Una de les intervencions-actuacions del TEDx
El teatre Metropol va ser l’escenari ahir divendres 27 de maig de la segona edició del TEDx a Tarragona. Sota el lema: I si ho fem diferent? Un total de 10 ponents van explicar els seus projectes i experiències en aquest sentit a 450 espectadors que van omplir pràcticament la platea, tot un èxit en el segon any de vida d’aquest cicle de conferències que es troba arreu del món.
En la primera edició, la llicència que atorga TED només permet que a l’acte hi assisteixin 100 persones. El gairebé mig miler que es va reunir ahir va assitir a un acte molt ben organitzat, on res es va deixar a l’atzar —la funda de plàstic que recobria el nom de cada assistent a mode d’acreditació era, de fet, una funda impermeable pel mòbil—i que va durar més de cinc hores.
Tot i això, les butaques estaven plenes i gairebé ningú va marxar abans del final. Aquells que ho van fer, però, es van perdre un final de traca impressionant. L’últim ponent, Xavier Lozano, va sortir a l’escenari amb una crossa, però no perquè estava lesionat, sinó per demostrar que pot ser una magnífica flauta. I no només això, també una tanca, i una cadira plegable, i una roda d’una cadira de rodes i, fins i tot, un macarró. Sí, aquest tub de pasta pot convertir-se en un xiulet i el públic ho va poder comprovar perquè en tenia un cadascun, convertint el pati de butaques en una graderia d’un camp de futbol amb tants xiulets.
Lozano va posar la cirereta a un acte que va anar augmentant el ritme a mesura que passaven els minuts. Va haver-hi de tot, des de la motivació per la innovació de Xavier Marcet, el repte de superació de Mireia Pons, que té síndrome de Down, la força de la ciutadania agrupada en una plataforma com Goteo.org i que va explicar Oliver Schulbaum, la investigació perquè nano robots siguin capaços de fer els tractaments mèdics més eficaços a càrrec de Samuel Sánchez, el metode educatiu Montessori explicat per Muriel Palma, la relació entre l’administració catalana i la ciutadania en el que ha de ser el govern obert explicat per Sandra Lomas, la història de superació d’Odile Fernández, que va curar-se d’un càncer molt agressiu amb metàstasi i ha estat capaç de tenir dos fills més, la força de la col·laboració entre els ciutadans explicada per Javier Creus o la relació dels incendis amb les pors dels èssers humans a través de l’experiència vital i professional de Marc Castellnou.
Melissa Fleming
No van ser aquestes les úniques xerrades. Especialment impactant va ser la de Melissa Fleming, cap de comunicació de l’alt comissionat pels refugiats de Nacions Unides. Es tractava d’una xerrada feta en un altre TEDx, enregistrada i que els assistents van poder seguir subtitulada. Fleming, que després va ser entrevistada per videoconferència (enregistrada) per Agustí López —impulsor del TEDx de Tarragona— va explicar la història d’una parella de sirians que van fugir d’Egipte per arribar a Europa. La mort d’un dels membres de la parella en un naufragi on van perdre la vida 489 dels 500 passatgers del vaixell, amb nens i famílies senceres, va arribar a l’ànima. Però també hi van haver dues de molt divertides, sobre emails brossa o spam o com assecar-se les mans sense gastar més tovalloles de paper del compte.
Van ser cinc hores de TEDx, un acte sense ànim de lucre en què organitzadors i ponents no cobren res, però que van passar volant gràcies a l’interès suscitat pels discursos i la bona planificació de l’acte que va comptar, a més, amb dues il·lustradores que van anar dibuixant sobre la marxa. Al final, tots els assistents van poder endur-se una làmina a casa.
Equip de redacció
