitud d’entrada i la ratificació. Stoltenberg també els ha volgut calmar traient ferro a les reticències de Turquia sobre les noves incorporacions.

Segons Stoltenberg, Ankara no pretén “bloquejar” l’entrada de Finlàndia i Suècia i només ha expressat les seves “preocupacions” sobre aquest pas. Així, el secretari general ha assegurat que mantindrà converses amb els turcs per internat “acordar una manera per continuar endavant” amb el procés d’adhesió.

“Tots els aliats són conscients que és un moment històric que no es pot desaprofitar”, ha alertat Stoltenberg intervenint a distància en una roda de premsa a Berlín després de la reunió dels ministres de defensa de l’OTAN. El noruec no ha pogut viatjar fins a Berlín perquè té covid-19.

Pas “històric”

El secretari general de l’OTAN opina que l’entrada de Finlàndia i Suècia “augmentaria la seguretat col·lectiva” dels aliats atlàntics. “Seria un moment històric”, ha dit. Tot i això, Stoltenberg ha remarcat que respectaran “qualsevol decisió” que adoptin aquests països.

Segons publicaven alguns mitjans internacionals aquesta setmana, és possible que l’OTAN doni llum verda a l’entrada de Finlàndia i Suècia a la cimera de l’organització a Madrid, entre el 28 i el 30 de juny. Una decisió que hauria d’anar seguida d’una “ràpida” ratificació. Amb tot, ara mateix tampoc es descarta que l’aprovació política es pugui fer abans de la cimera, on participarà el president dels Estats Units, Joe Biden.

ACN